Magdalena González, Premi Jaume II del Consell de Mallorca 2010

Diada de Mallorca 2010. Per segona vegada consecutiva, aquesta setmana, em faig present al Teatre Principal de Palma. L'anterior, per assistir al lliurament dels Premis a la Solidaritat. En aquesta, per presenciar el lliurament d'Honors i Distincions 2010 que el Consell de Mallorca atorga en tres modalitats:

• Medalla d'Honor i Gratitud de l'illa de Mallorca -Categoria d'Or-
• Fill adoptiu de l'illa de Mallorca
• Premis Jaume II

M'interessaven tots, és clar.
Però m'hi vaig fer present, sobretot, per un: el que es concedia a la bona amiga i lluitadora infatigable en l'àmbit de la cultura catalana, na MAGDALENA GONZÁLEZ I CRESPÍ.

Juntament amb la gentada que omplia a vessar el recinte del Teatre Principal, vàrem poder escoltar que s'hi deia, des de l'escenari, que:

“El Consell de Mallorca ha decidit concedir el Premi Jaume II a Magdalena González i Crespí. La institució li concedeix aquest premi per la valuosa tasca realitzada en benefici de l'estudi, la divulgació i l'ensenyament del nostre patrimoni musical i per l'impuls en la creació de nous projectes en el camp de la música. Recull el premi la senyora Magdalena González.”

Gràcies!

Quina poca delicadesa a l'hora de concretar-ne l'actuació, en aquest cas! L'esport parolímpic, el periodisme i la docència, l'empresa Palma Pictures, l'aeronàutica mallorquina, el club de futbol Reial Mallorca, infants amb càncer, història local... amb tota claredat.

Orquestra de Joves Intèrprets i Cor Jove dels Països Catalans, ni tan sols s'hi esmenten!

Tanta sort que, a la seva intervenció en nom de totes les persones guardonades, na Margalida Capellà es va posar a l'alçada de les circumstàncies i féu una manifestació força significativa:

“Som feliç de ser aquí, fent part d'un acte d'afirmació identitat col·lectiva. Estimam Mallorca i podem dir ben cara alta que som d'un país que té una identitat i una llengua pròpia que ens universalitza. Qui estima el seu propi país estima el dels altres. Cal que prenguem consciència de la nostra pertinença a un país amb història. Cal conèixer la nostra història des de les escoles. Calen persones com MAGDALENA GONZÁLEZ, impulsora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans! No hi ha res més tràgic que una persona que no és d'enlloc. Esser ciutadà o ciutadana del món passa per esser ciutadà de ca teva, passa per estimar ca teva...” (Margalida Capellà)

Em qued amb aquestes paraules tan assenyades i impetuoses de l'algaidina!

Enhorabona a totes les persones guardonades pel Consell de Mallorca. Especialment a aquelles que treballen amb plena consciència de fer part d'un àmbit cultural més ample, dins l'Europa del segle XXI, com és ara el dels Països Catalans!

Premis a la solidaritat: a tot infant que gosa néixer en un món tan injust!

Sempre que assistesc a un acte institucional on s'atorguen premis a qualque persona o entitat, m'envaeix una carretada de sensacions... totalment contraposades.
Molt més encara, quan es tracta de premiar la SOLIDARITAT!
És el cas de l'acte de lliurament dels premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat 2010, celebrat al Teatre Principal de Palma, dijous 9 de setembre de 2010, dins el programa de festes commemoratives de la Diada de Mallorca, durant dues hores seguides.

D'una banda, entenc que les persones i/o entitats que s'han dedicat i es dediquen a fer qualque cosa positiva per l'altra gent, de manera desinteressada, posant-n'hi dels seus (temps, recursos, doblers, coneixements, experiències, dedicació, propietats, mitjans...) a canvi de no res -si es a canvi de qualque cosa, sigui quina sigui aquesta altra cosa, per a mi, ja no es pot dir que sia solidaritat vertadera!- es mereixen de ser reconegudes públicament com a tals, per part d'institucions constituïdes democràticament pel conjunt de la ciutadania.

