Facebook manté les amistats!

Som una de les persones convençudes que, malgrat tot, Facebook ajuda a mantenir les amistats ben vives.

Trenta-cinc anys enrere, el 21 de maig de 1975, “Año de la mujer peruana”, em trobava a la ciutat de Lima, al Perú.

Hi vaig anar a sol·licitar la tramitació del meu Carnet d'estrangeria, al director general de Migracions del Ministeri de Relacions Exteriors.

Li portava aleshores el passaport espanyol, que se m'havia expedit a l'Ambaixada espanyola a Kinshasa (Zaire) el 20 de novembre de 1972, amb el núm. 151/72.

Li adjuntava un altre document, subscrit per l'arquebisbe de l'Arxidiòcesi de Piura-Tumbes, monsenyor Erasmo Hinojosa Hurtado. S'hi feia constar que “a petició del mateix arquebisbe, el R.P. Missioner Cecili Buele Ramis, havia vengut a aquella Arxidiòcesi per treballar-hi pastoralment a la Parròquia “Nostra Senyora del Santíssim Rosari” del Poble Jove Sant Martí d'aquella ciutat de Piura.”

L'arquebisbe pregava les autoritats de la Nació, a les quals pogués mostrar jo aquell document, que em brindassin totes les facilitats que requeria aleshores la meva condició d'Eclesiàstic pertanyent a l'Arxidiòcesi de Piura i Tumbes.

Fou així que, amb tota la documentació oficial en regla, vaig poder iniciar-me com a col·laborador en les tasques pastorals que desplegava a Piura, des de feia un bon grapat d'anys, un altre bon company d'estudis, el manacorí mossèn Joan Riera Fullana.

Allà vaig veure, i conèixer per primera vegada, una nina de 12 anys. Germana de mare d'altres 8 infants, germana de pare de no sé quants d'altres. Li deien Zully.

Aquella al·lota estudiant cada dia acompanyava sa mare -de nom Rosa- a la caseta modesta on vivíem els dos capellans mallorquins. L'ajudava durant una estona a realitzar-hi les tasques domèstiques: fer la neteja diària, cuinar el menjar, rentar la roba, regar el jardinet, arranjar les habitacions, etc.

L'any 1979 jo em trobava de bell nou a Mallorca, després d'haver passat 4 anys seguits treballant al Perú...

Ha plogut molt d'aleshores ençà! Tres dècades després, l'any 2009, vaig tenir l'oportunitat sorprenent de tornar a retrobar-me una altra vegada amb aquella al·lota piurana -que havia conegut al Perú quan ella tenia 12 anys...-.

M'arribà a través del FACEBOOK!

Té un fill i dues filles... Continuen vivint a la mateixa caseta modesta del barri veïnat de Santa Rosa, a Piura... En puc veure les imatges que va penjant al seu Mur... Puc llegir-ne els comentaris que fa als meus escrits... Li puc recomanar que entri dins dels meus blogs... Fins i tot podem comunicar-nos com aquell/a qui diu “directament”, XATEJANT-HI en hores convengudes...

Impensable! Inimaginable! Increïble, quan ens vàrem conèixer per primera vegada, l'any 1975 al modest barri de Sant Martí, a Piura. Fet real, veritable, repetible a qualsevol hora de la nit o del dia. Ella, des del Perú estant; jo, des de Mallorca!

Com ja cantava en Bob Dylan l'any 1964, és que els temps estan canviant!
I nosaltres amb ells, segur!

Ernest Benach #Política 2.0

Benach es reuneix amb la nova presidenta del Parlament balear

Avui capvespre mateix, a la fi, he pogut disposar-ne i tenir a les mans un dels llibres que vaig mirar de trobar per tot Palma el dia de la Festa de Sant Jordi...

No hi va haver manera! A cap de les taules que vaig visitar vaig poder trobar el llibre publicat enguany -ja se n'està esgotant la segona edició!- el president del Parlament de Catalunya, n'Ernest Benach.

He assistit a la presentació pública que ha fet ell mateix a la seu de l'Institut Ramon Llull (al carrer de la Protectora, a Palma). L'acte m'ha agradat molt. Érem els qui érem i no hi eren els que no hi eren...

He considerat tot un detall que s'hi fes present la presidenata del Parlament de les Illes Balears, n'Aina Rado... A veure si aconsegueix que "ses senyories parlamentàries" s'engresquin en el maneig i utilització de les noves tecnologies de la informació... cosa que em provoca certs dubtes...

