dissabte, 11 de juny del 2011

Reaccions primeres davant del comunicat oficial de l'IRL, sobre l'homenatge a Pau Casals

Després de set mesos d'incerteses, i quan només falten quatre mesos per al dia de l'aniversari de l'Himne per a Nacions Unides que el gran mestre i músic català, Pau Casals, va compondre per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la fi se n'arriba a tenir constància de la situació en què es troba aquest projecte cultural nascut a Mallorca l'any 2008, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae.

Gairebé al mateix moment en què, des de l'Institut Ramon Llull, a Barcelona, es fa públic un COMUNICAT relatiu al canvi de plans en la celebració de l'homenatge a Pau Casals, previst inicialment a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York, se'n van fent públics també comentaris diversos:

  1. Nubulaya (11-06-2011):
    Comunicat oficial a l'IRL: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)
  2. VilaWeb (10-06-2011):
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  3. Racó Català (10-06-2011):
    Els "millors" es carreguen l'homenatge a Pau Casals a l'ONU. Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  4. La Malla (10-06-2011):
    L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. Es desisteix de moment a tirar endavant el projecte que havia d'organitzar un recital a la seu de l'ONU
  5. L'Alt Pirineu Notícies (10-06-2011)
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
  6. Institut Ramon Llull (10-06-2011):
    El 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música. Dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL)a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971
  7. ARA (09-06-2011):
    Homenatge a Pau Casals. El concert se celebrarà el 14 de setembre. L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. L'Institut Ramon Llull, una de les institucions impulsores del concert que commemora els 40 anys que Casals va interpretar l'Himne a les Nacions Unides, confirma que la seu de l'ONU no acollirà l'acte d'homenatge
  8. Blog saberperdre (09-06-2011)
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae
  9. Diari de Balears (09-06-2011):
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae

A favor de procés democràtic a Guinea Equatorial

La notícia que em passa el bon company de lluites cíviques, l'arqueòleg Llorenç Picornell Gelabert, m'omple de satisfacció i d'alegria.
Em fa a saber que avui mateix, dijous 9 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que fa referència a Guinea Equatorial, en uns termes que no puc deixar de compartir i difondre a tots vuit vents del món i de la bolla.
La resolució parlamentària catalana, el text de la qual m'adjunta (Resolució 90/IX del Parlament de Catalunya, de suport a l'inicid'un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial Tram. 250-00086/09), condemna sense matisos la dictadura d'Obiang i insta el govern de Madrid a abandonar la connivència envers el dictador i a portar a terme totes les accions polítiques i diplomàtiques possibles que afavoreixin un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial.
En Llorenç em fa a saber que es tracta d'un fet històric, en el sentit que, en cap moment des de la independència de Guinea, no hi ha hagut mai cap condemna tan clara de la dictadura per part d'un òrgan parlamentari de l'Estat espanyol, l'exmetròpoli, i que mai tampoc cap parlament no havia pressionat el govern de Madrid perquè abandonàs el suport al dictador, de manera explícita.
A més d'això, dia 20 de juny, a Barcelona es faràn unes jornades sobre Guinea Equatorial en què intervindran ONG relacionades amb drets humans i política internacional, com Amnistia Internacional o Justicia i Pau, mitjançant el seu president i gran orador Arcadi Oliveres.
El més rellevant, però, és novament una acció dels partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya: s'adheriran a un manifest elaborat i signat per TOTES les organitzacions opositores a Obiang dintre del país i a l'exili (un altre fet històric, la unitat de l'opisció) en què es reclama la urgència d'un procés democratitzador engegat des de dintre del país i recolzat des de fora.
El que demana és que es faci còrrer aquest informació, sobretot entre la gent que treballa o té contacte a mitjans de comunicació.
Considera que és un fet força trascendental per la història recent dels estats espanyol i guineà i que arriba en un moment rellevant a nivell internacional: Guinea Equatorial ostenta la presidència de la Unió Africana, aquest mes se celebrarà una cimera d'aquesta organització a Malabo i el 2012 s'hi disputarà, juntament amb el veí Gabon, la Copa Àfrica de futbol.
Mai com ara aquest país africà havia estat tan present en l'agenda internacional.

divendres, 10 de juny del 2011

Comunicat oficial: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)

Fa pocs dies que els màxims responsables de l'Institut Ramon Llull feien unes declaracions públiques que no resultaven gens ni mica clarificadores, sobre l'acte d'homenatge a Pau Casals a la seu de l'ONU enguany.

