Segon dia d'estada meva a Poblet, dijous

Començ aquest dijous, segon dia meu d'estada a l'Hostatgeria de Poblet, fent-hi algunes observacions que no poden deixar d'establir comparacions entre els dos monestirs que he trepitjat en aquest mon any sabàtic 2018.

Em fa la sensació que al monestir cistercenc de Poblet, s'hi respiren més nítidament i clara els aires medievals de la institució monàstica, en ple segle XXI. 

Són petits detalls que em transporten a l'època feudal: construccions en pedra semblants a castells i fortaleses militars, reverències profundes a determinats moments de la pregària, el mateix contengut de les pregàries que s'hi fan, vestimenta monàstica -sobretot durant la nit- que em porta a veure monjos com a bubotes que es belluguen dins la fosca, caputxes posades per tapar el cap, campanades nombroses i freqüents, menjar sobri i esquifit, silenci que ho embolcalla tot, manca de wifi per poder connectar-me a internet, prohibició expressa de fer-hi fotos, absència absoluta de dones dins els espais de clausura, formació i col·locació prèvia i posterior dels comensals dins el refetor, dins la sala capitular, dins la capella, dins el cor, dins l'església, etc.

Topant-me a la plaça amb un monjo veterà, que s'ha interessat per la meva condició de mallorquí, hem mantengut una conversa interessant. Quan jo li dic que som capellà, sense exercir-me-n'hi, tot d'una m'escomet i, a la vista de la meva situació personal, em diu que reflexioni seriosament aquests dies  sobre «la meva reincorporació immediata al ministeri sacerdotal», d'acord amb allò que em diu que ja es fa a la diòcesi de Lleida amb els que s'anomenen «capellans recuperats»: un any d'estudi de Teologia, per reciclar-s'hi, i el nomenament de vicari en alguna parròquia de la diòcesi...

Li vull fer entendre que no m'atreu gens ni mica una iniciativa com aquesta. Primerament, perquè jo ho consideraria una manca de respecte profund cap a les dues dones que Déu i la vida m'han posat en el meu camí i m'han donat. Hores d'ara esdevengut vidu per segona vegada, no puc ni vull tornar a fer de capellà, quan elles ja no hi són.

Sempre tenc ben present que, tant na Lina com na Bel, totes dues s'haguessin alegrat ben molt d'haver pogut estar i comportar-se com a dones d'un capellà catòlic en exercici, com tantes altres esposes de pastors d'altres esglésies cristianes!

Li dic que jo som d'aquells que consideren que només estaria disposat a fer aquesta passa, si la jerarquia de l'Església catòlica arriba a considerar el celibat com una opció que s'adopta voluntàriament i no com una obligació que ve imposada per disciplina eclesiàstica.

Durant la conversa, el monjo em parla de l'opinió d'alguns pastors protestants casats que li diuen que s'equivoquen els capellans catòlics favorables al matrimoni: que els protestants envegen la situació dels cèlibes catòlics, perquè són més lliures i romanen més disponibles.

Li dic que puc estar-hi d'acord en aquest aspecte. Però que, segons el meu parer modest, no es tracta tant d'eliminar el celibat voluntari -que deu tenir certs aspectes positius, sens dubte-, com d'implantar-hi el celibat opcional -que també n'hi teu tenir qualcun-.

Quin problema hi ha d'haver, si dins una mateixa església coexisteixin tots dos models, com sembla que succeí en els primers temps del cristianisme, amb un primer papa «casat»?

Acabam ràpidament la conversa enmig de la plaça del recinte, perquè ja arriba l'hora de la missa conventual. Dins l'església, em crida l'atenció la presència i indumentària d'un monjo que, tant al cor com al menjador, com a la sala capitular, ocupa la presidència, sense dur l'hàbit que porten els altres monjos. A més, em sembla que, a la missa conventual, porta solideu passat pel cap i anell a la mà...

Per les imatges que veig al google amb el meu  mòbil, no em sembla que aquest monjo sigui l'abat tarragoní del monestir de Poblet, el Pare Octavi Vilà i Mayo, que n'ocupa el càrrec des del 3 de desembre de 2015. Ho deman al monjo hostatger, fra Borja. M'aclareix que l'abat aquests dies no és al monestir. I que qui presideix els actes aquests dies és un bisbe que és per aquí durant un temps.

Me'n duc la mateixa sorpresa que a Montserrat, pel que fa al sopar. A diferència d'ahir, dimecres (de quaresma), avui que es dijous ens serveixen quatre plats! Sopa de brou, de primer; formatge amb anxoves, de segon; fruita; i cafè o malta per arrodonir-ho tot...

