“Una Arcàdia feliç”, el darrer llibre de Miquel López Crespí (1)

Acab de començar a llegir “Una Arcàdia feliç”, la darrera obra narrativa de Miquel López Crespí amb la qual ha obtengut el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2010 a la ciutat d'Inca (Mallorca).

Editada per Lleonard Muntaner el proppassat mes d'octubre, mentre em trobava recorrent terres peruanes i bolivianes -a més de 4.000 metres d'altura sobre el nivell de la Mar Mediterrània-, no vaig poder assistir a la seva presentació pública.

Tenc ara l'oportunitat d'atansar-m'hi, amb seny asserenat i amb serenor assenyada.

No només m'hi sent empès per la dedicatòria de l'autor: “A Bel Rosselló i Cil Buele per tots aquests anys d'amistat”.

També, perquè tenc moltes ganes de “capficar-me plenament en aquestes pàgines”, com més aviat millor. De retruc, em podria avançar al batle inquer que té l'honor de figurar en el pròleg d'aquesta obra -l'autor de la qual ja en duu més d'un centenar de publicades en català-...

Les “obscures premonicions” que encapçalen el llibre em situen davant d'un personatge fortament marcat pels records d'una guerra angoixosa, insostenible. Com un malson que li retorna de forma intermitent, sense descans: “callat davant la mort... sense voler denunciar la violència que va ajudar a consolidar d'ençà d'aquell terrible juliol...”

Un metge que, des del manicomi estant, vol deixar Palma, marxar, desaparèixer i enclaustrar-se a Bearn, amb na Maria Antònia... Pensa que “sempre hi haurà un esquerrà amb males intencions, un hereu de l'Escola Mallorquina, algun historiador montserratí que li retregui aquells escrits de circumstàncies...”

Pensionistes a les Illes Balears i Pitiüses

Com que la desinformació del Diari de Mallorca i del Diari de Balears és una xapussa, aquí vos pas aquesta informació que m'he muntat, per si voleu distribuir-la.

Josep Juárez

Pensionistes de Balears han de malviure amb 710,93 euros de mitjana en tant que l'espanyola és de 782,26 euros. Si el mes passat la diferència entre la pensió mitjana de les Illes i l'estatal era de 71,21 euros, ara som 12 cèntims més pobres, perquè la diferència actual és del 71,33 euros.

En pensions mitjanes mensuals respecte de les estatals els jubilats de Balears guanyen 82,13 euros menys, les vidues cobren 57,96 euros menys, les persones amb incapacitat permanent guanyen 81,66 menys, les persones orfes 41,45 euros menys i les pensions en favor de familiars estan 100,51 euros menys mensuals per davall de les estatals.

La pensió mitjana de jubilació és en el mes de setembre a les Balears de 805,36 euros mensuals, 82,29 euros per davall de l'estatal situada en 887,65 euros, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració. El mes anterior la diferència era de 82,13 euros.

La pensió de viduïtat s'ha situat en 514,94 euros mensuals (+ 0,40) que fan 57,96 euros menys que la pensió mitjana estatal per aquest concepte, la d'incapacitat permanent ha arribat a una quantia mitjana de 769,89 euros (+0,32) mensuals, la d'orfandat té una mitjana de 309,60 euros mensuals (-0,28), que són 41,45 euros menys que la mitjana estatal, i la de favor de familiars s'ha situat en 360,56 euros al mes (-0,08), 100,51 euros menys que la mitjana estatal.
El setembre, el nombre de pensions contributives de la Seguretat Social ha arribat a la xifra de 166.487.

D'aquesta quantitat, 99.286 (+214) pensions han estat de jubilació, 43.074 de viduïtat (+46) , 18.993 d' incapacitat permanent (-13), 4.988 d'orfandat (+19) i 147 (-1)en favor de familiars

La marroquina mallorquina Saïda Saddouki ens dóna una bona lliçó

La història de la marroquina mallorquina Saïda Saddouki s'esdevé del tot alliçonadora per a la gent amant de la llengua catalana, sobretot al nostre redol més immediat.