Segons aquestes manifestacions públiques “als pressuposts de l'Institut Ramon Llull no hi ha cap partida específica per a aquest concert d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides; i també, “si el suport institucional (de l'ONU), si aquesta benedicció institucional, amb compromís, de les Nacions Unides no es produeix, llavors haurem de dissenyar una commemoració d'una altra naturalesa, potser més local, més próxima...”.

Finalment dimecres, dia 8 de juny de 2011, es produeix una reunió de les diverses institucions implicades en el projecte i se n'emet un comunicat conjunt que ho deixa tot ben aclarit....

Casualment aquest comunicat es fa públic, precisament, el mateix dia que es compleixen exactament 7 mesos, des que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya encomanassin a l'Institut Ramon Llull (el 10 de l'11 del 10) l'inici de “ les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...:

Set mesos justs després d'haver-ne rebut l'encàrrec, i quan només falten 4 mesos i mig per a l'esdeveniment, s'emet aquest comunicat oficial:

“Ahir dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971.

A la reunió, convocada per l’IRL, hi van participar també representants de la Fundació Pau Casals, Orfeó Català–Palau de la Música i el Fòrum Musicae.

Aquesta darrera entitat ha estat la promotora d’una iniciativa que tenia per objectiu la commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, que pogués conduir a un reconeixement oficial de la composició de Pau Casals amb lletra del poeta W.H.Auden com a himne de les Nacions Unides.

Totes les institucions presents en la reunió van coincidir en la impossibilitat de dur a terme l’esmentat concert commemoratiu a la seu de les Nacions Unides a Nova York el 24 d’octubre del 2011, entre altres coses per raons de calendari.

A més, van acordar continuar treballant des de tots els àmbits per tal de fer possible el reconeixement de l’himne de Pau Casals com a himne oficial de les Nacions Unides i per dur a terme una commemoració institucional de l’acte on es va estrenar, amb la màxima implicació de les Nacions Unides.

En el curs de la reunió es va informar també de l’organització d’un concert d’Homenatge a Pau Casals al Palau de la Música el proper 14 de setembre, organitzat per la Fundació Pau Casals.

En aquest concert commemoratiu, s’interpretarà el repertori que Pau Casals va tocar a la Casa Blanca el 1961 així com l’Himne a les Nacions Unides interpretat a l’ONU el 1971, i es recordaran les famoses paraules del mestre en aquell acte.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OIJPC) i el Cor Jove  i Cor de Noies de l’Orfeó Català han estat formalment convidats a participar en aquest esdeveniment, duent a terme la interpretació de l’himne.

A la reunió hi van assistir el director general de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; la presidenta i director general de l’Orfeó Català-Palau de la Música, Mariona Carulla i Joan Oller, respectivament; Magdalena González, presidenta del Fòrum Musicae; Salvador Brotons, director de la OJIPC; i finalment, per part de l’IRL, el director de la institució, Vicenç Villatoro, el director adjunt, Àlex Susanna, i el gerent, Josep Marcé.”

Tant de bo que allò que l'Institut Ramon Llull no ha fet durant aquests darrers set mesos, per dur a la realitat el concert commemoratiu de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides el proper 24 d'octubre, comenci a fer-ho de debò, tan bon punt s'hagi celebrat a Barcelona el proper 14 de setembre.

De manera que no es pugui tornar a publicar a cap altre mitjà dels Països Catalans que:

diumenge, 5 de juny del 2011

Cap partida prevista a l'IRL per a l'homenatge a Pau Casals, a l'ONU

A l'entrevista que signa Francesca Marí, periodista del Diari de Balears diumenge 5 de juny de 2011, la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur, manifesta que “L'Institut Ramon Llull no té cap partida prevista per a l'acte d'homenatge a Pau Casals davant les Nacions Unides.”

Ja se sabia això. N'era coneguda la inexistència de recursos econòmics destinats enguany a aquesta iniciativa cultural promoguda conjuntament pel Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, i encomanada a l'Institut Ramon Llull un 10 de novembre de 2010, al Consolat de Mar, a Palma.

Res de nou a la resposta. Allò que caldria explicar una mica més detalladament són els motius que hi addueix la bona amiga Fanny, a l'hora de donar-hi una explicació mínimament congruent, davant del desgavell institucional sense precedents que s'està produint a l'àmbit cultural dels Països Catalans, més concretament a l'àmbit musical simfònic i coral.