Primer dia d'estada meva a Poblet, dimecres

Dimecres, el primer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Poblet, avançant en aquest mon any sabàtic 2018. 

Des de l'Abadia de Montserrat estant, vaig posar-me en contacte per correu electrònic amb el monjo hostatger del monestir cistercenc de Poblet, a prop de l'Espluga de Francolí.

M'hi vaig presentar com un mallorquí de 73 anys que desitja anar a passar uns dies al monestir, amb ganes de recés, silenci i pregària. Que m'agradaria saber en quines condicions i quan podria fer-m'hi present, i que la meva disponibilitat podria ser a partir de dimecres 7 de març de 2018.

Vaig rebre'n resposta prompta, de part del monjo hostatger, fra Borja, qui em diu que amb molt de gust m'acolliran a la seva hostatgeria, on m'esperen dimecres 7 de març a la tarda, abans de les 17h.

Quan només em falten vint-i-quatre hores per anar-hi, se m'acut de tornar a contactar via e-mail amb el monjo hostatger cistercenc, per comunicar-li que ja tenc a punt la motxilla, ben preparada per viatjar de Barcelona al monestir de Poblet i que, abans, m'agradaria disposar de més informació sobre la meva estada a l'hostatgeria: dies que m'hi puc quedar, què m'ha de costar cada dia, a quines pregàries monàstiques puc participar, quants i quins àpats m'hi entren, condicions horàries d'una jornada sencera, tota quanta informació es considera útil per passar uns dies, convivint el màxim possible amb la comunitat de monjos cistercencs de Poblet.

Se'm contesta tot d'una i se'm diu que estigui tranquil, que quan hi arribi ja se m'explicarà detalladament tot quant faci falta. Mentrestant em recomana que jo pegui una ullada a les normes generals de l'hostatgeria i els horaris, que figuren a la pàgina web. 

Efectivament, un cop arribat a l'estació de l'Espluga de Francolí -unes dues hores després d'haver sortit de l'estació barcelonina del Passeig de Gràcia-, amb el tren de RENFE que té com a destinació final Lleida-Pirineus, veig anunciat a l'andana d'arribada el número d'un taxista amb el qual contact, em passa a cercar, em duu a un bar popular per dinar, i posteriorment em porta fins al monestir de Poblet. 

Quines casualitats: 12€ el dinar, 12€ el taxi i 12€ el bitllet del tren! Mira, tu, que valgui el mateix viatjar en tren des de Barcelona durant més de dues hores, que en taxi 10 minuts, durant dos quilòmetres i mig!

El monjo major que em rep a la porteria, molt amablement, em comenta que creu que he triat un mal moment per anar a romandre al monestir: és temps de quaresma i s'hi menja molt poc! És precisament, li dic, una de les coses que em fa més falta, a la vista del que s'hi veu, en aquesta còrpora meva...

Reim una estona i em fa passar a la sala d'acollida, on per primera vegada em top amb F. Borja, el monjo amb el qual he tractat via correu electrònic. Un monjo jove que m'acull amb els braços oberts, em mostra claustres i passadissos i capelles i habitacions i camps de vinya on poder passejar.

M'explica fil per randa les normes estrictes que regeixen en aquest monestir (subratllant-hi que al recinte de la clausura no s'hi poden fer fotos, que no s'hi pot xerrar, que no s'hi pot fumar, que no es pot molestar els monjos en la seva feina, que s'ha de ser molt puntual a tots els actes, a un mínim dels quals cal assistir cada dia, etc.)

Em mostra l'habitació, senzilla i acollidora: llit, taula, cadira, prestatge, armari, rentador... Em diu que, per anar al bany o a la dutxa, ho puc fer en un altre espai, que és comú per a tota la gent hostatjada.

Em passa un full on figura tot l'horari de la jornada. Els dies feiners comença a les 5:15 del matí amb el cant de Matines al cor de l'Església amb els monjos; segueix el cant de Laudes, als bancs de la nau de l'església a les 7h; continua amb la Missa conventual, als bancs de la nau de l'església, a les 8 del matí; tot seguit ve l'esmorzar a les 8:45, al refetor dels monjos.

Queda aleshores un temps lliure per a la gent hostatjada, ja que són les hores que els monjos dediquen a la feina del matí, cadascú la seva. Sonen les campanes per a la Pregària del migdia, a la capella de sant Esteve, a les 13:00 h; ve després el dinar, a les 13:15, al mateix refetor de la comunitat.