Saïda Saddouki, la marroquina que vol emprar el català a Mallorca, i que l'empra amb normalitat total, ens encoratja fortament!

La seva postura decidida i valenta fa que, una vegada més, aparegui a molts mitjans de comunicació la discriminació que pateix la llengua catalana a l'illa de Mallorca -d'on és l'única llengua pròpia!- per part d'agents de la Guàrdia Civil.

Ni n'és l'única, ni, malauradament, no en serà la darrera! Mentre perduri aquest comportament tan poc respectuós envers la llengua catalana, per part de tants membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol a les nostres illes.

Ben conscients que la maquinària estatal funciona a la perfecció, en profit propi, clar, un bon grapat de persones l'hem volguda acompanyar fins als Jutjats situats a les avingudes de Palma.

Aquesta dona tan valenta es mereix aquest suport. I molts més que, segurament, mai no li arribaran: regidoria de Cultura, conselleria de Cultura, direccions generals de Cultura i Política Lingüística, etc.

Si més no, perquè en comptes de comparèixer-hi com a “maltractada” per la Guàrdia Civil, s'hi ha hagut de fer present com a “denunciada per injúries i calúmnies” per la mateixa Guàrdia Civil.

Per si això no bastava i per afegitó, davant d'un Tribunal que compta amb membres que no entenen el català...

Més esperpèntic, gairebé impossible!

En veure situacions com aquesta, hom arriba a pensar i creure que el català deu ser l'única llengua del món que ha de passar per aquest tràngol: sent la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, no només no se la pot emprar en una caserna de la Guàrdia Civil, sinó que s'hi rep un tracte tan despectiu quan se la hi vol emprar, que hom arriba a parar als Jutjats davant d'un tribunal!

Increïble!
L'incompliment d'una Llei per part de certs agents de l'Ordre es converteix en acusació i denúncia contra qui vol complir la Llei, la de Normalització Lingüística!

Dimarts, 14 de setembre, no se n'ha pogut arribar a esbrinar què en pensa ni què hi diu el jutge. El judici a Saïda s'ha posposat a l'octubre... per la impossibilitat de fer una videoconfèrencia amb un dels testimonis de l'acusació particular, un agent de la Guàrdia Civil destinat a un poble d'Àvila...

Amb això, què em ve al cap? Que la llista detallada de vint-i-sis persones maltractades per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses es converteix en qualque cosa més que la llista d'uns casos aïllats: esdevé tot un símptoma del tractament públic que hi rep la llengua catalana aquests darrers cinc anys.

La independència plena dels Països Catalans, dins l'Europa del segle XXI, es beslluma com l'única sortida possible per tot aquest desgavell...

Magdalena González, Premi Jaume II del Consell de Mallorca 2010

Diada de Mallorca 2010. Per segona vegada consecutiva, aquesta setmana, em faig present al Teatre Principal de Palma. L'anterior, per assistir al lliurament dels Premis a la Solidaritat. En aquesta, per presenciar el lliurament d'Honors i Distincions 2010 que el Consell de Mallorca atorga en tres modalitats:

• Medalla d'Honor i Gratitud de l'illa de Mallorca -Categoria d'Or-
• Fill adoptiu de l'illa de Mallorca
• Premis Jaume II

M'interessaven tots, és clar.
Però m'hi vaig fer present, sobretot, per un: el que es concedia a la bona amiga i lluitadora infatigable en l'àmbit de la cultura catalana, na MAGDALENA GONZÁLEZ I CRESPÍ.

Juntament amb la gentada que omplia a vessar el recinte del Teatre Principal, vàrem poder escoltar que s'hi deia, des de l'escenari, que:

“El Consell de Mallorca ha decidit concedir el Premi Jaume II a Magdalena González i Crespí. La institució li concedeix aquest premi per la valuosa tasca realitzada en benefici de l'estudi, la divulgació i l'ensenyament del nostre patrimoni musical i per l'impuls en la creació de nous projectes en el camp de la música. Recull el premi la senyora Magdalena González.”

