dilluns, 2 de juny del 2014
Denúncia pública del servei d'URGÈNCIES a l'hospital de Son Espases
dimecres, 28 de maig del 2014
Per la via d'urgència, a l'hospital universitari de Son Espases
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!
A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...
dimecres, 14 de maig del 2014
Le felicito, señor cónsul general de España en Lima
Señor Cónsul:
Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!
Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.
Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.
A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).
Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.
Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.
Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...
No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.
Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.
Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.
Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.
DOI 41345613P
Ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE), paren esment a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca
Avui, 14 de maig de 2014, fa exactament 5 anys que un bon grapat de membres de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca es reunien a la seu del Consell de Mallorca i convidaven les candidatures mallorquines al Parlament Europeu, perquè contestassin una vintena de preguntes que se'ls volia formular.
S'hi presentaren totes, tret de la senyora Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu, i la senyora Teresa Riera del Partit Socialista Europeu. Les dues formacions polítiques predestinades a constituir-se en directores de la via parlamentària cap a la destrucció de l'Europa social.
Un període de temps que, pel que es comprova, no resulta suficient perquè ses senyories es dignin contestar-les...
Des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, sempre s'ha considerat que les formacions polítiques més grans i poderoses, mai no s'han col·locat al costat de la ciutadania ni de les organitzacions cíviques més actives dins Europa.
Just s'hi posen, quan s'ensumen que en poden treure qualque profit o veuen que les han de mester per un assumpte o un altre que resulti del seu propi interès polític partidari.
Poques vegades se'n preocupen i molt manco s'afanyen de debò a resoldre'n les preocupacions quotidianes.
L'actitud despectiva adoptada envers l'AMS de Mallorca, ara fa cinc anys justs, per part de l'eurodiputada del PPE Rosa Estaràs, i l'eurodiputada del PSE Teresa Riera, n'és un exemple més que eloqüent.
Digne de ser tengut en compte, ara que ens tornam a trobar en plena campanya electoral.
dimarts, 6 de maig del 2014
III Diada Cultural d'Amics del Seminari, a Pollença
L'any passat tenguérem l'oportunitat d'acudir a Petra, homenatjant el Pare Serra. L'any anterior els amics del Seminari n'havien organitzat la primera a Manacor, pàtria natal de mossèn Antoni Maria Alcover.
Els membres de sa Nostra Schola, que feim un petit concert a l'església parroquial, després que el bisbe de Mallorca, monsenyor Javier Salinas, hagi presidit la celebració eucarística, ens hem passat una desena de setmanes assajant-ne el programa. Ho hem fet al monestir de Sant Bartomeu, a Inca, cedit gentilment per les monges de clausura.
No conformes amb aquesta actuació, els membres de Sa Nostra Schola tenim previst de pujar l'endemà, diumenge dia 11, a Sant Salvador de Felanitx, per participar cantant a la missa de les 6 de l'horabaixa.
S'esdevé, doncs, un cap de setmana eminentment cultural, per a aquesta colla de bergantells que, fa més o manco dècades, compartírem dins les quatre parets del Seminari Diocesà estudis humanístics, filosòfics i teològics que, d'una manera o una altra, ens han anat marcant de per vida...
Si qualcú s'hi vol adjuntar, es pot posar en contacte amb qui presideix el grup organitzador d'aquestes trobades, Joan Bonet Rubí (bonetrubi@hotmail.com – 606 569 658)
diumenge, 27 d’abril del 2014
"Gloses meves", presentades a Petra, amb Mateu Mates "Xurí"
Gràcies, amic, per haver-me donat una sorpresa tan gratificant!
I, si això succeeix de manera sobtada i inesperada, al migdia del Diumenge de l'Àngel, a la plaça pública de la vila mallorquina de Petra, la més apropada de la vila d'Ariany -d'on conserv amb molt d'orgull la cama arianyera que em passà mumare, ACS-, això ja arriba a assolir per a mi uns nivells que superen els més sublims...
Gràcies, amic Mateu “Xurí”, per aquesta glosa teva tan magistral!
Bon dia a tots i a tu
i al teu llibre de gloses;
sempre que escriu qualcú
jo ho llegesc, com te suposes.
