Al bon amic menorquí, Joan F. López Casasnovas

El mateix any que jo entrava a treballar com auxiliar administratiu a la Secretaria general tècnica del primer Govern de les Illes Balears, presidit per Gabriel Cañellas, l’any 1983, dos bons amics menorquins entraven al Parlament com a diputats: Ramon Orfila Pons i Joan F. López Casasnovas, 7 anys i vuit mesos més jove que jo, escriptor, filòleg, professor, poeta i polític compromès en la transformació radical de les nostres societats capitalistes.

Els meus primers records d’aquell duo parlamentari inseparable es belluguen entre dos recintes diferents: d’una banda el Celler Pagès, on acostumàvem a anar a dinar... i la cambra parlamentària, instal·lada al "Círculo Mallorquín" on tots dos intervenien de manera magistral.

Més de dues vegades, vaig interrompre la meva tasca com a transcriptor d’aquelles primeres sessions parlamentàries que havien de quedar ben reflectides al BOPIB, per anar a escoltar, des de la balconada del primer pis, les intervencions oratòries de Joan F. López Casasnovas (per a mi, el diputat més brillant de tots quants han passat pel Parlament de les Illes Balears, que he tengut ocasió d’escoltar, sense cap dubte).

S’hi va desplegar durant més de dues legislatures...

Adesiara ens hem anat comunicant. La seva mort m’ha arribat molt endins: 7 anys i 8 mesos més jove que jo, i amb tantes dèries de tants àmbits tan diversos: l’escriptura, la docència, la investigació filològica, la praxi política, la solidaritat internacional, la cultura en general, la lluita per una societat igualitària, etc.

Guard un record molt emotiu de quan aquest bon amic menorquí i company de lluites esquerranes republicanes, Joan Francesc López Casasnovas, amb motiu de la festa de Nadal de l’any 2009, m’envià una glosa nadalenca que, provinent de tan bon agnòstic, ja llavors i sobretot ara, em sembla, senzillament, sensacional.

No me’n puc estar de difondre-la, a tots vuit vents del món i de la bolla.

Deia així:

«Deis que ve i que ja és aquí.
Tornem-hi, idò, que hem fet bo!
Som Nadal i el que és a jo
no m’entusiasma ni

ignor que ha estat sempre així:
que tothom fa açò i allò
per demostrar el seu bon cor
(però ningú es pot pair!)

Duis l’aigua al vostre molí
i encara d’ell són les rodes
amb què, crèduls, combregau.

Món sense-seny i mesquí:
premiau el rei Herodes
amb el Nobel de la Pau!

(Glosa nadalenca, 2009)

Dos anys després, compartírem la defensa de la Pau i la Democràcia al País Basc, quan un bon grapat de persones de sensibilitats distintes es reuniren i debateren al voltant dels escenaris nous que s'estaven vivint al País Basc. Ens aplegava la voluntat de contribuir a la consolidació d'un procés que es vivia amb esperança.

Per aquest motiu redactaren una Declaració per la Pau i la Democràcia, mantenint la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquella iniciativa social i política, apareixien noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Josep-Lluís Carod-Rovira...

En bon dimecres, 30 de març de 2011, es presentava a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

Entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixien una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses: Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social; Bernat Joan, escriptor; Cecili Buele, promotor cultural; Climent Garau, promotor cultural; Esperança Marí, diputada al Parlament Balear; Francesca Tur, historiadora; Jaume Mateu i Martí, escriptor; Joan Carrero, moviment pacifista; M. Antònia Font, professora; Magdalena González, pedagoga musical; Sebastià Alzamora, periodista i escriptor...

Lògicament,  no hi podia faltar la signatura i el suport de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg.

Als dies següents s’hi varen sumar moltes d'altres adhesions que feien veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans. Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restablís d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

I encara mantenc viu el record d'un tercer episodi dels nostres encontres. Es dóna el mes d’abril de 2011, quan Forum Musicae, l’entitat mallorquina que presidia Magda González i Crespí, impulsà i promogué la reestrena de l’Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l’ONU.

Havia de ser-hi interpretat per l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor de Noies i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Salvador Brotons, a la mateixa seu de l’ONU, el 24 d’octubre de 2011, amb la finalitat de commemorar-ne el 40è aniversari...

L’entitat mallorquina dugué a terme una campanya de captació de suports, tan institucionals com individuals, que permetessin fer realitat aquell somni.

Més d'una cinquantena d'entitats i més de tres-centes cinquanta persones, a títol individual, hi van fer suport arreu dels Països Catalans. Entre aquestes, hi apareixia la participació entusiasta de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS.

Com a creient que som en l'altra dimensió desconeguda, (digau-li Déu, cel, eternitat, paradís, vida eterna, etc.), desig de bon de veres que descansi en pau aquest bon amic menorquí, gran lluitador en defensa de les causes més nobles per les quals s’ho paga engrescar-se: la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre persones, pobles i nacions.

A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini. 

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!

Una de les reflexions sobre el sínode, l'assemblea de bisbes 2023, a Mallorca

El bon amic mancorí Jaume Gual Mora ens passa un escrit que consider summament interessant, per les reflexions profundes que ofereix, respecte del que és i comporta el sínode o assemblea de bisbes que el papa Francesc ha convocat. Fa relació a la diòcesi de Mallorca, segons l’autor que el signa.

Sembla que prové d’un mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, que n’ha fet pública l’opinió al diari AraBalears el proppassat 9 de juliol.

Comença l’autor reconeixent que l’objectiu papal d’aconseguir una participació àmplia i plural, a Mallorca no ha estat assolit, vistes les conclusions a les quals arriba oficialment el bisbat mallorquí: «aquest objectiu d’una participació àmplia i plural no s’ha assolit»... 

Si el papa Francesc volia que l’assemblea de bisbes s’iniciàs amb una etapa de participació pública i oberta a totes les persones, fins i tot aquelles que es defineixen com a atees o que pertanyen a altres confessions, no es pot dir que s’hi hagi complit aquest desig del papa, ni tan sols entre els mateixos catòlics mallorquins: «un nombre de participants al voltant de 1.500 persones amb un perfil de majors de 70 anys, catòlics practicants i majoritàriament dones, que ben justet representen l’1% dels que solen anar a missa els diumenges. La primera conclusió és que la crida del papa no ha encisat ni tan sols els catòlics.»... 

