Assistència al primer acte de precampanya electoral 2019

Tothom pot veure que s'acosten dies molt moguts a l'àmbit de la política local, autonòmica, estatal i europea, a causa de les nombrosos convocatòries electorals que són a punt de celebrar-se.

Un cop acabat «mon any sabàtic» de 2018, em pos de bell nou a moure'm en aquells àmbits que consider primordials. És el cas d'aquest diumenge, amb la meva assistència al primer acte de precampanya electoral que s'ha fet a sa Pobla. Acte que serveix per presentar qui aspira a ser "el primer batle d'esquerres de sa Pobla", el regidor actual de Cultura, Innovació i Participació Ciutadana, com a 1r tinent batle de la Corporació poblera.

Convidat per dues militants d'Esquerra Republicana Mallorca, la poblera Catalina Munar, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l'Ajuntament de sa Pobla; i la diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, la bunyolina Agustina Vilaret, m'hi faig present amb moltes ganes.

El moment s'ho paga. És 17 de febrer de 2019. Pocs dies després que, a Madrid, s'ha iniciat el judici contra representants socials i polítics catalans. Molt pocs dies després que han estat convocades eleccions generals per al 28 d'abril, Diumenge de l'Àngel, abans que es realitzin les eleccions municipals, les eleccions autonòmiques (al Consell i al Parlament) i les eleccions europees. Quasi res!

En arribar a sa Pobla, veig que és molta la gent que s'ha apuntat al dinar de germanor que es fa aquest diumenge a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Més d'un centenar de persones volen  fer suport a la candidatura municipal de Més per sa Pobla,  encapçalada pel regidor actual de Cultura Antoni Simó Tomàs (MÉS), dins la qual també s'integra la regidora actual Catalina Munar (ERC). 

M'adon que s'hi veu molt abundosa la presència de gent jove. Bastant més jove que jo! Tant la que apareix a la candidatura municipal, com la que participa en la trobada.

A part del bon dinar -un exquisit arròs sec amb verdures, acompanyat d'olives, pebre, rave, ensaïmada, taronja, cacauets, aigua, vi, cafè- i la bona companyia d'aquestes persones compartint taula i conversa, s'hi gaudeix de bona música, amb el grup Acoustic Outsiders.

Personalment, em sent molt content de trobar-m'hi amb gent coneguda, tant de MÉS com d'ERC, de sa Pobla i d'altres indrets de Mallorca, a més de la parella de regidors poblers esmentada: Joana Aina Campomar, Jaume Barceló, Joan Cladera «Cocou», Agustina Vilaret, Pere A. Ripoll, Joan Llodrà, Carme Rosselló, Margalida Seguí, Magdalena Solivellas, Toni Marquet i família, Albert Palou, etc.

Com vàrem comentar a la sessió del congrés extraordinari d'Esquerra Illes celebrat aquest cap de setmana a Manacor, ens hem d'abocar en cos i ànima a difondre, impulsar i fer que resultin guanyadors els valors republicans que propugnam, a favor d'uns Països Catalans lliures i sobirans, en la perspectiva de la construcció d'una República Catalana amb els elements més característics de l'esquerra transformadora.

Amb el lema «Esquerra Republicana – Ara Repúbliques» feim comptes de presentar-nos a les eleccions europees. Mentre que miram de sumar esforços amb altres formacions polítiques amb les quals podem compartir-ne certs aspectes, d'una manera o una altra, a totes les confrontacions electorals que es presenten enguany.

L'acte públic més immediat d'Esquerra Republicana s'esdevé aquesta mateixa setmana. Es tracta de la presentació del llibre «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures» de Sergi Sol al Club Diario de Mallorca, DIVENDRES 22 DE FEBRER A LES 19 HORES.

Promet de ser un acte força interessant, amb l'entrada gratuïta per a tothom que tengui ganes de conèixer més a fons la personalitat, el pensament i l'acció del líder independentista català, president d'Esquerra Republicana, actualment empresonat, Oriol Junqueras!

A la memòria de n'Aina Moll, primera educadora infantil de l'Escoltisme, a Mallorca

Mallorca no seria la que és avui dia, amb els aspectes més positius que manté la societat mallorquina dins l'àmbit de l'ecologia, el feminisme, la coeducació, la política o la religió, sense l'aportació valuosa que hi fan durant dècades, un bon grapat de dones mallorquines, com n'Aina Moll Marquès.