Segueixen més hores de temps lliure per als hostes, mentre els monjos fan la seva feina de la tarda. Fins que sonen les campanes per acudir a les Vespres, a les 18:30, als bancs de la nau de l'església; segueix el sopar a les 19h, al refetor monàstic; continua amb un moment dedicat a la Lectura, a les 20:15, a la Sala capitular; i s'acaba la jornada monàstica amb la pregària i cant de les Completes, a les 20:30, al Cor de l'església, amb els monjos.

Entre una cosa i l'altra, veig que tot queda ben atapeït. Llevat d'un cert temps al matí, després de l'esmorzar: me'n queden unes quatre hores lliures; i al capvespre, després de dinar, també dispòs d'una mica més de quatre hores disponibles.

M'hauré d'anar avesant a aquest nou ritme de vida, monàstic.

De fet, al primer acte que assistesc, el cant de Vespres, des de la bancalada de l'església, a quatre passes d'allà on canten els monjos, m'adon de certs canvis en relació amb Montserrat: a diferència dels benedictins montserratins que van de negre, els cistercencs duen capa blanca superior; em fa la impressió que els montserratins són més nombrosos; també besllum que cada monjo cistercenc va molt més a la seva, sense parar gaire esment als hostes...

A l'hora del sopar «quaresmal», efectivament, un plat de sopa de brou i un cafè amb llet. Molt bo per enfrontar-se a la fredorada considerable que hi fa!

En un moment donat del vespre he de demanar auxili a fra Borja, perquè estic desorientat i no arrib a saber per on prendre, amb tants de claustres romànics i sales i jardins i espais monàstics. Molt comprensiu, em fa les indicacions pertinents, assenyalant-me el lloc de la propera trobada, la Sala conventual, on s'ha de fer la Lectura, a les 20:15.

La jornada s'acaba amb el cant de Completes, al  Cor de l'església, amb els monjos, a les 20:30h.

«Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia» (Gn 1,5).

A Barcelona, el primer dilluns del mes de març de 2018

Em pas a Barcelona el primer dilluns del mes de març de 2018, mon any sabàtic, amb moltes ganes de retrobar-m'hi amics de fa molt temps. 

Llibreria Abacus, al campus de l'UPF

Abans, emperò, he volgut arribar fins al campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al parc de la Ciutadella, on se m'ha dit que hi puc trobar un llibre que estic cercant, suggerit per n'Andreu, el bon amic bugerró que me'l va mostrar en l'edició castellana. 

Cerc de bades l'edició en català. Després de recórrer diverses llibreries barcelonines, arrib a la conclusió que, avui, només puc trobar-lo a l'Abacus de l'UPF. I cap enllà me n'hi vaig a peu... 

N'aconseguesc un exemplar. Són 18 euros molt ben gastats, crec. M'he posat a llegir-lo amb moltes ganes, mentre feia el trajecte en tren cap a Les Franqueses del Vallès...

Cil Buele, al pis més alt del CI,
a la plaça de Catalunya

A primera hora del matí, he tengut l'oportunitat de saludar en Jaume, el bon amic serverí, qui em convida a berenar al pis més alt del CI, situat a la mateixa plaça de Catalunya. Jo no hi havia pujat mai. I certament la panoràmica és excelsa! Me n'ha fet la foto. Hem parlat de tot i molt. 

El temps ens ha passat tan ràpid, que ni me n'he temut que ja n'havíem passat el migdia.

La lectura del llibre clàssic del mestre Aristòtil, «Política», de la col·lecció «Clàssics de Grècia i de Roma», que publica RBA La Magrana, m'ha mantengut ocupat fins que som arribats a l'estació de Les Franqueses del Vallès, en menys d'una hora de trajecte en tren.

M'he alegrat ben molt de poder veure, amb els meus ulls propis, l'indret on aquests bons amics meus viuen i treballen. N'estic ben content d'haver-ne fet una visita com aquesta...

Més dies d'estada meva a Barcelona, en mon any sabàtic 2018

Passada una setmana sencera de mon any sabàtic a l'Hostatgeria de l'Abadia de Montserrat, on tota la comunitat monàstica m'ha acollit a les mil meravelles, me'n torn cap a Barcelona, a canviar d'aires: de l'ambient monacal que es respira a les muntanyes, cap al trull frenètic d'una ciutat que no para de créixer en tots els ordres...