On més endins m’arriba l’escrit d’aquest doctor i llicenciat mallorquí és quan fa referència al poc esment de Déu, a les poques al·lusions a Déu, al poc parlar de Déu, a la inexistència de Déu,  a la substitució de Déu, al gran oblit de Déu, al poc interès per Déu...

Tot plegat, ho considera com l’evidència d’«una profunda ignorància de les causes del problema».

Per a un com jo que, com tants d’altres, hem estudiat Teologia, m’arriben endins les afirmacions d’aquest mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració: «és significatiu un tret del document: gairebé no es parla de Déu»... «no es diu res de com viure, individualment i com a comunitat, com si Déu realment existís»... «fins i tot els catòlics tenguem més bo de fer parlar del papa o dels capellans que parlar del Creador. I aquest és un problema ben real.»... «El gran oblidat és Déu, no l’Església, i la seva marxa no ha estat per la manca de capellans; simplement Déu ha deixat d’interessar. » 

A un com jo, que, a aquestes alçades de la meva vida setantina, continuo afanyant-me, en la mesura de les meves possibilitats minses, a comportar-me com a creient, catòlic, cristià, compromès en la causa del Crist, aquest escrit em serveix d’esperó, i m’engresca a treballar, amb més afany encara, perquè l’església dins la qual he nascut, crescut i madurat, deixi de ser la que veim que és, i passi a ser la que Déu vol que sigui. Amb l’ajut de Déu, per descomptat!

Faça de l'església de sant Ildefons, a Barcelona

Precisament aquest escrit m'arriba, pocs instants després d’haver participat en la celebració eucarística a l’església barcelonina de Sant Ildefons, on hem mirat d’aprofundir en l’ensenyament que ens fa arribar la paràbola el bon samarità: ni clergues, ni escolans, ni eclesiàstics... consideren prioritari l’ajut al desvalgut. Tan sols un samarità (marginat del món jueu) s’aplica diligentment a atendre qui ho necessita, i s’hi aboca totalment.

I, per si això no bastava, llegesc al full "El Pregó. Eclesial d'informació i opinió" núm. 604 (6), 2022, pàg. 3:

"Jesús, de fet, en comparació amb la seva cultura, va ser un profeta poc "religiós" antropològicament parlant. Era un profeta o predicador laic itinerant, ni monjo, ni sacerdot, ni levita, allunyat de sinagogues i temples, que prescindia de les lleis religioses (Mc, 3-16).
Jesús era religiosament  un outsider atípic i atòpic, i SITUAVA DÉU NO EN ELS LLOCS RELIGIOSOS HABITUALS sinó com a font d'aigua viva que rajava del cor dels creients (Jn 4) i que no era en els àmbits de les jerarquies piramidals sinó ENTRE ELS AFERS DELS MÉS SENZILLS".

Bona data, la de la festa de Sant Cristòfol 2022, per a reflexions com aquestes!

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón": persones que hi apareixen (i 4)

 L’esment, al llibre, de moltes persones conegudes

Mentre, diversos destinataris reben i llegeixen exemplars del llibre que l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer, ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», em van arribant comentaris i opinions diverses que hi fan referència, directa o indirecta.

Amb motiu del viatge que he fet recentment a Perpinyà, aprofit l’avinentesa per deixar-hi algun exemplar, a gent coneguda de Catalunya Nord. El bon amic Teo Vidal, qui juntament amb la companya maonesa Maria Benejam Berger, com sempre, m'hi han acollit la mar de bé, i n’han rebut un exemplar dedicat i signat, en un moment de la nostra retrobada amigable, em fa una observació sobre un fet en el qual jo no havia caigut: «Hi surten molts noms de persones que et coneixen o has tractat...»

Efectivament, quan m’he posat a fer-ne la llista, m’adon que són moltíssims els que hi apareixen! No m’hi havia fixat, d’una manera acurada i detenguda. Veig que hi surten molts noms i llinatges d’antics companys d’estudis. Amb molts d’ells no he tornat a mantenir cap altra casta de relació, des que deixàrem d'estudiar plegats. 

La lectura d'aquest llibre em duu a demanar-me, què se’n deu haver fet, d’aquelles vides compartides en algun moment de la nostra existència damunt d’aquest món nostre!

Tot recordant-hi els que ja se n’han anat d’aquest món, (veig que són molts, per als quals desig vivament la seva plena fruïció del cel nou i la terra nova on impera la justícia!), n’hi veig d’altres, que, d’una manera o una altra, hem aconseguit de mantenir, en mesura major o menor, una certa relació al llarg d’aquests darrers anys.

També n’hi apareixen algunes, d’amistats fetes amb posterioritat als estudis primaris, secundaris o superiors realitzats. Per motius i circumstàncies diverses, l’autor del llibre els hi ha volgut esmentar. Això m’ha portat a retrotraure’m a situacions viscudes, més o manco intensament, temps enrere. 

La lectura de les pàgines d’aquest llibre m’ha duit a reviure-ho tot de bell nou, amb una gran força, inesperada, insòlita, increïble. Li he d’agrair a l’autor que m’ho hagi fet reviscolar.

N’he pres algunes notes, aprofitant els moments lliures d’aquesta estada meva setmanal a la ciutat de Barcelona (sempre m’ha agradat molt visitar-la, romandre-hi, recórrer-la a peu, observar-n’hi detalls, assaborint-n'hi la cuina casolana catalana, admirant-ne edificis singulars, etc.)

El recull de totes les notes arreplegades, m’ha duit a elaborar aquesta llista de noms de persones que apareixen esmentades en alguna de les pàgines que conformen aquest llibre que Jaume Fernández ha volgut publicar.

Pentura me n’he deixat algunes sense citar-les. Sempre serà fruit d’una elaboració deficient de part meva, més que de les ganes o l’intent d’amagar-hi o ocultar-ne res ni ningú. (Ja em dispensarà qui em pugui dir que hi ha aparegut, al llarg del llibre, i que no figura en aquesta llista, que he fet, a estones perdudes, d’una manera ràpida i accelerada). Vagin per davant les meves disculpes. (N’agrairé qualsevol detall que m’arribi com a esmena, correcció o suggeriment).