Gràcies!

Quina poca delicadesa a l'hora de concretar-ne l'actuació, en aquest cas! L'esport parolímpic, el periodisme i la docència, l'empresa Palma Pictures, l'aeronàutica mallorquina, el club de futbol Reial Mallorca, infants amb càncer, història local... amb tota claredat.

Orquestra de Joves Intèrprets i Cor Jove dels Països Catalans, ni tan sols s'hi esmenten!

Tanta sort que, a la seva intervenció en nom de totes les persones guardonades, na Margalida Capellà es va posar a l'alçada de les circumstàncies i féu una manifestació força significativa:

“Som feliç de ser aquí, fent part d'un acte d'afirmació identitat col·lectiva. Estimam Mallorca i podem dir ben cara alta que som d'un país que té una identitat i una llengua pròpia que ens universalitza. Qui estima el seu propi país estima el dels altres. Cal que prenguem consciència de la nostra pertinença a un país amb història. Cal conèixer la nostra història des de les escoles. Calen persones com MAGDALENA GONZÁLEZ, impulsora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans! No hi ha res més tràgic que una persona que no és d'enlloc. Esser ciutadà o ciutadana del món passa per esser ciutadà de ca teva, passa per estimar ca teva...” (Margalida Capellà)

Em qued amb aquestes paraules tan assenyades i impetuoses de l'algaidina!

Enhorabona a totes les persones guardonades pel Consell de Mallorca. Especialment a aquelles que treballen amb plena consciència de fer part d'un àmbit cultural més ample, dins l'Europa del segle XXI, com és ara el dels Països Catalans!

Premis a la solidaritat: a tot infant que gosa néixer en un món tan injust!

Sempre que assistesc a un acte institucional on s'atorguen premis a qualque persona o entitat, m'envaeix una carretada de sensacions... totalment contraposades.
Molt més encara, quan es tracta de premiar la SOLIDARITAT!
És el cas de l'acte de lliurament dels premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat 2010, celebrat al Teatre Principal de Palma, dijous 9 de setembre de 2010, dins el programa de festes commemoratives de la Diada de Mallorca, durant dues hores seguides.

D'una banda, entenc que les persones i/o entitats que s'han dedicat i es dediquen a fer qualque cosa positiva per l'altra gent, de manera desinteressada, posant-n'hi dels seus (temps, recursos, doblers, coneixements, experiències, dedicació, propietats, mitjans...) a canvi de no res -si es a canvi de qualque cosa, sigui quina sigui aquesta altra cosa, per a mi, ja no es pot dir que sia solidaritat vertadera!- es mereixen de ser reconegudes públicament com a tals, per part d'institucions constituïdes democràticament pel conjunt de la ciutadania.

D'altra banda, no puc ni vull desfer-me'n d'aquella recomanació, tan sàvia com bíblica, que assenyala “que no sàpiga la teva esquerra allò que fa la dreta, a fi que això quedi en el secret, i qui veu en el secret t'ho pagarà” (Mt 6:3,4).

És clar que aquesta perspectiva és evangèlica! No és política, ni institucional, ni cívica, ni humanista ni tan sols filosòfica...

Però és que l'acte de lliurament de premis a la Solidaritat 2010 que s'ha celebrat al Teatre Principal de Palma -dijous 9 del 9 del 10- ha estat farcit de gent i d'iniciatives i de persones i d'entitats i d'organitzacions que, si més no teòricament, tenen qualque cosa a veure amb comportaments derivats de l'Evangeli...

Per no fer-me'n exhaustiu i evitar d'al·ludir a tots els esments de caire religiós catòlic que s'hi han escampat durant les dues hores seguides de durada de l'acte, pot resultar suficient assenyalar el darrer punt del programa: “Reconeixement a Mans Unides”, una iniciativa, s'ha dit, sorgida d'un grapat de dones d'Acció Catòlica, una cinquantena d'anys enrere...

