Benvengut, Agustí, a més espais de llibertat!

El 20 / març / 2009 07:51, Agusti Baró ha escrit:

Uhei!! ja m'han tornat a deixar sortir.
Ahir en arribar en notificaren les noves condicions carcelaries, els dimarts i els dijous surt'ho de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé. Aquest mati intentaré fer de veurer-te primer he d'anar al centre penitenciari per a intentar recuperar els calerons que hi tenia, m'aniran be al carrer, després anire a saludar i abraçar a n'en Noel per també incorporar-me a la feina i entre altres coses engegar el telefon de la feina que sera el d'avanç, segons en va dir en Noel, el 658850075, t'ho confirmaré.

Segons com i si m'arriba el presupost organitzare, sempre que us asembli bé, un bon pa amb oli per a celebrar la feta

Salut, coratge i resistencia
AGUSTÍ

13 mesures per fer front a la crisi, segons CGT-Balears

La Confederació General del Treball, a través del seu Secretariat Permanent, acaba de proposar 13 mesures per fer front a la crisi, que es resumeixen en aquests punts: Repartiment del Treball i de la Riquesa, Drets per a tots i totes i Autogestió.

Més concretament, s'hi manifesta:

“No volem reformar ni revisar, però en el camí cap a una societat més justa i solidària… ens plantegem un paquet de mesures concretes per a intentar la seva engegada a curt i mig termini:

1. Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres
2. Internalització de les plantilles externalitzades o subcontractes per part d’empreses matrius i consolidació de l’ocupació temporal en fixa
3. Derogació de la legislació que permet l’acomiadament lliure; i abolició dels Expedients de Regulació d’Ocupació, la subcontractació, els contractes temporals i les ETT. Anulació dels articles 52d i 56 de l’Estatut dels Treballadors segons la nostra campanya de ILP
4. Flexibilitat per a qui treballa, incloent els temps de viatge en la jornada laboral, i permetent la gestió personal i col·lectiva de l’oci i les cures
5. Tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO, ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament
6. Renda Bàsica o salari social – individual i incondicional- garantida i universal per a totes i tots; quantia per atur mai inferior al SMI i elevació del SMI al considerat com salari digne
7. Els preus d’habitatge, transport, energia, vestit i aliments, mai han de superar conjuntament el 60% del SMI o de la Renda Bàsica garantida, destinant els habitatges nous buits als qui ho necessiten mitjançant crèdits sense interès
8. Eliminar l’interès en els préstecs, i crear la Banca pública, que faciliti finançament a qui realment ho necessita i a projectes socials i ambientals. Control públic de la banca
9. Desenvolupament i universalització dels serveis públics, i abaratiment progressiu fins a la seva gratuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar
10. Gravar els beneficis empresarials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials
11. Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’eliminació progressiva de les indústries contaminants
12. Reorganització, gestió democràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales locals, amb inversió en energies renovables i desinversió en energies fòssils i nuclears
13. Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la societat, com garantia dels drets socials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una societat solidària i sostenible

Tant de bo que molts d'aquests punts, per a no dir-ne la totalitat, siguin tenguts presents i siguin assumits pel III Fòrum Social de Mallorca, a punt d'iniciar-se a Palma...

El III Fòrum Social de Mallorca ja és aquí!

S'acosta el dia d'iniciar el III Fòrum Social de Mallorca.

Es fa a Palma, els dies 12, 13, 14 i 15 de març, a la seu de la Delegació territorial de l'ONCE (carrer de Manacor, 8).


Més d'una vintena d'entitats i organitzacions socials s'han afanyat a preparar-ne la celebració. De manera que es converteixi en una fita rellevant, per a les lluites socials que es promouen en defensa i recuperació dels serveis públics i socials.

S'hi considera que es tracta d'unes conquestes assolides per la ciutadania democràtica d'aquest racó del Planeta que anomenam Europa. Uns drets adquirits, als quals no solament no es pot renunciar a l'àmbit local, sinó que s'han d'eixamplar i escampar pertot arreu del Planeta a l'àmbit global.

