dimarts, 11 de maig del 2010

Rwanda: Tribunal Penal Internacional (TPIR)

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:
  • una Presentació del Tribunal,
  • l'Agenda,
  • Conferències,
  • Centre de Premsa,
  • Textos fonamentals,
  • Afers,
  • Biblioteca,
  • Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
  • l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
  • Enllaços amb altres llocs,
  • Base de dades judicial pública,
  • Publicacions del TPIR, etc.
M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.
“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

divendres, 7 de maig del 2010

D'ara endavant, Cervesa Moritz!

El bon amic i company de lluites socials i polítiques, Martí Gené i Ramis, em fa arribar aquest escrit que em plau d'escampar a tots vuit vents del món:

"A partir d'ara jo beuré Moritz.

Cervesa Moritz. Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya. Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...

Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. 'Por tierra, mar y aire' -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'.

'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'.

Que n'és de difícil, ser normal...

Passa-ho si us plau, passa-ho!

I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

...i si no...... ( també ) !!!!"

dijous, 29 d’abril del 2010

Llobacarda, llibre d'en Jaume Santandreu

Acab de llegir un llibre que m'ha agradat molt.

Vaig adquirir-lo el dia de Sant Jordi.

És d'en Jaume Santandreu: “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”.

En recoman la lectura, sobretot al clergat mallorquí.

El protagonista és un capellà llorencí, mossèn Martí Rosselló Bauzá, sapientí, de dretes, falangista, consiliari de la Secció Femenina, desterrat injustament pel bisbe Hervàs...

S'hi recullen les confessions personals que, per escrit, adreça a mossèn Salvador Galmés.

S'hi mostra la profunda saviesa popular de la gent foravilera mallorquina.

S'hi presenta una visió molt particularitzada de personatges eclesiàstics de la segona meitat del segle XX...

En un llenguatge viu i atraient.

Tornaria a llegir-lo!

dimecres, 28 d’abril del 2010

Primer de Maig 2010 conjunt: CGT-Balears / STEI-i

Em complau ben molt que se m'hagi convidat a fer la lectura pública del Manifest conjunt que han elaborat els sindicats CGT-Balears i STEI-i, per a la Manifestació conjunta programada per al proper Primer de Maig.

Gira entorn de sis aspectes que, avui dia, es consideren prioritaris:

  • Per la plena ocupació, repartir la riquesa generada i la cohesió social;
  • Pels drets efectius de tota la classe treballadora, especialment dels col·lectius amb més riscs d'exclusió;
  • Per uns serveis públics i de qualitat;
  • Pel respecte dels nostres drets democràtics i nacionals, i per la nostra llengua i cultura;
  • Per la defensa del territori;
  • Per una política fiscal justa i progressiva.
La Manifestació surt de la plaça d'Espanya, de Palma, a les 11:30 i acaba davant del monument als Agermanats (plaça del Rosari).

dilluns, 26 d’abril del 2010

Mallorca recorda els assassinats pel feixisme



Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Festa de Sant Jordi 2010

Avui, festa de Sant Jordi, he comprat el llibre “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”, d'en Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner.

La seva lectura em porta a la memòria el record de personatges i situacions viscudes a la dècada dels anys 50 que, d'una manera o una altra, també han marcat la meva vida...



Tot seguit, i com altres anys també, amb companyes i companys Antics Escoltes de Mallorca, hem celebrat la festa de Sant Jordi en un recinte singular: la capella de Sant Felip Neri, a Palma, en una Eucaristia força participada...

"Ensenyau-nos de ser bons i fer el bé,
ensenyau-nos de ser sempre generosos,
d'estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
d'estimar i servir el pròxim per amor a Vós,
d'estimar i servir la pàtria més que a nosaltres mateixos..."

dimecres, 21 d’abril del 2010

Segon Congrés de Jubilats per Mallorca: les pensions

RESOLUCIÓ DEL SEGON CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA

L’assemblea del segon congrés de Jubilats per Mallorca, reunida al monestir de La Real el dimarts dia 20 d’abril de 2010, expressa el seu esglai i la seva discrepància davant l’allau d’informacions, comentaris i criteris que proposen un ajornament de les edats de jubilació i que posen en dubte la viabilitat del sistema de pensions.

Són antics els anuncis que les pensions no aguantarien i que calia fer assegurances privades de pensions, però mentre la Seguretat Social ha anat millorant de salut i finançant, en part, alguns dèficits dels comptes de l’estat, allò que ha estat a punt de fer fallida ha estat el sistema bancari privat el qual ha hagut de ser estalonat amb garanties i amb intervencions públiques.

Si quan les pensions suposaven poc més del 3 per cent del PIB i deien que en passar del 6 per cent ja no serien viables, ara que ja passen del 8 per cent i diuen que no seran viables en arribar al 15, per què els hem de creure?