M'interessa remarcar, sobretot, allò que fa n'Aina des d'aquest grup modest i força incisiu que és l'actual Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, dins del qual ella n'esdevé la primera Akela en tota la història de l'escoltisme mallorquí i una de les primeres persones que treballa per implantar el moviment a Mallorca. 

«Akela» és el terme scout que designa la persona responsable d'un grup de llobatons o nins petits. En aquella època, l'Akela és una dona. Els llobatons són nins (no nines) d'entre 8 i 11 anys.

Amb la feinada intensa que hi desplega n'Eladi Homs Zimmer, principatí que aterra a Mallorca l'any 1954, es constitueix a la nostra illa dos anys després el primer grup d'Escoltisme masculí, l'any 1956: amb el nom de Ramon Llull queda implantat al convent dels Caputxins, a Ciutat.

L'any 1958, amb la denominació de Reina Constança, s'estableix el primer grup d'escoltisme femení a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria.

Ho recorda des del seu mur de facebook la bona amiga, antiga escolta, Paquita Alcover Fontanet. Li agraesc sincerament i profundament que m'ho hagi recordat.

Com a polític que he exercit diversos càrrecs institucionals, com a regidor a l'Ajuntament de Palma, conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca o diputat al Parlament de les Illes Balears, valor moltíssim la tasca pública que arriba a fer n'Aina Moll a l'àmbit institucional d'arreu dels Països Catalans. Com ningú! Per a mi, resulta inigualable, difícilment superable.

Sobretot si param esment al fet que, quan compta amb 50 anys d'edat, el president Jordi Pujol l'anomena, durant dues legislatures seguides, la màxima responsable de la Política Lingüística del Govern de la Generalitat de Catalunya. Quasi res! 

Esdevé així la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat. I, posteriorment també, als 65 anys d'edat, és nomenada assessora lingüística del Govern de les Illes Balears.

Però, com a antic consiliari escolta que som, no puc deixar d'esmentar i valorar, en primer lloc, si més no i encara que només sigui per seguir un ordre cronològic, la feina tan valuosa que n'Aina Moll desplega dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on esdevé la primera Akela mallorquina!

L'historiador Mateu Cerdà ho explica molt bé. És a l'any 1958 quan es forma a la Roqueta el primer estol de llobatons, és a dir el primer grup de nins petits escoltes (L'Escoltisme a Mallorca (1907-1995), pàg. 221). 

N'Eladi Homs, a l'hora d'introduir l'escoltisme a Mallorca, obté el suport d'un bon grapat d'amics i pares dels escoltes, entre d'altres Francesc de Borja Moll.

Juntament amb les seves germanes, des del principi del moviment escolta, n'Aina roman molt en contacte amb l'escoltisme. I és el mateix Eladi qui l'anima a fer-se'n responsable, del primer grup de nins petits escoltes. N'Aina accepta la proposta de n'Eladi i es converteix en la primera Akela mallorquina. Compta amb 28 anys d'edat.

Amb això ja es pot parlar del primer agrupament escolta a Mallorca, perquè n'Eladi ja compta així amb unitats de dues etapes distintes: la de la Secció (per a adolescents) i la de l'Estol (per a infants menuts).

També els «Apunts sobre l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca» que elaboren Paquita Bosch i Josep M. Magrinyà, em serveixen per complementar aquesta circumstància històrica. S'hi esmenten al·lotes que tenen germans i amics a les unitats escoltes masculines d'Eladi Homs i que prenen la iniciativa d'organitzar-se de manera semblant.

Na Dora Moll, per exemple, germana de n'Aina Moll, ja el 1957, simultaneja la tasca de fer feina amb n'Eladi i la d'esbossar unes primeres activitats amb al·lotes, per constituir l'Agrupament Escolta Reina Constança, femení. 

La primera Garba femenina, Rosa de Bardissa, es forma el mes d'abril de 1958. Com que no qualla l'intent d'acollir-se a la parròquia de sant Miquel, se'n fan les reunions a casa de Francesc de Borja Moll.

Prest veuen que no se n'arriben a sortir, que els manquen coneixements i orientació metodològica i demanen a n'Aina Moll, l'akela del primer estol de llobatons mallorquins de n'Eladi, que les ajudi i orienti. N'Aina Moll els recomana na Maria Ferret, esposa de n'Eladi. 

