dijous, 18 de febrer del 2016

Muriel Casals i l'Opinió Catalana

El primer contacte que mantenc amb Muriel Casals es produeix el mes de novembre de 2007, a Cerdanyola del Vallès. Aleshores, gràcies als bons amics, Climent Garau i Miquel Sellarès, tenc la gran sort de participar en diverses jornades que l'Opinió Catalana, des de l’any 2001 ençà, organitza anualment i que resulten força interessants. S'hi participa des de tots els territoris que conformen els Països Catalans. Se sol aprofitar un cap de setmana,  que es dedica a la formació, reflexió i intercanvi.


Miquel Sellarès, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, del Pont d’Inca per a més senyes, -se sent sempre ben orgullós de retraure’n públicament les seves arrels illenques- n'és l'organitzador i animador principal.

Climent Garau, que ja ens ha deixat des de Bunyola estant, sempre cerca d'enfortir els lligams entre Mallorca i el Principat de Catalunya. Per això mateix, cada any ens convida a participar en aquestes jornades. Vell i infatigable lluitador en la defensa d’uns Països Catalans més consolidats i ben solidaris, procura que gent de Mallorca tengui l’oportunitat de participar-hi.

D’una banda, s’hi facilita la trobada de persones joves, compromeses en una posada al dia del discurs catalanista. Així s’hi fomenta el contacte de gent jove amb la inquietud de contribuir a actualitzar el catalanisme. Mentre que, de l’altra, s’hi afavoreix l’intercanvi amb generacions anteriors, productores de discurs i opinió catalanista.

S’hi contribueix, així, a la reflexió sobre la nació catalana, a la formulació del nacionalisme català.

Anualment s'hi apleguen centenars de persones d’arreu dels Països Catalans, membres d'entitats diverses, partits polítics, moviments socials i ONG, amb l’objectiu de fomentar espais de trobada, debat i reflexió en comú des de la transversalitat i la pluralitat polítiques


He pogut veure de prop que Opinió Catalana és una associació que té per finalitat promoure la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Fomenta les idees basades en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia socials. Contribueix a la interrelació entre les diferents forces polítiques i socials, propiciant la transversalitat i el consens en qüestions bàsiques que tenen a veure amb la reconstrucció nacional.

Es tracta d’unes jornades amb vocació de transversalitat i obertura, amb llibertat d’expressió, sense els constrenyiments que pot imposar la disciplina partidista. Més enllà de les opinions condicionades per la pertinença a formacions polítiques, institucions i associacions, s’hi expressa el punt de vista personal amb tota llibertat.  S’hi promou un diàleg lliure i amable entre nacionalistes catalans, tant per afavorir el reconeixement dels territoris ideològics compartits com per respectar millor el pluralisme i les diferències.

Les primeres jornades de l'Opinió Catalana es fan a Vic, l’any 2001, i tracten sobre identitat i mercat. Les segones, a Sant Feliu de Guíxols, l’any 2002, sobre l’autogovern en la nova Europa: eines per a la segona transició. No hi assistesc, a cap de les dues, entre d'altres motius, perquè ni tan sols n'estic assabentat...

És a les terceres jornades, que es fan a Reus, els dies 6 i 7 de juny de l’any 2003, sobre noves formes de participació política i fet nacional, quan hi acudim per primera vegada la meva dona, Isabel Rosselló i jo mateix. En quedam meravellats, de veure el dinamisme de la gent que hi participa.

Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistim a la capital de la comarca del Baix Camp. Ens reunim al Palau Bofarull centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposen, i que giren entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”.

Val a dir que, de Mallorca, hi assistim 7 persones. Mentre que, del conjunt dels Països Catalans, s’hi supera el nombre de tres-centes.

Continuam anant a les quartes jornades, que es fan a Lleida, els dies 18 i 19 de juny de l’any 2004, sobre el futur Estatut: necessitat i urgència

També participam en les cinquenes jornades, a Vilanova i la Geltrú, els dies 29 i 30 d'abril de l’any 2005, sobre el futur de la nació catalana. Horitzó 2014.  Es fan amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Igualment, assistim a les sisenes jornades, que es fan a Manresa, els dies 5 i 6 de maig de l’any 2006, sobre el model català d’integració: els processos d’immigració i la cohesió social a Catalunya. 

De totes les jornades, emperò, les que record amb molta més emoció són les dues darreres. 

Record perfectament l'assistència a les setenes jornades de l'Opinió Catalana. Es fan a Cerdanyola del Vallès, el 30 de novembre de l'any 2007. Giren entorn dels sectors emergents a la societat catalana. Hi acudesc, com a  totes les jornades anteriors i posteriors, en companyia de la meva dona, na Isabel Rosselló. Tots dos cada any hi som convidats puntualment. 

La conferència d'obertura es fa a la Sala de Conferències del Parc Tecnològic del Vallès. S'hi exerceix aleshores com a presidenta  Muriel Casals, que inaugura una etapa nova per a l'associació. S'hi vol parar molt d'esment als sectors emergents en la construcció nacional dels Països Catalans. 

Les VII Jornades de l'Opinió Catalana de l'any 2007 compten, com cada any, amb una nodrida representació de les Illes Balears i Pitiüses, que veim ben a les clares que poden marcar una fita significativa en el camí progressiu cap a la construcció d'uns Països Catalans més sobirans i independents, en un termini més breu del que certa gent es pensa. 

Aquest any, a més a més, són unes jornades que tenen un color i sabor singularment especials, sobretot per a la gent de Mallorca que hi assisteix. Tenim l'oportunitat de comprovar directament amb quin afecte i entusiasme, des de l'organització de les VII Jornades, es fa el lliurament i la concessió del primer Premi Memorial Jaume Rafart 2007 a un mallorquí insigne i excel·lent.

Aquest premi -que rememora i valora la feina feta per una persona entregada en cos i ànima a la tasca fosca, poc vista, que realitza de manera exemplar qui n'és la vertadera ànima de l'entitat- recau en la persona, la figura i l'obra del bunyolí Climent Garau, veterà lluitador infatigable en la construcció de la nació catalana, des de Mallorca estant i treballant.

La presència de personatges rellevants en aquest àmbit d'actuació, com són Jordi Pujol, Muriel Casals, Miquel Sellarés, Albert Sàez, Fèlix Martí, Isidor Marí, i tantes d'altres personalitats del món del nacionalisme i del catalanisme, dóna tot un to totalment encomiable al lliurament senzill d'un premi senzill a una persona senzilla, com és ara i sempre ha estat en Climent Garau i Arbona.

El lliurament d'aquest premi constitueix l'acte de cloenda d'unes jornades que es realitzen a l'Hotel Sempus, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

També guard molt bon record de la participació en les vuitenes jornades de l'Opinió Catalana. Es fan a Barcelona el 7 de novembre de 2009, a l'Hotel Alimara. Torn a tenir l'oportunitat de tractar més de prop na Muriel Casals. També torna a presidir-les i coordinar-les. 


Servesquin aquestes paraules meves, amb els comentaris, enllaços i imatges que les acompanyen, per retre un senzill i modest homenatge, des de Mallorca estant, a aquesta «valenta dona principatina», la bona amiga Muriel Casals i Couturier, que ens deixa el més valuós dels llegats: ganes immenses de continuar lluitant, amb totes les nostres forces, per la independència de la nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer!

diumenge, 14 de febrer del 2016

A la mort de Muriel Casals i Couturier, bona amiga principatina

Muriel Casals i Couturier, a més de diputada del Parlament de Catalunya, d'expresidenta d'una entitat tan prestigiosa com Òmnium Cultural, de doctora en ciències econòmiques, o de professora emèrita al Departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, és, per a mi, una gran amiga.

Ens coneixem des que, gràcies als bons amics Climent Garau i Miquel Sellarès, se'ns facilita l'assistència i participació a les jornades que organitza l'Opinió Catalana, concretament a les setenes, que presideix Muriel Casals i que se celebren a Cerdanyola del Vallès, a finals de novembre de 2007.

