INTRODUCCIÓ Estic molt content que m'hàgiu convidat a participar en aquest cicle de xerrades debat amb un fil conductor anticapitalista, -amb tres eixos principals, de moviments socials, educació, i ecologisme-. I que l'organització hagi pensat en mi com un ponent molt adient per a fer la xerrada de moviments socials, juntament amb n'
Arnau Matas.
Agraesc a
Borja Rosa i a
Toni Pizà que m'hagin convidat a estar una estona amb vosaltres, per tractar d'un assumpte que em fascina i m'interessa moltíssim, des de fa molts anys: els moviments socials, com a motor de canvi.
Des de l'any 1969 ençà, m'he dedicat en cos i ànima a aportar el meu granet d'arena personal a moviments socials diversos. Des de la gratuïtat més absoluta (sense sou professional, vull dir).
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Organitzacions de promoció i defensa dels drets humans (Drets Humans de Mallorca, Amnistia Internacional). Cooperació amb països del Sud (Àfrica, Amèrica Llatina, l'Índia). Defensa dels drets laborals de la classe treballadora (delegat sindical i afiliat, primer, a CCOO, i ara a la CGT). Reivindicació veïnal en barriades de Palma (AVV Camp Rodó i FAAVV de Palma). Militant en partits polítics (PCPE, PSM i ERC). A l'actualitat, membre de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (des de fa més de 2 anys), participant en els tres fòrums socials de Mallorca, en els dos fòrums socials catalans i en el Fòrum Social de la Mediterrània (realitzats en conjunció amb el Fòrum Social Mundial, Porto Alegre 2001).
Més de 40 anys seguits de romandre implicat en moviments socials m'ajuden a tenir i mantenir certes opinions, actituds i comportaments que se'n deriven, i que m'alegra ben molt de poder compartir avui amb vosaltres, una estona.
Partint de Ciutat, de Mallorca, de les Illes Balears i Pitiüses, mentre construïm uns Països Catalans lliures i sobirans dins l'Europa del segle XXI, consider que els moviments socials esdevenen, més que mai, el veritable motor del canvi necessari. Pentura no n'és l'únic, però sí, sens dubte, el millor. No solament a l'àmbit econòmic i polític; també al social, al cultural i al mediambiental.
Es pot dir que moviment social és tota entitat o associació organitzada que mira d'aplicar-se a fer moure la societat, en el sentit que sigui (!): cap a la dreta, cap al centre, cap a l'esquerra, cap amunt, cap avall, cap ací o cap enllà, no importa.
Però, per a mi, moviment social com a tal és aquell que gira entorn de la transformació de la societat, en un sentit marcadament específic: contra el model neoliberal que perpetua el model capitalista que s'intenta imposar arreu del Planeta, i a favor d'un model més solidari, més participatiu, més revolucionari.
Som dels qui pensen que, de plantejaments revolucionaris fets pels moviments socials naixen pràctiques progressistes; de plantejaments progressistes, naixen pràctiques conservadores; de plantejaments conservadors, naixen pràctiques reaccionàries; de plantejaments reaccionaris, naixen pràctiques feixistes; i de plantejaments feixistes, naixen dictadures...
Miraré d'exposar-vos-ho amb quatre pinzellades. Llavors en podrem continuar parlant i debatent entre totes i tots. Tenint present que, si m'agrada compartir amb vosaltres el que en pens i mir de fer, encara m'alegra i em satisfà molt més saber què en pensau vosaltres, la gent jove més activa de Mallorca, i, sobretot, què hi feis o hi voleu fer.
1. Quin és el paper dels moviments socials en el context econòmic i polític actual? Context econòmic i polític actual. M'interessa remarcar-ne el marc al qual vull fer referència explícita: als Països Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga fins l'Alguer): sucats per estats europeus -l'espanyol, el francès i l'italià- entossudits a voler construir una Unió Europea que ens acabi d'engolir, impedint-nos d'esdevenir i comportar-nos com a nació lliure i sobirana!
Paper necessari: Davant les enormes pressions diverses i variades que exerceixen les pràctiques polítiques (grans partits estatalistes), econòmiques (grans empreses multinacionals), socials (grans organitzacions sindicals venudes al capital i a l'Estat), culturals (grans monopolis i grups de pressió mediàtica), es fan necessàries més que mai certes pràctiques de moviments socials, no solament de resistència sinó també d'oferta d'alternatives que n'evidenciïn la millora.
Paper insubstituïble: Allò que no facem nosaltres, membres de moviments socials més crítics amb la situació actual, més oberts a la transformació de la societat que tenim, amb la finalitat d'aconseguir-hi la societat que volem, no ho farà ningú.
