Tercer centre d'atenció a pacient d'alzhèimer

L'endemà de la festa del patró de la ciutat de Palma, des del Centre de Dia Oms que gestiona la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal del Govern de les Illes Balears, se'ns comunica que Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, té plaça a ocupar. 

Ho estem esperant des que la sol·licitam fa mesos. Les llistes d'espera són llargues...

Aquest ja és el tercer centre d'atenció a pacients d'alzhèimer a Palma que trepitjam, des que el neuròleg Dr. Guillem Amer li'n fa el diagnòstic com a possible, el 6 de maig de 2009, a l'Hospital de Son Dureta. 

Primer acudim a AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-. Ho feim des del 17 de març de 2011 fins al 15 de juliol de 2013.

D'aleshores ençà, aquest darrer mig any hem acudit diàriament al Centre de Dia SARquavitae Palma, centre privat situat al Camí dels Reis, a l'alçada de Son Serra Parera, fins ahir mateix.

Avui, 22 de gener de 2014, n'hem conegut de prop aquest altre, un dels pocs centres públics existents a Palma, que roman situat al carrer dels Oms.

S'ha de reconèixer que, tant a un lloc com als altres, el personal que hi treballa es desvetlla per les persones malaltes d'alzhèimer, amb una dedicació i cura encomiable.

El més lamentable de la situació, emperò, són dos aspectes que, al meu mode de veure modest, haurien d'anar canviant amb el pas del temps (cosa que tenc molts dubtes que arribi a ocórrer mai!).

Primerament, l'alt cost econòmic que comporta aquesta casta de tractament... Com si no haguessin servit absolutament de res tots i cadascun dels esforços fets al llarg d'una vida, engreixant les arques de la Seguretat Social, tant per part de treballadors com d'empresaris...

Hom pot pensar i creure que se'ns ha estat prenent el pèl i els doblers durant dècades!

D'altra banda, la manca de centres públics disponibles per a la gran quantitat de persones i famílies que es veuen afectades per l'alzhèimer o per alguna altra casta de demència.

La malaltia d'alzhèimer, considerada per alguns com "la nova epidèmia mundial que els científics no saben detenir", s'està escampant pertot arreu com una veritable taca d'oli. No hi ha carrer de Ciutat que no en tengui alguns casos!

De 10 cases 9 saben el que això comporta i significa. No hi podem girar l'esquena ni tapar-nos els ulls ni les orelles. Els plors i gemecs i crits i malestar que provoca una malaltia com l'alzhèimer hauria d'empènyer la societat civil i els poders públics a fer-hi front de bon de veres com una veritable qüestió d'estat...