Són quatre dies d'ocupar un espai públic de debat, d'intercanvi d'idees i opinions, de compartir experiències, d'analitzar situacions, de dissenyar propostes i plantejaments que siguin assumibles per les entitats i organitzacions que mantenen la ferma creença que un altre món és possible i una altra Mallorca també.

Fixant-se com a tasca primordial per a enguany la defensa i la recuperació de serveis públics i socials tan elementals com l'Educació, la Salut, el Transport o els Serveis socials i Mitjans de comunicació...

A les dues xerrades-col·loqui que es fan els dos primers dies, segueix una jornada sencera dedicada a l'animació de quatre taules rodones -una per a cadascun dels elements centrals del fòrum-, i el dia final amb la realització de tallers diversos que han de servir per engrescar-hi la gent.

La manera millor de fer front a la crisi econòmica que pateix el món sencer, partint d'allò que es pateix i es viu a Mallorca, roman sempre present en l'exigència d'uns serveis públics i socials adequats a les necessitats de la població, més que a les regles i normes del mercat.

La lluita contra el model neoliberal que imposa el sistema capitalista serveix de guia orientadora en la perspectiva d'aquest altre món possible i d'aquesta altra Mallorca també.

Pocs dies després de la cloenda d'aquesta tercera edició del Fòrum Social de Mallorca, es preveu de realitzar l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca que ha d'adoptar aquells acords que assenyalin propostes concretes d'actuació cívica de cara al futur.

III Fòrum Social de Mallorca, obert a qualsevol persona mínimament interessada a fer-hi aportacions profitoses per al conjunt de la ciutadania.

Llibre de mossèn Joan Bestard "Invitación a pensar"

Tot i que m'hi havia convidat, no vaig poder fer-me present a la presentació del darrer llibre que feia dijous passat el bon company de lluites pastorals i socials, alhora que canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Joan Bestard i Comas, a Caixa Fòrum de Palma

M'alegra que hagi tengut el detall de passar-me'n el text. Tot d'una m'he afanyat a reproduir-lo íntegrament en aquest blog meu, per facilitar-hi l'acostament a qui en tengui ganes.

Vet ací el que s'hi expressa:

Paraules en el dia de la presentació del meu llibre: Invitación a pensar (dijous, 12 de febrer de 2009 a Caixa-Forum de la ciutat de Palma)

Tots els meus llibres estan escrits des d’aquest pensament bàsic que constitueix el fil conductor -el “leit motiv” com diuen els alemanys- de tota la meva producció literària :«Res humà no és estrany a la mirada cristiana».

Totes les reflexions (280) contingudes en aquesta obra que avui presentam: les de caràcter humà, social, cultural, artístic, polític, psicològig, pedagògic, religiós estàn escrites des de la mirada cristiana.

Des dels anys del Seminari fins el dia d’avui he tingut sempre ben clara aquesta idea i he procurat dur-la a la pràctica. És la següent: es fa necessari establir ponts entre l’Església i la societat. O dit d’una altra manera: la teologia i la sociologia s’han de complementar i enriquir mútuament. El sociòleg pot ajudar el pastoralista i el pastoralista ha de tenir sempre molt en compte el sociòleg, si vol ser realista i servir de veritat el destinatari concret del missatge cristià.

Per què aquest gènere curt, senzill i precís de la reflexió? Perquè vull arribar al gran públic i dexar-li un missatge evangèlic que li ajudi a viure més humanament.

Tot va començar l’any 1981 a Madrid quan em convidaren a participar en un programa de Ràdio Nacional d’Espanya titulat: “Buenos días nos dé Dios”. Es tractava d’una reflexió d’un minut i mig (20-25 línies) per començar el dia amb bon peu i amb renovada il·lusió. Ho vaig fer durant dos anys. Després em va fitxar la competència: la Cadena COPE, i hi vaig treballar com a col·laborador durant 14 anys (1985-1999) també amb una reflexió breu en començar la jornada. Després em va substituir en Joan Bauzà, que ho fa ara i que, per cert, ho fa molt bé.

