divendres, 17 de novembre del 2017

Miquel Clar «Goixet», l'arenaler més vell d'ara mateix


Per pura casualitat, em trob assegut a taula al costat d'un home que em diu que és l'arenaler més vell a l'actualitat. 


Tot i que a hores d'ara viu a Palma, va néixer a s'Arenal (de Llucmajor) ara fa vuitanta-set anys. Li diuen Miquel Clar «Goixet».

Quan li dic que adesiara vaig a passar una estona amb infants de 10-11 anys, a l'escola CEIP Els Tamarells de s'Arenal (de Palma), i li deman què els voldria dir ell mateix, amb poques paraules.

Em parla d'una revista «S'Arenal Unit» a la qual ell, segons em diu, hi ha escrit molt fins fa ben poc temps.

A vegades la vida t'ofereix sorpreses com aquesta!

En faig aquest petit vídeo, perquè pugui servir de material per a SACHI-2, «Infàncies Compartides», ara que ja hem envestit amb el darrer tram d'aquest projecte pedagògic durant aquest any que ja s'acaba...




dilluns, 6 de novembre del 2017

Carta personal adreçada als líders catalans empresonats a Madrid


Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid.

Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.

Visca la República Catalana!

Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal:

«Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares considerar la millor de totes.

Que Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

M'agradaria que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.

He procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, entre persones i entre pobles!

Com a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana, que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.

Que Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

Ja saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.

Salut, coratge, energia i resistència!

Una abraçada entranyable,

Cil Buele»

(Benvolgut vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut president d'entitat sobiranista catalana)

divendres, 3 de novembre del 2017

Allò que el vent NO s'endugué, de Miquel López Crespí


En homenatge senzill, vull dedicar la presentació d'aquest llibre "Allò que el vent NO s'endugué", tot desitjant per molts d'anys a Lluc, el fill de l'Oriol Junqueres que avui fa 4 anys. 
Vull fer-li arribar l'escalf de la família catalana resident a Mallorca, que treballem per aquest país i nou. Que sàpiga que, malgrat l'absència del seu pare, ficat a la presó per una causa injusta, nosaltres també estam al seu costat i de tota la família.

Quan em pos a llegir aquesta novel·la-testimoni teva, bon amic Miquel, t'he de dir que m'adon que els records ben vius d'una infància, viscuda a sa Pobla, amb la companyia de les persones més estimades de la família, i de les amistats infantils més intenses, et porten a assenyalar, des del començament mateix, els inicis personals d'una vida intensament dedicada a esbrinar què passa amb allò que se'n diu «la guerra civil espanyola», quin és el paper de les figures més rellevants de líders d'esquerres d'aquella època i quines són algunes de les conseqüències més nefastes de la capbuidada general que en caracteritzen certes faccions.

El diàleg que mantens amb tu mateix, quan mires de fer unarepassada ràpida, amb ullada fugissera, sobre alguns dels aspectes que esmentes d'aquella etapa ja llunyana de la teva infància, no pot refusar els efectes de l'empenta que et provoca, com gairebé sempre que et poses a escriure, un acostament personal intens al que constitueix, amb posterioritat perllongada, el bassó d'aquest món teu literari, el més característic: és a dir, les lluites humanes, tot al llarg de segles i d'espais territorials diversos, encaminades a bastir, visiblement i tangible, un món més lliure, més igualitari i més solidari, on els éssers humans s'hi sentin plenament feliços.

Veig que, ja d'adult, mires d'analitzar amb més profunditat certs fets que consideres que, des dels mateixos inicis de la novel·la, s'hi fan presents, de manera ben gràfica, com a mostra evident de la permanència de la rebel·lió i la lluita sense defallença al llarg de la història de la humanitat.

Si més no, pel que fa a l'indret del planeta que mal anomenam món occidental.

Em sembla que pretens establir una relació directa de continuïtat entre aquelles revoltes que fan els esclaus de l'imperi romà, liderats per Espàrtac, passant per tots aquells rebels que s'enfronten a les fogueres inquisitorials, per les sectes cristianes que s'enfronten a la burocràcia eclesiàstica, pels comuners de Castella o pels agermanats de València i les Illes, fins que arribes a tocar més de prop la lluita resistent que determinades formacions polítiques aixequen, enardides, davant l'intent de reforma del règim franquista i davant d'uns pactes signats per una esquerra que claudica en els seus principis més genuïns.

