Acab d'assistir a la presentació del llibre de Josep Massot i Muntaner Les represàlies de Franco contra els militars “poc addictes”. La “causa del mando” de 1936 a Mallorca, editat per Lleonard Muntaner, L'ARJAU, 26.
He adquirit aquest llibre de 230 pàgines, signat a Montserrat per Josep Massot i Muntaner, el 8 de setembre de 2011 i presentat al Centre de Cultura de sa Nostra, dimarts, 22 de novembre de 2011, per David Ginard, Sebastià Serra, Miquel Duran, Lleonard Muntaner i el mateix Josep Massot, davant d'una concurrència que quasi n'omple la sala auditori.
El llibe tracta sobre les desavinences entre sectors militars i civils rebel·lats el juliol de 1936 contra el poder legítim de la Segona República, i es refereix expressament al quadre d'una vuitena de militars malvists per Franco i pel sector més dur dels revoltats mallorquins.
L'autor del llibre es basa en el text sencer de dues causes judicials que fins fa poc havien estat tancades i barrades i amagades al jutjat militar de Palma i que li han estat facilitades per Juan Negreira i Lleonard Muntaner.
Tots dos documents aporten una quantitat enorme de documentació nova, que permet a l'autor ressaltar-hi els aspectes que li semblen més importants i donar pistes per aprofundir-hi més en estudis monogràfics.
Els personatges centrals a què fa referència el procediment sumaríssim nº 977 de 1936 són:
Els que fan referència al procediment sumaríssim nº 976 de 1936, són els caps de les columnes que fracassen a l'hora de neutralitzar el desembarcament de Bayo i que són castigats per la seva negligència o incompetència.
Tots dos documents fan veure la complexitat dels fets que tenen lloc a Mallorca a partir del juliol de 1936 i la diversitat de reaccions que provoquen: l'acusat Díaz de Freijó hi surt engrandit, com a home honest, oposat a les ànsies de repressió i revenja d'altres companys d'armes i de la Falange local; en canvi, Ramos Unamuno hi apareix poc intel·ligent, fanfarró, ineficaç, poc preparat; mentre que Garrido de Oso es mostra profundament anticatalà i té gran pes en la campanya contra el Manifest de solidaritat entre Catalunya i Mallorca l'estiu de 1936 (on tenen paper destacat els germans Miquel i Llorenç Villalonga)...
Faig comptes de llegir-lo amb deteniment...
La seva presentació en públic ha estat la convocatòria conjunta d'una Manifestació reivindicativa pels carrers de Palma, dissabte 12 de novembre de 2011.
Es proposen de denunciar públicament les retallades governamentals que atempten contra l'estat del benestar. Alhora que volen lluitar pel manteniment i major respecte dels drets democràtics assolits fins ara.
A la plaça de la Drassana, representants d'entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat recentment a Palma, en fan pública la presentació i anuncien la convocatòria d'una gran Manifestació cívica: “Pels drets de la ciutadania! Prou de retallades!”
L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, que en forma part, manté la convocatòria de reunió preparatòria per al dilluns, 7 de novembre, a les 19:15 hores a l'Espai Solidari.
Amb la creació i impuls d'aquest Consell de la Societat Civil, Mallorca es mobilitza amb més intensitat que mai. Ho fa a favor dels drets democràticament adquirits. Ho fa contra les retallades que ens imposen governs elegits democràticament. Ho fa, en constatar que aquests romanen més sotmesos als dictats de mercaders -no triats democràticament- que no als programes electorals oferts a la ciutadania que els ha votat.
Cal lluitar-hi i enfrontar-nos-hi, amb totes les nostres forces! En defensa de la democràcia vera, en perill veritable de caure dins el precipici del femer de la història!
Informacions actualitzades, sobre el Consell de la Societat Civil de Mallorca, es poden trobar a:
Molts catòlics practicants d'arreu dels Països Catalans no ens sentim gens ni mica representats pels bisbes que componen la 221a Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.
Hem de denunciar públicament l'engany que comporten tots i cadascun dels 10 punts de la "Nota ante las elecciones generales de 2011", que ha llegit i publicat en castellà, divendres 21 d'octubre, una mesada abans de les eleccions generals al Congrés i al Senat, el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general i portaveu de la CEE, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, S.J.
Esdevé un insult a la intel·ligència humana la pretensió episcopal espanyola de fer-nos creure que ens volen ajudar a exercir amb responsabilitat el DEURE de votar, sense entrar en opcions de partit i sense pretendre imposar a ningú cap programa polític (conservador i dretà), quan criden l'atenció sobre el perill que suposen determinades opcions legislatives (nacionalistes i d'esquerres).
La Comissió Permanent de la Comissió Episcopal Espanyola, com gairebé sempre, sobretot en períodes preelectorals, torna a mostrar el llautó...
Més li valdria que s'aplicàs, a ella mateixa, allò que entaferra a altres en el punt 4: de la Nota
"...no actúan de modo conforme con la verdadera libertad quienes creyéndose dioses, piensan no tener necesidad de más raíces y cimientos que ellos mismos; desearían decidir por sí solos lo que es verdad o no, lo que es bueno o malo, lo justo o lo injusto...”.
Dijous dia 3 de novembre, a les 22 hores, es fa la preestrena de la pel·lícula "La guerra de los botones" als cinemes Renoir de s'Escorxador, a Palma, amb entrada lliure, de franc per a tothom.