Com diu la periodista al final de l'entrevista, un dels darrers esculls del Llull és l'acte d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides, que sembla que està del tot aturat: aquesta és una iniciativa mallorquina, però quin paper hi ha jugat el Llull de Balears?

Hi respon la directora adjunta de l'IRL: “És cert que la iniciativa surt del Foum Musicae, però la seu de Palma no hi ha participat de manera directa perquè és un projecte que es presentà als dos governs i aquests decidiren que es tramitàs a través de la Fundació Ramon Llull, no de l'Institut...”

M'he d'aturar aquí, per prendre una mica d'alè davant d'una resposta com aquesta...

Què vol dir, amb això, la directora adjunta de l'IRL? Qui n'ha pogut fer un seguiment una mica acurat de tot aquest procés, inexplicable i no explicat suficientment durant aquests darrers 7 mesos, s'adona del desgavell immens que en comporta la gestió a l'interior de l'Institut Ramon Llull, dirigit conjuntament per Josep Bargalló (Catalunya) i Fanny Tur (Illes Balears) fins fa ben poc.

La seu de Palma, si més no, cal suposar que participa de manera directa a la trobada que es fa, precisament, a Palma, al Consolat de la Mar aquell malaurat 10 de l'11 del 10...

També cal repassar la documentació disponible per adonar-se que no és precisament la Fundació Ramon Llull, sinó més exactament l'Institut Ramon Llulll, l'organisme institucional que rep l'encomana dels dos governs perquè tiri endavant amb la proposta.

En qualsevol cas, l'Institut Ramon Llull també fa part intrínseca de la Fundació Ramon Llull, juntament amb el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i l'Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. I li correspon, si més no, una cinquena part de responsabilitat en la mala gestió d'aquella encomana.

Com més ens acostam a la data prefixada del 24 d'octubre de 2011, més clarament es percep que no hi ha hagut fins ara, per part de les institucions públiques directament afectades, cap casta d'interès a promoure i dur a la pràctica una iniciativa cultural que, en paraules del vicepresident de la Generalitat de Catalunya d'aleshores, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia de servir per “interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'han d'esperar les conclusions de la “primera reunió d'enguany” de la Comissió organitzadora, convocada per al proper dia 8 de juny (!), per veure quin n'arriba a ser el desenllaç definitiu!

Queda molt poc temps per a la preparació d'un esdeveniment cultural d'aquestes característiques. Caldrà romandre a l'espera de saber si en queden moltes ganes, de dur-lo a efecte, de part del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya...

dissabte, 4 de juny del 2011

I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat (i 2)

Guillermo Ramón, president d'AFAM

Estic molt content d'haver tengut la gran sort de participar activament avui matí en unes Jornades de Geriatria, organitzades al Caixa Fòrum de Palma per l'Hospital Sant Joan de Déu.

Tant a l'hora de rebre i aprendre, com a l'hora de fer-hi aportacions que puguin resultar valuoses.

Lluny de ser cap expert en la matèria, no som més que el representant d'una entitat mallorquina que, des de fa 17 anys, es dedica a atendre de la millor manera possible les famílies afectades per l'alzhèimer.

Es diu AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca, amb seu al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, presidida per Guillermo Ramón, qui també ha intervengut avui matí.

Jo hi acudesc, així mateix, com a espòs d'una pacient de 72 anys, que el 6 de maig de 2009 -ha fet dos anys- va ser diagnosticada amb Demència Tipus Alzhèimer com a possible, pel Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Son Dureta.

Veig que aquestes jornades giren entorn de la DEMÈNCIA AVANÇADA, i, de fet, jo no hi puc dir gaire cosa, encara, en relació amb el cas específic d'una demència avançada pròpiament dita.

Però tenc l'oportunitat de dir-hi que se'ns comunicava la dada relacionada amb l'alzhèimer, després de 50 mesos d'evolució, a la visita que havíem fet per desena vegada consecutiva a la consulta del neuròleg a l'Hospita Universitari de Son Dureta.

Fins llavors, se li havia fet un seguiment presencial, amb revisions cada quatre o cinc mesos, més o manco, exploracions neurològiques i d'altres proves complementàries, Hemogrames, DatScan, tractaments específics (Ideos, Idalprem, Cipralex), seguiments neuropsicològics, etc.