D'altra banda, no puc ni vull desfer-me'n d'aquella recomanació, tan sàvia com bíblica, que assenyala “que no sàpiga la teva esquerra allò que fa la dreta, a fi que això quedi en el secret, i qui veu en el secret t'ho pagarà” (Mt 6:3,4).

És clar que aquesta perspectiva és evangèlica! No és política, ni institucional, ni cívica, ni humanista ni tan sols filosòfica...

Però és que l'acte de lliurament de premis a la Solidaritat 2010 que s'ha celebrat al Teatre Principal de Palma -dijous 9 del 9 del 10- ha estat farcit de gent i d'iniciatives i de persones i d'entitats i d'organitzacions que, si més no teòricament, tenen qualque cosa a veure amb comportaments derivats de l'Evangeli...

Per no fer-me'n exhaustiu i evitar d'al·ludir a tots els esments de caire religiós catòlic que s'hi han escampat durant les dues hores seguides de durada de l'acte, pot resultar suficient assenyalar el darrer punt del programa: “Reconeixement a Mans Unides”, una iniciativa, s'ha dit, sorgida d'un grapat de dones d'Acció Catòlica, una cinquantena d'anys enrere...

M'estim més no parlar-ne! M'encén la sang pensar-hi! Per molts de motius.

Puc dir, així i tot, que me n'he sortit amb alguna referència positiva. N'hi ha hagut moltes i m'agradaria remarcar-ne una, l'expressada per la doctora Roman, impulsora de la iniciativa solidària AMAZONIA:

“Vivim en un món injust! Vull retre homenatge a tot infant que té la gosadia de néixer en un món tan injust!”

Just per sentir això, ja s'ho paga d'haver-hi anat, a un acte institucional com aquest, de lliurament de premis a la solidaritat...

Això sí, encara ara continuo sense acabar de veure clar que l'enhorabona a totes les persones premiades -sens dubte ben merescuda- s'hagi de barrejar amb l'enhorabona a les institucions que se n'aprofiten -sens dubte ben polititzada-.

N'hem de trobar d'altres, de fórmules, més cíviques, no tan institucionalment polititzades!

L'OJIPC, a sis anys vista

Sis anys de lluita constant i intensa, a favor d'un projecte cultural tan singular com el que comporta la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, representen moltíssim en la vida d'una persona que s'hi ha dedicat en cos i ànima.

Magdalena González Crespí, professora de música al col·legi de Santa Mònica, a Palma, un bon dia d'aquell any 2004 besllumà a l'horitzó la possibilitat remota d'arreplegar joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, passant pel Principat d'Andorra- amb la finalitat de formar una orquestra simfònica.

Que no solament es dedicàs a fer concerts, sinó també a interpretar peces d'autors de l'àmbit cultural català, a investigar-hi, a fer-les conèixer, a escampar els sons i les músiques acompanyades per la llengua catalana...

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement d'un dels més grans poetes de la nostra cultura, Miquel Costa i Llobera, na Magdalena González entenia aleshores que li havia arribat el moment, i que se li feia inevitable, d'afrontar un repte.

La crida feta des de Barcelona a la presència de totes les cultures i als joves de tots els indrets del món, la impulsava a fer que el món conegués millor el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som...

La impulsava també a cercar el nostre lloc en aquest marc tan enriquidor que és la pluralitat, el diàleg, o la diversitat des del respecte.

La impulsava igualment a fer servir la música com a vincle d‘unió, pau i solidaritat, a través de la qual intentar trobar, contra els vents de la globalització, un lloc per a aquestes dins la història de la música.

Amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural, i amb una clara voluntat de continuïtat, amb aquella Orquestra volia reunir joves de diferents àmbits de la mateixa cultura: l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià.

Volia que l'orquestra esdevengués ambaixadora de les belles melodies que sorgeixen dels diferents accents d'una mateixa llengua i de la seva riquesa.

Així , idò, es disposava a recórrer aquell camí, gens fàcil i ple d'obstacles, per arribar “fins on les paraules es difuminen amb la forma més digna que tenim de lluitar a favor d'una sèrie de valors i utopies", per fer realitat el somni en el Festival Mundial de la Joventut.

Donava així la benvenguda a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans benvolguda!

Era el mes de maig de 2004.