Només arribar a l'hotel i prendre'm una estona de descans -després de tantes hores llevades al llit, a causa de l'horari monàstic de les pregàries que he volgut fer a Montserrat aquesta darrera setmana-, m'adon que arriba a la plaça de Sant Jaume una manifestació per l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté reclosos a centres penitenciaris de Madrid.

Concentració de cotxes d'època,
a la plaça de Sant Jaume

Una primera jornada barcelonina dedicada al descans, després d'haver-me'n llevat hores, a causa d'un horari monàstic farcit d'actes -pregàries de l'Ofici diví, àpats, recessos, misses conventuals, cants de la Salve, etc.-

Hi començàvem a les 6 del matí en punt, amb el cant i pregària de Matines, i acabàvem al mateix Cor Superior de la Basílica amb el cant i pregària de Completes, a les 21:30 hores.

Aprofit l'endemà per anar a dinar amb els bons amics Andreu i Patrícia que m'acullen a ca seva, on assaborim un deliciós arròs brut. 

Pancartes situades als inicis
del carrer Gran de Gràcia

Més tard, per indicació seva, m'atans al carrer Gran de Gràcia, on se celebra la festa de sant Medir, un esdeveniment multitudinari que desplega munió de carrosses, des d'on es reparteixen a la multitud més de quaranta tones de caramels... S'inicia la marxa amb la carrossa on la batlessa de Barcelona, Ada Colau, se'n mostra repartidora...

Diumenge, després d'haver anat a la missa conventual que se celebra a la catedral, veig i sent la gent cridanera que defensa Tabàrnia... 

Des de l'habitació de l'hotel, els sent cridar a favor d'Espanya, reclamant l'empresonament de Puigdemont, proclamant Boadella com a president, etc.

Cil Buele, al claustre de la Catedral,
a Barcelona

Sent i veig una de les manifestacions massives que ocupen el centre de la ciutat de Barcelona, organitzada per Tabàrnia. 

S'hi reclama irònicament la independència de Barcelona i Tarragona, basant-se que el vot independentista ha estat minoritari, aquest segon diumenge de Quaresma.

A la tarda, Barça-Atlètic de Madrid, a les 15:15 h... amb la victòria esperada i desitjada, gràcies a la magistral execució d'una falta, des de l'indret on Messi acostuma a fallar-ne pocs, de gols.

Darrer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat

La Moreneta de Montserrat

Aquest divendres, 2 de març de 2018, no deixa de ser un dia de mon any sabàtic una mica trist per a mi, tot i que, des de bon matí, s'ha posat a lluir un bon sol que ha fet desaparèixer els efectes fredolencs de la neu a les muntanyes de Montserrat!

La cosa està en què avui és el darrer dia que se'm permet d'estar allotjat amb els monjos. 

Massa han fet amb mi, que m'hi han deixat estar una setmana, quan, com a molt, només s'hi està quatre dies.

Montserrat, amb sol després de la nevada

Matines, Laudes, esmorzar, deixar ben parada la cel·la (per a l'hoste vinent!) i pagar al monjo hostatger els 140€ que em corresponen pels tres dies afegits (amb els nou àpats compresos), han estat les darreres tasques realitzades, abans de pujar amb la motxilla a l'esquena dalt del tren cremallera que m'ha de portar fins a Monistrol on he de prendre el tren que ve de Manresa -R5- que m'ha de portar fins a la plaça d'Espanya, a Barcelona.

En taxi, arrib fins a l'hotel situat al carrer de Jaume I, molt a prop de la plaça Sant Jaume -l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona i el de la Generalitat de Catalunya, a quatre passes mal comptades-. M'hi esperava el bon amic gerent que sempre m'hi ha atès la mar de bé.

M'hi he instal·lat, he anat a dinar a la plaça Reial i, de retorn a l'hotel, me n'he anat a descansar... després de tan poques hores de fer-ho cada dia, degut a l'horari monàstic de les pregàries comunitàries que no m'he volgut perdre...

Hora baixant, m'he assabentat que es feia una manifestació que recorria carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. S'hi reclamava fermament l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté a Madrid. 

No he pogut estar sense participar-hi directament!

Es veu que Espanya, des de fa segles, no sap estar ni existir ni moure's, sense anar darrere de les ànsies de llibertat dels catalans... 

També, com he après aquests dies, en relació amb els monjos benedictins: Valladolid volia engolir-se Montserrat. 

Que ho demanin, sinó, a  l'abat cosí del cardenal Cisneros! 