LLISTA DE NOMS QUE APAREIXEN EN AQUESTA EDICIÓ PRIMERA DEL LLIBRE (presentats per ordre alfabètic, indicant-ne pàgines, i sense parar esment a citacions o esments de l’autor o meva), com a mostra d'agraïment personal meu, tant a la tasca desplegada per l'autor com a l'amistat i coneixença mantengudes amb cadascuna de les persones esmentades:

Adolfo Fernández 39
Agustí Baró 118
Agustí Estela 39
Agustí Serra 117
Alfred Miralles 49, 51
Andereya Makarakiza 57
Andrés Buele R. 164, 172
Andrés Buele S. 21, 27, 40, 109, 165, 172
Andreu Genestra 39
Andreu Obrador 29, 74, 155ss, 177
Andreu Rebassa 39
Ángel Fernández 177
Ángel Sáiz 40
Anselm Álvarez 69
Antoni Company 38
Antoni Estarellas 38
Antoni Font 39
Antoni Guardiola 39
Atoni Mir 106
Antoni Ramis 39
Antoni Roig  73, 74
Antoni Rullan 76
Antoni Vidal 146
Antònia Mas 66

Baltasar Barceló 38
Bartomeu Company 84
Bartomeu Ferrer 45
Bartomeu Jaume  28
Bartomeu Mestre 164, 177
Bartomeu Morey Fo. 39,
Bartomeu Morey Fe. 69
Bartomeu Nicolau 50
Bartomeu Pascual 74
Bartomeu Suau 40, 74
Bartomeu Tauler 74, 76
Bartomeu Vaquer 61, 64, 70
Bernat Aguiló 103
Bernat Martorell 62, 69
Bernat Pou 62
Bernat Segui 27
Biel Massot 6, 177
Biel Perez 38
Biel Vilanova 123

Carles Gasòliba 102
Carme Feliu 140ss, 177
Carme Riera 146
Carme Vidal 84, 115,150ss, 177
Catalina Mas 66
Caterina Canyelles 99
Cecilia Chamizo 177
Cesáreo Gabaraín 14

Damià Pons 101
Dolores Fernández 63

Eduardo Jordá 47
Erasmo Hinojosa 64
Esther Moreno 163

Felip Guasp 39
Fèlix Pons 98
Francesc Antich 106
Francesc Jaume 26
Francesc Suárez 40, 62, 64
Francinaina Cirer 87
Francisca Hernátndez 26
Francisca Vidal 151, 83
Francisco Morales B. 69
Francisco Morán 48
Frantz Fanon 48

Gabriel Barceló 99
Gabriel Estarellas 26, 47
Gabriel Janer 146, 151
Gabriel Pérez 39
Gabriel Ramis 50
Gabriel Reynés 23
Gabriel Seguí 75
Gaspar Munar 27
Gemma Martorell 59
Guillem Bauzà 16
Guillem d'Efak 165
Guillem Gelabert 19
Guillem Martorell 39
Guillem Miralles 49, 51, 74
Guillem Morlà 39, 62
Guillem Payeras 156
Guillem Simó 151

Inocencio Lara 160
Isabel Rosselló 7, 9, 66, 87, 88, 89, 98, 118, 160, 163, 166, 168, 169, 172
Itziar González 102
Iván Mella 76

Jaime Quintans 39
Jaume Bisellach 45
Jaume Buele 164
Jaume Darder 38
Jaume Matas 106
Jaume Obrador 144
Jaume Ramis M. 22
Jaume Ribas 39,51
Jaume Rovira 40
Jaume Salom 40
Jaume Santandreu 11, 61, 76, 133ss, 177
Jaume Serra A. 63
Jaume Serra P. 62
Jean P. Sartre 48
Jerònima Ribot  22
JL Garcia 123
Joan Bauçà 169
Joan Bestard 62, 73, 74
Joan Casas 38
Joan Company 45
Joan Darder 62, 74
Joan Fageda 168
Joan Ferrer 13
Joan Hervàs 33
Joan Julià 273
Joan Lladó 39
Joan Mas 14
Joan Mas F. 39
Joan Mas V. 33
Joan Matas 122
Joan Mora 38, 74
Joan Munar 80
Joan Nicolau 45
Joan Oliver 39
Joan Perelló 148ss, 177
Joan Pla 138
Joan Riera 38, 40, 61, 62, 64, 66, 68, 117, 161
Joan Rosselló 75
Joan Sunyer 74
Joaquim Castellet, 38
John F. Kennedy 73
Jordi Coch, 38
José Legrá 165
José M. Pemán 40
Josefina Company 84
Josep-Lluís Carod-Rovira 106
Josep A. Fuster 74, 76
Josep Clar 45
Josep Pesquero 39
Josep Noguera 74
Josep Pla 11
José Sacanell 45
Juan J. Martínez 39
Juan M. Bandrés 97

Lina Company 7, 9, 80, 81, 83, 85, 118, 150, 161, 171, 172
Lleonard Muntaner 113, 115, 138
Llorenç Tous, 75, 113ss, 137ss, 151, 158, 177
Llorenç Villalonga 100
Lluc Riera 74

M. Antònia Munar 100
M. del Carme Ramis 22, 117, 171
M. Lluïsa Quadreny 19
Magdalena Arbona 109
Magdalena González 118
Manuel López 39
Marc Sansó 40
Maria Ana Buele 164, 172
Maria Quetglas 63
Maria Ubeda 14
Mariano Moragues 62, 63
Martí de Porres 165
Mateu Cladera 38
Mateu Matas "Xuri" 117
Mateu Morro 153ss, 177
Mateu Ramis 62, 63, 76, 144, 153, 158, 160, 161
Mercedes Toledo 76
Mikaeli Micombero 56
Miquel Amengual 62
Miquel Bestard 62
Miquel Company 69, 159ss, 177
Miquel Font 39
Miquel Lliteres 16
Miquel López C. 48, 118, 143ss, 177
Miquel Mayol 102
Miquel Monserrat 39
Miquel Mulet 69
Miquel Parets 137
Miquel Perelló 39
Miquel Riera 40
Miquel Serra 40
Miquel Vives 177
Mohamed Sidati 102
Mohammed Abdelaziz 99, 103