1. Els símptomes primers de l'alzhèimer: com vaig notar que li passava qualque cosa, a la meva dona?

He tengut l'oportunitat de dir, de manera molt senzilla, com vaig notar que a la meva dona, li passava qualque cosa a la memòria i al seu dia a dia!

La causa primera de les nostres primeres visites al neuròleg tenien molt a veure amb oblits d'accions o de fets als quals no donàvem gaire importància però que ens cridaven l'atenció; poques ganes de dormir durant nits d'insomni continuades; poques ganes de menjar i de beure; tremolors generalitzats, intensos i bruscs; augment excessiu de salivació; ansietats i plors sense cap motiu aparent... Es tractava de detalls sense cap importància aparent, però que em preocupaven... Per indicació de la metgessa d'atenció primària, anàrem a consulta de Neurologia, a Son Dureta, 9 vegades durant 4 anys...

2. Què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la demència?

També he tengut l'oportunitat de dir, davant un centenar de professionals geriàtrics, què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la Demència Tipus Alzhèimer com a possible.

El món se'ns va enfonsar! Mai de la vida no ens havíem pensat que podríem arribar a tenir aquesta malaltia dins ca nostra. Ni sabíem què era, ni com venia, ni qué fer, ni on anar... Als inicis d'haver estar diagnosticada la malaltia, hom no sap ni què fer, ni on anar. No en sap res de res, ni de la malaltia, ni dels recursos disponibles, ni d'associacions o entitats, ni d'hospitals o clíniques específiques, ni de professionals que puguin orientar... Al Centre de Serveis Socials del barri, on acudírem, se'ns digué que no hi tenien res a veure... que ens calia anar al Centre de Salut... Al Centre de Salut se'ns deia que havíem de seguir les indicacions del neuròleg... El neuròleg ens recomanà d'atansar-nos a AFAM...

Tanta sort que fa tres mesos que hi som com a socis, hi anam com a pacients, i participam com a membres de la Junta Directiva... N'estam molt contents, d'haver-hi trobat, a Palma, uns professionals tan excel·lents, un ambient tan positiu i unes ganes immenses d'atendre pacients d'alzhèimer, de la millor manera possible!

3. Com dúim el dia a dia, la casa, la família, els amics i la participació a l'entorn?

Ara, quan fa setanta-set mesos d'aquelles primeres passes fetes al Servei de Neurologia de Son Dureta, l'any 2005, veig que aquests darrers sis anys i mig s'han produït molts canvis en el comportament i la conducta, en ella i en mi, tant dins ca nostra com a fora.

Alguns, en sentit positiu, contribueixen a un millor repartiment de les tasques domèstiques, fan que ja no recaiguin com abans de manera tan exclusiva només en ella. Hi compartim molt més les feines a fer, de neteja, de cuina, de rentat, de compres, etc.

D'altres resulten menys positius, com pugui ser la impossibilitat pràctica de desplaçar-se tota sola fora de casa en alguna circumstància...

4. Una petició personal, com a conclusió:

Adreçant-me directament al centenar de professionals geriàtrics presents a la sala del Caixa Fòrum de Palma, he tengut l'oportunitat de dir-los:

”Els veig com a professionals dedicats a atendre i procurar el màxim de benestar possible a persones majors, a persones amb alguna casta de demència.

Només se m'acut de demanar-los una cosa que, per damunt de la malaltia, les instal·lacions, els medicaments, els recursos, els sous, els títols, les despeses, els pressuposts o qualsevol altre element que envolta les demències, consider que han de tenir sempre ben present i per damunt tot:

Tenen vostès el gran privilegi de fer una feina que els porta cada dia a tractar directament amb persones, amb éssers personals. No són només cossos materials, carn i ossos, sinó que són cossos animats, cossos amb vida.

Els convid a treballar cada cop més intensament a favor de cadascuna d'aquestes vides humanes, que, si bé és cert que resulta pentura més visible que mai que romanen abocades cap a una mort segura i inevitable -com totes-, mantenen també com totes el dret humà al màxim de dignitat i al màxim de respecte possible.

Moltes gràcies, per l'atenció dispensada."


Mallorca Notícies Cap de Setmana Migdia per RTVMallorca (Minuts 09:56 -> 11:56)

L'endemà de mai més, a Esquerra Republicana de Catalunya

El 5 del 6 de l'11, mal diumenge del mes de juny de 2011! Per a mi, la data de l'endemà de mai més, per a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on milit des de l'any 2003.