Amb la lectura pausada i atenta que vaig fent-ne, m'adon que consideres aquests fets darrers com la «tancada d'una trampa veritable» que serveix per iniciar una etapa nova, diferent, planificada conjuntament pels homes més desperts del franquisme i pels sectors més oportunistes de les esquerres espanyoles. 
 
Una cosa que comporta i que duu com a conseqüència lamentable haver de silenciar aquells altres partits polítics que rebutgen pactes amb franquistes, i que són enviats a les catacumbes de l'extraparlamentarisme més rigorós, neutralitzant i paralitzador.

T'he de dir que aqueixa novel·la teva m'impressiona tant per la força de l'argument com per la seva estructura. Al meu mode de veure, hi combines a la perfecció l'acció de tota una sèrie de personatges que ens ajuden a aprofundir en el món cultural i polític dels anys 70 del segle passat.

M'arriba molt endins, jo que en faig part a l'hora d'enllestir els meus estudis superiors, el teu quadre excel·lent que reflecteix com era la generació alletada en les idees del Maig del 68...

És a partir d'aquest moment, que em ve al cap fer-te una sèrie de preguntes, que m'agradaria que ens poguessis contestar, ara que presentam aqueixa novel·la teva aquí, davant d'aquest públic que s'ha volgut fer-hi present...


divendres, 13 d’octubre del 2017

SACHI-2, Tercera sessió d'Infàncies Compartides, al CEIP Els Tamarells (4)

A la tercera sessió d'Infàncies Compartides al CEIP Els Tamarells, de s'Arenal, s'ha treballat conjuntament -seniors i alumnes de 10-11 anys- LES PERSONES QUE ADMIRAM.

Quina persona admir i per què? 
Quines qualitats té aquesta persona que admir? 
Necessit d'aquesta persona? 
Què varen dir les persones entrevistades?

Cadascú n'ha parlat de la seva: jugadors de futbol, artistes de cinema, cantants, etc. Se n'ha parlat tant, a cadascun dels grups, que el temps no ha bastat per completar-ne totes les qüestions... fer-ne el mural... practicar vocabulari anglès...

Jo hi he aportat la figura admirable de Nelson Mandela, persona que, des de la seva condició de negre africà, s'ha dedicat intensament i esforçada a millorar les condicions de vida de la gent que s'ho passa més malament al seu país, Sudàfrica:


- És un home d'Àfrica
- Viu fins als 95 anys (18-07-1918 / 04-12-2013) 
- Va a escola de missions metodistes
- Estudia dret a diverses universitats i esdevé un bon advocat
- Es casa tres vegades, pare de tres fills, vint nets i un nombre creixent de besnéts
- Es dedica a ajudar molta de gent que s'ho passa molt malament
- Defensa la població negra de Sudàfrica maltractada per la minoria blanca
- S'oposa a la segregació racial que comporta l'apartheid
- S'adhereix a la doctrina de la no violència practicada per Gandhi
- El fiquen a  la presó durant vint-i-set anys
- Defensa amb gran fermesa els drets humans,
- Ajuda a millorar el seu país
- Arriba a ser el president de Sudàfrica
- Rep nombrosos reconeixements públics
- Té molts de seguidors...

La quarta sessió de SACHI-2, d'aquí a quinze dies, ha de tractar sobre "L'ESCOLA ABANS I ARA: EL NOSTRE APRENENTATGE...

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Futur de les pensions de jubilació a partir de l'any 2019

Divendres, dia 6 d'octubre, la Plataforma d'associacions de Pensionistes i Jubilats de Mallorca, dins la qual s'integren Jubilats per Mallorca (JxM), comencen les «Caminades en defensa de les pensions públiques de jubilació», amb una temàtica que no només afecta gent major, sinó també gent jove. 

Per això s'hi convida tothom a participar-hi, sobretot, aquelles persones que s'han de jubilar a partir de l'any 2019.

S'inicien davant l'Ajuntament de Manacor, a les 9:30 hores, per anar llavors fins al local de l'STEI, al carrer de Juan de la Cierva núm. 2., on s'ha de projectar un vídeo i fer-hi una xerrada, abans de partir cap a Petra...

El primer dia, divendres 6, es preveu de recórrer el trajecte que va de Manacor, passant per Petra, fins a Sineu.

El segon dia, dissabte 7, està previst anar de Sineu a Costitx i de Costitx fins a Inca.

