Pre-Nadal tan calorós
feia temps que no em passava,
des que lluny d'ací em trobava
i em quedava suorós.
Tot i així, més dolorós
em resulta veure l'illa,
besllumant-hi que perilla
el retorn més rabiós
a una Europa que anam fent,
sense pols i sense vida:
va prenent-hi fora mida
la del mercader rabent
que només tracta la gent
per extraure'n millor guany,
provocant arreu cada any
un augment de patiment!
Ni triam els governants,
ni triam qui ens representa;
sols triam qui ens presenta
a les mans d'aquests bergants
que ja ens han encolomat,
tant si vols com si no vols,
tot allò de viure sols
amb això que duim posat,
obligats a prosseguir
el camí que sols ells saben,
on segur que mai no hi caben
tots quants som d'allà i d'ací...
Quan em mir trenta anys enrere
i record quant he viscut,
jo no puc quedar-m'hi mut:
sent tan llarga ma carrera...
Quan em mir trenta anys enrere
i veig quant he volgut fer
dins ca nostra i al carrer,
sempre em veig botant barreres...
Quan em mir trenta anys enrere
i remir allò que són,
mai l'afany de canviar el món,
no he deixat a una vorera.
Quan em mir trenta anys enrere
els Països Catalans,
en veig més, de païsans,
que s'estimen la Senyera.
Per això i malgrat tot,
jo vull dir que estic content
perquè veig molta de gent
disposada a pegar un bot;
tant de bo que fos pertot
i que fossin a milers,
milions a ser els primers
que ho provassin de rebot:
Pegar un bot de resistència,
pegar un bot de ferma lluita,
pegar un bot cap a la fuita
pegar un bot d'independència!
Que el Nadal amb aquest cop
ens captivi enguany molt més:
i que empengui no només
quatre gats de més a prop.
Que ens ajudi a obrir els ulls,
a parar bé les orelles,
a dur sempre les mans plenes,
a ensumar millor els embulls,
per assaborir tots junts
eixa vida que es diu nova:
que comença en una cova,
i perdura a molts més punts.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18 de desembre de 2011