Nadal Trias 40
Nicolau Company 83, 151

Oriol Junqueras 134

Papa Joan XXIII 73
Papa Pau VI 50
Papa Pius XII 82
Pare Atanasi 26
Pau Lladó 177
Pau Oliver 45
Paula García 177
Pep Estelrich 75
Pere Barceló G. 37, 62
Pere Esteve 102
Pere J. Amengual 157ss,177
Pere Llabrés 45
Pere Llompart 39
Pere Noguera 101
Pere Orpí 75
Pere Pons-Estel 39
Pere Ramis 39
Pere Reig 39
Pere Rosselló 40
Pere Rotger 40
Petica Feliu 40

Rafael Álvarez L. 43, 44, 45
Rafel Feliu 40
Rafel Julià 39
Rafel Mayol 39
Rafel Nicolau 39
Rafel Sansó 40
Ramon Izqüe 164
Ramon Oró 164
Ramon Serra 38
Ricardo Collantes 177
Ricardo Lozano 39
Rita Sastre 66
Roberto Mesa 48
Rosa V. Romero 162

Salvador Llull 39
Sebastià Barceló  15
Sebastià Feliu 19
Sebastià Franch 62
Sebastià Martorell 84
Sebastià Mesquida 38
Sebastià Pons 39
Sebastià Salom 51
Sebastià Serra 99, 167ss, 177

Teodor Suau 74
Teodor Úbeda 59, 61, 63, 69, 76
Teodoro Obiang 103, 111
Tio Quico 27
Tomeu Suau 38
Toni Bauzà 123
Toni Garí 117
Toni Mas 38
Toni Ramis 69
Tonina Canyelles 117

Valentín Herrero 14
Vicent Tur 69

Xesc Sanchis 117
Xose M. Beiras 102

Zully S. Moreno 162ss, 177

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Ariany (Son Ciurana): "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (3)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A ARIANY: Casal de Cultura «Son Ciurana» (Dimecres, 29 de juny, a les 19:30 h)

Quan el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer em comunicà que presentaríem aquest llibre seu, redactat en un català tan pulcre, sobre mi, aquest dimecres, festa de Sant Pere, a la vila mallorquina d’Ariany, vaig sentir una satisfacció immensa.

A la sala del centre de Cultura arianyer de SON CIURANA

Primer de tot, perquè Ariany és el poble on va néixer ma mare, Maria del Carme Ramis Ribot, na «Maria Pou», una de les tres filles de l’amo en Jaume «Xamena» i madó Jerònia «de sa Canova», segons tenc entès, amb tres germans més. Família nombrosa, família de vuit membres: quatre mascles i quatre femelles.

En segon lloc, vaig sentir una satisfacció immensa, perquè sempre he volgut passejar arreu del món (per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina on m’he arribat a moure al llarg de la meva vida de 77 anys complits), sempre he volgut escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com se sol dir, l’orgull personal de «tenir una cama arianyera», així com també en tenc l’altra de «guineana». Déu, la Vida,  m’ha fet així, i n’estic i em sent molt orgullós. Li’n don moltes gràcies, sempre!

En tercer lloc, em causà una satisfacció immensa venir a presentar aquest llibre de l’autor marratxiner amic, perquè a Ariany, m’hi he acostat no poques vegades al llarg de la meva vida, a més de venir a veure per uns pocs dies la padrina Jerònia i el padrí Jaume, també per visitar tios i ties que vivien i treballaven a la pagesia (la tia casada amb un tio de sa Figuereta, el tio casat amb una tia de ses Burgues, la tia casada amb un tio Botó, el tio fadrí); encara hi tenc cosins i l’única cosina que em queda, n’Antònia «Botona», a qui tenc i mantenc molt gran afecte; així mateix conec i aprecio moltíssim el rector de la parròquia, mossèn Melcior Fullana, amb qui hem compartit experiències missioneres al centre de l’Àfrica negra; i tenc igualment no pocs coneguts arianyers, famosos en àmbits diversos i per motius variats.

L’autor d’aquest llibre, el cabaneter Jaume Fernández Balaguer, també hi té coneixences que l’han duit a prendre la decisió de presentar el seu llibre aquí, a Ariany.

CIL BUELE, a la sala plena de Son Ciurana, Ariany

Mirant l’assistència a aquest acte, hi veig gent del poble i de fora poble. Això em satisfà moltíssim. Entre d’altres motius, perquè em fa veure que la meva família mallorquina, la família Buele Ramis, continua sent molt apreciada en aquesta illa nostra; tot i els grans canvis produïts a la Roqueta, des que hi arribà el primer negre africà, que fou mon pare, l’any 1929 del segle passat. 

Aleshores, en tota Mallorca, no n’hi havia cap altre, de negre! Just suara mateix que, a qualsevol cantonada de Ciutat te’n pots trobar a caramull, de negres! I a no poques viles i pobles de l’illa mallorquina també. Sortosament per a tots noltros, crec jo!

Assistència de gent d'Ariany i de fora poble

Tot i que, a diferència dels europeus blancs, amb ulls blaus i butxaques més plenes, que rebem d’Ucraïna amb els braços oberts,  veim que són nombrosíssims els negres africans que, en ple segle XXI, cauen morts a la frontera entre Àfrica i Europa, amb ganes d’entrar dins territori espanyol a Ceuta i Melilla! Malauradament per a tota la humanitat!

Pens que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha fet i desplegat molt bé la tasca de presentar aquest «rodamón» que teniu davant voltros i que som jo, quan l’ha volgut presentar per escrit i amb imatges, de la manera que podeu veure en tenir el llibre a les mans. 

Precisament vull remarcar això que comporta el subtítol que hi ha posat la «biografia d’un rodamón»: s’està referint a la biografia succinta del primer mulato «mallorquí» dels darrers cent anys (amb la vènia i el permís del bon amic manacorí Guillem d’Efak, qui, com ell mateix em reconeixia, no havia nascut a Mallorca com jo, sinó a Guinea, com recordàvem amigablement tots dos plegats quan encara vivia entre noltros).

