Segona carta de Cil Buele a Oriol Junqueras, empresonat a Madrid

Ciutat de Mallorca, 6 de gener de 2018

Benvolgut, mai oblidat i sempre recordat amic, vicepresident de la Generalitat de Catalunya:

Quan són a punt de complir-se dos mesos, des que vaig enviar-te, a tu i a cadascun dels 10 presos polítics catalans empresonats, la meva missiva primera, una carta certificada amb justificació de recepció, m'acab d'assabentar que -com era d'esperar i de suposar- el Tribunal Suprem espanyol ha pres la decisió de mantenir-te empresonat, malgrat la teva crida a la pau i al diàleg (un llenguatge desconegut, insignificant, difícil d'entendre a l'àmbit de les institucions de l'estat espanyol... en lloc de protector nostre, enemic nostre...)

Efectivament, dilluns, dia 6 de novembre de 2017, vaig enviar, per correu convencional certificat, un escrit meu que anava adreçat als 10 catalans empresonats a Madrid, pel motiu polític d'haver impulsat l'independentisme i la República Catalana.

Vaig mirar, així, de fer-vos costat i d'animar-vos a empassar-vos, de la manera millor possible, el mal tràngol que comporta haver-hi de romandre empresonats.

Vint-i-tres dies després d'aquell enviament meu- vaig trobar-me a la bústia de ca meva els 10 avisos de recepció certificada per Correos. M'alegrà ben molt veure'ls. 

Dos dels escrits anaven dirigits a les dues conselleres de la Generalitat de Catalunya que hi romanien recloses: Meritxell Borràs i Dolors Bassa. Tots dos certificats -de color rosa- portaven el segell de la Direcció del Centre Penitenciari de Dones Madrid 1 d'Alcalá de Henares. Tots dos certificats em feien constar que els meus dos escrits havien estat lliurats a «Autorizado 98208», que l'havia signat pel «Lliurament domiciliari» que hi havia fet aquell dia el mateix empleat de Correus d'Alcalá de Henares...

Uns altres dos escrits meus anaven dirigits als dos líders, presidents de dues entitats catalanes, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tots dos certificats -també de color rosa- portaven el segell sense signar de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior – Centre Penitenciari Madrid V Colmenar Viejo -. Tots dos certificats em feien constar que els meus dos escrits hi havien estat lliurats, pel «Lliurament domiciliari» que hi havia fet aquell dia el mateix empleat de Correus de Colmenar Viejo... 

Si he de fer cas als altres sis certificats restants que vaig rebre -també de color rosa- puc concloure que el meu escrit adreçat al conseller de la Generalitat de Catalunya Joaquim Forn va ser el primer que arribà a l'Administració del Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera. Només dos dies després d'haver sortit de Mallorca. Se'n feia el «Lliurament domiciliari» al receptor 66995, qui el signava.

Vuit dies després, el 13 de novembre de 2017, a les 12:50 h, pel «Lliurament domiciliari» que hi feia l'empleat de Correus al mateix receptor 66995, al Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera, hi arribaven els altres escrits que jo havia adreçat als consellers de la Generalitat Carles Mundó, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull, com també al vicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras.

Efectivament idò, tenc constància escrita que els meus escrits han arribat a cadascun dels tres centres penitenciaris espanyols on romanien empresonats, preventivament, aquesta desena de líders catalans independentistes i republicans, que consider que mai per mai no hi haurien d'haver ingressat. No sé si aquests escrits meus han arribat, realment, a les seves mans!

Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, com som i em declar, aleshores vaig desitjar profundament que poguéssim viure en una democràcia vera que enfortís, consolidàs i ampliàs cada cop més aquests valors irrenunciables, tant a l'àmbit personal com al col·lectiu.

El temps va passant i se'm van confirmant les sospites que, en lloc d'un estat protector dels nostres drets personals i col·lectius, el que tenim damunt nostre és un estat enemic que no dubta gens ni mica a emprar totes les eines que consideri pertinents, a fi i efecte d'intentar anorrear-nos, de fer que els Països Catalans no siguin res dins el mapa de les nacions i els estats que conformen Europa.

És clar i evident que vosaltres, els presos polítics catalans, n'esdeveniu bocs expiatoris! Per això, t'he de dir que no m'ha sorprès gens ni mica la decisió adoptada pel TSE. No fa altra cosa que allò que acostumen a fer instàncies i organismes semblants arreu del Planeta, amb tants d'altres líders polítics, quan aquests es proposen seriosament de fer costat al seu poble, lluitant per alliberar-se del jou que l'oprimeix i per aconseguir la llibertat plena i sobirana.