M'estim més no parlar-ne! M'encén la sang pensar-hi! Per molts de motius.

Puc dir, així i tot, que me n'he sortit amb alguna referència positiva. N'hi ha hagut moltes i m'agradaria remarcar-ne una, l'expressada per la doctora Roman, impulsora de la iniciativa solidària AMAZONIA:

“Vivim en un món injust! Vull retre homenatge a tot infant que té la gosadia de néixer en un món tan injust!”

Just per sentir això, ja s'ho paga d'haver-hi anat, a un acte institucional com aquest, de lliurament de premis a la solidaritat...

Això sí, encara ara continuo sense acabar de veure clar que l'enhorabona a totes les persones premiades -sens dubte ben merescuda- s'hagi de barrejar amb l'enhorabona a les institucions que se n'aprofiten -sens dubte ben polititzada-.

N'hem de trobar d'altres, de fórmules, més cíviques, no tan institucionalment polititzades!

L'OJIPC, a sis anys vista

Sis anys de lluita constant i intensa, a favor d'un projecte cultural tan singular com el que comporta la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, representen moltíssim en la vida d'una persona que s'hi ha dedicat en cos i ànima.

Magdalena González Crespí, professora de música al col·legi de Santa Mònica, a Palma, un bon dia d'aquell any 2004 besllumà a l'horitzó la possibilitat remota d'arreplegar joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, passant pel Principat d'Andorra- amb la finalitat de formar una orquestra simfònica.

Que no solament es dedicàs a fer concerts, sinó també a interpretar peces d'autors de l'àmbit cultural català, a investigar-hi, a fer-les conèixer, a escampar els sons i les músiques acompanyades per la llengua catalana...

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement d'un dels més grans poetes de la nostra cultura, Miquel Costa i Llobera, na Magdalena González entenia aleshores que li havia arribat el moment, i que se li feia inevitable, d'afrontar un repte.

La crida feta des de Barcelona a la presència de totes les cultures i als joves de tots els indrets del món, la impulsava a fer que el món conegués millor el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som...

La impulsava també a cercar el nostre lloc en aquest marc tan enriquidor que és la pluralitat, el diàleg, o la diversitat des del respecte.

La impulsava igualment a fer servir la música com a vincle d‘unió, pau i solidaritat, a través de la qual intentar trobar, contra els vents de la globalització, un lloc per a aquestes dins la història de la música.

Amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural, i amb una clara voluntat de continuïtat, amb aquella Orquestra volia reunir joves de diferents àmbits de la mateixa cultura: l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià.

Volia que l'orquestra esdevengués ambaixadora de les belles melodies que sorgeixen dels diferents accents d'una mateixa llengua i de la seva riquesa.

Així , idò, es disposava a recórrer aquell camí, gens fàcil i ple d'obstacles, per arribar “fins on les paraules es difuminen amb la forma més digna que tenim de lluitar a favor d'una sèrie de valors i utopies", per fer realitat el somni en el Festival Mundial de la Joventut.

Donava així la benvenguda a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans benvolguda!

Era el mes de maig de 2004.

Dia 14 d'agost de 2004, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans feia el seu primer concert simfònic, dirigida pel mestre Salvador Brotons.

Aquests sis anys, fent front a totes les dificultats més inimaginables, l'OJIPC ha pogut gaudir del plaer i la satisfacció de veure'n realitzat el somni d'actuar en concert al mateix Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Després d'haver-ho fet al Festival Mundial de la Joventut, a la seu Catedral de Perpinyà, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (en tres oportunitats), al Casal de Cultura de la vila alacantina de Mutxamel, a la vila eivissenca de Sant Antoni de Portmany, a la ciutat menorquina de Maó, al Teatre Principal de Palma, a Santa Eulària des Riu dins el Palau de Congressos d'Eivissa, al Palau Foz de Lisboa, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona...

Una dotzena de concerts que duen a pensar i creure que han valgut la pena tots els esforços realitzats a favor d'un projecte cultural tan singular com aquest, dins l'àmbit de la música simfònica.