Allà, durant una conversa de tu a tu, amb fermesa dolça i amb dolçor ferma, me n'etziba una que guardaré com un tresor dins del meu cor i la memòria: "Cecili, no deixis mai de ser com ets"!

Som soci d'Òmnium Cultural, abans que Muriel Casals en fos la presidenta. Amb ella al capdavant, n'he intensificat contactes i col·laboracions des de Mallorca estant. He fet suport a les iniciatives que ha promogut l'entitat, presidida per una tan «valenta dona» del Principat de Catalunya...

Record, de manera molt especial, la nostra participació, -la de na Bel, la meva dona i jo mateix-, a la manifestació multitudinària convocada a Barcelona per Òmnium Cultural i d'altres entitats, el 10 de juliol de 2010, contra la sentència del Tribunal Constitucional que fa no res el Parlament i el Poble de Catalunya...


Però, sobretot, tenc molt present dins la memòria converses que hem mantengut, compartint l'entusiasme per una tasca que ens està portant cap a la independència de Catalunya...

Abans que m'arribi la notícia de l'accident que pateix a la via pública barcelonina, ens mantenim en contacte i comunicació adesiara. Ella, amb molt poques paraules, m'expressa moltíssim més que d'altres amb discursos llargs...

«Felicitats i abraçades, estimat Cecili; Vivim en un mon ple de persones bones! Muriel», em diu el mes de juliol de 2013, quan li comunic que ja hem fet la primera presentació pública del meu primer llibre a Palma, "Gloses meves", editat a Mèxic, en català de Mallorca.

O quan, a principis de l'any 2014, li desig «Molt bones festes de nadal i molts d'anys nous més!» i ella em respon: «Anys plens d'esperança... i de realitats! Muriel»

Pel setembre de l'any passat, li faig arribar la meva enhorabona, per la molta i la molt bona feina feta, a favor d'un Parlament català farcit de gent independentista, que treballarà per la implantació de la República Catalana.

Li dic que, «com a republicà català que, des de Mallorca estant, mantenc ben viu el record d'un Parlament català que fa pocs anys compta només amb tres diputats independentistes, hores d'ara, se n'hi arriben a comptabilitzar setanta-dos. Quasi res! Quina alenada d'aire fresc per als Països Catalans!»

I na Muriel em respon manifestant-me: «Estimat Cil, Abraçades plenes d'esperança. Muriel»

Un bon dia del mes d'octubre passat, se m'ocorre dir-li: «A veure si et veim presidenta de la Generalitat de Catalunya, un dia d'aquests! Som un d'aquells catalans illencs que estaria encantat d'arribar a veure que la primera i darrera presidenta autonòmica de Catalunya es diu Muriel Casals, alhora que esdevens la primera cap d'estat de la República Catalana! Salut i coratge!

I em contesta, clara i llampant, amb la darrera comunicació seva que m'arriba:

«Estimat Cil, Necessitem dones i homes! Tenim un bon candidat a president de la Generalitat, el president que ens ha fet avançar uns passos essencials en el camí cap a la independència. Artur Mas ha fet veure a les classes mitjanes, a molta gent d'ordre, que la independència és la solució a molts problemes. També ha aconseguit un prestigi i reconeixement internacional del nostre procés, imprescindible per l'èxit. Ens cal sumar a tothom, no ens podem enlluernar només amb un costat de l'espectre ideològic. Cap exclusió! Abraçades. Muriel»

El mes de gener de 2016, se me n'acaben les respostes...

Així i tot, continuo insistint i felicitant-la: «Enhorabona, amiga Muriel, per haver elegit na Carme Forcadell com a candidata a presidir el darrer Parlament autonòmic de Catalunya, després d'haver-se exercit tan esplèndidament com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.
Tant de bo que la puguem veure acompanyada per una altra dona, tu mateixa, que presideixi el darrer Govern autonòmic català. I que totes dues sigueu les primeres presidentes de la República Catalana. Seria per a mi, català de Mallorca, una de les alegries més grans en la meva vida de rodamon pels Països Catalans, amant de la justícia, la llibertat i la solidaritat.
Salut i coratge! Una abraçada!...

Enhorabona, amiga Muriel, per haver aconseguit un acord que facilita el camí cap a la independència de Catalunya. Tot i que, com saps, m'hagués agradat molt més veure-te'n la presidenta. Una abraçada,...

Enhorabona, amiga Muriel, per presidir la comissió d'estudi sobre el procés constituent al Parlament de Catalunya. Crec que no es podia trobar una altra persona, que fes millor que tu, una tasca com aquesta. Salut i coratge per dur-la cap endavant amb èxit. Una abraçada, Cil Buele (29-01-2016)... sense cap resposta...

Finalment, el 31 de gener de 2016, tot i besllumar que segurament no arribaria a llegir-ho, li escric: «Estam amb tu, amiga Muriel, i et desitjam una recuperació ràpida. Salut i coratge! Cil Buele»

Això darrer ja no ha estat possible. Malauradament, no en rebrem cap altra, de resposta seva, a la bústia del nostre correu electrònic... Na Muriel Casals i Couturier ens ha deixat, a l'edat de 70 anys.

Però ben segur que romandrà ben viva la seva petjada entre nosaltres! Ben segur que ens deixa ben marcats per a sempre més, com a ciutadans que no ens cansarem de lluitar aferrissadament i democràtica, fins aconseguir la independència dels Països Catalans, dins l'Europa del segle XXI que volem distinta a la viscuda fins suara mateix.

dijous, 11 de febrer del 2016

A la mort de mossèn Jaume Amengual i Pizà, capellà de Son Dureta...

M'acaben d'informar sobre la mort, avui matí, de mossèn Jaume Amengual i Pizà, amb qui compartesc l'experiència missionera d'haver treballat al Burundi: ell és un dels tres primers missioners mallorquins que hi són enviats per l'Institut Juníper Serra el mes de febrer de 1966, amb la finalitat de treballar-hi durant cinc anys; jo, 7 anys després, hi vaig el 21 de desembre de 1971.

Mossèn Bartomeu Suau i Mayol, mossèn Jaume Vives i Cañellas, mossèn Jaume Amengual i Pizà, juntament amb mossèn Miquel Parets i Serra -el més veterà de tots- s'encarreguen aleshores de les parròquies de Gitongo i de Bugenyuzi, a la regió interior del Kirimiro.

Mossèn Jaume Amengual torna a Burundi l’any 1975  i roman dos anys més a la parròquia de Gitongo, convertit en el capellà mallorquí que més paraulotes -“tacos”- sap i coneix en kirundi, la llengua del país.

M'agrada molt, i per això la reproduesc avui aquí mateix, aquesta foto de portada del llibre «D'un quadern retrobat: mallorquins al Burundi» (desembre 2009), del bon amic, company d'estudis eclesiàstics i col·lega missioner a l'Àfrica central, el manacorí mossèn Joan Perelló i Sansó, on apareixen mitja dotzena d'"escopeters" mallorquins...

Qui porta a les mans l'escopeta de caça que s'hi empra per aquelles contrades i per aquelles calendes, és precisament mossèn Jaume Amengual i Pizà, en expressió característica i genuïna, en companyia d'altres cinc missioners mallorquins al cor mateix de l'Àfrica negra...

Per qualque cosa l'anomenam «El capità»...

Serveixi tot això d'homenatge senzill a qui, a més de missioner al Burundi, treballa també com a capellà de l'hospital universitari de Son Dureta, o vicari de la parròquia de la Immaculada Concepció, a l'església de Sant Magí, de Palma...