Però no hi ha temps que no torn: enguany m’ha tornat a fitxar Ràdio Nacional d’Espanya per una reflexió titulada: “Alborada. Una reflexión para empezar el día”, a les sis menys dos minuts del matí. Som quatre col·laboradors. I a mi em toca la tercera setmana de cada mes.

El llibre que avui hem presentat: “Invitación a pensar”, vol ser una convidada ben sincera a aquesta noble activitat humana que sovint oblidam.

Vos convid a pensar. Pensar ens humanitza. És una de les facultats més nobles del ser humà. Sense pensar ens mecanitzam i ens tornam com a robots freds i rutinaris.

El que vertaderament ens fa persones és saber emprar la nostra intel·ligència en la recerca de la veritat i la nostra voluntat en la realització del bé. Aquest llibre convida sobretot a pensar el futur. Per obrir nous horitzons a la nostra existència necesitam pensar com va el món i com hauria d’anar. Avui necessitam una visió àmplia i dessapasionada del passat, una anàlisi realista del moment present (difícil i preocupant en molts d’aspectes) i una projecció encertada vers el futur sense pors ni triümfalismes.

Les 280 reflexions d’aquest llibre s’inspiren en nombrosos autors i també en l’observació personal de les dones i els homes d’ahir i d’avui, dels esdeveniments de la història i de l’actualitat: de les coses que succeeixen diàriament. Tant de bo que aquesta invitació a pensar es vegi satisfeta i les dites reflexions vos puguin ajudar a fer créixer i madurar la vostra vocació humana i cristiana.

Aquest llibre l’he volgut dedicar al Bisbe Teodor Úbeda amb gratitud i afecte. Ell fou per a mí un mestre i un amic. Vaig tenir la sort de poder treballar al seu costat durant 25 anys seguits: 6 anys com a vicari episcopal, 6 com a director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Pastoral que ell presidia a Madrid i 13 anys com a vicari general seu aquí a Mallorca.

Per acabar, unes paraules ben sinceres de gratitud. En primer lloc agraesc de tot cor al nostre Bisbe D. Jesús que hagi volgut presidir aquest acte. Agraesc també molt sincerament tot el que han dit els bons amics i amigues que fins ara han parlat. La meva gratitud també per a la “Caixa” que tan gentilment ens ha acollit. I moltes gràcies a tots vosaltres, amigues i amics, que heu volgut participar en aquest acte.

Aquest llibre que avui hem presentat és un llibre per a llegir a petits glops perquè l’he escrit també a petis glops. L’he escrit, en la major part, a Alemanya.

Cada estiu, des de fa quaranta-tres anys, vaig a substituir un rector d’una parròquia d’aquesta nació europea i, després de fer el meu treball pastoral, em queden moltes hores lliures per dedicar a la pregària, a l’estudi, a l’observació, a la reflexió i al silenci, sobretot al silenci, passejant a la vorera del riu Rhin, que és el principal símbol geogràfic i cultural d’Alemanya. I, en aquest context, he pensat i he escrit la majoria d’aquestes 280 reflexions que acaba d’editar l’editorial PPC de Madrid.

Gracias, amigo Luis Aranguren, por haber querido acompañarnos en esta presentación. Gracias por tus palabras y también mi más sincera gratitud por haber acogido en PPC, esta prestigiosa editorial que tú diriges, cuatro de mis publicaciones. He dicho.

Joan Bestard Comas

La política i el compromís cristià

El 12 de gener de passat, l'exregidora sencellera Teresa Garcia em convida a participar en una taula rodona que gira entorn de l'experiència cristiana de personatges públics... D'això, en fa una mesada i mitja...