Em vénen al cap dos exemples, que m'imagín que ja t'han passat pel cap diverses vegades. Quants d'anys no va haver de passar-se a la presó un líder en la lluita pacífica com Nelson Mandela, dirigent de l'ANC, abans de beneficiar-se d'un fort suport internacional, de convertir-se en un símbol en la lluita per la igualtat racial, de rebre el Premi Nobel de la Pau i de ser elegit el primer president negre de Sud-àfrica? Si mal no record, degueren ser uns vint-i-set anys de presó prèvia! Quasi res!

I què n'hem de dir de Mahatma Gandhi, l'instaurador de nous mètodes de lluita pacífica, rebutjant la lluita armada, predicant la no-violència com a mitjà per a resistir el domini britànic, preconitzant la fidelitat total als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil en cas que fos necessari? Fou arrestat, detengut, empresonat en ocasions diverses, i, el proper dia 30 de gener farà 70 anys, va ser assassinat, quan es dirigia a una reunió per a resar, a Nova Delhi. 

Ja no n'hem de dir res, de Jesús de Natzaret. Tots dos en coneixem la vida i miracles, les paraules i els gestos, les lluites persistents, l'afany de construir un món nou, la dèria d'una humanitat respectuosa i lliure, l'estil de vida auster i solidari, les ganes de fer el bé a tothom, la valentia en la denúncia del mal comportament d'estaments públics -religiosos, civils i militars-... A què el portà tot això? A morir enclavat com a malfactor? Sí, efectivament. I a reviure com a Jesús ressuscitat per a sempre!

Simplement, bon amic Oriol, t'he volgut fer avinent aquestes paraules meves, en uns dies com aquests, en què iniciam un Any Nou, que et desig farcit de tota casta de bones notícies i absència total de les males; en què romanem a punt d'acollir entre nosaltres els tres Reis d'Orient (que, com saps, a cap dels textos evangèlics reconeguts com a tals, ni són tres, ni són reis, ni s'anomenen com els anomenam); que som a les portes de festes tan nostres com les de sant Antoni o sant Sebastià, a Mallorca; que recordarem tots i cadascun dels membres de la teva família, que no poden veure't...

Si aquestes paraules meves et fan bona companyia, em donaré per satisfet. No dubtis que et tenc ben present en les meves pregàries quotidianes. Com ja et deia, a la meva anterior: Que Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú! Per si et pot servir d'ajuda, et recoman, si és que encara no ho has fet, la lectura d'algun Salm, diàriament. A mi, em reconforta ben molt, abans d'emprendre la ruta de cada dia. «Només tu, Senyor, regeixes el món amb justícia, regeixes les nacions amb rectitud i guies els pobles de la terra (S 67,5)»

Ja saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda. D'home creient i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

Salut! Coratge! Energia! Resistència! Amb una abraçada entranyable,

Cil Buele

2018, mon any sabàtic...

Any 2018. Comença amb el primer dia de l'any (dos mil devuit), del mes (gener) i de la setmana (dilluns). Aquest 2018 no pot ser per a mi com un any qualsevol. N'hi he de complir setanta-quatre! 

Per motius diversos, em sembla adient aprofitar-ho per fer-hi una paradeta. Aturar-me a reposar. Mirar una mica de reüll el meu passat. Fitar amb moltes ganes el meu futur. I valorar tranquil·lament el meu present. 

M'ho vull prendre com un temps llarg de descans. Després d'un temps tan llarg, farcit d'esforços i de lluites en àmbits variats.

A punt d'encetar aquest Any Nou, em fa molta d'il·lusió fer i recórrer algun tram del Camí de Santiago, a peu. Com també emprendre el meu vol cap al Perú, sense data fixada de retorn. Fins que el cos hi aguanti i en vulgui. Com a bon illenc, no m'atreu gens ni mica la navegació marítima...

«La vida no deixa mai de ser un somni. I els somnis... són somnis!»

Any 2018, un any acabat en vuit, com aquests que l'han precedit:

1948 – Declaració universal dels drets humans. Quan jo som a punt de complir-ne quatre.

1958 – El pas a la secció major com a estudiant d'Humanitats. Quan jo n'he de fer catorze.

1968 – Maig Francès. La finalització dels meus estudis superiors. Quan n'he de tenir vint-i-quatre.

1978 – Retorn a Mallorca, després d'anys a Burundi i Perú. Quan n'he d'assolir trenta-quatre.

1988 – Mort de la meva primera dona, na Lina Company. Quan n'he de complir quaranta-quatre.

1998 – Darrer any meu de regidor a l'Ajuntament de Palma. Quan n'he de fer cinquanta-quatre.