Dia 14 d'agost de 2004, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans feia el seu primer concert simfònic, dirigida pel mestre Salvador Brotons.

Aquests sis anys, fent front a totes les dificultats més inimaginables, l'OJIPC ha pogut gaudir del plaer i la satisfacció de veure'n realitzat el somni d'actuar en concert al mateix Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Després d'haver-ho fet al Festival Mundial de la Joventut, a la seu Catedral de Perpinyà, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (en tres oportunitats), al Casal de Cultura de la vila alacantina de Mutxamel, a la vila eivissenca de Sant Antoni de Portmany, a la ciutat menorquina de Maó, al Teatre Principal de Palma, a Santa Eulària des Riu dins el Palau de Congressos d'Eivissa, al Palau Foz de Lisboa, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona...

Una dotzena de concerts que duen a pensar i creure que han valgut la pena tots els esforços realitzats a favor d'un projecte cultural tan singular com aquest, dins l'àmbit de la música simfònica.

Com a colofó d'aquella iniciativa empresa l'any 2004, en complir-se 6 anys d'aquell primer concert, la seva impulsora ha optat per afegir-hi encara una altra creació: el Cor Jove dels Països Catalans, dins l'àmbit coral!

Coincidint amb les dates, a la Colònia de Sant Pere, al terme municipal d'Artà, una trentena de joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, durant vuit dies seguits romanen preparant les actuacions d'aquesta Temporada 2010, amb peces d'autors de Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià, l'Alguer i Mallorca...

S'ho paga fer-ne un seguiment acurat i donar-hi un suport intens.

Per molts d'anys.

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca (2)

S'acosta el dia de l'arribada a Mallorca del COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS (CJP), una iniciativa que hi va néixer l'any passat i que enguany n'ha de presentar els primers quatre concerts.

La seva presentació pública fou a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009.

D'aleshores ençà, s'ha mostrat com una formació coral singular. Pels seus components. Pels seus objectius. Pel seu repertori.

Sota la direcció del mestre Esteve Nabona, amb el suport valuós dels professors Pau Casan i Fanny Marí, integren el Cor Jove dels Països Catalans una trentena de joves i al·lotes, d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels Països Catalans: Barcelona (12), Girona (1), Mallorca (6), Sardenya (4), Tarragona (3), València (4), Vilaplana (1).

Són 15 al·lots i 16 al·lotes, entre sopranos, contralts, tenors i baixos.

Es proposen recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català. I, amb la llengua com a vincle d'unió, ser una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura. Al mateix temps, volen ser ambaixador cultural dels Països Catalans a l'Europa del segle XXI.

Enguany ofereixen un repertori exquisit que es prepara i assaja durant una estada de vuit dies a la Colònia de Sant Pere (Artà), i que està previst de difondre amb concerts programats a quatre indrets diversos dels Països Catalans: Palma (Mallorca), Prada de Conflent (Catalunya Nord) , l'Alguer i Castelsardo (Sardenya).

Executen obres tan valuoses com “Madrigals sobre poemes d'Ausiàs March” (Joan Brudieu, Catalunya Nord); “Tres motets” (Francesc Valls, Barcelona); “Magnificat” (Pere Rabassa, Barcelona); “Ave Maria” (Isabella Montanari, Sardenya); “Poemes de Joan Oliver-Pere Aurt” (Manuel Oltra, València); “Obres corals” (Joan M. Thomàs, Mallorca).

Com s'assenyala al Programa de Festes de Sant Bernat, el concert del Cor Jove dels Països Catalans es fa al mateix claustre del monestir de La Real, el dissabte, 21 d'agost a les 21 hores.

"La Llei de caixes, contra els interessos de la ciutadania"

Vet ací el contengut d'un article força il·lustratiui summament interessant, sobre la Llei de caixes d'Estalvi, elaborat, difós i signat pel líder sindical de la CGT-Balears, Josep Juárez:

"El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d'Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l'acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s'han posat d'acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, obrint la veda a la privatització d'aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.