Així neix l'escoltisme femení a Mallorca, amb l'empenta i orientació que hi dóna n'Aina Moll.

D'aquesta manera, per primera vegada en la història dels moviments juvenils de la nostra illa, grups femenins que no pertanyen al règim franquista, s'inicien en la tasca objectiva d'educar en el temps lliure. És a l'any 1958.

Si se'n descarta la participació activa de la família Moll Marquès, com d'altres famílies engrescades en la implantació, el manteniment i l'enfortiment del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, la situació social, cultural, política i religiosa a la nostra illa seria ben bé una altra. Sense cap casta de dubte.

Probablement, bona amiga Aina, mai no t'ho sabrem agrair prou! 

Així i tot, moltes gràcies per tot quant has fet perquè aquest país nostre hagi fet passes  endavant en el coneixement i ús del català, la nostra única llengua pròpia. 

Per haver enfortit la presència de la dona enmig de la nostra societat. 

I per haver-nos engrescat a estimar de bon de veres els Països Catalans, en situacions tan poc favorables.

Descansa en pau!

Assemblea extraordinària de socis de CineCiutat

Com a soci de CineCiutat, he rebut la convocatòria per assistir amb veu i vot a l'Assemblea Extraordinària de Socis, dissabte 2 de febrer de 2019.

En bona festa de la Candelera, la reunió gira en torn del futur immediat de l'associació, les mesures urgents a prendre i, després de dos anys de legislatura, les eleccions per a la següent Junta Directiva de l'entitat.

Recordant altres trobades anteriors, me'n duc, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora.

Sobretot a la vista de l'entusiasme amb què se'ns informa sobre tot quant fan durant l'any aquest grapat de joves que es dediquen a impulsar i dur endavant una iniciativa cultural, social i educativa tan valuosa, com és ara CineCiutat.

Una vegada més, veig que es tracta de qualque cosa més que una sala de cinema. S'hi projecten pel·lícules, certament. I s'hi projecten pel·lícules molt especials i singulars, que no es poden veure ni a casa ni a cap altra sala de cinema de Palma.

Però CineCiutat és molt «Més que un cinema».

Compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, no reben tot el suport institucional que es mereixen.

CineCiutat, no solament projecta pel·lícules excepcionals. També dedica molts d'esforços al manteniment de relacions socials amb altres entitats ciutadanes, educatives i culturals.

Veig que a l'actualitat compta amb un miler de socis que paguen la seva quota anual i que, juntament amb la taquilla, constitueixen el gruix dels ingressos econòmics que permeten de fer front a les grans necessitats d'una iniciativa tan singular com aquesta.

CineCiutat s'afanya a convertir la ciutat de Palma en una d'aquelles ciutats europees més avançades en l'oferta d'espais comunitaris oberts al barri i al conjunt de la ciutadania, primordialment mitjançant el cinema de qualitat en versió original. També en català. 

Com molt bé se'ns diu, és la ciutadania la que salva el cinema arreu del Planeta, invertint-hi recursos, temps i esforços. Sense socis no hi ha cinema. I la renovació de la condició de soci esdevé una decisió molt important.

Al llarg d'aquests darrers anys, quantes persones no deuen haver-se fet sòcies de CineCiutat! I quàntes, per un motiu o un altre, han deixat de ser-ho. Sovint sense saber ben bé per què. A vegades, creient que ja no se'ls necessita!

Se'ns expliquen molts aspectes de la labor valuosíssima que desplega CineCiutat a Palma. 

També de les dificultats enormes amb què ens topam a l'hora de contactar amb grans distribuïdores com Fox, Warner, Disney,.. o a l'hora d'obtenir recursos públics institucionals... o quan s'ha de fer front al pagament del lloguer de les sales...

Me'n surt amb la idea que les institucions públiques -Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Ministeri de Cultura, etc.- no valoren  a bastament tot quant fa CineCiutat a favor  de la cohesió social, la labor educativa o la promoció i difusió de la llengua catalana, per posar només alguns exemples.