Es veu que des de Castella no es podia suportar (ja al segle XV) que hi hagués més monjos catalans que castellans. 

Sobretot perquè l'Escolania els servia de bon sementer monàstic... com que els castellans no en tenien, aquests tampoc no volien que n'hi hagués a Catalunya...

La cosa del president Rajoy i la seva vicepresidenta castellana Saenz contra els catalans ve de molt enrere!

Sisè i darrer dia d'estada meva a Montserrat

A la Missa Conventual d'aquest dijous a la Basílica de Montserrat, presència d'alguns jesuïtes concelebrant al presbiteri.

També s'ha pogut veure que hi participava com a concelebrant -ocupant el seient del pare abat- el bisbe rwandès Mgr Célestin Hazikimana (Kigali, 14-08-1963), qui porta com a lema «Duc in altum». 

Va ser nomenat pel papa Francesc bisbe de la diòcesi de Gikongoro (2014), el segon des que fou constituïda l'any 1992. 

Va ser ordenat capellà a Butare (1991) i es va exercir com a secretari general de la Conferència episcopal de Rwanda (2011). 

És doctor en Teologia dogmàtica per la Facultat de Sant Tomàs, a Nàpols (2003-2010).

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
concelebrant a la Basílica de Montserrat

Ben segur que deu conèixer el rector d'Ariany, mossèn Melcior Fullana Riera, missioner dels Sagrats Cors, qui treballà un bon grapat d'anys a Rwanda.

Parròquia d'Ariany, on s'exerceix com a rector
Melcior Fullana, MSSCC que treballà a Rwanda

He tengut l'oportunitat de saludar-lo uns breus moments pels passadissos de l'Abadia, després de demanar-li i dir-li en kirundi:

"Ur'umunyarwanda, wewe? Jewe n'dumunyakatalan w'iMajorque yari yakoze n'imyaka mu Burundi, mu Kirimiro, diocesi rya Gitega, n'umusenyeri Andreas Makarakiza nk'umukuru w'abakuru! Ndahiriwe cane y'ukubona ngaha, muvyeyi dukundana!" (Ets rwandès? Jo som mallorquí que parla català i fa uns anys que vaig anar a treballar al Burundi, a la regió del Kirimiro, diòcesi de Gitega, amb l'arquebisbe Andreas Makarakiza. M'alegra ben molt haver-te trobat aquí, company estimat!)

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
ocupant el seient del pare abat de Montserrat

Els dos acompanyants blancs que anaven amb ell, i els monjos que ens envoltaven, no se'n podien avenir... Normal!

A la tarda, i abans de partir de l'Abadia cap a Barcelona, no m'he volgut perdre la visita obligada a les dues plantes del Museu de Montserrat que contenen obres de pintura antiga dels segles XIII-XVIII, de pintura i escultura moderna dels segles XIX-XX, materials de l'evolució iconogràfica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, material arqueològic del món antic, col·lecció d'icones gregues i russes d'esglésies d'Orient, mostra d'objectes litúrgics de l'Abadia, etc.

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart": tot un referent

Des de l'Abadia de Montserrat, on estic passant uns dies molt agradosos, dedicant-me sobretot a girar la ullada cap al més profund de mi mateix..., no deix de parar esment també a altres informacions que m'arriben i que tenen a veure amb Mallorca.

Veig, per exemple,  que des de la Regidoria de Participació Ciutadana i Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Palma, n'Eva Frade Bravo ha elaborat unes «normes de funcionament intern de l'Espai d'Entitats Isabel Rosselló i Girart», recentment inaugurat amb aquest nom a la tercera planta de l'edifici del Mercat del Camp Rodó.

M'alegra ben molt veure què s'hi pretén, segons s'hi afirma: «...convertir aquest espai en un referent del voluntariat a Palma... donant oportunitats al major nombre d'entitats i col·lectius... que poden emprar aquest espai per al seu funcionament intern i com a lloc de contacte amb les persones que són sòcies o usuàries dels seus projectes i activitats.»

Tant de bo que aquest Espai d'Entitats situat a una de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó (que han romàs buides i desocupades durant massa dècades, tot i la persistent insistència de na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal durant una quarantena d'anys seguits!), es converteixi en un veritable cau que serveixi de bon de veres per engrescar-hi molta més gent que s'animi a continuar la tasca noble de construir el Barri, la Ciutat, el País i el Planeta que volem, perquè en puguin arribar a gaudir molt millor les generacions futures.

