M'agrada molt això que ha escrit Sebastià Ferrer, treballador de Caja Madrid i sindicalista de la CGT-Balears, al núm. 19 de la revista PAPERS que dissenya i maqueta Josep Torres...
Amb motiu dels primers 20 anys de vida i lluita del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI), en Sebastià fa en veu alta una sèrie de preguntes que acaben amb aquest reclam:
"La nostra aspiració a la vida ha d'anar més enllà d'un consumisme descontrolat. Si analitzem el que consumim i en què invertim el nostre temps ens donarà llum a la pregunta de: què feim aquí?"
Davant d'unes institucions públiques illenques instal·lades en la indiferència...
Davant del silenci institucional a tots els nivells...
N'hi ha que continuam demanant que s'elimini la simbologia franquista a Mallorca i que s'hi promulgui una Llei de fosses (com la de Catalunya o el País Basc), per tal de poder intervenir-hi immediatament...
Ho hem fet en una concentració cívica al parc de sa Feixina, de Palma...
Jutges de les Illes fa sis mesos que tenen informes amb noms i llinatges de les persones enterrades, amb demandes dels familiars... i no han dit res...
Polítics a qui s'ha demanat que ajudin a eliminar la simbologia franquista, fent una Llei de fosses, com la que té Catalunya o el País Basc: són pròpies i els permet d'intervenir-hi immediatament... tampoc no han contestat res...
“No volem un acord amb un partit que es nega a condemnar el franquisme... Volem alguna cosa tan senzilla com que els partits d'aquestes Illes diguin “és veritat, hi va haver una repressió ferotge i, per això, posam aquests instruments per obrir les fosses i tornar els cossos als familiars” -exclamava un representant de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, l'entitat convocant de la concentració-.
S'hi recordava que això mateix ha fet la justícia espanyola a Argentina, a Xile, donant unes bones lliçons... però que no ho fa a Espanya...
S'acabaven les intervencions manifestant públicament:
“No podem ser indiferents als sofriments i al dolor causat pel creuer de guerra, ni als milers de víctimes innocents, per culpa de les seves bombes, llançades indiscriminadament i amb tota intencionalitat contra la població que atemorida s'allunyava de la guerra a Màlaga.
Pel nostre compromís amb la democràcia i amb les víctimes de la guerra civil, exigim que l'Ajuntament de Palma acompleixi les lleis estatals i el monument al creuer Baleares erigit a sa Feixina sigui eliminat com a mostra de normalització democràtica dels nostres espais públics i com a repulsa d'unes idees...”
Amb el títol "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", el consorci Linguamón - Casa de les Llengües -que dirigeix el mallorquí Antoni Mir, a Barcelona- organitza i munta una exposició itinerant per les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre vinents.
Dimarts, 27 d'octubre s'inaugura al Museu de Menorca, a Maó. Hi col·laboren institucions públiques com l'Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General de Cultura -Museu de Menorca-, i la Generalitat de Catalunya a traves del consorci Linguamón - Casa de les Llengües.
L'exposició, que ja va ser muntada a Palma, al parc de la Mar, l'any 2008, prové de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de la ciutat de Tortosa; i té previst de ser instal·lada també a Eivissa i a Formentera els mesos vinents.
Una eina didàctica, que fa veure la gran riquesa que comporta per a la Humanitat la gran diversitat de llengües que s'estan emprant actualment a l'entorn de la mar Mediterrània (més de dues dotzenes!).
Molt curiosa resulta la llista dels casos i presumptes casos de corrupció a les Illes Balears, que apareix publicada a la Viquipèdia. Es tracta de 26 casos concrets.
S'hi conforma una llista extensa, amb el nom i llinatges de més d'una setantena de persones.
S'inicia amb el cas Zeus i Torcal l'any 1984, quan tot just fa un any que s'ha estrenat el primer govern autonòmic, presidit pel Molt Honorable Sr. Gabriel Cañellas...
S'estén pràcticament fins als nostres dies.
Molt curioses resulten també les sentències dictades:
Davallant per la Via Laietana, a la ciutat de Barcelona, m'ha passat pel cap acostar-me fins a l'edifici esvelt del Palau de la Música!
Aquesta obra mestra del modernisme català, projectada per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, sorprèn i enlluerna per la seva gran qualitat i originalitat.
M'ha vengut al cap la idea que un auditori d'aquestes característiques, destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, a interpretacions corals i de cantants, tant a l'àmbit de la música clàssica com la moderna, pot ser el millor espai on l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans arribi a celebrar el seu cinquè aniversari d'existència activa en l'àmbit de la música clàssica.