Com a veïnat del Camp Rodó, que sempre m'he mostrat molt crític amb la presència de MERCASA en la rehabilitació de s'Escorxador, -a la dècada dels anys 90 del segle passat, en temps del batle Ramon Aguiló-, allò que més em dol avui mateix, de tot quant se'ns informa, és saber que CineCiutat paga 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema: i els ha de pagar fins a l'any 2022! Cada mes!

Em sembla una barbaritat! Increïble! Quina vergonya! Com pot ser que s'hagi de pagar una quantitat tan elevada a una empresa privada, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que és propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni del Govern! In-cre-ï-ble!

Pel que arrib a escoltar durant l'assemblea, tot i que, a mi, em semblava el contrari abans d'entrar-hi, m'adon que hores d'ara CineCiutat NO està consolidat, ni es pot dir que s'hagi quedat per a sempre entre nosaltres, com a cinema amb caràcter col·laboratiu... 

Veig que fer-se soci esdevé imprescindible, necessari, recomanable.

La manca de gent jove entre els socis, que contrasta amb el nombre considerable de gent jove que acudeix a les sales de projeccions, sobretot en determinades ocasions, em duu a demanar públicament que, si volem estar a l'alçada d'altres ciutats europees, avançades en allò que comporta la promoció del millor cinema, ens hem de fer socis de CineCiutat i hem de promoure que se n'hi faci com més gent millor.

Des d'aquest blog meu, em sent empès a convidar la gent a visitar la web de CineCiutat 

He de reconèixer que no puc dir com ha acabat aquesta assemblea extraordinària perquè, dues hores després d'haver-se iniciat, he hagut d'absentar-me'n. 

Miraré d'assabentar-me'n visitant-ne la pàgina informativa. 

Presentació a Palma de l'associació mallorquina Mans a les mans

Després d'haver-se presentat públicament a Montuïri, Algaida i Manacor, l'Associació Mallorquina «Mans a les mans» n'ha volgut fer la presentació pública a Palma.

Juntament amb l'ABIC -Associació Balear d'Infermeria Comunitària- s'ha triat com a lloc de presentació la Sala 1 de Cine Ciutat, al recinte cultural de s'Escorxador, que ha quedat pràcticament plena. S'ha fet en dissabte, 1 de desembre, a les 10:30 del matí.

Després d'una presentació breu per part de representants de la Junta directiva, que han agraït la presència a tots els assistents i col·laboradors, el director del documental «Cuidadores», Òskar Tejedor, n'ha fet una explicació breu, seguida de la projecció i posteriors reflexions relacionades amb el contengut i el motiu del film.

La jornada de presentació de l'entitat a Ciutat també ha servit per convidar els assistents a fer-se socis d'una associació que requereix moltes mans: es tracta de donar més suport i més visibilitat a totes aquelles persones que cuiden altres persones, malaltes, en situació de dependència.

Associació de persones cuidadores

MANS A LES MANS  és una associació mallorquina (2017) que pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores: gent que té en comú el fet de cuidar algú en situació de dependència. Cosa que comporta una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

«Ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida», amb uns quants objectius:

• Promocionar el valor de cuidar dins la societat
• Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
• Donar suport psicològic a les persones cuidadores
• Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
• Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
• Defensar els drets dels socis i de les sòcies
• Establir relacions de coordinació amb altres associacions

DISSABTE, 1 DE DESEMBRE DE 2018, SE'N FA LA PRESENTACIÓ PÚBLICA A PALMA:

CINECIUTAT - S'ESCORXADOR - A LES 10:30 DEL MATÍ

ALGUNS ENLLAÇOS ÚTILS:

01 DIARIO DE MALLORCA
Unas 1.900 mujeres podrán cotizar por su labor cuidando a un familiar (2018-07-09)

Palabra de cuidadora (2018-04-30)


02 IB3 RÀDIO
Tres representants de l'associació Mallorca Mans a les Mans -Joana Sastre, Rosa i Margalida- intervenen en el programa radiofònic d'IB3 Flors en el desert, conduït per David Oliver (11-11-2018)


03 IMATGES


04 ÚLTIMA HORA
Más de 12.000 personas cuidan a sus familiares con dependencia en Baleares (2018-11-05)

Novel·la "Joc d'escacs" de Miquel López Crespí, a Manacor

PRESENTACIÓ A MANACOR DE LA NOVEL·LA «JOC D'ESCACS»  DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ (Bar Xarop, 12 de novembre de 2018)

M'encanta venir a Manacor. Hi tenc familiars i amistats.