Parlen del futur envelliment de la població quan a les escoles hi ha més al·lots que mai i n’han de fer de noves a la carrera. Per què aquestes mesures? Diuen que és perquè augmenta la mitjana de vida -i fan els càlculs com si tot aquest augment fos perquè la gent mor més vella sense tenir en compte que, afortunadament, no hi ha tanta de gent que mori d’infant o de jove- i ho diuen quan ja han reconegut públicament, (això sí, sense repetir-ho gaire), que les generacions que han anat naixent els darrers anys i les que vagin naixent a partir d’ara tendran una esperança de vida inferior a la dels seus pares, a conseqüència de les condicions ambientals i d’altres.

Què volen? Desmantellar els sistemes de benestar social? Minvar els drets dels treballadors? No han hagut d’intervenir ja per salvar un sistema que diu basar-se en la no-intervenció? No ha hagut de ser ja la cosa pública que salvàs l’esclat d’allò privat?

Cal millorar, certament, la gestió dels recursos públics i evitar-ne tots els abusos, però això no es fa privatitzant les empreses públiques que tenen beneficis ni subvencionant empreses privades que tenen consells d’administració els membres dels quals s’autoadjudiquen pagues escandalosament multimilionàries. Els mateixos organismes i les mateixes persones que ens han duit a l’actual crisi econòmica, no podran fer-nos creure que de la crisi n’hem de sortir jubilant-nos més vells, cobrant més poc i tornant-los a confiar els nostres doblers per garantir-nos les jubilacions.

Encoratjam la gent a defensar els drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb molt d’esforç, si fos lícit desposseir-nos d’allò que és nostre, també seria lícit desposseir els propietaris dels mitjans de producció.

Monestir de La Real, 20 d’abril de 2010

diumenge, 18 d’abril del 2010

Reflexions sobre la corrupció a les Illes Balears

Des de la barriada palmesana de Son Roca, se'm demana de participar en una mesa rodona sobre la CORRUPCIÓ; que hi aporti les meves reflexions personals sobre la situació a les Illes Balears.

Mossèn Guillem Vaquer, rector de la Parròquia de Son Roca, em demana que li confirmi la meva assistència com a participant a la Taula Rodona que organitza ACO-Mallorca al barri de Son Roca.

L'acte s'ha de fer a l'Associació de Veïns "Amigos de Son Roca", Cap Formentor, 13 - 1er. pis Centre Comercial, dijous 29 d'abril, a partir de les 19,30 hrs.

M'alegra que m'hi convidin.
I faig comptes de dir-hi la meva, més o manco amb aquests termes:

1. Vivim en una societat europea, capitalista, marcada inexorablement per la corrupció

Com a societat capitalista, construïm els fonaments d'una Europa sobre la qual s'aixequen els negocis més salvatges. Se'ns empeny a assolir el màxim de riquesa possible -per a una part minsa de la població-, la qual s'ha de mantenir damunt la més esgarrifosa de les misèries per a la majoria (¾ parts de la humanitat).

A la nostra Europa, el sistema capitalista esdevé la personificació més sofisticada de la corrupció, al més alt nivell.

2. Feim part d'un Estat espanyol marcat des de fa temps per la corrupció

La imatge d'Espanya dins Europa, des de fa molt temps, ha romàs ben marcada per certes senyes de corrupció que no es donen en cap altre indret d'Europa, hi esdevenen irrepetibles: dictadura de 4 dècades com enlloc, transició democràtica singularment corrupta, venuda sindical i política al franquisme perdurable, manteniment de la situació d'espoli de les nostres illes per omplir butxaques castellanes, preu de patató per al treball intel·lectual (que se'n va fora) i preus astronòmics per a jugadors de futbol (que venen d'arreu del món)...

3. Vivim en un societat illenca corrupta i corruptora des de fa temps

D'una societat tan corrupta com la illenca, difícilment en poden sorgir dirigents incorruptes que arribin a ser triats per la ciutadania quan aquesta vagi a a votar. Una societat corrupta es torna incapaç de veure amb bons ulls, incapaç de donar el vot favorable a dirigents honests (hom pensa de 10 vegades 9 que qui només roba 10 és perquè no pot robar 11...)


4. La més greu de les corrupcions, la política


La corrupció política és significativament la més rellevant de totes, la que s'ha de combatre amb més fermesa: més que qualsevol altra casta de corrupció existent a la nostra societat (comercial, alimentària, compravenda immobiliària, esportiva, professional, artística, bancària, etc.).

Amb la corrupció política no solament s'hi manegen doblers públics. S'hi segueixen normes i criteris fixats i preestablerts per les mateixes formacions polítiques que els administren: les mateixes formacions polítiques que recapten els doblers de la ciutadania són les mateixes que els administren, els reparteixen i els desvien...