Com a colofó d'aquella iniciativa empresa l'any 2004, en complir-se 6 anys d'aquell primer concert, la seva impulsora ha optat per afegir-hi encara una altra creació: el Cor Jove dels Països Catalans, dins l'àmbit coral!

Coincidint amb les dates, a la Colònia de Sant Pere, al terme municipal d'Artà, una trentena de joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, durant vuit dies seguits romanen preparant les actuacions d'aquesta Temporada 2010, amb peces d'autors de Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià, l'Alguer i Mallorca...

S'ho paga fer-ne un seguiment acurat i donar-hi un suport intens.

Per molts d'anys.

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca (2)

S'acosta el dia de l'arribada a Mallorca del COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS (CJP), una iniciativa que hi va néixer l'any passat i que enguany n'ha de presentar els primers quatre concerts.

La seva presentació pública fou a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009.

D'aleshores ençà, s'ha mostrat com una formació coral singular. Pels seus components. Pels seus objectius. Pel seu repertori.

Sota la direcció del mestre Esteve Nabona, amb el suport valuós dels professors Pau Casan i Fanny Marí, integren el Cor Jove dels Països Catalans una trentena de joves i al·lotes, d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels Països Catalans: Barcelona (12), Girona (1), Mallorca (6), Sardenya (4), Tarragona (3), València (4), Vilaplana (1).

Són 15 al·lots i 16 al·lotes, entre sopranos, contralts, tenors i baixos.

Es proposen recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català. I, amb la llengua com a vincle d'unió, ser una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura. Al mateix temps, volen ser ambaixador cultural dels Països Catalans a l'Europa del segle XXI.

Enguany ofereixen un repertori exquisit que es prepara i assaja durant una estada de vuit dies a la Colònia de Sant Pere (Artà), i que està previst de difondre amb concerts programats a quatre indrets diversos dels Països Catalans: Palma (Mallorca), Prada de Conflent (Catalunya Nord) , l'Alguer i Castelsardo (Sardenya).

Executen obres tan valuoses com “Madrigals sobre poemes d'Ausiàs March” (Joan Brudieu, Catalunya Nord); “Tres motets” (Francesc Valls, Barcelona); “Magnificat” (Pere Rabassa, Barcelona); “Ave Maria” (Isabella Montanari, Sardenya); “Poemes de Joan Oliver-Pere Aurt” (Manuel Oltra, València); “Obres corals” (Joan M. Thomàs, Mallorca).

Com s'assenyala al Programa de Festes de Sant Bernat, el concert del Cor Jove dels Països Catalans es fa al mateix claustre del monestir de La Real, el dissabte, 21 d'agost a les 21 hores.

"La Llei de caixes, contra els interessos de la ciutadania"

Vet ací el contengut d'un article força il·lustratiui summament interessant, sobre la Llei de caixes d'Estalvi, elaborat, difós i signat pel líder sindical de la CGT-Balears, Josep Juárez:

"El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d'Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l'acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s'han posat d'acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, obrint la veda a la privatització d'aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.

Amb l'entrada al capital privat, que podrà ocupar fins a un 50% de cada entitat mitjançant l'adquisició de les anomenades “quotes participatives”, es desnaturalitzen les fins socials que, almenys sobre el paper, han tingut fins a ara les Caixes d'Estalvi. La presumpta “despolitització” de les mateixes, publicitada com un dels “efectes positius” d'aquesta Llei (reducció fins a un 40% de presència institucional en els òrgans de govern, del 50% que tenia fins a ara), sembla que també té parany. Es disminueix la presència de les administracions públiques i es dóna cabuda als banquers, amb el que resulta pitjor el remei que la malaltia.