Tant de bo que el somni de qui n'és la seva creadora, la professora mallorquina de música, Magda González Crespí, s'arribi a fer realitat dins l'any que ve.
El dia abans que se celebri el 41è aniversari de la proclamació de la República de Guinea Equatorial, el diari madrileny El País reprodueix unes informacions sucoses sobre el president equatoguineà Teodoro Obiang Nguema Mbasogo.
Diu:
que una jutgessa espanyola està investigant suposats comptes i propietats immobiliàries a Espanya (6 vivendes, tres places de garatge a Madrid, Alcalá de Henares, Gijón i Las Palmas), d'Obiang i d'alguns dels seus ministres...
que se segueixen les operacions d'una firma que va moure uns 18 milions d'euros en un compte obert en una sucursal del Banc de Santander a Las Palmas (entre els anys 2000 i 2003)...
que s'ha dictat una providència on es demana a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Brigada Provincial de la Policia Judicial que investigui les operacions que ha efectuat a Espanya la societat panamenya Kalunga Company, SA...
Continua informant que Teodoro Obiang i alguns dels seus ministres són propietaris a Espanya de propietats diverses, pisos, xalets i places de garatge que l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya vincula amb els comptes oberts per la societat Kalunga Company SA i els doblers transferits des del banc Riggs a Washington (EUA), on el president de Guinea Equatorial manejava el Comptes del Petroli.
S'hi diu que una d'aquestes vivendes està escripturada a Las Palmas a nom del president Obiang i que les demés figuren a nom de ministres, exministres i les seves esposes a Madrid, Alcalá de Henares y Gijón.
El “Día de la Hispanidad” de l'any 1968, Guinea Equatorial accedeix a la independència d'Espanya... 41 anys després, el mateix “Día de la Hispanidad” de l'any 2009, el president de la República continua fent-ne de les seves... i Espanya i Europa s'ho estan mirant com si no hi passàs res de res!
Serà interessant arribar a saber com acaba tot això que, no se sap per quines cinc-centes, justament torba tant a acabar en mans de la Justícia espanyola: més de 6 anys mal comptats...
La 11a Diada de Castellers de Mallorca, s'ha celebrat a la plaça de Cort de Ciutat, i ha comptat amb la presència de molta de gent que els ha acompanyat i donat suport.
Vol dir això que un poble que no canta ja és ben mort?
He passat un guster d'assistir avui vespre al Centre de dia d'Esporles, fent-me present en una de les activitats emmarcades dins la celebració dels 50 Anys de la Nova Cançó.
He seguit de prop la conferència il·lustradora “Història visual i acústica de la represa de la cançó catalana, des de 1959", a càrrec del bon mestre Tomeu Mestre Balutxo.
L'assistència nombrosa de gent interessada en el tema ha permès de fer-hi sucoses aportacions, per part d'un Tomeu Mestre que en sap un raig, d'aquest assumpte i de tants d'altres que mantenen relació directa o indirecta amb la cultura catalana, amb la identitat catalana, amb la nació catalana.
Així com aquesta nit ha estat a Esporles, se'n preveu la repetició dia 16 d'octubre a Búger, dia 5 de novembre a Binissalem i dia 24 de novembre a Muro.
S'ho paga reviure-hi experiències político-literario-musicals de temps passats, si més no per veure-hi certes incidències en els temps actuals i algunes repercussions possibles en els temps que vindran.
Per mostra, un botó petit d'aquest acte organitzat per l'Obra Cultural Balear, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Esporles i el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.
Es fa a la vila mallorquina de Pollença dimarts, 20 d'octubre. Hi intervenen persones enteses en la matèria, que tractaran sobre els processos en la malaltia d'Alzheimer; el dol patològic i normalització de la vida; les alternatives a les tècniques invasives en els moments finals de la vida...
N'agraesc la invitació, i els comunic que, malgrat no poder assistir-hi, m'interessa moltíssim una temàtica com aquesta, ja que, com es diu i reconeix, “l'Alzheimer s'ha convertit en un problema social i sanitari important.”
Dilluns, dia 12 d'octubre, l'entitat "Artà Solidari" organitza al Teatre d'Artà una sèrie d'actes amb els quals es proposa tractar aquesta festa des d'una perspectiva solidària i multicultural.
Mallorquins i immigrants llatinoamericans que resideixen a la vila artanenca poden oferir un punt de vista alternatiu i actual.
M'agrada molt això que ha escrit Sebastià Ferrer, treballador de Caja Madrid i sindicalista de la CGT-Balears, al núm. 19 de la revista PAPERS que dissenya i maqueta Josep Torres... 