Paper inajornable: L'anomenada crisi financera, de caràcter econòmic, iniciada de manera més traumàtica als EUA el mes d'agost de 2007, fa veure més clarament que mai la necessitat inajornable d'empènyer fortament cap a un canvi radical.
No solament de model econòmic, sinó també de model polític, social i cultural. Amb paradigmes nous que n'inverteixin la marxa endins, cap a un segle XXI que superi les contradiccions enormes que imposa el capitalisme i que porti, de bon de veres, a eliminar la fam i la misèria que s'estén i escampa cada cop més intensament arreu del Planeta, sobretot a l'hemisferi Sud.
2. Com ens podem organitzar com a societat civil? Una societat civil diversa, pentura massa tancada en si mateixa: L'allau immigratori potser sigui un dels elements que faci més palesa que mai la diversitat creixent amb què anam construint les nostres societats. Alhora que s'hi fan evidents no poques actituds i comportaments característics d'ambients socials avesats a romandre tancats en si mateixos.
Cal organitzar-nos conjuntament amb la gent immigrada que s'acosta als Països Catalans. Tenen molt d'enriquidor a aportar-hi.
Una societat civil superactiva, pentura força descoordinada: Mirant Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, el país sencer, hi descobrim senyals clars d'una societat civil activa i dinàmica, constituïda per entitats i associacions organitzades, enfortides per l'acció de persones inquietes i decidides...
Alhora, podem detectar-hi que són massa pocs els vincles d'unió que enllacen persones, entitats i accions d'indrets allunyats de l'entorn més immediat.
Cal enfortir-ne l'organització mútua, emprant amb molta més intel·ligència i i fermesa -amb molt més seny i molt més ímpetu- les eines que posen a les nostres mans les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Una societat civil en xarxes, però no en una xarxa organitzada: Cada cop són més nombroses les xarxes socials que anam teixint diàriament entorn de causes i d'assumptes de gran diversitat.
Puc parlar-vos d'un dels exemples més evidents: el Fòrum Social Mundial que neix l'any 2001 a Porto Alegre. Tot i els esforços considerables realitzats, als àmbits locals, regionals, estatals, continentals, etc. 10 anys després d'haver nascut, encara resulta difícil activar de debò una xarxa de xarxes, com la que pot arribar a ser “Club Belem Expandit” -muntada amb motiu de l'FSM-2009 celebrat a Brasil, Belém do Pará, l'any passat mateix-.
Cal que treballem en xarxa, des d'allà on treballam en directe rigorós, de manera que arribem a comunicar-ho i a obtenir-hi informacions d'altri que ens enriqueixin mútuament.
3. Com es coordinen els diferents moviments socials amb un horitzó de canvi comú? Mitjançant les ganes de sumar més que de restar: No conec receptes infal·libles que portin inexorablement i automàtica fins a la coordinació efectiva i duradora dels diferents moviments socials. Sí que vull apuntar com a element que consider imprescindible les ganes de sumar més que de restar: en dir sumar, vull dir, enfortir el que tenim, més que afeblir-lo; consolidar el que som, més que diluir-lo; valorar positivament tot quant som i tenim, més que subestimar-lo.
Mitjançant el respecte i el diàleg en la diversitat: No crec que sia suficient romandre força actiu únicament i exclusiva en el redol més acostat i propi, d'aquelles persones, entitats o grups que ens puguem considerar més afins.
Ens cal incrementar les dosis de respecte i de diàleg amb persones, entitats o grups diferents del nostre àmbit més proper.
La diversitat, per a nosaltres, ha de ser considerada com una gran riquesa cultural, política, social, econòmica, cultural i mediambiental
Mitjançant accions pràctiques realitzades conjuntament: Les idees, els plantejaments teòrics, les paraules, els documents esdevenen elements força necessaris, a l'hora d'establir mecanismes que portin els moviments socials a convertir-se en motors de canvi efectius.
Necessaris, però insuficients.
Cal fer la passa més agosarada de passar a la pràctica d'accions concretes, realitzades conjuntament, en la mesura de les possibilitats de cadascuna de les organitzacions socials que conformen els moviments socials diversos del nostre entorn més immediat.
CONCLUSIONS:1.Si algun encàrrec vos he d'encomanar -com a amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat- és el de
convidar-vos a seguir les passes que he fet jo mateix, suggerint-vos d'integrar-vos en alguna de les xarxes socials existents (o creant-ne de noves, si cal): a partir de la defensa aferrissada dels drets humans.