Record perfectament que, no fa tants d'anys, quan s'hi organitzaren "cursos d'informàtica" força costosos... no acudien més de 2 dels 59 diputats i/o diputades... I això que havien rebut de franc un ordinador portàtil...

No serà que hi ha massa por a un més que probable increment de la "participació ciutadana", sobretot de la gent més jove, cosa que podria ser considerada com una espècie "d'intromissió excessiva en els assumptes interns del Parlament"?

La presència de la presidenta del Parlament de les Illes Balears m'ha duit a pensar que puc estar ben equivocat.

Rwanda: diàleg per la democràcia, a Mallorca

Molts dels personatges que apareixen al llibre publicat recentment per Joan Carrero, -"África, la madre ultrajada. La verdad sobre el conflicto de los Grandes Lagos que las potencias occidentales se empeñan en ocultar"- es varen fer presents a Mallorca, seguint la iniciativa pacificadora impulsada per la Fundació s'Olivar d'Estellencs i l'associació Drets Humans de Mallorca:

Coincidint amb el pont del mes de maig de 2009, membres destacats de partits polítics de l'oposició rwandesa a l'exili, i d'altres membres representants de la societat civil de Rwanda, celebraren conjuntament a Palma el Diàleg interrwandès, una iniciativa que pretén arreplegar totes les ètnies i sectors socials del país per impulsar la democràcia a Rwanda a través del diàleg, la pau, la veritat i la justícia.

Se'n féu ressò TVE2 a principis de 2010, emetent aquest programa de 3 minuts de durada, on apareixen, entre moltes d'altres persones, el jutge Andreu (que investiga delictes de genocidi), J. Matata (contra la impunitat a Rwanda), M. Numuhoza (activista dels drets humans), Paul Kagame (president de Rwanda i del Front Patriòtic Rwandès), G. Karangwa (representant de partit tutsi opositor), Jordi Palou-Loverdos (misser de Veritas Rwanda Forum), E. Ndayisaba (membre d'assistència a víctimes africanes), Victoire Ingabire Umuhoza (candidata a la Presidència de la República Rwandesa), Joan Carrero, Bernat Vicens, Pere Sampol...:

Diálogo por la democracia en Ruanda

S'hi destaca, entre moltes d'altres personalitats rwandeses, la figura de Victoire Ingabire Umuhosa, una rwandesa exiliada que a l'actualitat es troba a Rwanda i lluita per aconseguir fer-s'hi present com a candidata a la Presidència de la República durant les eleccions convocades per al proper mes d'agost de 2010...

Rwanda: Tribunal Penal Internacional (TPIR)

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:

• una Presentació del Tribunal,
• l'Agenda,
• Conferències,
• Centre de Premsa,
• Textos fonamentals,
• Afers,
• Biblioteca,
• Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
• l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
• Enllaços amb altres llocs,
• Base de dades judicial pública,
• Publicacions del TPIR, etc.

M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.
“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

D'ara endavant, Cervesa Moritz!

El bon amic i company de lluites socials i polítiques, Martí Gené i Ramis, em fa arribar aquest escrit que em plau d'escampar a tots vuit vents del món:

"A partir d'ara jo beuré Moritz.

Cervesa Moritz. Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya. Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...

Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. 'Por tierra, mar y aire' -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'.

'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'.

Que n'és de difícil, ser normal...

Passa-ho si us plau, passa-ho!

I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

...i si no...... ( també ) !!!!"

Llobacarda, llibre d'en Jaume Santandreu

Acab de llegir un llibre que m'ha agradat molt.

Vaig adquirir-lo el dia de Sant Jordi.

És d'en Jaume Santandreu: “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”.

En recoman la lectura, sobretot al clergat mallorquí.

El protagonista és un capellà llorencí, mossèn Martí Rosselló Bauzá, sapientí, de dretes, falangista, consiliari de la Secció Femenina, desterrat injustament pel bisbe Hervàs...

S'hi recullen les confessions personals que, per escrit, adreça a mossèn Salvador Galmés.

S'hi mostra la profunda saviesa popular de la gent foravilera mallorquina.

S'hi presenta una visió molt particularitzada de personatges eclesiàstics de la segona meitat del segle XX...

En un llenguatge viu i atraient.

Tornaria a llegir-lo!