Clar que, per a fer atractiu el pastís a la iniciativa privada, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”, segons els criteris del capital. Responent a aquest desig, tant des de la Unió Europea com des del Banc d'Espanya, s'ha forçat darrerament un procés de fusions i absorcions, anomenades “fredes” i SIPs (Sistemes Institucionals de Protecció, que funcionaran com qualsevol banc privat), però que suposen, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament de moltes caixes dels seus entorns socials i territorials, i la desaparició d'unes altres, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball pel tancament d'oficines, duplicades o no.

La nova Reforma Laboral afavorirà, sens dubte, el procés d'aquesta espècie de “neteja ètnica” d'empleats sobrants. Les facilitats generosament ampliades als empresaris, amb aquesta reforma, per a aplicar acomiadaments massius i barats, eufemísticament anomenats “acomiadaments objectius” i “Expedients de Regulació d'Ocupació” (EROs), les indemnitzacions dels quals es pagaran en part amb doblers públics (8 dies per any treballat, a càrrec del FOGASA, Fons de Garantia Salarial) dibuixen un front ombrívol, per a molts treballadors que creien tenir un lloc de treball digne i segur. Fins i tot s'han detectat en el sector ofertes de desvinculació que inclouen el segur d'atur com part del tracte, mitjançant la formalització d'acomiadaments fraudulents. La unitat sindical resulta, doncs, més necessària que mai, per a plantar cara a la reforma laboral i conservar els llocs de treball. Una raó molt de pes, per a sumar el sector d'Estalvi a la Vaga General de Setembre.

Els 7 processos d'integració de Caixes d'Estalvi amb ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) sumen 10.189 milions d'euros, segons el següent quadre, extret de l'Informe de Situació del Banc d'Espanya, a 29/06/10, sobre la reestructuració de les Caixes d'Estalvi:

Si a això afegim els 800 milions dedicats al sanejament de CajaSur (que disposa d'altres 1500 addicionals, no utilitzats fins ara), i els 3.775 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla la Mancha, el muntant de diners públics dedicats a la reconversió i sanejament del sector de Caixes d'Estalvi, en perspectives de privatització, arriba a 16.264 milions d'euros. És a dir, no bastarien els 15.000 milions del Pla d'Ajustament imposat pel govern amb la complicitat parlamentària, i extrets de la retallada de la inversió pública i de la despesa social, a força dels sacrificis de pensionistes, funcionaris, aturats i persones depenents.

Contràriament al que diu la propaganda oficial, la Llei de Caixes i la reconversió del sector poc o gens tenen a veure amb una suposada sortida de la crisi, que assota severament a la majoria dels treballadors, i als sectors socials més desprotegits. Per contra, és de témer que suposi una volta de rosca més en el règim de bancocràcia imperant, ja que suposa més poder per a la banca privada i l'especulació capitalista que, no ho oblidem, és l'autèntica causa de la crisi. Resulta absolutament escandalós que, mentre se'ls posa a disposició tan magnífiques ajudes amb diners públics, els banquers responguin amb el tancament del crèdit cap a les economies familiars i les petites i mitjanes empreses, provocant la caiguda de milers d'elles, amb el consegüent desmantellament de l'economia productiva, augment de l'atur, pèrdua de drets socials i empobriment general.

És necessari, per tant, acabar amb el monopoli privat del control de les finances. Cal promoure el debat ciutadà sobre la necessitat inajornable de l'establiment d'uns serveis financers de caràcter públic, al servei dels treballadors, la ciutadania i l'economia productiva. La vida i els drets bàsics de les persones no poden romandre condicionats i a la mercè de l'especulació de les cúpules financeres. El crèdit ha de fluir en condicions justes, i preferentment per a satisfer els drets i el benestar de tots els ciutadans, especialment dels sectors més indefensos. I això només ho pot dur a terme una banca pública i social, controlada democràticament.

Pep Juárez,

Secretari d’Acció Sindical de FESIBAC-CGT

Juliol de 2010

Vídeo de jornades anticapitalistes a Palma

Gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podem comptar amb informacions tan enriquidores com la que ens ofereix aquesta producció audiovisual elaborada pel bon company de lluites socials i polítiques, Jaume Rosselló.