Sempre que he pensat en aquesta bella vila mallorquina, la d’Ariany, m’ha semblat veure-la com un poble molt agradós. Si bé qualcú pot parar esment a la seva dimensió física petita, no pot deixar de considerar-lo i valorar-lo grandiós, gegantí, enorme, immens pel que fa a les seves grans dosis d’humanitat, de laboriositat, de valentia i de coratge que manté ben vius, quan ha de fer front, com cap altre poble de la costa, a la vida del treball al camp, passant-hi així l’existència damunt d’aquest planeta... 

Sempre he vist Ariany com un gran poble que sap treballar la terra amb afany, conreant-la, mantenint el bestiar, vivint austerament i durament a les èpoques més difícils... 

A les instal·lacions arianyeres de Son Ciurana,
CIL BUELE amb l'assistència i els GEGANTS d'ARIANY

Per això pens que degué esser molt valenta ma mare arianyera quan, després d’haver treballat el camp d’Ariany, d’haver-se fet collidora d’ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, o collidora d’olives a la finca artanenca de Morell, a contra-corrent d’usos i costums d’aquella època, s’atreví a rompre motles, tota coratjuda, i inicià una altre estil de vida, a Ciutat, com a serventa del notari Cabot. 

Quina valenta dona no degué ser, quan arribà a casar-se i formar una família amb un home negre com a espòs! Una dona mallorquina, d’Ariany, amb un home negre, d’Àfrica!  No s’havia vist mai això, a la Mallorca d’aquell temps. No n’hi havia hagut cap altra, de dona, que ho hagués fet mai, a la Mallorca de l’any 1943, quan tots dos es casaren per l’església, al temple palmesà de Sant Gaietà, a Palma, un 12 de setembre a les 5 del matí... ves a saber tu per què degueren casar-se tots dos tan de matinada...

Amb l'autor del llibre JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER,
familiars i amics que li fan suport

Vos he volgut dir tot això, senzillament, perquè res de tot quant apareix en aquest llibre, sobre la meva persona, res, absolutament res, no pot passar per alt aquests orígens meus arianyers. Me’n sent molt ufanós, de la meva procedència, personalitzada, individualitzada, caracteritzada, tan ben marcada pel tarannà característic de la vila mallorquina d’Ariany.

Despús-ahir mateix, vaig voler donar gràcies a Déu, quan férem la presentació d’aquest llibre a la parròquia de l’Encarnació, a Ciutat. Avui, tots dos, en Jaume l’autor i jo el protagonista,  hem vengut aquí a donar-vos les gràcies, a voltros, gent d’Ariany, per esser així com sou, per fer això que feis i per viure com viviu: amb aquesta empremta tan ben marcada que vos empeny a continuar mantenint fermament les essències més valuoses de la mallorquinitat més genuïna i profunda. 

La mateixa que s’inicià, precisament, 700 anys abans que arribàs a Mallorca mon pare, des de Guinea Equatorial on havia nascut, quan l’any 1229, des de Catalunya estant, va arribar a aquestes terres el rei en Jaume, i ens capficà dins l’Europa d’aquell temps. 

Espai de cultura farcit de gent

Hores d’ara, continuam fent-hi part, com a territori constituït, entre d’altres elements significatius, per uns indrets on compartim la mateixa llengua i parlam el mateix idioma...

Tant de bo que aquest llibre d’en Jaume Fernández Balaguer contribuesqui, d’alguna manera, a escampar i difondre arreu de tots els nostres territoris la llavor d’una estimació més intensa i profunda cap a la nostra estimada llengua catalana, en la nostra versió més genuïna i autèntica, la que utilitzam noltros sempre cada dia, aquí, arreu de Mallorca, i d’una manera tan valuosa i singularment significativa a la vila mallorquina d’Ariany.

Moltes gràcies, per haver-nos atès amb tanta diligència!

En representació de l'Ajuntament d'Ariany,
el regidor d'Igualtat i Cultura PAU LLADÓ OLIVER (PSIB-PSOE)
fa suport a la presentació del llibre

Gràcies al batle president de l'Ajuntament d'Ariany, Joan Ribot (El Pi), al regidor d'Igualtat i Cultura Pau Lladó Oliver (PSIB-PSOE), a tota la Corporació municipal i a tota la gent que vos heu volgut fer presents en aquesta sala esplèndida de Son Ciurana, per  participar en la presentació d'aquest llibre de l'autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón".

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Marratxí (sa Cabaneta): "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (2)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN» A MARRATXÍ: Molí del Museu del Fang (Sa Cabaneta, c/ Molí 4) Dimarts, 28 de juny de 2022, a les 19:00 h 

Estic molt content de trobar-me en aquest espai marratxiner dedicat a la cultura. Concretament a un dels sis nuclis poblats del municipi, a sa Cabaneta, que juntament amb Pòrtol, Pla de na Tesa, Marratxinet, Pont d'Inca i Es Figueral constitueixen el municipi de Marratxí. 

Amb la presència i presidència de la regidora municipal
CATERINA NEUS SERRA CAÑELLAS (IDMA-El Pi)

Vull començar donant les gràcies al batle president d’aquest Ajuntament, Miquel Cabot Rodríguez (PSIB-PSOE, si no vaig errat) i a la tinent de batle segona, la regidora de Transparència, Defensora de la Ciutadania i Participació ciutadana, Caterina Neus Serra Cañellas (IDMA-EL PI), si tampoc no vaig errat). Com també al regidor de Cultura, Josep Ramis (MÉS).

Tots tres ens han donat totes les facilitats possibles perquè, en molt pocs dies, poguéssim disposar d’aquest espai tan significatiu i valuós per a la difusió de la cultura entre la ciutadania i la població d’aquesta illa nostra.

Museu del Molí del Fang, de Marratxí

Difícilment podem trobar un espai més adient on presentar un llibre com aquest, elaborat pel bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (per devers Barcelona), Jaume Fernández Balaguer.

Ahir el vàrem presentar per primera vegada, tots dos plegats, en Jaume i jo, a Palma, a la mateixa parròquia de l’Encarnació, on, quaranta anys enrere, m’hi havia exercit com a rector. 

Em va resultar un acte molt emotiu. Així ho vaig voler comunicar i transmetre a la gent que va voler acudir-hi, fent suport a la publicació d’en Jaume.