Primer de Maig 2010 conjunt: CGT-Balears / STEI-i

Em complau ben molt que se m'hagi convidat a fer la lectura pública del Manifest conjunt que han elaborat els sindicats CGT-Balears i STEI-i, per a la Manifestació conjunta programada per al proper Primer de Maig.

Gira entorn de sis aspectes que, avui dia, es consideren prioritaris:

• Per la plena ocupació, repartir la riquesa generada i la cohesió social;
  
• Pels drets efectius de tota la classe treballadora, especialment dels col·lectius amb més riscs d'exclusió;
  
• Per uns serveis públics i de qualitat;
  
• Pel respecte dels nostres drets democràtics i nacionals, i per la nostra llengua i cultura;
  
• Per la defensa del territori;
  
• Per una política fiscal justa i progressiva.

La Manifestació surt de la plaça d'Espanya, de Palma, a les 11:30 i acaba davant del monument als Agermanats (plaça del Rosari).

Mallorca recorda els assassinats pel feixisme

Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

Festa de Sant Jordi 2010

Avui, festa de Sant Jordi, he comprat el llibre “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”, d'en Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner.

La seva lectura em porta a la memòria el record de personatges i situacions viscudes a la dècada dels anys 50 que, d'una manera o una altra, també han marcat la meva vida...



Tot seguit, i com altres anys també, amb companyes i companys Antics Escoltes de Mallorca, hem celebrat la festa de Sant Jordi en un recinte singular: la capella de Sant Felip Neri, a Palma, en una Eucaristia força participada...

"Ensenyau-nos de ser bons i fer el bé,
ensenyau-nos de ser sempre generosos,
d'estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
d'estimar i servir el pròxim per amor a Vós,
d'estimar i servir la pàtria més que a nosaltres mateixos..."

Segon Congrés de Jubilats per Mallorca: les pensions

RESOLUCIÓ DEL SEGON CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA

L’assemblea del segon congrés de Jubilats per Mallorca, reunida al monestir de La Real el dimarts dia 20 d’abril de 2010, expressa el seu esglai i la seva discrepància davant l’allau d’informacions, comentaris i criteris que proposen un ajornament de les edats de jubilació i que posen en dubte la viabilitat del sistema de pensions.

Són antics els anuncis que les pensions no aguantarien i que calia fer assegurances privades de pensions, però mentre la Seguretat Social ha anat millorant de salut i finançant, en part, alguns dèficits dels comptes de l’estat, allò que ha estat a punt de fer fallida ha estat el sistema bancari privat el qual ha hagut de ser estalonat amb garanties i amb intervencions públiques.

Si quan les pensions suposaven poc més del 3 per cent del PIB i deien que en passar del 6 per cent ja no serien viables, ara que ja passen del 8 per cent i diuen que no seran viables en arribar al 15, per què els hem de creure?

Parlen del futur envelliment de la població quan a les escoles hi ha més al·lots que mai i n’han de fer de noves a la carrera. Per què aquestes mesures? Diuen que és perquè augmenta la mitjana de vida -i fan els càlculs com si tot aquest augment fos perquè la gent mor més vella sense tenir en compte que, afortunadament, no hi ha tanta de gent que mori d’infant o de jove- i ho diuen quan ja han reconegut públicament, (això sí, sense repetir-ho gaire), que les generacions que han anat naixent els darrers anys i les que vagin naixent a partir d’ara tendran una esperança de vida inferior a la dels seus pares, a conseqüència de les condicions ambientals i d’altres.

Què volen? Desmantellar els sistemes de benestar social? Minvar els drets dels treballadors? No han hagut d’intervenir ja per salvar un sistema que diu basar-se en la no-intervenció? No ha hagut de ser ja la cosa pública que salvàs l’esclat d’allò privat?

Cal millorar, certament, la gestió dels recursos públics i evitar-ne tots els abusos, però això no es fa privatitzant les empreses públiques que tenen beneficis ni subvencionant empreses privades que tenen consells d’administració els membres dels quals s’autoadjudiquen pagues escandalosament multimilionàries. Els mateixos organismes i les mateixes persones que ens han duit a l’actual crisi econòmica, no podran fer-nos creure que de la crisi n’hem de sortir jubilant-nos més vells, cobrant més poc i tornant-los a confiar els nostres doblers per garantir-nos les jubilacions.

Encoratjam la gent a defensar els drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb molt d’esforç, si fos lícit desposseir-nos d’allò que és nostre, també seria lícit desposseir els propietaris dels mitjans de producció.

Monestir de La Real, 20 d’abril de 2010