Amb l'entrada al capital privat, que podrà ocupar fins a un 50% de cada entitat mitjançant l'adquisició de les anomenades “quotes participatives”, es desnaturalitzen les fins socials que, almenys sobre el paper, han tingut fins a ara les Caixes d'Estalvi. La presumpta “despolitització” de les mateixes, publicitada com un dels “efectes positius” d'aquesta Llei (reducció fins a un 40% de presència institucional en els òrgans de govern, del 50% que tenia fins a ara), sembla que també té parany. Es disminueix la presència de les administracions públiques i es dóna cabuda als banquers, amb el que resulta pitjor el remei que la malaltia.

Clar que, per a fer atractiu el pastís a la iniciativa privada, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”, segons els criteris del capital. Responent a aquest desig, tant des de la Unió Europea com des del Banc d'Espanya, s'ha forçat darrerament un procés de fusions i absorcions, anomenades “fredes” i SIPs (Sistemes Institucionals de Protecció, que funcionaran com qualsevol banc privat), però que suposen, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament de moltes caixes dels seus entorns socials i territorials, i la desaparició d'unes altres, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball pel tancament d'oficines, duplicades o no.

La nova Reforma Laboral afavorirà, sens dubte, el procés d'aquesta espècie de “neteja ètnica” d'empleats sobrants. Les facilitats generosament ampliades als empresaris, amb aquesta reforma, per a aplicar acomiadaments massius i barats, eufemísticament anomenats “acomiadaments objectius” i “Expedients de Regulació d'Ocupació” (EROs), les indemnitzacions dels quals es pagaran en part amb doblers públics (8 dies per any treballat, a càrrec del FOGASA, Fons de Garantia Salarial) dibuixen un front ombrívol, per a molts treballadors que creien tenir un lloc de treball digne i segur. Fins i tot s'han detectat en el sector ofertes de desvinculació que inclouen el segur d'atur com part del tracte, mitjançant la formalització d'acomiadaments fraudulents. La unitat sindical resulta, doncs, més necessària que mai, per a plantar cara a la reforma laboral i conservar els llocs de treball. Una raó molt de pes, per a sumar el sector d'Estalvi a la Vaga General de Setembre.

Els 7 processos d'integració de Caixes d'Estalvi amb ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) sumen 10.189 milions d'euros, segons el següent quadre, extret de l'Informe de Situació del Banc d'Espanya, a 29/06/10, sobre la reestructuració de les Caixes d'Estalvi:

Si a això afegim els 800 milions dedicats al sanejament de CajaSur (que disposa d'altres 1500 addicionals, no utilitzats fins ara), i els 3.775 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla la Mancha, el muntant de diners públics dedicats a la reconversió i sanejament del sector de Caixes d'Estalvi, en perspectives de privatització, arriba a 16.264 milions d'euros. És a dir, no bastarien els 15.000 milions del Pla d'Ajustament imposat pel govern amb la complicitat parlamentària, i extrets de la retallada de la inversió pública i de la despesa social, a força dels sacrificis de pensionistes, funcionaris, aturats i persones depenents.

Contràriament al que diu la propaganda oficial, la Llei de Caixes i la reconversió del sector poc o gens tenen a veure amb una suposada sortida de la crisi, que assota severament a la majoria dels treballadors, i als sectors socials més desprotegits. Per contra, és de témer que suposi una volta de rosca més en el règim de bancocràcia imperant, ja que suposa més poder per a la banca privada i l'especulació capitalista que, no ho oblidem, és l'autèntica causa de la crisi. Resulta absolutament escandalós que, mentre se'ls posa a disposició tan magnífiques ajudes amb diners públics, els banquers responguin amb el tancament del crèdit cap a les economies familiars i les petites i mitjanes empreses, provocant la caiguda de milers d'elles, amb el consegüent desmantellament de l'economia productiva, augment de l'atur, pèrdua de drets socials i empobriment general.

És necessari, per tant, acabar amb el monopoli privat del control de les finances. Cal promoure el debat ciutadà sobre la necessitat inajornable de l'establiment d'uns serveis financers de caràcter públic, al servei dels treballadors, la ciutadania i l'economia productiva. La vida i els drets bàsics de les persones no poden romandre condicionats i a la mercè de l'especulació de les cúpules financeres. El crèdit ha de fluir en condicions justes, i preferentment per a satisfer els drets i el benestar de tots els ciutadans, especialment dels sectors més indefensos. I això només ho pot dur a terme una banca pública i social, controlada democràticament.