Que descansi en pau!

dimecres, 10 de febrer del 2016

A la mort de n'Eduard Jordà, traumatòleg mallorquí a Burundi

Llegint avui matí la darrera pàgina del Diario de Mallorca, m'assabent, per l'escrit que hi reprodueix el seu fill Eduardo, que divendres passat, el 5 de febrer, el Dr. Eduard Jordà i López se n'ha anat d'aquest món cap a l'altre...

Una notícia que no em deixa gens indiferent!

A més de la seva gran tasca professional, com un dels més prestigiosos traumatòlegs mallorquins que passen per Son Dureta..., me'n ve al cap la gran labor humanitària que desplega durant molts d'anys, a favor d'un país de l'Àfrica Central tan conegut i estimat com és Burundi.

La seva presència i les seves actuacions quirúrgiques amb gent d'aquelles contrades, a la dècada dels anys 60-70 del segle passat -quan encara no se sap ben bé què vol dir ni què comporta una ONG...- de manera totalment desinteressada i gratuïta, arriba a salvar moltes vides humanes i a enfortir relacions cíviques entre Mallorca i Burundi de forma admirable.

Que descansi en pau qui ha treballat tan àrduament a favor d'unes societats més cultes, més crítiques i més solidàries!

Suara mateix, em ve a la memòria una notícia del mes de desembre de 1971..., quan m'estic preparant les maletes per anar a treballar com a missioner a l'Àfrica Central. Record perfectament que em sorprèn moltíssim una notícia publicada aleshores i que es relaciona amb un recital que es proposa de fer a l'Auditòrium de Ciutat el guitarrista mallorquí Gabriel Estarellas, a favor de la construcció d'un hospital al Burundi...

Efectivament, el jove i reconegut guitarrista mallorquí vol aportar desinteressadament el seu granet d'arena a l'atenció de preocupants problemes que afecten aquell país de l'Àfrica Central on es troben treballant alguns missioners mallorquins des de fa alguns anys.

A l'Auditòrium de Palma, organitzat per "Medicus Mundi", dia 8 de desembre de l'any 1971, Festa de la Immaculada, Estarellas duu a terme un recital, amb la finalitat de recaptar recursos econòmics per atendre infants malalts que precisen de ser hospitalitzats en aquell país centreafricà... És un recital benèfic a favor d’infants invàlids del Burundi...

Es tracta d'un acte organitzat per un grapat de metges mallorquins, que volen donar suport a la labor que desplega a Burundi l'organització no governamental Medicus Mundi.

Un metge, natural d'aquell país, que ha vengut a Mallorca a mantenir contactes amb el doctor Eduard Jordà - metge mallorquí molt atansat al Burundi, gran amic de mossèn Miquel Parets, el primer capellà diocesà que se n'hi va com a missioner - hi explica succintament la situació peculiar en què es troba el país centreafricà, i la manca d'hospitals que s'hi dóna, cosa que dificulta moltíssim l'atenció adequada a la població malalta que en precisa.

L'esdeveniment musical, programat per a les 22 hores, a l'Auditòrium de Ciutat, manté dos pols d’atracció: l’humanitari i l’artístic.

L’excepcional intèrpret i jove mestre, Gabriel Estarellas, amb la música que desgrana amb sa guitarra, fa assaborir als assistents les delícies d'aquella vetlada d'excepcional qualitat artística.

Camilo José Cela dedica unes línies del programa d'aquell acte al concertista mallorquí. Gabriel Estarellas hi interpreta obres de J. Dowland, J.S. Bach, F. Sor, M. Giuliani, I. Berkelei, T. Eastwood, H. Villalobos, M. Torroba i Isaac Albèniz...

Valguin aquests breus records meus de quaranta-cinc anys enrere, com a senzill i modest homenatge personal a aquest metge mostatxut que, darrere d'uns bigotis tan considerables, amaga una gran personalitat, que, segons crec, no sempre ha estat prou valorada com es mereix...

divendres, 29 de gener del 2016

60 anys d'Escoltisme a Mallorca: més de 100 consiliaris escoltes!

Relació de «grups d'Escoltisme» a Mallorca

Fent una repassada a l'existència de «grups d'Escoltisme» a Mallorca, tant de la primera com de la segona etapa, n'arrib a destriar una seixantena, dels quals aconseguesc d'obtenir alguna referència.

Tot i que les denominacions varien, segons l'època -abans i després de la guerra civil- i sobre la consistència de la formació -unitat, colla, secció, agrupament-, transcric generalment amb la denominació AE (Agrupament Escolta) qualsevol «grup d'Escoltisme» del qual tenc notícia.

He mirat de situar cadascun d'aquests «grups scout» en la localitat on s'ha creat o n'ha desplegat primordialment l'activitat, assenyalant-hi l'any en què me'n consta l'existència (podrien ser anteriors) i l'entitat que els dóna aixopluc (convent, parròquia, col·legi, etc.)

Més endavant, mir d'esbrinar-ne quins en són els consiliaris que s'hi afanyen a col·laborar-hi, indicant-ne també els noms i llinatges. 

Ja de bon començament, he de demanar disculpes públicament per les omissions i oblits involuntaris que, ben segur, hi deuen aparèixer:


PRIMERA ETAPA (1900-1936)


01. Batalló Infantil del Patronat (Palma, 1907)
02. Batalló Infantil (Binissalem, 1911)
03. Batalló Infantil (Manacor, 1911)
04. Batalló Infantil (Sa Pobla, 1911)
05. Batalló Infantil (Sineu, 1911)
06. Batalló Infantil (Sóller, 1911)
07. Al·lots-Guaites, Convent Dominics (Manacor, 1911)
08. Al·lots-Guaites/Exploradors Mallorquins (Palma, 1913)
09. Exploradors Mallorquins (Sóller, 1913)
10. Trescadors del Patronat (Palma, 1915)
11. Exploradors Mallorquins (Felanitx, 1933)
12. Exploradores de España (Palma, 1934)


SEGONA ETAPA (1956-1996)