És l'endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, -qui ha aconseguit el màxim d'escons parlamentaris en tota la història del partit, des de la República ençà,- anuncia la seva partida, es dóna de baixa de la nostra formació política i deixa ERC.

Me n'assabent ben prest. A primeres hores de la matinada de dissabte (04-06-2011 - 00:17). Mitjançant SMS rebut al mòbil. Tot d'una hi responc: “Gràcies, Josep-Lluís, per haver-m'ho volgut comunicar! Tens massa motius per fer-ho... Et desig molta de sort en tots els teus projectes de futur! Salut. Cil.”

Per molt que mir de “googlejar” a aquelles altes hores de la matinada, no som capaç de trobar-hi cap referència explícita ni implícita... Sí que me n'assabent poques hores després, de certs detalls, quan la notícia ja s'està convertint en titular a molts mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans i d'arreu de l'Estat espanyol...

Fins i tot, ja apareix el mateix dia a la Viquipèdia i, ai las, se'n reprodueix el text íntegre, al cap de molt poques hores.

Fins a les 16:00 hores no he estat capaç de trobar res més que reprodueixi públicament l'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre aquesta notícia: ERC lamenta que Carod-Rovira abandoni el partit.

El diari ARA, que es mostra com a primera font originària (a les 03:02 hores de dissabte), informa que, l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya durant més d'una dotzena d'anys seguits (1996-2008), s'ha donat de baixa mitjançant una carta de dos fulls, signada i datada a Tarragona, i lliurada a la seu del partit pel company Rafael Niubó.

  1. Diari ARA (04-06-11 – 13:54)
    Carod: "N'hi ha que s'han dedicat a obtenir el control orgànic d'ERC per apartar-me de la direcció" L'ARA publica íntegrament la carta, de dues pàgines, que líder històric dels republicans ha fet arribar a Puigcercós i Ridao. No s'estalvia els retrets i anuncia que vol continuar treballant per "una esquerra nacional plural"
  2. Diari ARA (04-06-11 – 03:02)
    Carod-Rovira es dóna de baixa d'Esquerra Crisi a ERC. L'exlíder s'havia mostrat crític amb el rumb del partit
  3. Nació Digital (04-06-11 – 08:49)
    Carod-Rovira estripa el carnet L'expresident d'Esquerra Republicana ja li ho ha comunicat per carta a Joan Puigcercós
  4. Diari AVUI (04-06-11 – 09:08)
    Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao
  5. AVUI (04-06-11 – 09:08)
    Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao. Assegura que ho fa per no “interferir” en el procés congressual del partit. Acusa l'actual direcció de la davallada electoral i els recorda que amb ell la formació va aconseguir els millors resultats des de la República
  6. El Periódico (04-06-11 – 09:54)
    Carod-Rovira se da de baja de Esquerra
    El 'exvicepresident' del Govern comunica su renuncia a través de una carta a Puigcercós y Ridao
  7. ABC(04-06-11 - 10:42)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada al presidente del partido, Joan Puigcercòs, asegura que continuará trabajando para hacer «una izquierda nacional plural”
  8. Racó Català (04-06-11 – 13:00)
    Carod-Rovira abandona Esquerra Republicana de Catalunya S'espolsa la responsabilitat de la crisi actual del partit i afirma que la baixada en suport electoral és només atribuïble a l'actual direcció d'ERC · Diu que es dóna de baixa ara per no interferir ni les eleccions ni el procés congressual del partit
  9. La Razón (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC por carta El ex presidente de Esquerra Republicana de Cataluña entre los años 1996 y 2008, Josep Lluís Carod-Rovira, se ha dado de baja a través de una carta en la que indica que toma ahora la decisión para no interferir en el proceso congresual de esta formación, han informado a Efe fuentes de ERC.
  10. Europa Press (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC Militantes y dirigentes de ERC inundan las redes con mensajes de apoyo y algunas críticas
  11. Levante (04-06-11)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
  12. Cadena SER (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada la noche de este viernes al presidente del partido, Joan Puigcercòs, y al secretario general, Joan Ridao, Carod explica que ha escogido este momento porque no quería "interferir" en los procesos electorales
  13. La Opinión de Málaga (04-06-11 – 11:36))
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
  14. El Correo (04-06-11 - 11:40)
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales
  15. Faro de Vigo (04-06-11 – 11:35)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
  16. Ideal.es – Jaén (04-06-11 – 11:41) EFE Barcelona
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales