El Moviment Escolta i
Guiatge de Mallorca està d'enhorabona. Enguany celebra el 50è
aniversari dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia
de l'Encarnació, a Ciutat.
Tres anys abans de la
benedicció i col·locació de la primera pedra del temple
parroquial, amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de
Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966, s'hi
inicia la labor educativa de l'Escoltisme i el Guiatge. Gràcies a la
bona acollida que li dispensa qui n'és el rector i fundador, mossèn
Antoni Roig.
El fet d'implantar-se els
anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament
la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquest, lligat a la
diòcesi mallorquina, un dels pocs que roman actiu, tot i les traves
que imposa la dictadura del general Franco, fins al punt que tots dos
agrupaments de l'Encarnació arriben a comptar l'any 1965 amb més de
200 integrants.
Fa 44 anys, que m'hi
embranc a les totes, com a consiliari de l'Agrupament Verge de Lluc.
No puc deixar passar l'avinentesa sense dir-hi, públicament, la
meva. Sobretot ara que, pel que sembla, no disposam de gaires
referents fidedignes que ens assenyalin camins a seguir, orientats
cap a un futur millor per a la gent jove.
M'he de referir, sens
dubte, a la labor ingent que durant bona part d'aquests primers 50
anys d'Escoltisme i Guiatge a la parròquia de l'Encarnació hi
despleguen els bons amics Josep M. Magrinyà -cap de
l'Agrupament Jaume I- i Paquita Bosch -cap de l'Agrupament
Verge de Lluc.
No puc oblidar els
contactes primers amb l'equip de caps de l'Agrupament Verge de Lluc,
reunit al domicili particular dels Magrinyà-Bosch, que m'ajuden a
iniciar-me com a consiliari escolta.
Guard un record molt
especial de na Paquita Bosch, na Tonina Canyelles
(organitzadora del primer Aplec de Daines, per a nines de 8 a 12
anys, i, successivament, cap de totes les unitats i cap de Ruta), na
Teresa Gené, na Ta,
mossèn Guillem
Miralles, el “Tio Guillem”...
Qui en coneix de prop
l'aportació humanística sobre generacions i més generacions
d'escoltes i de guies, l'ha de valorar com a ingent i difícilment
superable. Tant pel treball educatiu adreçat directament a caps i
responsables d'unitats escoltes i guies, com per la implicació
personal intensa en la formació i educació escolta d'infants,
adolescents, joves i adults que participen a les trobades setmanals
que, de bon principi, es fan al seu mateix domicili particular...
Gràcies a la invitació
de qui s'hi exerceix com a consiliari escolta, el bon amic Andreu
Obrador, l'any 1969 tenc ocasió d'estrenar-m'hi, recent ordenat
capellà l'any anterior. Per a mi, aleshores m'és una veritable
descoberta de tot un món nou. Estudiant al Seminari Diocesà de
Mallorca, no en sé gairebé res, del moviment educatiu fundat per
Sir Robert Stephenson Smyth Lord Baden-Powell, 1r Baró
Baden-Powell (22 de febrer de 1857 a Londres - 8 de gener de 1941 a
Nyeri, Kenya), conegut també com B-P o Lord Baden-Powell.
Amb metodologia pròpia,
basada en la pedagogia activa, el contacte directe amb la natura, la
feina en equip, la promesa i la llei escolta, la responsabilitat
individual i col·lectiva, l'esperit de servei, l'amor al país,
l'amor a la llengua pròpia, l'amor a la humanitat, l'amor a Déu...
el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que despleguen els
Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a l'Encarnació, és referent
emblemàtic d'un sector ampli de la infància, adolescència i
joventut de Ciutat.
Els inicis no estan
exempts d'obstacles i dificultats, en voler crear la primera unitat
escolta, una quinzena d'al·lots amb fulard color verd amb vora beig
l'any 1963 (com esmenta na Paquita Magrinyà a L'Encarnació
1962-1996, pàg. 22). La persistent constància d'al·lots com Jaume
Muntaner, Bernat Homar, Pere Bosch o Víctor
Cuadrado, fa que es mantenguin els locals sempre a punt per a
continuar-ne les activitats, amb un estol de Llobatons i una Secció,
que esdevenen el nucli a partir del qual creix l'Escoltisme a partir
de 1965.
El nomenament de mossèn
Bartomeu Suau, el “Tio Tolo”, com a vicari de l'Encarnació
i el seu interès per l'escoltisme fa que li arribi el suport i
l'impuls decisiu. S'hi canvien els colors del fulard: dues meitats,
dos triangles sense vora, un blau (Mare de Déu de Lluc) unit a un
altre vermell (quatre barres del Conqueridor).
Més o manco per les
mateixes calendes -uns dos anys després de l'inici del Moviment
Escolta masculí- s'hi estructura un Esplet de tres Garbes, per a
al·lotes de 12 a 15 anys, del Guiatge. Amb Margalida Tomàs,
Antònia Cañellas, Joana M. Castelló, Neus Pujol,
Germana Ripoll... s'hi proposa per a l'Agrupament femení el
nom de Verge de Lluc, amb el mateix fulard que els al·lots (23 de
gener de 1965).
El mateix any, n'Eladi
Homs, comissari general de l'Escoltisme, a proposta de mossèn
Bartomeu Suau, demana a Josep M. Magrinyà que accepti coordinar les
unitats que s'apleguen a la parròquia. El mes d'abril de 1965 és
nomenat cap de l'Agrupament Jaume I. Una mesada després, na Paquita
Bosch, muller d'en J. M. Magrinyà, és nomenada cap de l'Agrupament
Verge de Lluc per la comissària del Guiatge, na Maria Ferret
Español...
Més que fixar-me en la
història d'aquests dos agrupaments, m'interessa remarcar-ne alguns
aspectes que valor com a molt positius.
Part significativa en la
història viva de la parròquia de l'Encarnació, tots dos
agrupaments contribueixen a fer-ne una comunitat cristiana activa,
amb una pastoral renovada, oberta al diàleg amb el món, i amb unes
celebracions litúrgiques força participades i engrescadores.
S'hi afavoreix la
participació activa i responsable de gent laica a totes les etapes
educatives, no solament pel que fa a l'educació en la fe cristiana,
sinó també pel compromís personal i col·lectiu amb els problemes
de la societat mallorquina.
Consider que, entre
moltes d'altres, una de les aportacions més enriquidores que fan
tots dos agrupaments és la introducció de la coeducació a
Mallorca. Atents als signes del temps, amb la participació del
vicari i consiliari mossèn Guillem Miralles, na Tonina Canyelles
emprèn la gestació i el funcionament de les unitats coeducatives de
Busquerets (1972), les primeres que plantegen amb rigor l'actitud
col·lectiva que implica la coeducació d'homes i dones.
Durant aquests cinquanta
anys de presència activa del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
a l'Encarnació, milers d'infants, joves i adults han passat pels
agrupaments Jaume I i Verge de Lluc. N'han deixat alguna empremta i,
també, n'han rebut l'engrescadora convidada a deixar aquest món una
mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.
Tant de bo que durant els
50 anys venidors, continuïn escampant-se entre la gent jove de
Mallorca els valors humanístics que proposa aquest moviment
educatiu: fer persones lliures i solidàries, crítiques i
responsables, austeres i respectuoses amb el medi ambient, cultes i
engrescades en la tasca de construir un país on la democràcia vera
en sigui nord i guia.
Cecili Buele i Ramis,
Ex consiliari diocesà
Moviment Escolta i
Guiatge de Mallorca