M'encanta venir a presentar, a Manacor, aquesta novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí.

Amb MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ ens coneixem des de fa dècades. El meu primer contacte amb un escrit seu fa cinquanta anys: Fannon! Quan encara no comptava amb els més de cent llibres que ja té publicats avui dia.

JOC D'ESCACS n'és el títol. El joc dels escacs és un dels jocs que consider més enriquidors. Tant que, si depenia de mi, el posaria com a assignatura obligatòria a tots els centres educatius públics.

Cada peça hi té la seva funció, el seu moviment característic, la seva figura singular... tot per aconseguir fer «escacs i mat» al rei. Tombar el rei n'és l'objectiu primer. Com la República, vaja!

Molt encertat trob el títol d'aquesta novel·la seva: presenta moltes peces del panorama cultural, social i polític de la Mallorca de la dècada dels anys setanta del segle passat: amb les seves funcions, els seus moviments, les seves figures, el seus noms i llinatges (una mica camuflats, però fàcilment identificables!).

Tot plegat presenta els dos bàndols de fitxes blanques i negres: les unes vénen a representar les esquerres espanyoles partidàries de mantenir el rei borbònic imposat pel dictador Franco; les altres, representen les esquerres més radicals partidàries de caminar directament i obertament cap a la república.

L'autor, no només se situa clarament dins aquesta segona opció, sinó que qualifica molt durament aquelles altres esquerres que s'emmotllen dins el fang de les dretes més reaccionàries i ràncies d'Europa.

Un panorama cultural, social i polític que perdura fins al dia d'avui, a Mallorca i arreu dels Països Catalans.

Alpha Pam: I dels responsables màxims, què?

Davant del cas de l'immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca l'any 2013, ALPHA PAM, sembla que l'Administració de Justícia va fer els ulls grossos, posant-hi traves de caràcter econòmic, davant la presentació d'una querella que se li presentà contra els peixos grossos de l'administració autonòmica de salut pública. 

Mentre es veu, pel que surt publicat aquests dies als mitjans de comunicació,  que tira endavant amb l'obertura de judici contra l'actuació d'alguns subordinats seus, peixos més petits dins l'administració sanitària illenca.

Qualcú hauria d'explicar a l'opinió pública per quines cinc-centes, a l'hora de formular una QUERELLA en defensa d'Alpha Pam davant del Jutjat d'Instrucció de Palma, dirigida directament contra el conseller de Salut de les Illes Balears d'aleshores, el director general de Salut Pública i Consum de l'any 2013, el titular del Servei de Salut i el director de la Fundació Hospital d'Inca -que són els que aleshores tenien la màxima responsabilitat en matèria de salut a les Illes Balears-, s'imposa una fiança de 12.000 euros a les tres entitats socials que la presenten, en nom i defensa de l'immigrant senegalès ALPHA PAM!

Perquè un immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca pugui ser defensat davant dels tribunals de justícia, s'ha de comptar amb una quantitat econòmica de 12 mil euros i ha de ser lliurada a l'administració? D'on es poden traure aquests doblers? 

Una mica mal d'entendre tot això, quan el text constitucional espanyol afirma per escrit que «garanteix l'accés a la Justícia en condicions d'igualtat per a tota la ciutadania».

L'equip d'advocats que duia el cas ho tenia molt clar. 

En concepte d'ACUSACIÓ PARTICULAR, va formular i presentar querella contra el titular de la Conselleria de Salut, contra el titular de la Direcció General de Salut Pública i Consum, contra el titular del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-SALUT) i contra el director de la Fundació Hospital Comarcal d'Inca, el 13 de maig de 2013.

Malauradament, aquella querella presentada per tres entitats socials, dirigida contra els peixos grossos de l'administració sanitària illenca, no pogué prosperar. 

Per manca de recursos econòmics disponibles!

Obertura de judici pel cas ALPHA PAM

El cas de l'immigrant senegalès ALPHA PAM que mor a Mallorca per tuberculosi l'any 2013 encara duu coa. Malauradament!