Un llibre de gloses és
un tresor molt personal
d'un glosador compromès
que esdevé universal.
Que cada llibre de mots
ha de servar sa memòria
individual, de tots,
i contar sa nostra història.
Per sa memòria perduda
de qui ha emmalaltit,
cada llibre és una ajuda
que torna a donar sentit.
Per a lluitar contra el drac
del poder i de la ignorància
per deixar-hi constància
del que a tots ens han llevat.
Quan un govern ens oculta
paraula, llengua i parlar,
el poble tot sol s'indulta
per seguir i per avançar.
Per escriure els seus versos
els seus mots i els sentiments,
per seguir estant immersos
dins els nostres pensaments.
Per tant que visca els teu mots
que ara tu mateix eleves,
dius al llibre “Gloses meves”
i són ses gloses de tots.
dilluns, 21 d’abril del 2014
Mesquida, davant l’home, davant Déu
Totes elles relacionades amb el fet religiós dins la humanitat dels nostres dies, en aquesta ocasió -com remarca al diari ARABalears el periodista Tomeu Canyelles- el títol que porta el llibre és ‘En nom de Déu? En nom de l’home?’
Vuit anys després, torna a endinsar-se dins la matèria amb un nou llibre -editat, novament, per Lleonard Muntaner-, que té com a títol En nom de Déu? En nom de l’home? (2014).
Mesquida hi constata la distància existent entre l’Església i tot allò que succeeix a peu de carrer. “És clar que hi ha un distanciament lamentable. L’Església no és que hagi perdut contacte, és que, com a institució, mai no ha entrat de ple al carrer, allà on passen totes les coses. Ella tracta les coses des de la seva seu, des de la seva litúrgia, sense tenir en primer pla la història dels homes ni la manera en què aquests la viuen”, afirma.
L’autor, en el nou text, defensa que el dogmatisme, per si mateix, no té lloc ni dins del pla humà ni tampoc dins del religiós: “L’home demana els seus propis camins i entendre tot allò que pugui assumir, no ser empès, instrumentalitzat ni coaccionat per aquestes propostes dogmàtiques”.
La solució parteix, segons Mesquida, “d’una teologia lliure i universal, construïda a partir de diferents cultures i feta amb consciència del moment que es viu ara mateix. Cada església, cada moment històric i cada persona té la seva manera concreta d’entendre Déu”.
Estructurat al voltant de dues parts, en la primera s’analitza la situació actual, mentre que, en la segona, es proposen alternatives de millora.
Sense fer-hi referència, l’autor es mostra favorable al canvi representat dins de l’Església Catòlica pel papa Francesc. “Té un tarannà diferent, molt seu i acceptable. Un no sap cap on apunta exactament, però té manifestacions que demostren una major naturalitat davant les qüestions del nostre món i també una aproximació sincera cap als actuals problemes de l’home. Ara, no sé fins a quin punt l’Església pot assumir, o assumiria, tot això, perquè una cosa és el papa i una altra, la naturalesa de la institució”, assegura.
divendres, 4 d’abril del 2014
"Gloses meves", presentades a sa Pobla
Amb tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i col·lectius més maltractats per la vida.
- Amb el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que duu més de 5 edicions publicades.
- Tenc una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica, Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra idiosincràsia.
- He militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.
- Qualcú va dir que “de Ponent, ni vent ni gent!” Basant-me en aquesta dita, també he fet una glosa que porta per títol “Bàrbars venguts de Ponent...!” La podeu trobar a la pàgina 76.
- Ningú no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
- En aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de diferència- (pàg. 33 i 101).
- Finalment, vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi, és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.
dilluns, 31 de març del 2014
"Gloses meves", a sa Pobla: invitació a acte de presentació
Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.
Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.
Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.
Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).
Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).
Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.
AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!
dijous, 27 de març del 2014
Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora
El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.
Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.
D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.
Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.
N'estic molt content.
No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...
També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.
Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:
- Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
- Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
- A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
- Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
- Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
- Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
- Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
- Presentades a AFAM (20-10-2013)
- Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
- Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
- Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
- Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
- Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
- Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
- A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
- Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)