En homenatge senzill, vull dedicar la presentació d'aquest llibre "Allò que el vent NO s'endugué", tot desitjant per molts d'anys a Lluc, el fill de l'Oriol Junqueres que avui fa 4 anys.
Vull fer-li arribar l'escalf de la família catalana resident a Mallorca, que treballem per aquest país i nou. Que sàpiga que, malgrat l'absència del seu pare, ficat a la presó per una causa injusta, nosaltres també estam al seu costat i de tota la família.
Quan
em pos a llegir aquesta novel·la-testimoni teva, bon amic
Miquel, t'he de dir que m'adon que els records ben vius d'una
infància, viscuda a sa Pobla, amb la companyia de les persones més
estimades de la família, i de les amistats infantils més intenses,
et porten a assenyalar, des del començament mateix, els inicis
personals d'una vida intensament dedicada a esbrinar què passa amb
allò que se'n diu «la guerra civil espanyola», quin és el paper
de les figures més rellevants de líders d'esquerres d'aquella època
i quines són algunes de les conseqüències més nefastes de la
capbuidada general que en caracteritzen certes faccions.
El
diàleg que mantens amb tu mateix, quan mires de fer unarepassada
ràpida, amb ullada fugissera, sobre alguns dels aspectes que
esmentes d'aquella etapa ja llunyana de la teva infància, no pot
refusar els efectes de l'empenta que et provoca, com gairebé sempre
que et poses a escriure, un acostament personal intens al que
constitueix, amb posterioritat perllongada, el bassó d'aquest món
teu literari, el més característic: és a dir, les lluites humanes,
tot al llarg de segles i d'espais territorials diversos, encaminades
a bastir, visiblement i tangible, un món més lliure, més
igualitari i més solidari, on els éssers humans s'hi sentin
plenament feliços.
Veig
que, ja d'adult, mires d'analitzar amb més profunditat certs fets
que consideres que, des dels mateixos inicis de la novel·la, s'hi
fan presents, de manera ben gràfica, com a mostra evident de la
permanència de la rebel·lió i la lluita sense defallença al llarg
de la història de la humanitat.
Si
més no, pel que fa a l'indret del planeta que mal anomenam món
occidental.
Em
sembla que pretens establir una relació directa de continuïtat
entre aquelles revoltes que fan els esclaus de l'imperi romà,
liderats per Espàrtac, passant per tots aquells rebels que
s'enfronten a les fogueres inquisitorials, per les sectes cristianes
que s'enfronten a la burocràcia eclesiàstica, pels comuners de
Castella o pels agermanats de València i les Illes, fins que arribes
a tocar més de prop la lluita resistent que determinades formacions
polítiques aixequen, enardides, davant l'intent de reforma del règim
franquista i davant d'uns pactes signats per una esquerra que
claudica en els seus principis més genuïns.
Amb
la lectura pausada i atenta que vaig fent-ne, m'adon que consideres
aquests fets darrers com la «tancada d'una trampa veritable» que
serveix per iniciar una etapa nova, diferent, planificada
conjuntament pels homes més desperts del franquisme i pels
sectors més oportunistes de les esquerres espanyoles.
Una
cosa que comporta i que duu com a conseqüència lamentable haver de
silenciar aquells altres partits polítics que rebutgen pactes amb
franquistes, i que són enviats a les catacumbes de
l'extraparlamentarisme més rigorós, neutralitzant i paralitzador.
T'he
de dir que aqueixa novel·la teva m'impressiona tant per la força de
l'argument com per la seva estructura. Al meu mode de veure, hi
combines a la perfecció l'acció de tota una sèrie de personatges
que ens ajuden a aprofundir en el món cultural i polític dels anys
70 del segle passat.
M'arriba
molt endins, jo que en faig part a l'hora d'enllestir els meus
estudis superiors, el teu quadre excel·lent que reflecteix com era
la generació alletada en les idees del Maig del 68...
És
a partir d'aquest moment, que em ve al cap fer-te una sèrie de
preguntes, que m'agradaria que ens poguessis contestar, ara que
presentam aqueixa novel·la teva aquí, davant d'aquest públic que
s'ha volgut fer-hi present...