2.Vos convid a
aprofundir en allò que s'anomenen els Drets Humans Emergents. A partir d'ací, pens que podeu contribuir enormement a fer que els moviments socials d'aquesta terra nostra avancin i vagin molt més lluny d'allà on es troben hores d'ara.
3.Es tracta de
promoure la defensa dels 55 Drets Humans Emergents -DHE- (Barcelona, 2004), a l'interior de la nostra societat, característica del segle XXI, promovent-hi un tipus de democràcia que resti dotada d'aquests 6 caires: igualitària / plural / paritària / participativa / solidària i garantista:
http://www.idhc.org/cat/documents/CDHE/DDHE.pdf S'ho paga girar una ullada cap al contengut d'aquella Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.
Tant de bo que puguem aconseguir que aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament. Vet ací l'enumeració d'aquests 55 drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:
1. Títol I.
Dret a la democràcia igualitària2. Article 1. Dret a l'existència en condicions de
dignitat.
3. El dret a la
seguretat vital4. El dret a la
integritat personal5. El dret a la
renda bàsica o ingrés ciutadà universal
6. El dret al
treball7. El dret a la
salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
8. El dret a l'
educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
9. El dret a una
mort digna10. Article 2. Dret a la
pau.
11. Article 3. Dret a habitar el planeta i al
medi ambient.
12. Article 4. Dret a la
igualtat de drets plena i efectiva.
13. El dret a la
igualtat d’oportunitats14. El dret a la
protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els
nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les
persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els
immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les
persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat
15. Títol II.
Dret a la democràcia plural. Article 5. Dret a la democràcia plural.16. El dret a la
pluriculturalitat17. El dret individual a la
llibertat cultural18. El dret al reconeixement i protecció de la
identitat cultural comuna19. El dret a l’
honor i la imatge pròpia dels grups humans
20. El dret dels
pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
21. El dret a la
llibertat de consciència i religió
22. El dret a la
informació23. El dret a la
comunicació24. El dret a la
protecció de les dades personals25. Títol III.
Dret a la democràcia paritària. Article 6. Dret a la democràcia paritària 26. El dret a la
igualtat de les dones en relació amb els homes
27. El dret a l’autodeterminació personal i la
diversitat sexual28. El dret a l’
elecció dels vincles personals29. El dret a la
tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar30. El dret a la
salut reproductiva31. El dret a la
representació paritària32. Títol IV.
Dret a la democràcia participativa. Article 7. Dret a la democràcia participativa. 33. El dret a la
ciutat34. El dret a la
mobilitat universal35. El dret universal al
sufragi actiu i passiu36. El dret a la
consulta, a ser consultat
37. El dret a la
participació38. El dret a l’
habitatge i a la residència39. El dret a l’
espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
40. El dret a la
mobilitat local i a l’accessibilitat
41. El dret a la conversió de la ciutat marginal en
ciutat de ciutadania42. El dret al
govern metropolità o plurimunicipal43. Títol V.
Dret a la democràcia solidària. Article 8. Dret a la democràcia solidària.44. El dret a la
ciència, la tecnologia i el saber científic
45. El dret a participar en el
gaudi del bé comú universal
46. El dret al
desenvolupament47. Títol VI.
Dret a la democràcia garantista. Article 9. Dret a la democràcia garantista48. El dret a la
justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
49. El dret i el deure d’
eradicar la fam i la pobresa extrema
50. El dret a la
democràcia i a la cultura democràtica51. El dret a la
veritat i a la justícia52. El dret a la
resistència53. El dret i el deure de
respectar els drets humans54. El dret a un
sistema internacional just55. El dret a la
democràcia global 4. Convidant-vos, també, a preparar-vos intensament i profunda perquè arribeu a
fer política activa, institucional, radical. Tenint present que, si no la feim nosaltres, ens la faran per nosaltres. En política, o la fas tu o te la fan uns altres.
5. Finalment, recomanant-vos de seguir amb interès allò que es planteja, proposa i realitza l'
Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, una entitat que aglutina unes dues dotzenes d'entitats, associacions i organitzacions diverses i plurals, que miren d'incidir en accions tendents a lluitar contra el model neoliberal que imposa el sistema capitalista arreu del Planeta, seguint les orientacions que sorgeixen del Fòrum Social Mundial.
Cecili Buele i RamisMallorca, 29 de març de 2010
Des de la barriada palmesana de Son Roca, se'm demana de participar en una mesa rodona sobre la CORRUPCIÓ; que hi aporti les meves reflexions personals sobre la situació a les Illes Balears.