13. AE Alaró (Alaró, 1973)
14. AE Amor Diví (Palma, 1959) Convent Teatins
15. AE Artà (Artà, 1973)
16. AE Capità Angelats (Sóller, 1960)
17. AE Costa i Llobera (Palma, 1969) Parròquia de la Santíssima Trinitat. Parròquia de Sant Joan d'Àvila (1972). Parròquia de Sant Alonso
18. AE Ducs (Palma, 1959) Parròquia de Sant Nicolau
19. AE Eladi Homs (Palma, 1989) Parròquia de Sant Alonso
20. AE Foners de Son Sardina (Palma, 1972) Parròquia de Son Sardina
21. AE Fra Juníper (Palma, 1965) Parròquia de Santa Eulàlia
22. AE Gruix de Rei (S'Arenal, 1991) Ses Cadenes
23. AE Jaume I (Palma, 1963) Parròquia de l'Encarnació
24. AE Joan XXIII (Inca, 1977) Parròquia de Santa Maria la Major
25. AE Joan XXIII (Palma, 1964) Parròquia de Sant Sebastià
26. AE Jordi de Sant Jordi (Palma, 1964)
27. AE Joana d'Arc (Es Pil·larí, 1961)
28. AE Juníper Serra (Palma, 1966) Parròquia de Santa Eulària
29. AE l'Assumpció (Palma, 1975). Parròquia de l'Assumpció (Son Espanyolet)
30. AE La Salle (Palma, 1959) Col·legi La Salle
31. AE La Soledat (Palma, 1959) Parròquia de la Soledat
32. AE Llevant (Inca, 1978)
33. AE Llorenç Riber (Palma, 1972) Joventut Seràfica. Convent de Sant Francesc
34. AE Mancor de la Vall (Mancor, 1973)
35. AE Migjorn (Palma, 1975) Parròquia de la Resurrecció
36. AE Mont Carmel (Palma, 1967) Col·legi Pares Carmelites
37. AE Mossèn Alcover (Manacor, 1959) Parròquia dels Dolors. Parròquia de Crist Rei (1970)
38. AE Ntra. Sra. de Monti-sion/Sant Alonso (Palma, 1965) Col·legi de Monti-sion
39. AE Ntra. Sra. dels Àngels (S'Arenal, 1965) Col·legi la Porciúncula – Sant Francesc
40. AE Nova Terra / Crist Rei (Palma, 1963) Parròquia de Crist Rei – El Vivero
41. AE Pedra Viva (Binissalem, 1993) Parròquia de Sant Jaume
42. AE Pius XII, (Palma, 1958)  Casa de l'Església. Parròquia de Sant Sebastià (1976)
43. AE Ramon Llull, (Palma, 1957)  Convent Filipencs. Convent Caputxins. Parròquia de Santa Catalina Thomàs (1969)
44. AE Reina Constança de Mallorca (Palma, 1959) Parròquia de l'Immaculat Cor de Maria
45. AE Sant Francesc (Palma, 1959) Col·legi de Sant Francesc
46. AE Sant Francesc de Paula / Tardor (Palma, 1968)
47. AE Sant Jordi (Palma, 1967) Parròquia de Sant Jordi
48. AE Sant Josep Obrer (Palma, 1960) Parròquia de Sant Josep Obrer
49. AE Sant Mateu (Bunyola, 1960) Parròquia de Sant Mateu
50. AE Sant Pere (Esporles, 1973) Parròquia de Sant Pere
51. AE Sant Xesc (Es Pil·larí)
52. AE Selva (Selva, 1973)
53. AE Soca-Arrel (Pòrtol, 1994)
54. AE Solimina (Sant Andreu, 1989) Parròquia de Sant Andreu
55. AE Tardor (Palma, 1978) Parròquia de Sant Francesc de Paula 
56. AE Tomir (Pollença, 1977)
57. AE Turó del Drac (Santa Margalida, 1990) Casa de Cultural
58. AE Valentes Dones (Sóller, 1965) Parròquia de Sant Bartomeu
59. AE Verge de la Salut (Palma, 1967) Parròquia de la Soledat
60. AE Verge de Lluc (Palma, 1965) Parròquia l'Encarnació
61. AE Verge del Roser (Palma, 1968) Parròquia del Roser – Son Cladera

Pel que sé, no tots els grups escoltes poden comptar sempre amb la presència continuada, ni amb la mateixa col·laboració intensa, d'un consiliari escolta. Sí que es pot afirmar que arriben a ser molts els clergues i religiosos mallorquins que s'arriben a engrescar intensament en la tasca educadora de la fe, a l'interior del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, integrat dins el Moviment Scout Catòlic.



Relació de consiliaris escoltes mallorquins

Una mirada ràpida sobre l'Escoltisme i el Guiatge que es fa a Mallorca, des de l'any 1956 ençà, fa veure que es tracta d'una organització força marcada per la presència de l'Església diocesana: no solament pel que fa al nom dels agrupaments, majoritàriament amb denominacions del santoral catòlic. 

També pel que fa referència als locals on es duen a terme les activitats periòdiques (Joventut Antoniana, Congregació Mariana, Joventut Seràfica, convents i col·legis religiosos, locals parroquials, etc.). I, sobretot, pel que comporta com a moviment d'Església, reconegut oficialment per les instàncies més altes de la jerarquia eclesiàstica.

A mode d'exemple, vet ací una relació que n'arrib a fer, de més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins, després d'haver-m'hi dedicat uns dies a arreplegar-ne dades. He de reconèixer que, en algunes ocasions, poden resultar no del tot correctes, sobretot pel que fa a la determinació temporal exacta. 

Però vull creure i pensar que s'hi deuen acostar una mica; i, sobretot, que es poden anar millorant, a mesura que s'hi vagin afegint aportacions posteriors per part d'altra gent que en tengui dades més fefaents:

- ALEIX VALLESPIR, msscc (Sóller, 1970) AE Capità Angelats
- ALFRED MIRALLES I LOZANO, prevere (Palma, 1986) AE Son Sardina (guies)
- ANDREU GENOVART I ORELL, prevere (Manacor, 1970) AE Verge de les Neus (guies)
- ANDREU OBRADOR I SIQUIER, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc
- ANTONI AMORÓS I TERRASSA, prevere (Artà, 2003) AE Bri de pauma
- ANTONI BAUÇÀ I MAS, prevere (Palma, 1968) AE Sant Josep Obrer. AE Jaume I. AE Verge de Lluc. Consiliari general del MEGM
- ANTONI CANYELLES I BORRÀS (Palma, 2006) Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
- ANTONI FERRRER I OLIVER, prevere (Palma, 1975) AE Migjorn
- ANTONI GÓMEZ I SERRA, prevere (Palma, 1988) AE Ramon Llull
- Antoni Mora, prevere (Sóller, 193) Exploradors Mallorquins de Sóller
- ANTONI ROIG I ROIG, prevere (Palma, 1965) AE Jaume I. AE Verge de Lluc
- ANTONI VADELL I FERRER, prevere (Palma, 2010) AE Sant Josep Obrer (fins al 2014)
- ANTONI VALLCANERES I TORTELLA, msscc (Sóller, 1972) AE Capità Angelats
- ANTONI VALLESPIR, msscc (Palma, 1973) AE Son Sardina
- ANTONI VERA I DÍAZ, prevere (1986, Palma) AE Tardor
- ANTONIO SANCHIS PALLARES, jesuïta (Palma, 1967) AE Monti-sion
- BARTOMEU LLUÍS BARCELÓ I NADAL, prevere (Ciutadella,1971) AE Sant Jordi i sa Nau. (Sóller, 1982) Agrupament Capità Angelats
- BARTOMEU MOREY I FERRANDO, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc
- BARTOMEU MULET, prevere (Palma, 1965) AE Sant Josep Obrer
- BARTOMEU PASCUAL I UMBERT, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I
- BARTOMEU SUAU I MAYOL, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I. Consiliari general del MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982)
- BARTOMEU TAULER I VALENS, prevere
- BERNAT BALAGUER I BARCELÓ, teatí (Palma, 1969)
- BERNAT HOMAR I OLIVER, prevere (Palma, 1965) AE Fra Juníper
- CARLES SEGUÍ I POU, prevere (Palma, 2010) AE Reina Constança de Mallorca
- CARMEL BONNÍN I CORTÈS, prevere (Palma) AE Sant Francesc de Paula. AE Tardor
- CECILI BUELE I RAMIS, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc. AE Ramon Llull. Consiliari general del Guiatge de Mallorca. (1970) AE Ramon Llull
- DAMIÀ VIDAL I SASTRE, prevere (Palma, 1963) AE Joana d'Arc
- DOMINGO MATEU I CONTI, prevere (Sóller, 1971) AE Capità Angelats. (Palma, 1973) AE Jaume I. (Palma, 1981) Comissari general del MEGM
- FELIP CERDÀ, prevere (Pollença, 1978) AE Tomir
- FELIP GUASP I NADAL, prevere (Sóller, 1965) AE Capità Angelats. (Palma, 1982) AE Foners de Son Sardina
- Fernando Mir, prevere (Palma, 1960) Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)
- FERRAN BONNÍN I AGUILÓ, prevere (Binissalem, 1999) AE Pedra Viva
- FRANCESC CAIMARI I ALOMAR, prevere (Palma, 1967) AE Sant Jordi. (1968) AE Verge del Roser
- FRANCESC MUNAR I SERVERA, prevere (Sóller, 1978) AE Capità Angelats
- FRANCESC QUETGLAS I SANTANDREU, franciscà (Es Pil·larí, 1981) AE Sant Xesc
- FRANCESC SUÁREZ I RIERA, prevere (Manacor, 1970) AE Mossèn Alcover.
- FRANCESC VIDAL, teatí (Palma, 1960) Secció Scout Amor Divino. Secció Scout Ramon Llull
- GABRIEL GELABERT I MASCARÓ, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc
- GABRIEL GENOVART I MESTRE, franciscà (Palma, 1966) AE Ntra. Sra. dels Àngels
- GABRIEL LLOMPART I MORAGUES, teatí (Palma) Historiador
- GABRIEL RAMIS MIQUEL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera
- GABRIEL ROSSELLÓ, prevere (Manacor, 1967) AE Mossèn Alcover
- GABRIEL SEGUÍ I TROBAT, msscc (Palma, 1985) AE Foners de Son Sardina
- GABRIEL TOMÀS I MARIMON, prevere (Palma, 1966) AE Crist Rei. Branca Ruta
- GABRIEL VILANOVA I BISQUERRA, prevere
- GASPAR MONSERRAT I NOGUERA, prevere (Ciutadella, 1971) AE Sant Jordi i sa Nau
- GREGORI MATEU ESTARELLAS, franciscà (Palma, 1972) AE Llorenç Riber
- GUILLEM MIRALLES I CARDELL, prevere (Palma, 1964) AE Verge de Lluc. Primer consiliari general del Guiatge nomenat pel bisbe de Mallorca (1968). (1973) AE Ramon Llull i AE Reina Constança.
- Guillem Vives, jesuïta (Palma, 1907) Batalló Infantil del Patronat. (Palma, 1915) Trescadors del Patronat
- JAUME GENOVART I FONT, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc
- JAUME MUNTANER I RULLAN, prevere (Palma, 1969) AE Ramon Llull. (1965) AE Sant Josep Obrer
- JAUME OBRADOR I ADROVER, prevere (Palma, 1976) AE Pius XII
- JAUME SERRA I PONS, prevere (Binissalem, 1982) AE Pedra Viva
- JAUME TERRASSA I SALOM, prevere (Palma, 1966) AE Sant Josep Obrer
- JERONI FITO I CANTÓ, prevere (Palma, 1964) AE Joan XXIII
- JESÚS ENCISO I VIANA, bisbe (Palma, 30-05-1955 – 21-09-1964)
- JESÚS JIMÉNEZ I HERRAEZ, teatí (Palma, 1975) AE L'Assumpció
- JOAN BARCELÓ I COMPANY, prevere (Palma, 2005) AE Eladi Homs (fins al 2013)
- JOAN BAUÇÀ I BAUÇÀ, prevere (Palma, 1968) AE Reina Constança de Mallorca
- JOAN FONT I LLITERES, prevere
- JOAN LLADÓ I AYALDE, prevere (Bunyola, 1960) Grup Scout Sant Mateu
- JOAN MARQUÈS I LE SENNE, jesuïta (Palma, 1965) Secció Sant Alonso, col·legi Monti-sion
- JOAN MORA I OLIVER, prevere (Palma, 1969) AE Jaume I
- JOAN OLIVER I FERRER, franciscà (Es Pil·larí, 1985) AE Sant Xesc
- JOAN PARETS I SERRA, prevere (Bunyola, 1973) AE Bunyola. (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer
- JOAN RIERA I FULLANA, prevere (Palma, 1970) AE Ramon Llull
- JOAN ROSSELLÓ I VAQUER, prevere (Palma, 1967) AE Verge de la Soledat
- Joan Trias I Lladó, prevere (Palma, 1959) AE Ramon Llull. (1965) AE Pius XII.  AE Joana d'Arc. Primer consiliari general d'Escoltisme nomenat per un bisbe a Mallorca (1968). Consiliari general del Guiatge de Mallorca. AE Nova Terra (1985)
- Joan Vich I Nebot, prevere (Sóller, 1918) Exploradors Mallorquins de Sóller
- JORDI PERELLÓ, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc
- JOSÉ LUÍS, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc
- JOSÉ MARÍA ESTELLA, carmelita (Palma, 1967) AE Mont Carmel
- Josep Estelrich i Costa, prevere (Palma, 1958) Consiliari Joves d'Acció Catòlica (Bisbat). Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)
- Josep Capò I Juan, filipenc (Palma, 1957) Secció Scout Ramon Llull (la primera)
- JOSEP GARAU I TRIAS, prevere (Palma, 1981) AE Ramon Llull. (1982) AE Reina Constança de Mallorca
- JOSEP MESQUIDA, prevere (Felanitx, 1966) AE Verge Sant Salvador
- JOSEP MIRALLES I SBERT, arquebisbe (Felanitx, 1933) Exploradors, a la Congregació Mariana
- JOSEP NOGUERA I ARROM, prevere
- Llorenç Caldentey, dominic (Manacor, 1911) Al·lots-Guaites
- LLORENÇ LLADÓ I CALAFAT, prevere (Palma, 1982) Consiliari general del Guiatge. AE Capità Angelats (1986)
- MACIÀ RIPOLL, msscc (Esporles, 1973) AE Sant Pere. (Palma) AE Son Sardina. 
- MANOLO MONTERO I POLO, prevere (Palma, 2007) AE Sant Josep Obrer (fins al 2010)
- MARIANO ROSANAS, carmelita (Palma, 1965) AE Mont Carmel
- MARTÍ CIFRE I CIFRE, prevere (Pòrtol)
- MATEU FIOL I CIRER, prevere (Palma, 1975) AE Nova Terra
- MATEU GALMÉS  I GALMÉS, prevere (Colònia de Sant Pere, 1963) Casa de Colònies
- Miquel Julià I Prohens, prevere (Manacor, 1959) AE Mossèn Alcover. AE Verge de les Neus. Consiliari de Llobatons (1967). Comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
- MIQUEL MONROIG I MESTRE, prevere (Binissalem, 1986) AE Pedra Viva
- MIQUEL PONS, prevere (Palma, 1968) AE Mont Carmel
- MIQUEL SERRA I LLODRÀ, prevere (Palma, 1969) AE Francesc de Paula
- Miquel Siquier I Pascual, prevere (Palma, 1959) AE Reina Constança de Mallorca
- NICOLAU PONS I LLINÀS, prevere (Artà, 2004) AEG Bri de pauma
- NOFRE TORRES, prevere (Santanyí, 1989) AE Solimina. (Palma, 2002) AE Sant Josep Obrer. Consiliari general del MEGM
- Pasqual d'Eivissa, caputxí (Palma, 1957) AE Ramon Llull. Primer consiliari d'Escoltisme
- PAU OLIVER I FERRER, prevere (Palma, 1985) AE Eladi Homs
- PERE DOLÇ MORRO, prevere (Palma, 1972) AE Costa i Llobera
- PERE FIOL I TORNILA, prevere (Palma, 1973) AE Sant Josep Obrer
- Pere Joan Campins i Barceló, bisbe (Palma, 1913) Al·lots-Guaites / Exploradors Mallorquins
- PERE LLOMPART I LLOMPART, prevere (Pollença, 1977) AE Tomir
- PERE RIBOT, franciscà (Es Pil·larí) AE Sant Xesc
- PERE XAMENA I FIOL, prevere (Felanix) Historiador
- RAFAEL ÁLVAREZ I LARA, bisbe (Palma, 10-03-1965 – 13-04-1973)
- RAFEL MAS I TOUS (Binissalem, 2006) AE Pedra Viva
- RAMON, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc
- RAMON ORÓ I GALLART, carmelita (Palma, 1967) Consiliari d'Al·lotes Guies
- RAMON SERRA I ISERN, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera
- SANTIAGO CORTÈS I CORTÈS, (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer
- SEBASTIÀ ARROM I COLL, prevere (Palma, 1960) AE Sant Josep Obrer
- SEBASTIÀ BARCELÓ, franciscà (Palma, 1978) AE Llorenç Riber
- SEBASTIÀ CAPÓ I LEAL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera
- SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA, prevere (Palma, 1969) AE Joan XXIII
- SIMÓ GARAU I MATAS, prevere (Palma, 1978) AE Costa i Llobera
- TEODOR ÚBEDA I GRAMAJE, bisbe (13-04-1973 – 18-05-2003)
- TOMEU PONT I PARERA, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc
- Vicente Miró I Casado, teatí ( Palma, 1959) Secció Scout Amor Divino