El tercer dia, diumenge 8, s'ha planificat sortir d'Inca cap a Lloseta, Binissalem, Consell, Santa Maria i Pòrtol.

I el darrer dia, dilluns 9, de Pòrtol cap al Pont d'inca, d'on arranca la marxa organitzada per CCOO i UGT

Es tracta de fer, durant quatre dies seguits, unes caminades de denúncia i de desfeta de les mentides que comporten les polítiques que fa el Govern d'Espanya, i que resulten molt perjudicials per al sistema públic de pensions.

Unes caminades de denúncia que no solament van dirigides contra els polítics que fan unes lleis que duen a fer-lo caure en fallida irremeiable, sinó també contra la caterva de lladres que volen privatitzar-lo i la munió de mentiders que diuen que no queda altre remei que haver de retallar les pensions d'ara i les de més endavant.


SACHI-2, segona sessió d'Infàncies Compartides, al CEIP Els Tamarells (3)


Quinze dies després de la primera sessió d'Infàncies Compartides al CEIP Els Tamarells, de s'Arenal, , que gira en torn de la presentació i distribució de dues dotzenes d'alumnes de 10-11 anys i de 8 sèniors conduïts per tutores del centre i tècniques de la UIB, tornam a retrobar-nos-hi els dos equips de sèniors aquest dimecres 4 d'octubre.

Durant una hora i mitja, he romàs acompanyat de na Nerea, n'Angèlica, en Raül, en Samuel i n'Elena, amb els quals hem treballat «La comunicació a les nostres famílies», partint d'una fotografia o dibuix familiar que cadascú s'ha triat, d'entre aquelles que reprodueixen un moment agradós.

Jo n'hi he aportat una que em porta molt bons records, feta el mes de desembre de 1971 a l'aeroport de Son Sant Joan (l'antic) el dia de la meva primera partida cap a Àfrica, situat entre mon pare i mu mare.

A l'hora d'explicar-ne el motiu de la tria, en català, els he dit que sempre m'ha agradat molt viatjar i conèixer món. I que aquesta foto em recorda el primer viatge meu a terres africanes, esmentant-hi: «He is my father... She is my mother... It's me»

Cada infant hi ha anat presentant la seva foto i la seva explicació en català/castellà/anglès.

A la segona part, els infants han compartit l'entrevista/foto/dibuix que han fet (amb mitja dotzena de preguntes) a alguna persona major, de la seva família o del seu entorn.

Aquesta segona sessió d'Infàncies Compartides encara m'ha resultat molt més enriquidora que la primera. He felicitat els infants per la seva participació activa, per haver «fet els deures» de manera tan esplèndida, per haver parlat en català i en anglès, i per haver intercanviat opinions sobre aquesta temàtica.

L'hora i mitja ha passat molt aviat... seguida d'un bon cafetet que ens ha preparat la tutora.

Per a dimecres que ve «Persones que admiram», els nostres ídols...

dimarts, 19 de setembre del 2017

SACHI-2, presentació del projecte educatiu a pares d'alumnes (2)


A les 14 h de dimarts, 19 de setembre de 2017, l'aula de Cinquè del Col·legi Públic Els Tamarells, situat a s'Arenal, Palma, s'ha omplert de pares i mares d'alumnes, alhora que de mestres i de «seniors». 

Ens hi hem fet presents per dur-hi a terme la presentació d'aquest projecte educatiu que, per segon any consecutiu, amb la participació tècnica de la UIB, pretén d'establir un diàleg intergeneracional creatiu i enriquidor, entre infants i «seniors».

És la primera trobada que els «seniors» mantenim amb pares de l'alumnat, per tal d'informar-los sobre allò que pensam fer-hi: objectius, motius, mitjans, horaris, contenguts, etc.

Ha estat un encontre ben enriquidor, tant per part dels vells que ens hi hem presentat, com per part d'assistents que han fet preguntes, com per part del director del centre, com per part de la tècnica de la UIB.

Pel que em pertoca, he de dir que feia més de tres dècades i mitja que jo no escoltava «les músiques» de tanta veu infantil acaramullada en un centre escolar d'aquestes característiques! M'ha deixat una impressió ben forta. I en feia més de sis, de dècades, que jo no m'hi trobava, com a alumne de Primària. Això vol dir que ha plogut molt, d'aleshores ençà...