Quina llàstima que l'administració de justícia sigui tan lenta i vagi tan a poc a poc per aquestes contrades nostres! Mentrestant, la ciutadania, sobretot la més indefensa, se sent més i més desprotegida. Malgrat els avanços científics i tecnològics que, pel que es veu, s'empren en determinats casos i per a determinades persones -d'altra banda més que protegides!-.

Així i tot, és de lloar que entitats cíviques i professionals tan excel·lents com incansables no cessin en el seu afany de continuar treballant a favor dels drets de les persones, sobretot de les manco afavorides, com és el cas d'un immigrant senegalès que arriba a Mallorca i hi troba la mort, per la manca d'atenció acurada a què té dret com a persona.

Llegesc a la premsa local d'aquest dissabte 27 d'octubre de 2018 que l'Audiència provincial ha torbat cinc anys a ordenar «judici per homicidi imprudent, acceptant el recurs de la família d'Alpha Pam contra la decisió d'arxivar la investigació presa per un jutjat d'instrucció d'Inca». 

Si l'Audiència provincial torba cinc anys per prendre una decisió d'aquests característiques, que no poques entitats cíviques ja demanaven des del primer moment, com es vol que la ciutadania confiï en l'administració de justícia en aquest país nostre?

Record perfectament que, cinc anys enrere, consideràvem que una de les respostes millors que es podia donar a "la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès Alpha Pam a Mallorca", era dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina». ELS RESPONSABLES MÀXIMS (no els subordinats que es veuen forçats a haver de complir ordres i normes, massa sovint tan mal fetes com mal donades!)

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, va moure aleshores algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Alpha Pam mor el mes d'abril de 2013. A causa de què! De l'«oficialitzada» exclusió sanitària que venia provocada per les polítiques d'austeritat imposades per l'estat espanyol. El cas de la mala atenció dispensada a Alpha Pam no era cap cas excepcional. El fet excepcional és que anà acompanyat d'una mort del tot evitable.

Per aquest motiu, un grup de professionals del sector audiovisual posaren en marxa un documental per contar la història d'aquest immigrant senegalès i que aquest tipus de successos no tornassin a repetir-se.

Record perfectament que el mes de juliol de 2013, s'organitzà un concert a Factoria de So, a la finca de Son Llaüd de Santa Maria del Camí, a benefici d'aquest documental sobre el cas d'ALPHA PAM, el ciutadà d'origen senegalès que mor per tuberculosi a Palma, en no haver estat atès com calia a cap altre centre sanitari mallorquí

El mes de setembre de 2013 ens concentràrem davant dels Jutjats de Palma, per reclamar que es fes justícia a Alpha Pam. Érem un bon grapat de membres d'organitzacions socials diverses: Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT).  

Cinc anys després, a finals d'octubre de 2018, que són moltes hores, molts de dies, moltes setmanes, molts de mesos, a la fi, el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència provincial, que l'any 2015 ja havia ordenat l'obertura de la causa arxivada, a la vista d'un informe forense enregistrat l'any passat, ordena que se n'obri judici.

Benvengut en sigui l'aclariment, si és que ens arriba a arribar qualque dia, d'allò que va succeir amb l'immigrant senegalès Alpha Pam que trobà la mort, per tuberculosi, a Mallorca! I que se n'hi faci justícia!

"Mallorca, Mans a les mans", associació de persones cuidadores

Dimecres, dia 17 d'octubre de 2018, tenc oportunitat d'assistir per primera vegada a la reunió de la junta directiva d'una entitat amb la qual m'entren ganes de col·laborar.

Ens reunim al Centre de Salut de Manacor, al carrer d'en Simó Tort, 19, vuit persones, tres homes i cinc dones: Maria, Manel, Àngels, Iolanda, Rosa, Jerònia, Toni i jo mateix.

Pel que he pogut esbrinar amb aquest contacte primerenc, veig que es tracta d'una entitat creada l'any 2017, amb seu a la vila mallorquina de Montuïri. Porta el nom d'Associació de Persones Cuidadores: Mans a les Mans».

Se n'hi fan diverses presentacions públiques: al Molí de can Nofre, de Montuïri; al centre de salut de l'Escola Graduada, de Palma; a l'auditori del casal Pere Capellà, d'Algaida; al centre de salut sa Torre, de Manacor; a la revista Bona Pau, de Montuïri; al programa Vitamina 3, d'IB3 Ràdio; al programa Hoy por hoy, de la Cadena SER; etc.