dimarts, 26 de gener del 2016

El Consell d'Europa, a favor de la llengua catalana

Quan avui matí llegesc aquesta notícia que porta un titular tan expressiu, «El Consell d'Europa envesteix contra el TIL i la Judicatura, per mor del català», tot d'una em ve al cap que s'ho paga haver-nos fet presents, des de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, on denunciam malifetes lingüístiques del govern presidit per JR Bauzà.
parlament19Passen dies i passen anys, des d'aquell 14 de juny de 2012, però s'ha de reconèixer que «qualque cosa es mou i es cou a Europa, en relació amb els Països Catalans». Pentura com mai, fins ara.
Som tres, de Mallorca, que hi participam, en representació de tres entitats mallorquines: Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears; M. Antònia Font, de l'STEI-i; i jo mateix, de l'associació Drets Humans de Mallorca.
Un informe jurídic, elaborat a Palma, ens aporta més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.
Abans, emperò, consideram més adient acudir directament al Parlament Europeu, també amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, amb l'objectiu de defensar-hi la llengua catalana i de denunciar-hi les agressions que li infligeix el Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá Díaz. I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la; com són, per exemple, les manifestacions d'ENLLAÇATS PEL CATALÀ...
flocquadribarrat
Presents a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg aquell 14 de juny de 2012, mantenim nombrosos contactes a despatxos d'europarlamentaris.
És el cas de JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari europeu Verds-ALE. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, del grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE). TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, del grup parlamentari europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Fins i tot, arribam a intervenir públicament i ens adreçam, en català, a l'intergrup parlamentari “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals”, on defensam l'ús de la llengua catalana a Europa i denunciam amb tots els ets i uts cadascun dels atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears, presidit per JR Bauzá.
Que el mateix Consell d'Europa, a l'informe «European Charter for Regional or Minority Languages» envesteixi amb fúria contra el TIL i que estiri les orelles a la Judicatura, instant que hi hagi més jutges i fiscals que emprin el català, significa moltíssim per a nosaltres: són quatre anys en què han passat moltes coses en aquesta Europa nostra i, a la vista d'aquest informe, podem veure que els Països Catalans cada cop són més presents a les institucions europees...

parlament04El simple fet que un dels europarlamentaris que aleshores ens acull al seu despatx d'Estrasburg, Raül Romeva, hores d'ara sigui membre del Govern de la Generalitat de Catalunya, tenint la responsabilitat de conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ens omple de satisfacció i ens empeny a continuar amb la tasca engrescadora de defensar, protegir, promoure i impulsar, sempre i pertot arreu, l'ús la llengua catalana, pròpia de tots els territoris que conformen els Països Catalans....

diumenge, 10 de gener del 2016

A Manacor: sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca


Convidat per l'Obra Cultural Balear, a la seva seu de Manacor, se'm demana de parlar-hi l'11 de gener de 2016 sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, .
Mir de fer-ho, des de la perspectiva d'ex consiliari escolta, a la dècada dels anys 70 del segle passat...

L'origen de l'Escoltisme i del Guiatge Catòlics, a Mallorca
Perspectiva d'un ex consiliari escolta

Introducció

Del que és i com està avui l'Escoltisme i el Guiatge, a Mallorca i al món, no puc dir-vos-ne gaire cosa. Els contactes minsos que hi mantenc suara mateix no em permeten d'estendre-m'hi gens ni mica.

Sé, per exemple, que el futur batle de Palma, en Toni Noguera, és o ha estat dirigent escolta, membre de l'Agrupament Ramon Llull; com molts d'altres personatges públics, que també han passat per l'Escoltisme: metges, mestres, catedràtics, mestresses de casa, comerciants, empleats públics, taxistes, economistes, etc. O que la Fundació Maria Ferret es manté viva i activa. O que l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca continua fent activitats i publicacions. O que escoltes mallorquins mantenen relació freqüent i directa amb escoltes d'altres continents, com pot ser Amèrica Llatina, més concretament amb Huamachuco, al Perú.

Molt poqueta cosa puc dir-vos sobre allò que conec de l'Escoltisme 2016.

En canvi, del que és i representa per a mi l'Escoltisme, és a dir, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de la dècada dels anys 70 ençà, sí que vos puc parlar-ne més extensament i fer partícips d'allò que encara en roman viu dins la meva memòria, el meu cervell i el meu cor.

Per això mateix, amb molt de gust he volgut venir aquí, convidat pels bons amics de l'Obra Cultural Balear de Manacor, per parlar-vos-ne una estona. No tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics d'aquesta organització educativa juvenil d'àmbit internacional. Vos ho agraesc de tot cor.

De bon principi, s'ha de reconèixer públicament que l'Obra Cultural Balear viu molt lligada a l'Escoltisme, en fases diverses de la seva trajectòria més que cinquantenària. No solament per la col·laboració inicial del seu fundador, Francesc de B. Moll, i d'altres membres de l'Obra, sinó també perquè arriba a acollir els Escoltes de Mallorca als seus locals, quan a mitjan dècada dels anys 70 es produeix una escissió dins del Moviment Scout mallorquí...

El reconeixement de mèrits a l'Escoltisme de Manacor

M'agradaria començar la meva intervenció, tot recordant-vos un altre acte que també s'organitza aquí, a Manacor, ara fa uns 16 anys,  concretament el 4 de febrer de l'any 2000. S'hi fa aleshores un reconeixement públic de mèrits a una entitat tan manacorina, com és ara aquest Moviment Escolta i Guiatge de Manacor.

Record que hi intervenc, llavors, com a conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, sent diputat del Parlament de les Illes Balears, en un acte públic al Teatre Municipal on es reconeixen els mèrits d’una entitat que ha treballat  intensament en benefici de la societat manacorina, en benefici del municipi de Manacor; un acte públic que reconeix que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca esdevé a Manacor un instrument molt útil per a la formació del caràcter de bona part de la joventut manacorina.

Aviat farà 16 anys, d'aquell acte de reconeixement públic. Això vol dir que, a pesar d'uns temps tan desbaratats com els que patim  actualment en l'evolució meteorològica, ha plogut molt d'aleshores ençà.

El cop d'ull d'un ex consiliari escolta

Vos he de dir que avui també m'alegra ben molt veure que, des de l'Obra Cultural Balear de Manacor, se m'ha convidat a venir a parlar sobre la meva visió particular del que consider que hi comporta l'existència del Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca, un moviment educatiu del qual, a la dècada dels anys 70, m'hi exercesc com a consiliari diocesà i d'agrupaments escoltes diversos, que se situen dins el terme municipal de Palma.

M'alegra ben molt, per molts de motius. Entre d'altres, perquè enguany, precisament, fa 60 anys que es reimplanta a la nostra illa aquest Moviment anomenat Scout, que es nodreix de l'escoltisme català.

En aquesta etapa meva setantina que estic vivint ara, continuo considerant el Moviment Scout com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove. Són nombroses les generacions de dones i d'homes que en porten ben marcades, amb més o manco intensitat, les empremtes inconfusibles.

Un com jo, que he tengut la gran sort de poder treballar-hi, a nivells diversos, s'adona que la Mallorca d’avui, sortosament, pot comptar amb una munió de gent que la defensa i que treballa per protegir-ne el territori, la llengua pròpia, la gent que hi viu, la natura, el patrimoni, les aigües, les aus, els endemismes, etc.

Hom pot percebre que no poca d’aquesta gent, en un moment o un altre de la seva vida, ha tengut l’oportunitat de beure directament a les fonts que ragen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Si més no, pel fet d'haver estat el segle passat, durant dècades seguides, una de les poques organitzacions que eren permeses quan el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb un règim polític que implica la prohibició de partits polítics, sindicats de classe, organitzacions, moviments...

Aleshores, molta de la gent activista, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura, troba en l'Escoltisme moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi.

Com la:
- d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure;
- de fer-hi sortides i acampades, i romandre així en contacte directe amb la natura;
- d’aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a ciutadà actiu, imaginatiu i crític;
- de descobrir-hi àmbits de transcendència i espiritualitat;
- de treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara;
- d’emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom;
- d’acollir-hi amb ganes gent de fora, per aixecar tots junts un país millor;
- de tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures dones i homes, etc.

Amb aquesta xerrada meva, no pretenc fer cap valoració exhaustiva de tot el que representa aquest moviment educatiu dins el conjunt de la societat mallorquina, en general, ni dins la societat manacorina, més en particular. Sí que voldria aprofitar l'avinentesa per fer-vos arribar alguns punts de reflexió que desig compartir aquí mateix amb tots vosaltres.



Una ullada als orígens de l'Escoltisme a Manacor

Qui més qui manco considera que els Escoltes i Guies de Mallorca vénen a ser continuadors d'aquells «Exploradors Mallorquins», anomenats inicialment «Al·lots-Guaites», que, a imatge dels Boys Scouts anglesos, s'hi funden a principis del segle XX, en temps del bisbe Campins.
De l’existència dels «Exploradors Mallorquins», a més de Ciutat, es té constància que a la primera dècada del segle XX n’hi ha també com a mínim a Binissalem, Bunyola, Inca, MANACOR, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç, Sencelles o Sóller. S’expansionen per una desena de pobles de l’illa i s’hi extingeixen el 1923, durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Vull recordar que l’origen dels Exploradors de Manacor se sol situar en el «Batalló Infantil de la Congregació Mariana», fundat l’any 1911 -fa més de cent anys-. Per posar en marxa aquesta fundació manacorina es nomena com a representant el pare Llorenç Caldentey del convent dels Pares Dominics, qui roman al front dels «Al·lots-Guaites» fins que és traslladat pels seus superiors religiosos fora del terme de Manacor l’any 1921. Són 10 anys continuats de feina relacionada amb l’escoltisme inicial mallorquí al municipi de Manacor.

L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat pel bisbe Campins, ja aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa. Però quan Mallorca es decanta, des del primer moment, a favor de l'aixecament militar contra la II República, amb la benedicció de l'Església Catòlica, hi desapareix bona part de l'organització de la societat civil i de tota possibilitat de fer Escoltisme. La guerra del trenta-sis romp tots els motlles. I trenca amb tota quanta iniciativa educativa innovadora hagués anat sorgint a Mallorca fins aleshores...

Etapa segona, després de l'aixecament militar franquista

S'arriba a una segona etapa de l’escoltisme mallorquí, quan, una vintena d'anys després de l'aixecament militar franquista, hi reapareix l’any 1956, any conegut popularment com l'any de la nevada.

Amb la venguda a Mallorca del matrimoni català format per Eladi Homs Zimmer i la seva esposa Maria Ferret Espanyol, s'introdueix l’Escoltisme renovat a la nostra illa. Un escoltisme català i catòlic, forjat en els nuclis de resistència catòlica i catalanista contra un franquisme que s'afanya a anorrear la identitat del poble català.

Convé tenir en compte aquest factor, a l'hora de valorar amb més precisió els orígens de la represa de l'Escoltisme a Mallorca.

Tothom reconeix que si avui podem parlar d'Escoltisme mallorquí, és gràcies al lliurament i la dedicació que hi fa el matrimoni principatí conformat per n'Eladi Homs Zimmer i na Maria Ferret Espanyol, que l'11 de gener de 1954 s'instal·len a Mallorca per raons professionals. (Sabeu que les cendres d'aquests dos catalans barcelonins reposen en un indret situat dins el terme municipal de Sencelles, a la finca escolta de sa Torrentera...)

Al poc temps d'haver-se instal·lat a Mallorca, n'Eladi i na Maria, juntament amb Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau i Camps, el pare Josep Capó (de Sant Felip), el dentista Josep Forteza-Rei i d'altres amics, prenen la decisió d'agrupar-ne els fills i muntar les dues primeres patrulles Scouts.

Tenc la gran sort, no només d'haver conegut el matrimoni Homs-Ferret, sinó també d'haver-lo tractat ben de prop i d'haver-hi col·laborat estretament. Fins a tal punt que tots dos me n'inculquem de manera inesborrable l'amor i la dedicació; i que, hores d'ara, encara en perdura dins mi una valoració molt positiva: de tots dos fundadors i de tots dos moviments.

Puc dir que he tengut la gran sort i el gran honor d'haver pogut treballar-hi conjuntament durant uns anys. I confirmar allò que es publica al llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca»:

«Eladi Homs era profundament cristià i catòlic practicant. Va buscar sempre la protecció i col·laboració de l'Església, no solament per l'aspecte de seguretat i de responsabilitat davant el règim franquista, sinó per pur convenciment que l'Escoltisme que ell volia fer -i que va fer- era l'Escoltisme catòlic, arrelat al país i amb una identitat pròpia».

Amb l’experiència adquirida a Catalunya, Eladi Homs organitza l’escoltisme a Mallorca, tenint-la sempre molt present i mantenint relacions constants amb Barcelona. I també amb el consiliari dels joves d’Acció Catòlica de Mallorca, mossèn Josep Estelrich i Costa, de la vila de Sant Joan.

El 17 de desembre de 1958, quan el mètode Scout ja està oficialment implantat per la jerarquia eclesiàstica com a obra marginal de l’Acció Catòlica juvenil masculina a diòcesis diverses, n'Eladi és nomenat pel bisbe Enciso primer Director de l’Oficina d’Informació i Coordinació d’Escoltisme (ODICE), que funciona dins la Unió Diocesana d’Acció Catòlica.

L'ODICE sempre compta amb el suport de mossèn Josep Estelrich com a responsable d'Acció Catòlica, i aquest capellà esdevé un dels més entusiastes defensors del reconeixement de l'Escoltisme per part del bisbat.

A més dels 5 grups escoltes existents a Palma, comencen a aparèixer d'altres agrupaments escoltes a la part forana de Mallorca. El de Manacor és el primer de tots que s'hi forma, impulsat el curs 1959/60 per mossèn Miquel Julià, en Gabriel Barceló i en Jaume Melis.

Segons tenc entès, comença amb una Secció d’una dotzena de scouts repartits en dues patrulles, i un estol de llobatons dirigit per les «akeles» Antònia Sansó, Antònia Sureda i Isabel Riera. Francesc Sansó n’és un dels primers caps. La primera sortida que enregistren les cròniques és del 25 d’octubre de l’any 1959. Aquest grup de nins pren el nom «Mossèn Alcover», fa més de cinquanta-sis anys enrere.

Un any després, pel que fa a les nines, es constitueix a Manacor el primer Agrupament del Guiatge dins la part forana de Mallorca. És l’any 1960. S’instal·la al centre d’Aspirants d’Acció Catòlica de la parròquia dels Dolors. Se’n diu l’Agrupament «Verge de les Neus».

Sempre pot resultar molt positiu conèixer i reconèixer la història de l'Escoltisme manacorí, un fenomen que crec que és important en la nostra història contemporània més recent.

Quants d'al·lots i d'al·lotes, de Manacor, no deuen haver passat per aquests agrupaments escoltes manacorins, com a infants o com a caps! Moltíssims. Sens dubte, es pot considerar l'Escoltisme com una de les organitzacions juvenils de major incidència en la societat manacorina del segle XX.

De la mateixa manera que la resta d’agrupaments escoltes de Mallorca, l’Escoltisme i el Guiatge a Manacor manté aleshores,  entre d’altres, l’afany de contribuir positivament a la recuperació de la identitat pròpia del nostre país.