2008 – Darrer any meu com a treballador públic. Autònom, quan n'he d'assolir seixanta-quatre.

2018 – Cinquantè aniversari d'ordenació sacerdotal. Quan estic a punt de complir-ne setanta-quatre. 

Desitjant, amb tota la meva ànima, que sigui aquest any 2018 quan s'arribi a fer efectiva alguna casta de reconeixement públic, pòstum, a la gran tasca desplegada per la meva dona, na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal del Camp Rodó...

Aquest 31 de desembre, darrer dia de l'any 2017, faig comptes que sigui aquesta la meva aportació darrera a les xarxes d'intercomunicació digitalitzada, FACEBOOK, TWITTER i grups de WHATSAPP, en començar l'any 18, mon any sabàtic en aquest àmbit... 

No es tracta de res més que d'un grapat d'imatges de la Festa de l'Estendard, celebrada des de fa centúries a Palma. Avui, per primera vegada i de manera oficial també, Diada de Mallorca fixada pel Consell... «Ad Multos Annos!»

Vaig néixer, a Palma, al carrer 31 de Desembre, l'any 1944...

Visca Mallorca!
Visca la nació catalana!
Visca la República dels Països Catalans!

Projecte educatiu europeu «Compartint infàncies» (Sharing Childhood), a Palma

En acabar el primer trimestre del curs escolar 2017-2018, al CEIP Els Tamarells, de s'Arenal, s'ha acabat també el SACHI2 (Sharing Childhood) «Infàncies compartides»,  un projecte europeu que, amb el suport tècnic de la UIB, s'ha duit a terme a tres centres escolars infantils de Palma.

Per a mi ha estat una experiència molt enriquidora. El contacte mantengut amb infants de 10-11 anys, des que m'hi vaig embrancar el proppassat 19 de setembre, amb el compromís de dedicar hi una hora i mitja a la setmana, m'ha servit ben molt, tant per compartir-hi coneixements adquirits al llarg de ma vida setantina, com també per tenir l'oportunitat d'aprendre-hi coses noves desconegudes per mi.

Em sent molt agraït a la Direcció del CEIP, a les mestres i tutores del centre, a les tècniques de la UIB i a tot el personal que hi ha participat, per l'ajut que m'han prestat a l'hora d'aprofitar al màxim aquesta oportunitat.

Per damunt tot, em sent molt agraït als 48 infants de cinquè curs que hi han pres part. D'una manera especial als sis que s'han integrat dins el grup auto-denominat WATERMELON, compost per n'Alba, n'Angèlica, n'Elena, na Nerea, en Raül i en Samuel. 

De tots i cadascun d'ells he après ben molt. Sobretot pel que fa a l'ús de les noves tecnologies, a la pràctica decorativa, a l'ús de l'anglès elemental, al treball en equip, a la responsabilitat compartida... 

M'ha alegrat ben molt que durant totes les vuit sessions ens hàgim pogut comunicar en català, la llengua pròpia de Mallorca, sense cap casta de dificultat, malgrat procedències familiars de continents diversos...

Esper i desig que tothom se n'hagi pogut beneficiar, d'aquesta aportació nostra a la realització del projecte.

III Trobada de corals mallorquines, en concert de Nadal, al Seminari Nou

 Per tercer any consecutiu, el grup d'Amics del Seminari  organitzen a la capella del Seminari Nou, al barri palmesà del Vivero, la tercera trobada de corals mallorquines, en concert de Nadal, al qual conviden tothom que en tengui ganes perquè se n'hi pugui gaudir, de franc.

Es tracta d'una iniciativa cultural, de caire musical, que enguany arreplega tres corals mallorquines: l'Schola Cantorum dirigida per Tomeu Ripoll, la Coral Sor Francinaina de Sencelles dirigida per Francesc Bonnín, i la Coral de sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

Aquesta activitat musical nadalenca s'inicià al mateix indret l'any 2015. Hi participà molt activament la Coral sant Jaume, de Ciutat, dirigida per Mariano Cortès. 

L'any passat, el 2016, es va dur a terme aquesta trobada de corals amb una participació molt diversa, com es pot comprovar en aquests vídeos que vaig enregistrar-hi: La Sibil·la, la Coral de Sant Miquel de Campanet, la Nostra Schola Cantorum i la Coral Units com Brins de Felanitx, seguint l'ordre de presentació.

Per a enguany, es preveu de celebrar aquesta III Trobada de Corals al Seminari Nou divendres dia 29 de desembre, a les 20:30 hores, amb la participació de l'Schola Cantorum, la Coral Sor Francinaina, de Sencelles, i la Coral sant Miquel, de Campanet.