Es tracta d'una activitat que s'enmarca dins el programa "Cinema i educació" organitzat per la tribu 2.0...
A tots els professors que hi vagin, se'ls lliurarà una unitat didàctica per a treballar dins l'aula. També poden fer que els alumnes, si tenen revista a l'institut o escola, facin de reporters aquest vespre i així ja tenen notícia.
També s'hi pot anar en familia o amb amistats.
Hores d'ara hi ha més d'un centenar d'entrades disponibles.
Qui hi tengui interès, pot comunicar-ho a marudomenech@hotmail.com, enviant-hi missatge amb el nombre de persones que pensen acudir-hi.
L'assassinat al port d'Andratx de l'al·lota de 24 anys, Núria Orol Sarabia, dimarts passat, fa veure la necessitat que també els homes s'impliquin en la lluita contra la violència de gènere i en la defensa de la dignitat de les dones.
L'acte senzill, que organitzà dies abans a la plaça de l'Olivar el Grup d'Homes per la Igualtat, a Mallorca, demana una participació masculina molt més nombrosa i intensa als actes públics de rebuig...
Ha estat convocada una CONCENTRACIÓ cívica de rebuig a la violència masclista, per a DIJOUS, 27 D'OCTUBRE, A LES 20:00 HORES, a la plaça de les tortugues, a Palma.
Avui he rebut
flors!
No és el meu
aniversari ni cap altre dia
especial; vam tenir el nostre
primer disgust ahir i em va dir
moltes coses cruels que,
realment, em van ofendre.
Però sé que està penedit i no
les va dir de debò, perquè m'ha
enviat flors avui.
No és el nostre aniversari
ni cap altre dia especial; ahir em
va llençar contra la paret i
començà a ofegar-me.
Semblava un malson,
però dels malsons despertes i
saps que no són reals;
M'he llevat aquest matí
adolorida i amb cops a tots els
costats, però jo sé
que n'està penedit;
m'ha enviat flors avui!
I no és el
día de Sant Valentí ni cap altre
dia especial;
ahir em va pegar i m'amenaçà
de mort; ni el maquillatge ni
les mànigues llargues podien
amagar els talls i els cops que
em va donar l'última nit.
No he pogut anar a treballar
avui, perquè no volia que se
n'adonessin. Però jo sé que
n' està penedit;
Perquè ell m'ha enviat flors avui.
I no era el dia de la mare ni cap
altre dia. Ahir a la nit em va
tornar a pegar.
Però aquest cop va ser
molt pitjor. Si aconseguís
deixar-lo, què faria?
Com podria jo sola
treure endavant els meus nens?
Què passarà si ens falten els
diners?
Li tinc tanta por!
Però depenc tant d'ell... que em
fa por deixar-lo.
Però jo sé que
està arrepentit, perquè m'ha
enviat flors avui.
Avui és un dia molt especial: és
el dia del meu funeral.
Aquesta nit per fi
ha aconseguit matar-me.
Em colpejà fins a morir.
Si hagués
tingut el valor i la fortalesa de
deixar-lo...
Si hagués acceptat l'ajuda
professional... avui no hagués
rebut flors!
Anònim
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!!
Compartiu aquest missatge a fi de crear consciència.
MÉS RESPECTE CAP A LA DONA!!!!
Avui, 24 d'octubre de 2011, el Cor Jove i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, havia de ser i d'actuar a Nova York.
Durant més de dos anys seguits, l'entitat mallorquina Forum Musicae, que presideix Magdalena González i Crespí, n'havia preparat fins al detall mínim tots els elements necessaris per actuar a la seu de Nacions Unides, sota la batuta del mestre Salvador Brotons.
Amb un concert que havia de fer història, s'hi volia commmemorar el 40è aniversari d'aquella actuació memorable del mestre Pau Casals el 24 d'octubre de 1971. Quan estrenà i dirigí el seu Himne de Nacions Unides compost per encàrrec del secretari general U Thant.
Forum Musicae, que havia aconseguit nombrosesdeclaracions institucionals parlamentàries (Illes Balears, Catalunya, Congrés, Senat, etc.), centenars de suports d'entitats i persones d'arreu dels Països Catalans, també havia obtengut el suport explícit del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears, a través de l'Institut Ramon Llull, reunit a Palma el 10 de l'11 del 10.
Tot se n'anà en orris, set mesos després d'aquest acord governamental compartit, quan l'actual Govern de la Generalitat, l'autodenominat “Govern dels millors” que presideix el Molt Honorable Sr. Artur Mas, va prendre la decisió unilateral d'anul·lar-ho i ho va substituir per un acte local, a Barcelona, el proppassat 14 de setembre...
Així ho féu públic el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, en unes declaracions més que lamentabilíssimes...
Aquella iniciativa mallorquina quedava, així, desproveïda de tota la càrrega significativa que comportava un esdeveniment d'aquestes característiques.
No solament per fer no res tots els suports rebuts anteriorment, tota la il·lusió dels dos centenars de persones participants, majoritàriament joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans.
També per la més que previsible manca de repercussió mediàtica, en relació amb una actuació musical sense precedents, que havia de fer ben palesa arreu del Planeta l'existència cohesionada d'una realitat cultural tan comuna com indiscutible, la d'uns Països Catalans a l'interior de l'Europa del segle XXI.
Gràcies al mestre Pau Casals!
Gràcies a qui el té ben present, arreu dels Països Catalans!