Donant protagonisme a la joventut i afavorint la seva participació, com diuen els autors del llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca», el Moviment Escolta aporta a Manacor elements que contribueixen a la configuració d'una nova cultura juvenil, d'una nova concepció de l'actuació pastoral i la litúrgia de l'església, d'una recuperació de la pedagogia activa, d'un nou interès per la conservació del medi natural, d'una nova sensibilització social del jovent, d'una nova incidència positiva en el camí de l'emancipació de la dona. L'Escoltisme manacorí contribueix a trobar el lloc que li correspon, a la dona, dins la nostra societat.

L'educació Scout que s'hi imparteix va encaminada primordialment cap a l'ús de la llengua catalana, sempre i pertot arreu, i a descobrir la identitat del nostre país. La importància que es dóna a l'ús de la llengua catalana que mantenim com a pròpia constitueix un dels eixos més notables en tota la formació escolta que es dóna des dels agrupaments manacorins. La intenció d’identificar-se amb els valors històrics, culturals i socials, de participació cívica en la vida ciutadana, n’és una constant. En la formació d’al·lotes i al·lots, i també de caps d’unitat, sempre s’hi considera molt important el treball per conèixer, estimar i fer estimar la realitat manacorina, mallorquina i catalana. Podem dir amb tota certesa que l'Escoltisme a Manacor ha influït molt en l'àmbit educatiu, familiar i institucional.

Com a la resta d'agrupaments escoltes dels inicis, també a Manacor, la gent que es dedica a l'Escoltisme és gent normal i corrent d'aquell temps, gent voluntària i molt responsable, que vol fer qualque cosa més que veure passar el temps de forma anodina; gent preocupada i compromesa que vol ajudar; gent amb una formació intel·lectual més tost minsa i en molts casos autodidacta, especialment pel que fa a l'Escoltisme en particular i a l'educació en general. Les inquietuds arriben sobretot del propi pas per l'Escoltisme i de les lectures de formació que vénen imposades pel propi exercici de les responsabilitats assumides voluntàriament, guiats sempre pel bon quefer d'algun consiliari...

L'Escoltisme, un moviment de laics, avança amb l'ajut de consiliaris

Som un d'aquells que creuen i pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Baden Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hagin fet aportacions molt enriquidores a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta i més participativa.

S'ha de felicitar públicament tota la gent que ha fet possible aquesta realitat cultural i educativa que representa el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, més precisament a la ciutat de Manacor. Es tracta d'homes i dones que han dedicat bona part del seu temps, dels seus coneixements, de les seves inquietuds, a una tasca tan noble com és ara la formació de la infància, l'adolescència i la joventut, durant el temps lliure.

Felicitar també la ciutat de MANACOR per haver estat pionera en aquesta casta d’actuacions tan valuoses per al conjunt de la nostra societat mallorquina.

M'agradaria molt que aquesta xerrada meva, feta aquí, a Manacor, pogués servir també, entre d'altres aspectes, per retre un homenatge, sentit i profund, a tants consiliaris escoltes mallorquins que, durant aquestes sis darreres dècades, d'una manera o una altra, han contribuït al manteniment de l'esperit escolta entre tantes generacions d'infants i joves que n'han anat assumint, també d'una manera o una altra, alguns dels valors contenguts en la Llei, la Promesa i la Pregària escoltes.

A l'hora de fer-ne una llista, ben segur que me'n deix algun, d'oblidat. Així i tot, vull deixar constància del record que mantenc, hores d'ara ben viu, de tots aquests antics companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques escoltes, (que es poden veure en el vídeo que he muntat, i de tantíssims d'altres que no hi apareixen...)

Representa un cas molt singular, precisament, el felanitxer MIQUEL JULIÀ PROHENS, consiliari escolta dels agrupaments manacorins a finals dels anys 50 i principis dels 60, i, posteriorment, comissari general de tot el Moviment.

Efectivament, un cop casat i secularitzat, és elegit comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, a l'Assemblea del Moviment Scout Catòlic, reunida el 8 de desembre de 1971 als locals del col·legi de Sant Josep Obrer, a Ciutat. El bisbe Rafael Álvarez Lara li'n fa el nomenament oficial el 5 de febrer de 1972, romanent així en comunicació directa amb la Comissió diocesana d'Apostolat seglar de la diòcesi de Mallorca.

La figura del consiliari, dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. Consiliari, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.

Consiliari escolta, aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode escolta, també sap prioritzar-ne l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta, la Pregària escolta.

Consiliari escolta catòlic, capellà que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els sers humans arreu del Planeta.

M'agradaria acabar la meva intervenció, fent referència precisament als tres elements que marquen els orígens de l'Escoltisme a Mallorca: la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta. Uns textos que han anat variant, amb el pas del temps i d'acord amb les característiques específiques de cadascuna de les unitats escoltes. Però que consider que continuen conservant vigència plena als nostres dies, a l'hora d'aixecar unes societats que, pel que es veu, van situant la persona humana per darrera d'altres elements que es consideren més valuosos:

La LLEI ESCOLTA (segons el Moviment Scout Catòlic)

- Escoltes i guies s'afanyen a ser persones dignes de confiança.
- Escoltes i guies, responsables amb el que es comprometen i conseqüents amb el que pensen.
- Escoltes i guies miren de construir un món millor d'així com l'han trobat.
- Escoltes i guies practiquen la solidaritat amb la gent més necessitada i s'hi comprometen.
- Escoltes i guies respecten profundament totes les persones amb què comparteixen el món.
- Escoltes i guies veuen en la natura l’obra de Déu i la protegeixen.
- Escoltes i guies no fan mai les coses a mitges.
- Escoltes i guies superen les dificultats amb un somriure.
- Escoltes i guies donen molt de valor a l'austeritat, el treball i la cura dels béns.
- Escoltes i guies aspiren a ser persones sanes.

La PROMESA ESCOLTA

Pel meu honor promet fer sempre TANT COM PUGUI
-per complir els meus deures envers Déu i el País;
-per ajudar tothora l'altra gent;
-per complir la Llei escolta.

LA PREGÀRIA ESCOLTA

Senyor Jesús,
que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i a fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com vos mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a donar-nos sense mirament,
a treballar sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
que la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I MOLT RECOMANABLE:

50ANYS D'ESCOLTISME A MALLORCA (1956-2006).- Miquel March Manresa / Bernat Sureda García. Di7 Edició, Palma 2006.
L’ESCOLTISME A MALLORCA (1907-1995).- Mateu Cerdà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999
CONVERSES SOBRE ESCOLTISME – Josep Mª Magrinyà i Paquita Bosch – 1981. Recull d’una mitja dotzena de converses entre grups d’escoltes sobre fets relatius a l’escoltisme i el guiatge a Mallorca durant el darrer quart de segle.
AGRUPAMENT VERGE DE LLUC I JAUME I (1971) 9 anys d’Escoltisme a la parròquia de l’Encarnació (1963-1971). Palma.
ELS EXPLORADORS (1992) C. Costa – Damunt damunt, núm. 4, juliol. Sant Joan.
EL CATOLICISME SOCIAL A MALLORCA (1989) Pere Fullana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
HISTÒRIA I SITUACIÓ ACTUAL DEL MOVIMENT ESCOLTA A MALLORCA. (1973) Informe.
30 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA (1994) – Josep Mª Magrinyà – El Mirall, núm. 7
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ESCOLTISME (1994) – Josep Mª Magrinyà – Treball inèdit
ELS EXPLORADORS DE MANACOR (I) (1978) – J. Segura Salado – Perlas y Cuevas, 14 gener
AL·LOTS DE MUNTANYA ((1984) – J. Segura Salado – Revista Lluc
ELS TRESCADORS DEL P. VIVES (1988) – J. Segura Salado – Revista Cala Murta, núm. 9