Me n'assabent, fa pocs dies, quan mantenc una conversa breu amb la bona amiga resident a la vila mallorquina de Vilafranca, Maria Llull. En convidar-me a participar-hi, contact amb la presidenta, na Joana Sastre, qui m'assenyala i esmenta la cita manacorina a la qual assistesc aquest capvespre.

S'hi pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores. Gent que té en comú el fet de cuidar d'algú en situació de dependència. Per experiència pròpia, sé que esdevé una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

S'hi manifesta que «ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida».

S'hi assenyalen com a objectius:

• Promocionar el valor de cuidar dins la societat
• Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
• Donar suport psicològic a les persones cuidadores
• Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
• Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
• Defensar els drets dels socis i de les sòcies
• Establir relacions de coordinació amb altres associacions

Qui vulgui contactar-hi pot fer-ho al telèfon 685.258.333 o al correu mansalesmans@gmail.com.

Ja m'hi he apuntat com a soci, avui mateix, aportant-hi la quota anual de 10 €. Esper i desig poder col·laborar-hi, també, dedicant-hi part del meu temps.

Salut i coratge, a voler i a rompre!

Noces d'or: matrimoni Rosselló Pont

Vet ací les paraules que vaig adreçar a familiars i amistats presents a la celebració d'unes noces d'or matrimonials, dels mes cunyats manacorins, a l'hotel rural de Son Trobat, diumenge, 14 d'octubre de 2018:

"Siau tots benvenguts a la celebració d'aquestes noces d'or matrimonials de na Francisca i en Jaume, d'en Jaume i na Francisca.

És un dia molt important per a ells dos. També ho és per a tots nosaltres. En som testimonis directes, de la celebració d'aquell moment tan singular, en què varen fer públic, i beneir per l'Església, un compromís assumit lliurement i amb entusiasme: el compromís d'estimar-se tota la vida, com a dos esposos, en matrimoni, fins a l'hora de la mort.

Fa cinquanta anys van encetar aquest camí, alhora que planer també costerut, fàcil i difícil, dret i amb revolts, polsós i fangós, clar i fosc, alegre i trist, amb dificultats i amb joies. Una barreja de tot plegat. 

Fet aquest llarg recorregut, avui arriben a dalt d'aquest cim de les seves noces d'or matrimonials. Un cim que els fa ben feliços, a ells dos i a tots nosaltres.

Vos convid a donar gràcies a Déu! Fent-hi presents també tots els que, d'una manera o una altra, ens han precedit i gaudeixen ja de la seva glòria i de la felicitat eterna.

Avui, aquest recinte de l'hotel rural de Son Trobat és testimoni directe d'una història que comença cinquanta anys enrere a l'església parroquial de Crist Rei, a Manacor. En aquell temple magnífic, una parella jove es casa per l'església. 

Es tracta d'en Jaume Rosselló i Girart, fill de Jaume i Àngela, germà d'Antònia, Magdalena, Àngela, Maria i Bel; juntament amb na Francisca Pont i Sansó, filla de Guillem i Bàrbara, germana d'en Guillem. 

Tots dos es comprometen a viure junts i estimar-se «fins que la mort els separi», com s'acostuma a dir-hi, davant del parent pròxim, mossèn Pere «Mandai».

Aleshores ells dos són continuadors de l'esforç de moltes generacions manacorines anteriors que, cadascuna a la seva manera, han anat fent poble i fent família. 

Davant dels membres de les vostres famílies i de les amistats que s'hi feren presents, volguéreu manifestar la vostra lliure i il·lusionada voluntat de construir un projecte de vida en comú per al futur.

Nosaltres, en acompanyar-vos avui aquí, som testimonis directes d'aquest compromís vostre realitzat al llarg d'aquests darrers cinquanta anys. Som testimonis de l'ús que n'heu fet, de la vostra

llibertat, de la vostra estimació i de l'interès que heu mostrat l'un per l'altre.

Donem-ne gràcies a Déu, amb el vostre fill, nora i néts; amb els vostres germans i cunyats; amb els vostres nebots i amistats aquí presents. Conduïts en la pregària pel bon amic i company capellà, mossèn Pere Fons i Pasqual.

 Que Déu continuï beneint-vos i beneint-nos! Donem-ne gràcies a Déu!"