Si no fos per mitjans com aquest, molt poc s'arribaria a saber, per exemple, d'aquestes xerrades anticapitalistes realitzades enguany a Palma, en les quals vaig participar amb moltes ganes.

Juntament amb n'Arnau Matas, na Neus Roca o na Laura Camargo vàrem col·laborar en la iniciativa promoguda per estudiants anticapitalistes de la UIB, a can Alcover.

Enhorabona, Jaume. Coratge i endavant!

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca

El Cor Jove dels Països Catalans nasqué a Mallorca l'any passat, gràcies a l'empenta de la professora de música Magdalena González.

D'aleshores ençà, ha anat fent passes i s'ha anat conformant, sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i Fanny Marí com a professora convidada.

Del 14 al 21 d'agost d'enguany, tots els membres que conformen el Cor Jove dels Països Catalans tenen previst de realitzar el seu primer encontre, abans d'executar-ne el primer concert.

Han triat Mallorca. Més concretament la Residència de Sant Guillem i Sant Antoni, a la Colònia de Sant Pere, Artà.

Find more videos like this on www.truveo.com.

Aquest estiu tenen previst de fer 4 concerts. El primer de tots a Palma, al claustre del monestir de La Real, el 21 d'agost a les 21 hores. (ENTRADA GRATUÏTA, OBERTA A TOTHOM)

Pocs dies després, en repeteixen actuacions a Sant Pere de Prada, Prada de Conflent (Catalunya Nord), el 23 d'agost, clausurant la 42a edició de la UCE, en la que ha de ser la seva presentació oficial en societat.

També tenen previst d'actuar a l'Alguer (Sardenya), el 25 d'agost. I a Castelsardo (Sardenya) el 26 d'agost.

El grup és format per 32 cantaires: 17 del Principat, 7 de Mallorca, 4 de l'Alguer i4 del País Valencià.

Amb aquestes actuacions s'inicia un camí a recórrer en paral·lel, juntament amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, també creada a Palma, gràcies a l'empenta de la mateixa professora de música, na Magdalena González, qui aconseguí d'organitzar-ne el primer concert de l'OJIPC l'any 2004 a Barcelona, al Festival Mundial de la Joventut, dins el marc del Fòrum de les Cultures. Se n'ha fet el darrer, al Palau de la Música Catalana enguany mateix.

Amb l'acompanyament instrumental d'Ars Musicae, interpreten peces d'arreu dels Països Catalans. Amb un repertori tan variat com engrescador:

1a part

JOAN BRUDIEU (Llemotges, 1520 – La Seu d’Urgell, 1591)
Madrigals sobre poemes d’Ausiàs Marc (Gandia 1400- València 1459)
Madrigal XIII
1ª part: Fantasiant, amor a mi descobre
2ª part: Si fos Amor substança
3ª part: Lir entre carts, lo meu voler se tempra
Madrigal XV
1ª part: Ma volentat ab la rahó s'envolpa
2ª part: Plena de seny, donau-me una crosta

FRANCESC VALLS (Barcelona c1671 - 1747)
Tres motets
Et misericordia
Tota pulchra es
Fiat misericordia

PERE RABASSA (Barcelona 1683 – 1767 Sevilla)
Magnificat

2a part

ISABELLA MONTANARI (Sàsser1919 - 1993)
Ave Maria
Poema d'Antonel·la Salvietti (Alguer 1924- 2010)
Versió coral de Stefano Garau

MANUEL OLTRA (València, n1922)
Bestiari
Poemes de Joan Oliver - Pere Quart (Sabadell 1899 - Barcelona 1986)
Pingüí
Mosques i mosquits
L'elefant
El secret
poema de Joaquim Foguera (Colònia Güell 1893 - Barcelona 1919)

JOAN MARIA THOMÀS (Palma 1896 - 1966)
Obres corals
Canticum Archa Noe (imitant Janequin)
Cuna triste (trad. Mallorquina)
Campanes sobre el mar (estudi coral)