Amants del cant gregorià o del cant polifònic o de nadales mallorquines tenen l'oportunitat d'assistir a un dels bons concerts nadalencs, que es fan cada any a la capella del Seminari Nou.

A reservar-se'n dades i dates a l'agenda personal, idò!

Cartes meves, rebudes a les presons espanyoles

Dilluns, dia 6 de novembre, vaig enviar, per correu convencional certificat, un escrit meu  que anava adreçat als 10 catalans empresonats a Madrid, pel motiu polític d'haver impulsat l'independentisme i la República Catalana.

Vaig mirar, així, de fer-los costat i d'animar-los a empassar-se, de la manera millor possible, el mal tràngol que comporta haver-hi de romandre empresonats.

Avui, dia 29 de novembre -vint-i-tres dies després d'aquell enviament meu- em trob a la bústia de ca meva els 10 avisos de recepció certificada per Correos. 

M'alegra ben molt veure'ls. Fins al punt que desig compartir algunes observacions que em vénen al cap en aquests moments.

Dos dels escrits anaven dirigits a les dues conselleres de la Generalitat de Catalunya que hi romanen recloses: Meritxell Borràs i Dolors Bassa. Tots dos certificats -de color rosa- porten el segell de la Direcció del Centre Penitenciari de Dones Madrid 1 d'Alcalá de Henares. Tots dos certificats em fan constar que els meus dos escrits han estat lliurats a «Autorizado 98208», que el signa el proppassat dia 14 de novembre de 2017, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa aquell dia el mateix empleat de Correus d'Alcalá de Henares...

Uns altres dos escrits meus anaven dirigits als dos líders, presidents de dues entitats catalanes sobiranistes, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tots dos certificats -també de color rosa- porten el segell, sense signar, de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior – Centre Penitenciari Madrid V Colmenar Viejo -. Tots dos certificats em fan constar que els meus dos escrits hi han estat lliurats el proppassat dia 15 de novembre de 2017, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa aquell dia el mateix empleat de Correus de Colmenar Viejo...

Fins aquí tot correcte...

Si he de fer cas als sis certificats restants que n'he rebut -també de color rosa- he de concloure que el meu escrit adreçat al conseller de la Generalitat de Catalunya Joaquim Forn va ser el primer que arribà a l'Administració del Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera. Només dos dies després d'haver sortit de Mallorca, se'n fa el «Lliurament domiciliari» al receptor 66995, qui el signa dia 8 de novembre de 2017, a les 10:00 h.

Vuit dies després, el 13 de novembre de 2017, a les 12:50 h, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa l'empleat de Correus al mateix receptor 66995, al Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera, hi arriben els altres escrits que vaig adreçar als consellers de la Generalitat Carles Mundó, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull, com també al vicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras.

Vull pensar i creure que deuen ser dos errors involuntaris, els que es detecten en el rebut de la meva carta dirigida al conseller Carles Mundó: s'hi assenyala com a data de recepció el 13-12-17 (quan devia ser el mes de novembre) i s'hi repeteixen dos segells idèntics del centre penitenciari.

He de concloure que, efectivament, tenc constància escrita que tots els meus 10 escrits han arribat fins a cadascun dels tres centres penitenciaris espanyols on romanen empresonats, preventivament, aquesta desena de líders catalans independentistes i republicans, que consider que mai per mai no hi haurien d'haver ingressat mai.

Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, com som i em declar, desig que puguem viure en una democràcia vera que enforteixi, consolidi i ampliï cada cop més aquests tres valors irrenunciables, tant a l'àmbit personal com al col·lectiu.

Miquel Clar «Goixet», l'arenaler més vell d'ara mateix

Per pura casualitat, em trob assegut a taula al costat d'un home que em diu que és l'arenaler més vell a l'actualitat. 

Tot i que a hores d'ara viu a Palma, va néixer a s'Arenal (de Llucmajor) ara fa vuitanta-set anys. Li diuen Miquel Clar «Goixet».

Quan li dic que adesiara vaig a passar una estona amb infants de 10-11 anys, a l'escola CEIP Els Tamarells de s'Arenal (de Palma), i li deman què els voldria dir ell mateix, amb poques paraules.

Em parla d'una revista «S'Arenal Unit» a la qual ell, segons em diu, hi ha escrit molt fins fa ben poc temps.

A vegades la vida t'ofereix sorpreses com aquesta!

En faig aquest petit vídeo, perquè pugui servir de material per a SACHI-2, «Infàncies Compartides», ara que ja hem envestit amb el darrer tram d'aquest projecte pedagògic durant aquest any que ja s'acaba...