M'ha impressionat, també, el fet de veure que des d'aleshores han canviat moltíssim les coses: tant pel que fa a l'edifici, molt ben condicionat; com pel que té a veure amb el professorat, molt ben preparat; com pel que respecta als infants, de procedències distintes; com pel que es pot veure repassant-ne noms i llinatges, que no tenen res a veure amb els que solien ser més freqüents en altre temps... Ben poquets de castellans i més poquets encara de mallorquins... d'un temps força allunyat...

Tot m'ha duit a pensar i a creure que, precisament, és aquí, en la diversitat, on rau el futur de la Mallorca nova que puja per amunt! Només identificable plenament i genuïna en alguns pocs trets que consider que s'han de protegir, defensar i preservar: la llengua catalana, com a llengua pròpia; l'espai territorial insular, com a lloc singular de convivència; festes i costums i hàbits i conreus, com a expressió col·lectiva socialitzant... i poqueta cosa més, que es pot anar enriquint amb aportacions foranes a mida que passi el temps...

Durant la meva intervenció breu, he mirat d'expressar-m'hi totalment en català, des que l'he començada fins que l'he acabada, sense cap casta de problema ni de retret per part de ningú dels assistents. Ben cert és que m'adonava, ben a les clares, que l'auditori era, com aquell qui diu, recentment arrelat a Mallorca.

(CONTINUARÀ)

SACHI-2, un bon projecte educatiu d'Infàncies Compartides


Amb la denominació «Sharing Childhood» «Infàncies Compartides»  es designa un projecte educatiu, acceptat per la Comissió Europea, i que fa referència a l'aprenentatge durant tota la vida, vinculat a programes intergeneracionals i coordinat per la Universitat de les Illes Balears.

He estat convidat a participar-hi durant aquest primer trimestre del curs 2017-2018, assistint un dia a la setmana al Col·legi Públic Els Tamarells, a s'Arenal de Palma amb la finalitat d'anar aprenent, amb un grup de mitja dotzena d'infants de 10 i 11 anys, allò que puguem aprendre junts, l'hora i mitja que dura la trobada.

Avui tenim programada el primer encontre amb pares i familiars dels infants, al mateix centre escolar. I demà, dimecres 20 de setembre, farem la primera sessió d'«Infàncies Compartides».

Abans de tot, vull agrair profundament la confiança que han depositat en mi els responsables d'aquest programa educatiu: el director del Col·legi Públic Els Tamarells, les professores de la UIB, les tutores del centre i els altres companys «seniors» amb els quals col·laborarem.

Esper i desig que sigui profitós per a tots aquests infants, que tendran l'oportunitat de compartir una estona amb gent vella, que, com jo mateix,  tenim moltes coses a dir-los i també a escoltar-los.

Casualitats de la vida, unes hores abans, m'he de veure amb el grup d'amics que conformam «Jubilats perMallorca» - JxM -, als quals faig comptes de mantenir ben informats sobre aquesta iniciativa, pionera a Mallorca, pel que fa a la intercomunicació generacional entre infants i seniors.

Renous i brutors, parella estable a Palma, des de fa molts anys


Aquesta tarda he tengut l'oportunitat d'assistir a l'edifici del Mercat del Camp Rodó, en representació de l'Associació Veïnal del barri, a la sessió ordinària del Consell Territorial del Districte Nord que ha presidit la regidora Aurora Jhardi Massanet.


Entre d'altres, s'hi han fet presents una dotzena de representants veïnals de Bons Aires – Arxiduc, Santa Pagesa, Cas Capiscol – Son Busquets, Son Sardina, Plaça de Toros, Camp Rodó, etc.

A l'Ordre del Dia, a més d'un punt referit a l'aprovació d'actes anteriors, n'hi figuraven tres més, que ens han mantengut ocupats durant més de dues hores seguides: intervenció de la Defensora de la Ciutadania, informació de la Presidència, precs i preguntes.

M'ha semblat molt interessant la intervenció del representant de l'Oficina de la Defensora de la Ciutadania, i els plantejaments que se li han fet sobre la manca de presència policial a la Ciutat, sobretot en moments en què la ciutadania més la necessita... la impunitat amb què s'incompleixen les ordenances municipals... o l'absència absoluta de policies de barri més propers als ciutadans.

M'hi he fet present, en representació de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, amb l'encàrrec de fer-hi arribar, sobretot, la gran quantitat de queixes veïnals que tenen a veure amb els renous insuportables que, durant tot l'estiu, dues nits a la setmana, s'han anat produint al recinte obert del Centre Comercial s'Escorxador.

Ja s'hi val que hi hagi una normativa municipal, feta d'ordenances que n'estableixen les condicions a seguir per part de qui organitza activitats nocturnes musicals a l'aire lliure, sobretot pel que fa als horaris...

Però, sempre queda oberta i sense cap resposta clara, la qüestió de qui es fa responsable de vetlar perquè es compleixin aquestes ordenances municipals que s'hi relacionen.

El que no és de rebut és que, com manifesten queixes veïnals de gent més propera, s'arribi a permetre que una activitat musical nocturna, renouera i insuportable, n'estengui l'horari més enllà de les 12 de la nit. De la una. De les dues. I de les tres de la matinada! Sense que cap representant de l'autoritat hi intervengui. Com ha succeït.

El representant de l'Oficina de la Defensora de la Ciutadania, present a la reunió, n'ha pres nota i s'ha compromès a obrir un expedient que permeti d'esbrinar què hi passa realment, en quines condicions s'hi produeixen aquestes activitats i quines han de ser les mesures a prendre per part de l'Ajuntament de Palma...

Tot el temps em venia al cap que, temps enrere, se'm va ocórrer de definir això dels renous a Palma, i la brutor, com una de les parelles més estables que té Ciutat, en un escrit que vaig publicar l'any 2003 a la premsa local de Palma (Diari de Balears, 29/08/03; Diario de Mallorca, 25/08/03).

Fa catorze anys! Aleshores presidia el Consistori palmesà la batlessa conservadora Catalina Cirer. El mateix escrit amb el mateix contengut va continuar sent aplicable també sis anys després, amb la presidència de la batlessa socialista Aina Calvo. I sobre el mateix assumpte, vaig haver de tornar a manifestar al batle Mateu Isern que «No ho puc entendre, senyor batle» 

A la vista de la sessió municipal d'avui mateix a l'edifici del Mercat del Camp Rodó, malauradament, he hagut de comprovar que no s'hi detecten gaires avanços! El senyor renou i la senyora brutor s'escampen a Ciutat, i continuen obtenint la consideració de parella estable.

Escrit que, des d'allà mateix, he enviat per dos correus electrònics, amb ganes que també arribin al batle sobiranista de Palma, Toni Noguera.

dilluns, 11 de setembre del 2017

Campanya #votaxmi, eina de mobilització de vots per l’u d’octubre, també a Mallorca

 S’ha presentat la campanya #votaxmi, impulsada pel CIEMEN, Gent de la Terra i ‘Sí, amb Nosaltres’ amb la voluntat de donar un espai de participació i visibilitat a aquelles persones que no podran votar al referèndum del proper 1 d’octubre sobre el futur polític de Catalunya, però que se senten interpel·lades pel procés català i es veuran afectades d’una o altra manera pel resultat del mateix.

El referèndum interpel·la també els ciutadans de la resta dels Països Catalans, que veuen en el procés català una oportunitat per reforçar la llengua i la cultura que compartim i enfortir els propis processos d’emancipació.

“Volem donar visibilitat a totes aquelles persones que se senten interpel·lades pel Procés i el referèndum, però que no podran votar l’1-O, o bé perquè no tenen nacionalitat espanyola tot i ser residents, o bé perquè viuen fora del Principat de Catalunya però creuen que la celebració del referèndum és important”, ha resumit en roda de premsa el president del CIEMEN, David Minoves.

La campanya funciona amb vídeos a les xarxes socials i preveu un acte central per al 13 de setembre, que compta amb testimonis dels col·lectius afectats, com són ara: l’escriptora nord-americana Liz Castro, la periodista kurda Amina Hussein i Anna Pascual, professora del País Valencià.

Aquesta campanya es basa en testimonis de persones que no poden votar però que a través de vídeos expliquen la seva situació, les seves raons, i fan una crida a les que sí que poden votar, perquè ho facin també per elles. Es difondran a través de la web votaxmi.cat i les xarxes socials a través de l’etiqueta #votaxmi.

El 13 de setembre de 2017 es preveu de fer-ne l’acte central a la seu del CIEMEN, amb la participació de persones representatives d’aquests col·lectius.


Entre d’altres, aquestes dues valentes dones mallorquines: na Magda González i Crespí, fundadora de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), i membre fundador d’Enllaçats per la Llengua (ExLL); i na M. Antònia Font i Gelabert, presidenta de la FOLC (Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana) i també membre fundador d’Enllaçats per la Llengua (ExLL).