Pep Juárez,

Secretari d’Acció Sindical de FESIBAC-CGT

Juliol de 2010

Vídeo de jornades anticapitalistes a Palma

Gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podem comptar amb informacions tan enriquidores com la que ens ofereix aquesta producció audiovisual elaborada pel bon company de lluites socials i polítiques, Jaume Rosselló.

Si no fos per mitjans com aquest, molt poc s'arribaria a saber, per exemple, d'aquestes xerrades anticapitalistes realitzades enguany a Palma, en les quals vaig participar amb moltes ganes.

Juntament amb n'Arnau Matas, na Neus Roca o na Laura Camargo vàrem col·laborar en la iniciativa promoguda per estudiants anticapitalistes de la UIB, a can Alcover.

Enhorabona, Jaume. Coratge i endavant!

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca

El Cor Jove dels Països Catalans nasqué a Mallorca l'any passat, gràcies a l'empenta de la professora de música Magdalena González.

D'aleshores ençà, ha anat fent passes i s'ha anat conformant, sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i Fanny Marí com a professora convidada.

Del 14 al 21 d'agost d'enguany, tots els membres que conformen el Cor Jove dels Països Catalans tenen previst de realitzar el seu primer encontre, abans d'executar-ne el primer concert.

Han triat Mallorca. Més concretament la Residència de Sant Guillem i Sant Antoni, a la Colònia de Sant Pere, Artà.

Find more videos like this on www.truveo.com.

Aquest estiu tenen previst de fer 4 concerts. El primer de tots a Palma, al claustre del monestir de La Real, el 21 d'agost a les 21 hores. (ENTRADA GRATUÏTA, OBERTA A TOTHOM)

Pocs dies després, en repeteixen actuacions a Sant Pere de Prada, Prada de Conflent (Catalunya Nord), el 23 d'agost, clausurant la 42a edició de la UCE, en la que ha de ser la seva presentació oficial en societat.

També tenen previst d'actuar a l'Alguer (Sardenya), el 25 d'agost. I a Castelsardo (Sardenya) el 26 d'agost.

El grup és format per 32 cantaires: 17 del Principat, 7 de Mallorca, 4 de l'Alguer i4 del País Valencià.

Amb aquestes actuacions s'inicia un camí a recórrer en paral·lel, juntament amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, també creada a Palma, gràcies a l'empenta de la mateixa professora de música, na Magdalena González, qui aconseguí d'organitzar-ne el primer concert de l'OJIPC l'any 2004 a Barcelona, al Festival Mundial de la Joventut, dins el marc del Fòrum de les Cultures. Se n'ha fet el darrer, al Palau de la Música Catalana enguany mateix.

Amb l'acompanyament instrumental d'Ars Musicae, interpreten peces d'arreu dels Països Catalans. Amb un repertori tan variat com engrescador:

1a part

JOAN BRUDIEU (Llemotges, 1520 – La Seu d’Urgell, 1591)
Madrigals sobre poemes d’Ausiàs Marc (Gandia 1400- València 1459)
Madrigal XIII
1ª part: Fantasiant, amor a mi descobre
2ª part: Si fos Amor substança
3ª part: Lir entre carts, lo meu voler se tempra
Madrigal XV
1ª part: Ma volentat ab la rahó s'envolpa
2ª part: Plena de seny, donau-me una crosta

FRANCESC VALLS (Barcelona c1671 - 1747)
Tres motets
Et misericordia
Tota pulchra es
Fiat misericordia

PERE RABASSA (Barcelona 1683 – 1767 Sevilla)
Magnificat

2a part

ISABELLA MONTANARI (Sàsser1919 - 1993)
Ave Maria
Poema d'Antonel·la Salvietti (Alguer 1924- 2010)
Versió coral de Stefano Garau

MANUEL OLTRA (València, n1922)
Bestiari
Poemes de Joan Oliver - Pere Quart (Sabadell 1899 - Barcelona 1986)
Pingüí
Mosques i mosquits
L'elefant
El secret
poema de Joaquim Foguera (Colònia Güell 1893 - Barcelona 1919)

JOAN MARIA THOMÀS (Palma 1896 - 1966)
Obres corals
Canticum Archa Noe (imitant Janequin)
Cuna triste (trad. Mallorquina)
Campanes sobre el mar (estudi coral)

Meem! A veure si ens hi veim, a la mani de dissabte!