Igualment emotiu em resulta avui venir aquí, al mateix indret on ell passà la seva infància, destacant-s’hi, entre d’altres aspectes, com un bon ajudant parroquial,  «L’escolanet de Sant Marçal», com s’ha volgut definir en el seu primer llibre publicat.

"El porxo" on hem presentat el llibre
del cabaneter JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER

D’ell també ha sorgit enguany aquest altre llibre que presentam avui aquí, al qual ha volgut posar com a títol: «Cecili Buele. Biografia d’un rodamón», publicat a Almeria per l’editorial Círculo Rojo.

Veureu que té una portada amb una foto magnífica. Me la va fer el bon amic Agustí Baró, pels voltants de l'Escorxador, a Palma. Tot d'una, després del títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un Rodamón", l'autor cabaneter hi ha volgut col·locar la dedicatòria: "A Catalina Company Vidal", la meva primera esposa que morí a l'edat de 42 anys. i "A Isabel Rosselló Girart", qui també va morir, a l'edat de 77 anys. Que en pau descansin!

A l'index que segueix, hi podeu veure, després del pròleg de l'autor, tot quant aquest exposa sobre la meva persona, des que vaig néixer, passant pels 13 anys seguits d'internat estricte al Seminari, la meva anada al Burundi i al Perú, a treballar-hi com a missioner; el treball de capellà fet a Mallorca; la secularització i els dos casaments meus; les meves tasques com a activista social, com a polític, com a pensionista jubilat, etc.

El públic assistent, seguint les indicacions de qui intervé

Segueixen llavors algunes planes on l'autor ha volgut col·locar les opinions d'algunes de les persones més amigues que tenc. L'hi diuen la seva, amb profusió d'elogis i bones paraules cap a la meva persona. Cosa que agraesc moltíssim, de tot cor.

Avui, aquí, m’agradaria fer present i esmentar, en aquest moment, un altre bon amic mallorquí, lligat al món de la cultura i lligat també a Marratxí. Com en Jaume, també ha desplegat la seva vida al Principat de Catalunya, en aquest cas com a monjo benedictí, el pare Josep Massot i Muntaner. Ens deixà el proppassat 24 d’abril. 

Com aquests dies, també ens ha deixat... Tant de bo que ens acompanyin sempre per la ruta que els va marcar tan intensament, de la ciència literària, la documentació històrica i l’espiritualitat profunda que escamparen i difongueren a tots vuit vents del món, també des d'aquest mateix indret del Molí del Fang, a Marratxí! 

Gent de Marratxí i també de fora poble...

Als que heu volgut venir a la presentació d’aquest llibre, vos he de dir que em sent molt honorat de comptar amb amics com en Jaume. S’ha interessat per esbrinar què n’he fet de la meva vida, als meus 77 anys d’edat. Ho ha volgut deixar plasmat en unes planes que contribueixen a difondre’n dades i dates relacionades amb la meva persona.

Li ho agraesc de tot cor.

Ara, si qualcú dels presents ens volgués fer alguna pregunta relacionada amb aquest llibre de Jaume Fernández Balaguer que avui presentam aquí, «La biografia d’un rodamón anomenat Cecili Buele», tots dos, l’autor i el protagonista, estam ben disposats a contestar-hi, amb molt de gust.

Moltes gràcies!

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Palma: "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (1)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A PALMA: PARRÒQUIA DE L’ENCARNACIÓ (Dilluns, 27 de juny de 2022, a les 19:30 h)

Besllumava que, en un moment com aquest, jo estaria tan emocionat que no m’arribarien a sortir bé les paraules... Per això mateix, les vaig voler escriure, per sentir-me, així, una mica més segur i, sobretot, moltíssim més tranquil, al moment de llegir-vos-les. 

Per a mi, gràcies al bon amic cabaneter Jaume Fernández Balaguer, aquest moment, el trob molt propici, sobretot per una cosa, per donar les gràcies, també, a qualcú més que a ell. 

Quan intent fer-ho, m’adon que la meva llista d’agraïments es fa interminable.

Per això, m’agradaria ben molt que aquesta trobada d’avui en aquest lloc, que per a mi és un lloc sant, santificat i santificant, la parròquia de l’Encarnació, erigida pel primer rector, mossèn Toni Roig (qepd), al mateix indret on s’havia aixecat abans una antiga sala de festes, anomenada Olímpia, m’agradaria, deia, que aquesta trobada d’avui s’arribàs a convertir en una veritable acció de gràcies. Una acció de gràcies vertadera! 

Tomeu Suau, Jaume Fernández i Cil Buele,
presentant el llibre a l'església de l'Encarnació

Fins i tot, si em permeteu l’expressió, m’agradaria que es convertís en una veritable MINI-EUCARISTIA LAICA. Una MINI-EUCARISTIA LAICA vertadera!

Tots sabeu que el meu nom és Cecili, comença amb la lletra C. Amb això vos vull dir que, en escriure el meu nom, Cecili o Cil (abreujat), sempre mir de fer-ho amb la C de ciutadà, crític, caparrut, creient, cristià, catòlic, capellà, català, conscient, compromès, etc. 

Per això, perquè m’agradaria que, entre tots, arribàsim a fer avui aquí una MINI-EUCARISTIA LAICA, una gran acció de gràcies, m’heu de permetre que, en primer lloc, comenci la meva intervenció breu en la presentació d’aquest llibre magnífic, que ha escrit amb tanta delicadesa com dedicació intensa, el bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (Barcelona), Jaume Fernández Balaguer, m’agradaria començar-la donant MOLTES GRÀCIES A DÉU. 

Sé que aquí, avui, hi ha companyes i companys que segueixen rutes distintes, agnòstiques o atees molt respectables, almanco aparentment allunyades d’això que vaig a dir suara mateix. Els agraesc profundament la seva presència aquí, a diferència d'altres laics que m'han manifestat que s'estimen més no trepitjar aquest recinte sagrat i fer-se presents a la presentació del llibre en altres indrets.

Assistents a la presentació del llibre

1) Amb tots els meus respectes a tothom, m’agradaria començar dient-hi que, per a mi, com apareix a la Bíblia,  Déu és el Senyor de l’Univers, el Senyor del poble d’Israel, el Senyor Déu nostre, el mateix Senyor Jesús qui s’ha volgut fer humà, com tots noltros. 