Pens que això és l'homenatge millor que se li pot retre, a qui és la titular de l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart».

L'Ajuntament de Palma inaugura Espai d'Entitats al Camp Rodó

Dimarts, 27 de febrer de 2018, l'Ajuntament de Palma inaugura, a la Tercera Planta del Mercat del Camp Rodó dedicada a Participació Ciutadana, l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart»; amb la presència de la primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, i la regidora de Participació Ciutadana i Coordinació Terrritorial, Eva Frade.

Diversos mitjans de comunicació se'n fan ressò.

És el cas del Diario de Mallorca que fa públic que «Isabel Rosselló da nombre al Hotel d'Entitats»

També Europa Press n'explica l'acte: «Palma dedica su Hotel de entidades a la activista vecinal Isabel Rosselló i Girart. El Ayuntamiento de Palma ha dado al Hotel de entidades un nuevo nombre como Espacio de Entidades Isabel Rosselló i Girart, en reconocimiento a esta activista vecinal del Camp Redó.»

Mentre que el diari Última Hora fa al·lusió a l'acte celebrat ahir capvespre: "El Hotel d'Entitats se bautiza con el nombre de Isabel Rosselló i Girart".

No poques persones, amigues nostres, m'han fet arribar l'enhorabona,  la felicitació i l'encert en una iniciativa municipal d'aquestes característiques. 

Tots troben que na Bel Rosselló s'ho té ben guanyat, després d'haver-se dedicat en cos i ànima a aquesta barriada de Palma, contribuint a enfortir l'Associació Veïnal del Camp Rodó durant quaranta anys seguits, des que s'instal·là a viure-hi l'any 1977 fins a la seva mort l'any 2016.

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!

Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018... 

Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.

Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.

Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.

"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018

Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:

Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.

Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada. 

En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. 

Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.

Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta. 

Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer".

I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.

Salut i coratge, energia i resistència!

Cecili Buele"

>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<

Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal

A finals de novembre de 2017, un bon amic meu em comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.

En cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i plau.

Aleshores em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti aquesta informació a la Plataforma.

Li contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des de l’associació veïnal del Camp Rodó.

Li prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent com

agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.

No passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.

La primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.

Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.

Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.

Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.

Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.

No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.

Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:

«Na Bel, per tots coneguda i estimada, 
lluitadora infatigable durant dècades! 

Et recordarem des del Casal de l'Escorxador 
com impulsora de la dinamització d'aquest espai 
conquerit pels drets de la ciutadania en general, 

des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó, 

entitat a la què tu tants d'anys hi dedicares. 

Descansa amb pau».

Cinquè dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat: arriba la neu!

A la fi, al cinquè dia de l'estada meva a Montserrat, durant aquest mon any sabàtic 2018, hi ha comparegut la neu que jo anava tan endarrer de veure ben a prop!

De rebot, també jo n'he sortit beneficiat: gent que s'havia d'hostatjar a l'Abadia, n'ha anul·lat l'allotjament, per mor de les dificultats que els provoca la neu a l'hora de traslladar-s'hi. Això em permet de continuar-hi jo, que ja m'havia fet a la idea d'haver de sortir de l'Hostatgeria i anar a l'hotel... 

Així m'ho ha comunicat el monjo hostatger, P. Sergi d'Assís, per a satisfacció meva. Tot d'una he anat a anul·lar la reserva hotelera que hi havia fet. M'estim molt més romandre a l'Hostatgeria que no a l'Hotel. I no únicament per la qüestió econòmica: mentre l'Hostatgeria em cobra 46€/dia, per l'allotjament i tres àpats inclosos, l'Hotel me'n demana 50€/dia, per l'allotjament i només l'esmorzar inclòs.

Però és que també, l'Hostatgeria, situada al mateix recinte de la Basílica, em permet d'accedir-hi pels passadissos interiors, mentre que l'Hotel m'obliga a haver de sortir a la plaça, a la intempèrie, si vull fer-me present al temple monàstic.

Una altra de les alegries que he tengut avui és que, a la fi, ja hi he pogut veure caure la neu, a Montserrat. No ho havia vist mai! 

Realment espectacular, des dels inicis cap enllà el migdia. Veurem què serà demà... si continua caient-ne com fins ara...

Des de Montserrat estant, fris de saber com deu haver anat a Palma la inauguració de l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" que l'Ajuntament de Palma havia de fer aquest dimarts 27 de febrer de 2018.

Per si de cas, ho he fet a saber a alguns amics meus que me'n mantendran al corrent...