A mida que s'acosta el dia de la Manifestació cívica a Barcelona, per proclamar-hi a tots vuit vents del món que “Som una nació. Nosaltres decidim”, s'incrementa el nombre d'entitats i de persones de les Illes Balears i Pitiüses que n'hi mostren l'adhesió.

Senyal inequívoc que la consciència nacional de la catalanitat s'escampa arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, per tal d'empènyer perquè s'esdevengui un dels propers estats sobirans a l'interior de la Unió Europea del segle XXI:

Alegra ben molt veure que són més d'una vintena les adhesions que hi han arribat, fins ara, des de les Illes Balears i Pitiüses:

• Ateneu Gabriel Buades i Pons (Inca, Mallorca)
• Avançam
• Comissió de Festes de Santa Maria (Formentera)
• Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana -CAL-
• Drets Humans de Mallorca
• Entesa per Mallorca
• Esquerra Republicana de Catalunya -ERC-
• GREC Resolució de Conflictes
• Grup Blanquerna (Mallorca)
• IGMAN Acció Solidària
• Institut d'Estudis Eivissencs
• Joves d'Esquerra Nacionalista -JEN-PSM- (Mallorca)
• Justícia i Pau
• L'Estel de Mallorca
• Obra Cultural Balear
• Picalsud - Pobles i Cultures del Sud (Mallorca)
• Plataforma Calvià per la Llengua (Calvià, Mallorca)
• PSM-ENTESA NACIONALISTA DE MALLORCA
• Societat Catalanobalear d'Infermeria
• Som i Serem Ràdio (Palma, Mallorca)
• STEI-i Intersindical
• Unió de Pagesos...

A més de totes aquestes 22 entitats, n'han expressat també la seva adhesió a títol personal, entre d'altres: Antoni Castelló i Klein, Antoni Lluís Trobat Alemany, Cecili Buele i Ramis, Joan Perelló Ginard, Jordi Baldó i Company, Raquel Cortès Herrera...

A VEURE, IDÒ, SI ENCARA SOM MÉS, MEEM!
I ENS HI VEIM, A LA MANI DE DISSABTE A BARCELONA!

Mobilitzem-nos ara! No ens aturem mai!

El 18 de febrer de 2006, vaig participar a Barcelona, molt entusiasmat, en la més grans de les manifestacions en què he pres part mai. Tota la Gran Via de les Corts Catalanes plena de gent, de gom a gom, des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya.
Senyal clar i evident de la maduresa política de la nació catalana sencera; i de la campanya catalana molt forta que s'hi havia desplegat a favor del dret de decidir.

En aquella ocasió havia estat convocada i organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Aquell dia presidia i encapçalava la manifestació una gran pancarta amb el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”.

Tot i que Esquerra Republicana era l'única organització política que hi donava suport explícit, gent del país sencer s'hi mobilitzava per la nació catalana.

Quatre anys i mig després, dissabte, 10 de juny de 2010, faig comptes de tornar a fer-me present a Barcelona, des de Mallorca estant, amb el desig de participar en una altra manifestació de les mateixes característiques.

En aquesta ocasió, ha estat convocada per Òmnium Cultural i tota una munió d'entitats que conformen la Comissió Organitzadora.

Ha d'encapçalar la manifestació -que recorre Diagonal, Passeig de Gràcia, Gran Via de les Corts Catalanes i plaça de Tetuan- una altra pancarta amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Em sembla més clar que les aigües cristallines de la platja del Trenc, a Campos, que la manifestació que es fa enguany, el 10 de juny, és una continuació vera d'aquella altra que es va fer el 18 de febrer de 2006. Si més no, pel seu contengut reivindicatiu : SOM UNA NACIÓ!