Som un dels qui a dia d'avui pensen i creuen que d’Ell venim tots, que en Ell estam sempre i que cap a Ell ens dirigim, tota la humanitat sencera, de manera definitiva, perdurable, eterna, inabastable, com Déu mateix. 

Li vull agrair, públicament, aquesta Vida que m’ha donat, com es diu ara, en privat. Li deman que me la continuï mantenint en endavant, quan ja compt amb 77 anys d’edat.

2) En segon lloc, vos he de dir que vull donar gràcies a tots i cadascun dels membres de la família Buele Ramis. Tenc un pare guineà, una mare arianyera, dos germans més i una germana, de Palma, (que descansin en pau els quatre que ja no són presents físicament entre noltros). Dins aquesta família he nascut, al seu interior he crescut, viscut i estimat, tant i així com he sabut i pogut. Cosa que queda molt ben reflectida en aquest llibre d'en Jaume.

Punt de lectura

3) Vull donar les gràcies més sentides i més sinceres a totes i cadascuna de les meves amistats, que són nombrosíssimes, tant a Mallorca com fora de la Roqueta. Pertot arreu em sent molt estimat i apreciat.

En un acte com aquest, vull donar les gràcies a les companyes i companys d’infància, que encara mantenim vius els nostres records amb molt d’afecte; gràcies a les companyes i companys d’estudis, tant els eclesiàstics com d’altres àmbits diversos; a les companyes i companys del Moviment Escolta i Guiatge, de Mallorca, d’aquí, d’arreu dels Països Catalans i del món sencer; a companyes i companys de feina en organismes i institucions de caràcter públic, dins la comunitat autònoma i altres àmbits autonòmics, estatals i europeus; a companyes i companys dels dos sindicats on he estat afiliat, al llarg de la meva vida laboral; a companyes i companys d’associacions veïnals, que treballam per mirar d’aconseguir una ciutat de Palma cada vegada millor; a companyes i companys dels tres partits polítics en els quals he militat durant la meva trajectòria política partidària; companyes i companys d’Àfrica o d’Amèrica Llatina, que continuam mantenint una relació profunda; companyes i companys d’arreu dels Països Catalans, que treballam per construir una democràcia més intensa al nostre entorn més immediat, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer (passant per Maó, com vol que jo esmenti sempre la bona amiga maonesa que resideix a Perpinyà!); a treballadores i treballadors de l’editorial Cercle Roig que, des d’Almeria estant, s’han dedicat amb molta cura a publicar aquest llibre tan ben editat; a la companya i els companys que hi han fet les seves aportacions, enriquint-ne moltíssim el text original i donant-hi la seva opinió sobre la meva persona, que queda molt ben reflectida en aquest llibre; i, sobretot, a les companyes i als companys que sou aquí, que heu volgut acudir a la cita convocada per aquest bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. A qui agraesc més que a ningú l’interès i els esforços dedicats a la publicació d’aquest llibre, durant mesos i mesos aquest darrer any, juntament amb el seu entorn familiar més pròxim que sé que hi ha col·laborat tan intensament.

A tots voltros, vos vull donar les gràcies, per la vostra presència i, sobretot, per la vostra amistat, sincera i molt valuosa per a mi.

Cil Buele, entre Bel Rosselló i Lina Company, 
les seves dues esposes, difuntes (Q.E.P.D.)

4) M'heu de permetre que, d’una manera molt particular, vulgui donar moltes gràcies a Déu, aquí mateix, davant vostre, per les dues bones esposes que Ell mateix ha posat en el camí de la meva vida, na Lina Company Vidal i na Isabel Rosselló Girart (qepd). 

Durant sis anys seguits, la meva primera esposa, de Palma, i durant vint-i-vuit anys seguits, la de Manacor, totes dues han estat i s’han mostrat sempre esplèndides amb mi. Ho valor com una vertadera benedicció divina! Tot i que no hem tengut fills ni descendència, sí que crec que podem afirmar que, al llarg d’aquests darrers quaranta anys de la meva vida activa, hem pogut aportar tots tres qualque cosa profitosa a nombrosos fills i filles d’altres famílies amb les quals hem mirat de col·laborar, tant com hem pogut i sabut.

M’ha alegrat ben molt veure que el bon amic Jaume els ha volgut dedicar, a totes dues, des de l’inici, aquesta biografia meva que ell ha elaborat.

Finalment vull agrair els dos companys encarregats d’aquesta parròquia de l’Encarnació, mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau, on vaig treballar com a vicari i com a rector durant quatre anys seguits, a finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat. Mai no els agrairé a bastament la seva bona disposició, donant-nos totes les facilitats perquè poguéssim fer aquí aquest acte avui. 

Vos vull dir que, per a mi, té moltíssim de valor, arribar a fer-ho precisament aquí, en aquest mateix indret on no fa gaire, el proppassat dia 20 de gener, es compliren 40 anys des que hi vaig dir aquí mateix la meva darrera missa, presidint aquesta comunitat parroquial, per a mi molt estimada sempre, darrere d’aquest mateix altar.

Més d'un centenar de persones s'hi fan presents

Crec que vos puc dir, amb certesa total, que, quaranta anys justs després, avui hi torn (com he fet també altres vegades), però que, gràcies a Déu, avui ho faig amb la mateixa fe d’aleshores i de sempre, amb les mateixes dèries d’aleshores i de sempre, amb les mateixes lluites i esperances, amb les mateixes pors i temors, però, sobretot, amb els mateixos desitjos profundament arrelats dins mi, de contribuir, en la mesura de les meves capacitats minses, a construir un món una mica millor d’així com l’hem trobat en nàixer, amb l’ajut de Déu nostre Senyor i de molta altra gent amb qui compartim, si no les mateixes creences, sí els mateixos objectius finals.

Per acabar, vos he de dir que faig comptes continuar comptant sempre amb la vostra amistat, amb el vostre acompanyament i amb el vostre suport durant molts d’anys més. Tots els que Déu vulgui!

Moltes gràcies per la vostra presència i per la vostra atenció. Esper i desig que vos agradi molt la lectura d'aquest llibre.