M'hi apunt tot d'una, amb ganes de compartir una trobada d'aquestes característiques. Més per aprendre molt de la gent que hi acudeixi, que no per ensenyar-hi res que valgui la pena a qui s'hi presenti, precisament avui vespre, dilluns 16 de febrer de 2009...

Tant de bo que aquesta anada a Sant Joan, així ho desig de tot cor, serveixi per acostar-nos una mica més, tots plegats, a la persona i al missatge de Jesús de Natzaret, que ens afanyam a convertir en el centre de la nostra existència i la nostra activitat diària, com a persones i col·lectius creients i militants alhora.

Estic molt content d'haver estat convidat a venir a compartir idees, opinions, sentiments, creences, etc. relacionades amb la “política i el compromís cristià.”

Jo hi afegiria, de bon començament, un aspecte sense el qual, pens, ni la política ni el compromís cristià mai no arriben a prendre cos ni a fer-se realitat concreta: “POLÍTICA I COMPROMÍS CRISTIÀ, SÍ, PERÒ EN AQUESTA MALLORCA D'UN SEGLE XXI GLOBALITZAT”

M'agradaria que es tengués ben present que no som jo qui ha demanat de venir, sinó que se m'ha demanat de fer-me present en una reunió com aquesta.

I vos puc dir que no hi venc amb cap gana de mesclar ous amb caragols... Per a mi una cosa és parlar de “política i compromís cristià”, i una altra molt distinta parlar d'un “partit polític i una de les esglésies cristianes”. Venc a parlar del primer, d'això a què se m'ha convidat. I m'agradaria no haver d'esmentar res del segon, perquè crec que són dues coses molt distintes...

Sí que, hores d'ara, em puc presentar davant vosaltres com un militant actiu d'un partit d'esquerres, independentista i republicà; alhora que mir de comportar-me cada dia i pertot arreu com un practicant fervent d'una de les esglésies cristianes més fortament arrelada a Mallorca i a bona part del Planeta.

Hi puc dir, de bon començament, que, en el meu cas concret, la fe cristiana m'ha empès a ficar-me més a fons en la pràctica política. I que la pràctica política m'ha empès a ser cada cop més fermament creient. Així m'ha anat a mi, i sé que a altra gent també li ha passat el mateix. N'és una bona parella!

La qüestió és que, quan et fiques i et mous dins l'àmbit de la política, entre d'altres lliçons, aprens a destriar que ni el poder polític, ni el poder econòmic, ni el poder cultural, ni el poder sindical, ni el poder religiós, ni el poder militar no ho és tot en aquest món.

Vivim en un Planeta tan complex que, sense cap perspectiva de fe en la transcendència, resulta difícil per a no dir gairebé impossible, arribar a prendre valentament determinades decisions polítiques i religioses que solament s'adopten, “de facto”, amb certes dinàmiques de caire espiritual. M'atreviria a dir, fins i tot de caire místic.

Sense una mística intensa, resulta molt difícil arribar a posar en pràctica les polítiques actives i agosarades que la Humanitat reclama amb força i de forma cridanera.

De la mateixa manera, quan aprofundeixes i t'endinses en l'àmbit de la fe cristiana, t'arribes a demanar allò mateix que ja es demanaven les primeres comunitats cristianes: “¿com podem dir que estimam Déu, a qui no veim, si no estimam els nostres germans, que sí veim?”

El primer moment que record de la meva primera experiència personal, de caire espiritual i religiós, gira al voltant de la Primera Comunió, a l'edat de 6 anys, celebrada a la capella de Can Domenge, al barri del Camp Rodó de Ciutat l'any 1950... Continua amb 13 anys d'estudis seguits al Seminari Diocesà... S'allarga durant 13 anys d'exercici i pràctica del ministeri sacerdotal, a Mallorca, al Burundi i al Perú... I es perllonga enmig d'activitats diverses de caire familiar, professional, social, laboral, sindical, i polític durant aquest darrer quart de segle...

Són seixanta-quatre anys de vida, durant els quals l'espiritualitat i l'experiència de fe hi ha estat ben present sempre, prenent formes i adoptant expressions diverses, segons l'època i el lloc on s'ha anat desplegant.

Lluny de mi voler presentar-me mai davant ningú com s'atrevia a fer ahir mateix sant Pau a la lectura que fèiem durant l'Eucaristia dominical: ell es posava com a exemple personal d'allò que havien de ser les persones integrants d'aquelles primeres comunitats cristianes.

Ni som cap bon exemple d'allò que ha de ser un bon polític -ja veis, com em va, a mi, que ni tan sols els meus no em posen a les llistes electorals!- Ni som cap bon exemple de creient; em reconec una persona amb moltes i grans mancances, limitacions i pecats, que acostum a reconèixer públicament cada dos per tres davant Déu i davant la comunitat... Aquella pregària bella del leprós que s'acosta a Jesús, que seguíem ahir, diumenge, també me la faig ben meva: “Senyor, si vols, em pots curar”.

Allò que sí puc dir-hi és d'on crec que he tret més el suc, amb totes aquestes experiències de caire espiritual i religiós que he tengut la sort i l'oportunitat de viure.

Sense cap casta de dubte, haver tengut l'oportunitat de compartir la fe i la vivència cristiana, des del seu vessant catòlic, amb comunitats cristianes populars del Perú; ha estat per a mi l'experiència espiritual i religiosa més intensa que he tengut sobre la vivència de la fe, al més alt i arriscat nivell de compromís amb l'Evangeli de Jesús...

Certament fou a vida o mort, de bon de veres!

Així em sembla, i així ho dic -com ho deia fra Bartolomé de las Casas quan anava a Espanya a denunciar els maltractaments que els espanyols infligien als indis americans el segle XVI-. Puc dir i afirmar rotundament, també, que el fet d'haver vist Jesucrist, el Déu nostre, Senyor assotat i afligit i crucificat no una sinó milions de vegades -en els cossos dels indis maltractats- colpeja moltíssim més la consciència que veure'l clavat en creu pertot arreu als nostres temples europeus...

Vos ho puc ben assegurar. Encara ara me'n ragen sagnant moltes de nafres!

Entre d'altres descobertes, emperò, n'he anat fent algunes que consider molt enriquidores, si més no, perquè ajuden a veure ben a les clares que determinades afirmacions que fa Jesús van gairebé sempre a contracorrent d'allò que acostuma a fer i a dir molta de gent...

En conseqüència, pens que els qui ens consideram seguidors seus també hem de recórrer aquest mateix trajecte:

• Mira que la teva mà esquerra no sàpiga allò que fa la teva dreta, diu Jesús, perquè el teu gest quedi ben amagat (Mt 6,3-4)

• “No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”; hi entraran només aquells qui compleixen la voluntat del meu pare del cel” (Mt 7,21) I la voluntat d'aquest Déu nostre que es manifesta en Jesucrist és “agermanar humanitat amb unitat”...

• “Feliços els pobres: és ben vostre el Regne de Déu” (Lc 6,29) “Ai de vosaltres els rics: ja heu rebut el vostre consol!” (Lc 6,24)

• “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor” (Mc 10,45)

• “Veniu i rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món, perquè vaig tenir fam i em donàreu de menjar; vaig tenir set, i em donàreu de veure; era foraster i em vau acollir; anava despullat i em vau vestir; em trobava malalt, i em visitàreu; em ficaren a la presó i vinguéreu a veure'm.. (Mt 25,35)

• “Veig un cel nou i una terra nova on Déu es trobarà amb tothom i hi viurà i ens eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Déu farà que tot sigui nou” (Ap 21,1)
  

Tot, com deia aquell educador savi de principis del segle XX, per procurar deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer...

La fórmula màgica no existeix. Però sí certes fites que ens hi poden conduir... I la crisi econòmica que s'està escampant pertot arreu encara ho fa més evident i necessari que mai: a les bones o a les males, haurem d'anar canviant la nostra manera de viure, sadolls dins l'opulència, per una altra casta d'estil de vida més auster.

Ja no es tracta tant d'aspirar a “tenir el màxim possible”. Més tost haurem d'aprendre a “viure amb el mínim imprescindible” per sobreviure amb dignitat...compartint la nostra existència amb la gent més empobrida del Planeta...

I, en aquesta tasca, la gent que ens consideram seguidors de Jesús de Natzaret n'hem de ser capdavanters... Si l'estimam de bon de veres, al Senyor Jesús, no ens podem permetre deixar que hi vagi Ell tot sol al capdavant... L'hi hem d'acompanyar... I n'hem d'aprendre, de fer-ho.

Aportació de Cecili Buele i Ramis
ciutadà de Mallorca
Sant Joan, 16 de febrer de 2009

DUES RECOMANACIONS FINALS:

* Entrar de tant en tant dins d'aquest blog
* Prestar atenció acurada a la celebració propera del Tercer Fòrum Social de Mallorca

A la fi! Biblioteca de barri al Camp Rodó!

La gent que viu en una de les barriades més populoses de la ciutat de Palma ho té una mica mal d'entendre i de pair, tot això.

Com és possible que, des de l'any 1977 ençà, no s'ha arribat a atendre acuradament per part de l'Ajuntament de Palma una de les reclamacions i demandes veïnals més persistents: la construcció d'una biblioteca de barri al Camp Rodó?

Han hagut de transcórrer trenta-dos anys! Quasi res! Més de mitja vida!

De ben poc serviren, es pot dir que no serviren de res, cap de les reclamacions ni demandes veïnals efectuades temps enrere, -de paraula i per escrit, amb mobilitzacions i instàncies registrades, pintades per les parets, intervencions a sessions plenàries municipals, paradetes muntades al carrer, visites i promeses electorals successives, entrevistes amb regidors, treballs manuals infantils, obres de teatre, etc.-

Ni durant els 12 anys del batle socialista Ramon Aguiló (1979-1991)..., ni durant els 12 anys del batle conservador Joan Fageda (1991-2003)..., ni durant els 4 anys de la batlessa conservadora Catalina Cirer (2003-2007)...

S'ha hagut d'esperar l'arribada al consistori palmesà d'una batlessa socialista com Aina Calvo (2007-?), perquè aquesta demanda, a la fi, s'hagi pogut veure atesa i satisfeta. Pel que sembla, a primer cop d'ull donat el dia de la seva inauguració, amb molta cura i molt bons mitjans!

Enhorabona! Al món de la cultura, a la ciutat de Palma, al barri del Camp Rodó i a tota la gent que n'ha fet possible un esdeveniment cultural com aquest. Per descomptat, també a la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, i al seu equip de treball, que s'hi han afanyat des del primer moment que posen peu dins l'ajuntament...

Però també l'enhorabona més sentida a dirigents de l'Associació Veïnal com Manuel Estévez (ja difunt), Maria Almeda, Isabel Rosselló, Antonia Carrillo, Luis Fernando Suárez, Mercedes Toledo, Iván Mella, Antonio J. Masegosa, Daniel Macarro, Eusebio Ayuso, Maria Pons o M. Llum Esteva...

Entre moltíssimes d'altres persones, hi han anat abocant els seus esforços i les seves lluites, durant més de tres dècades seguides, afanyant-se en la recerca d'unes millors condicions de vida per a la ciutadania que viu en aquest barri de Palma.

Segur que, juntament amb tota la gent que hi resideix, se n'alegren ben molt de veure complit un dels seus desitjos més preuats: l'obertura i el funcionament a ple rendiment d'una biblioteca de barri, a les instal·lacions d'un centre cultural com s'Escorxador.

D'aquesta manera, la instal·lació més emblemàtica de la barriada en pot arribar a veure molt més dignificada la seva existència cultural al Camp Rodó.

Ja només falta que també s'inauguri i es posi a funcionar en aquesta barriada de Palma, més prest que tard, el seu primer Centre Sociocultural: que s'ocupin, més prest que tard, les tres plantes superiors del Mercat del Camp Rodó -de propietat municipal- que romanen buides i desocupades des que varen esser construïdes a la dècada dels anys cinquanta...

És la darrera de les “reivindicacions históriques” de l'Associació Veïnal del Camp Rodó que encara roman sense veure's satisfeta!

Cecili Buele i Ramis
Ex-dirigent de l'Associació Veïnal
Camp Rodó, 5 de febrer de 2009

30 anys d'Amnistia Internacional a Mallorca

Per a divendres, dia 9 de gener de 2009, a les 20:00 hores, s'ha programat al Teatre Xesc Forteza, a Palma, un acte carregat d'emoció significativa, per a qui signa aquest escrit.

A la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, s'hi suma la celebració del 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca!

Trenta anys de feina, i de feina ben feta en un àmbit determinat, són molts anys de treballar, a Mallorca, amb la finalitat de deixondir consciències i desvetllar inquietuds encaminades a defensar i promoure els drets humans, a l'illa i arreu del Planeta.

El proppassat dia dels Reis de 2008, a través del canal 33, es varen poder escoltar, entre moltes d'altres, unes paraules que hi escampava el comandant Fidel Castro. S'hi mostrava contrari a la labor que desplega arreu del mon una organització tan defensora dels drets humans com és Amnistia Internacional.

Entenc el comandant Castro. Però en dissentesc, en aquest punt.

Certament, AI no és cap model d'organització revolucionària.

Si ho sabré jo, que, després d'haver-m'hi dedicat en cos i ànima durant uns anys, me'n vaig veure expulsat per un expedient intern! Motiu? Haver publicat un escrit, en un diari local, on manifestava que “el poble salvadorenc mantenia depositades les seves esperances en la lluita revolucionària de l'FMLN (Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional)...”

Certament no es por dir que Amnistia Internacional sigui una d'aquelles organitzacions que s'orienta decididament a combatre el model capitalista que impregna les nostres societats. Ni prop fer-hi!

Però s'ha de reconèixer, això no obstant, la seva incidència positiva en molts àmbits d'actuació de determinats governs, països, col·lectius, grups, o persones a títol individual... i la seva contribució, també positiva, a fer veure més clarament la necessitat de treballar cada cop més fermament a favor del respecte pels drets humans, en qualsevol lloc del món i en qualsevol circumstància.

Amb la convocatòria d'aquest acte al Teatre Xesc Forteza de Palma, amb el qual es vol commemorar el 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca, em sent particularment content.

Es tracta d'una entitat, impulsada i promoguda l'any 1978, conjuntament amb el bon company de lluites humanistes, el solleric Antoni Castañer, la qual perdura en el temps a l'àmbit mallorquí, gràcies a la tossudesa de la gent que s'hi ha anat afiliant durant aquestes tres darreres dècades i que hi ha dedicat molts dels seus esforços.

Puc donar testimoni fefaent que els inicis, com gairebé sempre sol succeir, no foren gens fàcils... S'hi va mirar de col·laborar intensament, aleshores, amb altres entitats locals afines. És el cas del Grup de Drets Humans, o el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o Justícia i Pau de Mallorca, o el Centre d'Exiliats Polítics d'Amèrica Llatina -com reflecteixen alguns dels mitjans de comunicació de l'època.

Sempre he valorat molt positivament les orientacions que emanaven de qui aleshores s'exercia com a presidenta d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol, Silvia Escobar...

Hores d'ara, que n'estic desvinculat orgànicament, però que continuo col·laborant-hi sempre que s'escau, vull felicitar, donar l'enhorabona i encoratjar tota la gent que fa part de la Secció Local d'Amnistia Internacional a les Illes Balears i a Mallorca.

Com també, vull reclamar de les institucions públiques que hi parin més esment! Sobretot pel que fa a la difusió d'actituds cada cop més solidàries, favorables a la defensa dels drets humans, entre la ciutadania d'aquestes illes nostres.

Per molt que s'hi apliquin i facin, sempre resultarà del tot insuficient...

Després de 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, cada dia veim que són potejats i violats en massa indrets del Planeta Terra...

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, gener de 2009

La maquinària terrorista de l'exèrcit israelià

Josep Juárez, amb la seva clarividència característica, destria allò que ens cal fer davant l'activitat terrorífica que desplega l'exèrcit d'Israel contra la Franja de Gaza en aquests dies:

No podem romandre passius -manifesta en Pep Juárez- davant el crim contra la humanitat que durant aquests dies, i una vegada més, s'està perpetrant al territori palestí de Gaza, per part de la enorme, moderna i ben equipada maquinària terrorista de l'exèrcit d'Israel.

La conducta de la majoria dels governants de l'anomenat món occidental i les dictadures feudals dels països àrabs, va des del recolzament actiu cap al terrorisme sionista en alguns casos (com l'ONU, l'administració nord-americana, en estat terminal, i la presidència txeca de la UE, entre d'altres), fins als silencis còmplices (el més cridaner de tots, el de Barak Obama).

Aquesta conducta, que activa o passivament es situa a favor dels assassins, contrasta amb les massives i quotidianes mobilitzacions populars de suport al poble palestí que, malgrat la informació esbiaixada i mentidera de molts mitjans de comunicació, només fa que créixer, dia a dia.

Els palestins són poble captiu d'una potència invasora des de fa seixanta anys, amb el seu territori colonitzat, sense accés als mitjans vitals de supervivència, com l'aigua i l'energia, i empresonat entre el mur de la vergonya a Cisjordània i l'immens camp de concentració, amb un milió i mig de persones dins, a la franja de Gaza.

L'estat d'Israel els utilitza, en temps de "pau" relativa, com a força de treball barata i sense drets, amb un humiliant tracte vexatori, dia a dia, amb la connivència de l'anomenada Autoritat Palestina, titella en mans dels ocupants. Però els dirigents sionistes tampoc no dubten en utilitzar els assassinats massius de la població palestina, i la destrucció de les seves cases i infrastructures, si tot això afavoreix els seus interessos polítics i electorals, com ara el cas de Gaza.

A la Plaça d'Espanya de Palma, cada dia a les 19,00 hores, hi han concentracions de suport a la lluita legítima del poble palestí, i per al proper dissabte dia 10 s'està organitzant una manifestació, que conclourà al Passeig d'es Born.

Entre els articles que s'estan publicant aquests dies al voltant del que està succeint a Palestina, em sembla especialment interessant aquest. Al segon enllaç teniu un vídeo, amb imatges molt dures, d'un dels bombardejos de diumenge passat. Al tercer, el comunicat de José Saramago i altres intel·lectuals, sobre el crim de Gaza.

Visca la lluita del poble palestí!

Salut i llibertat.

Pep Juárez

Millor que enguany!

Als desitjos de Nadal,
un missatge de resposta,
enc que sia molt breu nota,
faig servir aquest canal.

Sien molts els teus caps d'any
que esdevenguin bona mostra
del que es diu a casa nostra:
"I millors que aquest d'enguany!"

Per molts d'anys!
I que tots t'esdevenguin sempre ben bons i ben sans!
Salut!
CIL BUELE

Ara depèn de tu!

Amb veu forta i cridanera, des de la Fundació Vicenç Ferrer, que treballa activament des de fa dècades a la regió d'Anantapur, a l'Índia, s'hi crida clar i català: Contra la pobresa, ara depèn de tu!