Juntament amb molta altra gent de Mallorca, m'hi he adherit plenament. Quan una part de la nació tan rellevant, com és el Principat de Catalunya, es mou i es mobilitza per reclamar el dret de decidir, nosaltres, catalans de les Illes Balears i Pitiüses, ens hi adherim amb la convicció plena que ens afecta més que directament.

M'alegra veure que, en aquesta ocasió, són bastant més nombroses les entitats mallorquines adherides.
A veure si ens hi veim, idò: la gent d'Ateneu Gabriel Buades, Avançam, CAL, Drets Humans de Mallorca, Entesa per Mallorca, ERC, GREC, Grup Blanquerna, IG queMAN Acció Solidària, JEN-PSM, Justícia i Pau, L'Estel de Mallorca, Obra Cultural Balear, PEN català a les Illes Balears, Picalsud, Plataforma Calvià per la Llengua, PSM-Entesa Nacionalista, Societat Catalanobalear d'Infermeria, STEI-i, Unió de Pagesos...

Tothom manté la mateixa convicció: pel meu país sencer, “Som una Nació. Nosaltres decidim”.
Un VISCA ben fort pels Països Catalans, com un estat nou dins l'Europa del segle XXI!

Tres moments de contacte amb Fèlix Pons

Aquest dies que es lamenta la mort de Fèlix Pons Irazazábal, em ve al cap el record de certs moments compartits, en àmbits ben diversos: com a creient catòlic, dins el Moviment Escolta de Mallorca; com a polític d'esquerres, presidint del Congrés dels Diputats durant 9 anys seguits; i com a ciutadà actiu, albirant la construcció d'una nova Mallorca, més mestissa i barrejada.

Tots tres moments en resulten força enriquidors, per a mi.

• El primer

Es produeix a la dècada dels anys 70, quan el pare de família n'acompanya les criatures a l'Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la Parròquia de l'Encarnació, d'on som consiliari.

El seu gran interès a donar i rebre educació integral, compromesa amb el país, la defensa de la natura, la igualtat de nins i nines, o els valors de la transcendència, en fan un ciutadà creient practicant excepcional.
Exemple admirable per a molta de gent (sobretot per a qui no acaba d'entendre que un home que es diu d'esquerres també es declari i miri de comportar-se com a cristià).

• El segon

Quan vaig anar a donar el darrer adéu a Fèlix Pons, al cementeri de Palma, entre d'altres, vaig topar-me amb els dos germans López Nadal. Una topada fortuïta que em dugué a la memòria el record d'un escrit que m'havia enviat en Juan Manuel, quan era assessor del president del Congrés dels Diputats, l'any 1988.
Vint-i-dos anys abans!

Em feia a saber que el senyor Pons li havia encarregat d'interessar-se per la demanda que jo li havia fet i de contestar a la meva petició d'informació.

Feia poc que s'havia mort la meva dona, na Lina Company... Com a empleat públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, m'havien entrat ganes de participar als concursos de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió i al Parlament Europeu.

Amb aquell detall tan valuós per a mi, m'obrí les portes de la Delegació de la Comissió de les Comunitats Europees, del carrer Serano, 41, a Madrid, on vaig poder consultar tot quant vaig voler amb la senyora Berta Lasuen...

• I el tercer

Encara record, amb molta d'emoció, la telefonada que em va fer Fèlix Pons a ca meva, ell mateix, setmanes abans que pronunciàs -mentre l'estava preparant- el Pregó de la Festa de l'Estendard a la plaça de Cort el 29 de desembre de 2006.

Bon cavaller a l'àmbit de la política institucional i cívica, em demanava parer sobre algunes al·lusions que havia pensat de fer a la persona de mumpare ja difunt, del qual, -em deia- continuava guardant molt bons records...

Sempre li agrairé totes aquestes, i d'altres, deferències!

M'imagín que deu ser de veure i d'escoltar, allà on són ara tots dos junts, els comentaris que hi fan dos polítics socialistes mallorquins, tan admirables per a mi: n'Emili Darder Cànaves i en Fèlix Pons Irazazábal!

Tots dos, polítics d'esquerres. Tots dos creients practicants. Tots dos ciutadans actius d'aquesta terra nostra.

Que en gaudeixin per a sempre i a plaer!

Cecili Buele i Ramis