5. Se sap que la corrupció política, lluny de llevar vots, en dóna més encara

Des de les més altes instàncies de la direcció dels partits polítics, se sap que la corrupció política, malauradament, en lloc de llevar vots en dóna més encara. Per això no se les sol veure gaire engrescades a lluitar aferrissadament contra la corrupció política de membres d'altres partits polítics.

Com a molt, s'hi expressen de paraula, fins i tot més o manco enèrgicament; però mai no arriben a manifestar-ho expressament i contundentment amb fets concrets de rebuig, clar i català, davant indicis de corrupció més que evident...

Fins que no s'hi pronuncia un jutge... els agrada omplir-se la boca amb expressions tan poc valentes i agosarades com la presumpció d'innocència... fins i tot quan se sap ben redecert de què va la cosa...

6. Cal una legislació molt més estricta, aplicable específicament a la corrupció política

Mentre no es promulguin lleis especialment adreçades a combatre la corrupció política a les institucions públiques, aquesta no pot arribar a quedar-ne totalment descartada: qui roba 10 de les arques públiques, n'hi ha de tornar 20 (just el doble!)! Perquè, si robes 10 i només n'has de tornar 3 al jutge (ves a saber per pagar-hi què!), aleshores encara te'n queden 7!

7. Contra polítics corruptes sí, però sobretot contra la corrupció cívica, social i electoral:

No hi ha cap polític corrupte, sense el suport de votants de la formació política que l'ha col·locat a les institucions públiques.

Qualsevol polític corrupte ha hagut de mester qualque funcionari que li hagi facilitat i permès la pràctica corrupta.

8. Contra la corrupció política, no basten tribunals que la condemnin. Calen mesures efectives que l'evitin i la impedeixin:

8.1 La participació de la ciutadania organitzada (FAAVV), amb veu i vot dins els òrgans de l'administració pública, ha permès (temps enrere) que polítics, tècnics i funcionaris anassin molt més alerta i que s'hi desplegàs una gestió pública més transparent.

8.2 L'exigència cívica d'una preparació adequada per a l'exercici dels càrrecs de responsabilitat institucional: metges, advocats, mestres, militars, policies, jutges... prèviament a exercir-se com a tals, han hagut d'estudiar durant anys.

Quanta gent que es dedica a la política s'hi ha preparat durant anys, per esdevenir-hi suficientment SÀVIA, amb una formació humanística, psicològica, lingüística, tècnica, filosòfica, etc.?

Contra la corrupció, més participació ciutadana, més control democràtic...!

NO TOTHOM SERVEIX PER FER POLÍTICA DEMOCRÀTICA
AL SERVEI DE LA COL·LECTIVITAT!


CALDRÀ APRENDRE A TRIAR-NE LA GENT MILLOR!

CALEN MESURES ELECTORALS MÉS AGOSARADES, I PRÀCTIQUES INSTITUCIONALS MÉS COMPARTIDES!

dissabte, 17 d’abril del 2010

La CGT m'entrevista


Agraesc l'atenció dispensada pel bon company de lluites sindicals, en Pep Torres, qui m'ha publicat l'entrevista que em va fer i que vaig passar un guster de respondre.

Es pot trobar a la pàgina 32 del núm. 116 de la revista Papers, corresponent al mes d'abril de 2010.

Se'm demana, i hi dic la meva sobre assumptes diversos. Tot queda molt ben reflectit en titulars i subtitulars com aquests:

"Sempre he estat, som i vull continuar sent utòpic."

"Hi ha polítics corruptes a les institucions públiques, per mor dels votants que els hi posen."

"La corrupció que ara aflora a la superfície no es dóna quan un jutge l'ha sentenciada, sinó molt abans."

"En les minories més dinàmiques fins ara pot arrelar-hi un tal desencís que les porti a trencaments traumàtics amb les institucions."

dimarts, 13 d’abril del 2010

Mort sobtada del meu germà Andreu

Em dol molt comunicar-te
que s'ha mort el meu germà:
nom Andreu, nom de mon pare
Buele, i Ramis d'Ariany...

Gira-sol, bon escenari
on va saber treballar,
com a bon compromissari,
usuaris defensant...

Ara dorm, vora mon pare,
ja per sempre descansant;
gaudint vida la més sana,
amb ma mare allà dalt.

I amb na Lina, dona meva,
lluitadora, gran companya:
com també la filla seva
que el nom porta de Iolanda...

Vetla sempre per nosaltres,
Andreu nostre, bon germà!
Des d'allà on sou vosaltres,
donau-nos les vostres mans.

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 13 d'abril de 2010