JAUME FERNÁNDEZ i CIL BUELE,
presentant el llibre

Al bon amic escolta Jordi Bonet

Jordi Bonet i Armengol (*Barcelona, 1925-2022)

Per a mi, la seva figura gegantina d’arquitecte, que ha fet i aixecat el temple expiatori de la Sagrada Família, tal com la podem gaudir avui dia a Barcelona, no m’oculta ni em lleva del cap ni del cor la seva gran tasca desplegada a l’interior de l’Escoltisme – a l’àmbit català, espanyol i internacional -. 

JORDI BONET, al claustre de Sant Bernat de la Real
entre els assistents al concert del Cor Jove de l'OJIPC (21-08-2010)

Essent consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, vaig tenir la gran sort de tractar-lo de prop a la dècada dels anys 60 i 70.

Record perfectament que es notava a la llegua que Jordi Bonet s’havia iniciat i format, com a cristià i escolta, al costat de mossèn Antoni Batlle, un dels fundadors de l’escoltisme català, gran referent de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, qui s’havia hagut d’amagar a Suïssa durant la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme suís, belga i francès.

Jordi Bonet, als seus 8 anys, ja havia participat en el seu primer campament escolta, amb l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, que dirigia aquell mossèn tan rellevant dins d'aquest àmbit. Fou qui l’acompanyà en els seus primers campaments escoltes durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11 anys, i també la primera vegada que va esquiar... 

Després de la mort de mossèn Batlle, crearen la Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la qual van nomenar Jordi Bonet com a primer delegat als seus 32 anys. Es convertia així en el primer comissari general de Minyons Escoltes, que s’havia marcat com un dels objectius estendre l’escoltisme per tot el territori. Va crear l’Oficina d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme Català, que serví per fer formacions d'escoltes arreu de l’estat espanyol.

També a l'illa de Mallorca, on els principatins arrelats a la nostra illa, Eladi Homs Zimmer, l'introductor de l'Escoltisme a Mallorca l'any 1955, i Antoni Pagès Dalmau, comissari diocesà anys després, em facilitaren la tasca de contactar i conèixer de prop Jordi Bonet, quan aquest ja presidia el Moviment Scout Catòlic d’Espanya (1962-1977) com a comissari general.

Jordi Bonet esdevendria després el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981.

Com diu Meritxell Parramon, sobre Jordi Bonet «en ser el primer comissari general, això li va permetre assolir reptes del moviment i situar-lo a escala mundial preservant la identitat catalana».

Aleshores podia semblar una mica rar que fos un català, precisament, qui estigués al front d’un moviment scout com l’espanyol. Però Jordi s’ho havia guanyat a pols i, amb la seva mà experta, no tenia qui s’hi oposàs ni l’igualàs. No hi havia ningú més que li arribàs ni a les soles de les sabates, com deim en bon mallorquí! Els seus coneixements pràctics sobre la metodologia scout, i les seves conviccions profundament religioses el feien líder indiscutible dins el moviment escolta, a l'àmbit català, espanyol i internacional.

Jo, que vaig ser consiliari escolta els anys 1968-1971 i 1978-1981, vaig tenir la gran sort de col·laborar directament amb Jordi Bonet, en tasques educadores dins l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Com a consiliari diocesà, vaig aprendre molt de la seva ciència i de la seva consciència, home de fe, creient, home de ciència, arquitecte, home del país, patriota, home de Déu, transcendent...

Cil Buele saluda a Jordi Bonet al claustre de Sant Bernat (21-08-2010)

La darrera vegada que tenc record d’haver-lo vist, en una de les seves nombroses i freqüents vengudes a Mallorca, sobretot a Llucalcari, fou al claustre del monestir de Sant Bernat de la Real. El 21 d’agost de 2010 hi aixoplugava un dels concerts del Cor Jove de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, fundada per la mallorquina Magda González Crespí. 

En haver-s’hi fet present, com sempre, de manera senzilla i amigable, vaig tenir el plaer de saludar-lo, crec que per darrera vegada.

Jordi Bonet, que havia nascut a Barcelona l'any 1925, hi va morir dilluns, 20 de juny de 2022, a l’edat de 97 anys. 

«...A finals dels difícils seixanta,
quan Europa ja bull i s'aixeca,
mentre Espanya decau i s'espanta,
la nació catalana ja s'alça
i el clergat català s'hi rebel·la.

A favor d'un país vist en somnis,
ja s'hi mostra Miquel Estradé
o bé el J O R D I  B O N E T, Joaquim Gomis,
Totosaus, Xirinacs dient "som-hi!"
El Rovira, el Pedrals, l'Escarré...»

(Glosa meva malgarbada, 12 d’agost de 2007)

De tots ells sí que podem dir, veritablement, que han deixat aquest món nostre una mica millor d’així com el van trobar en nàixer. 

Que descansin en pau!

Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor, a Can Frau

El pati particular de ca na Maruja Frau i Pere Riera, que ha servit en altres ocasions d’escenari magnífic per a fer-hi concerts de música clàssica, als sons de piano o d’orgue, de cel·lo o de veus a corals diverses, ha acollit aquest divendres, 3 de juny, un acte acadèmic ben significatiu, de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor.

En aquesta ocasió, s’ha iniciat amb la intervenció de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari conjuntament amb la Coral femenina Sant Miquel de Campanet, que hi han interpretat la peça musical «Canticum et oratio fidei nostrae» d’Antoni Sancho Nebot (1884-1961). Peça polifònica a 4 veus mixtes, cor i orgue, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell.

Seguidament, n’ha fet la presentació, de l’acte,  el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, qui ha donat la paraula al doctor Antoni Gamundí, director del Programa UOM-UIB del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Han procedit al lliurament dels certificats als alumnes assistents als cursos realitzats al Centre Universitari de Manacor durant cinc dilluns seguits sobre temes tan diversos com:

* «Dolor crònic i envelliment», per la doctora Ana María González, professora del Departament de Psicologia.

* «El futur de les pensions», pel doctor F. Javier Capó, professor del Departament d’Economia Aplicada.

* «La pol·linització de les plantes: recompenses i guanys», per la doctora Joana Cursach, professora del Departament de Biologia.

* «Manacorins que anaven a fer l’Havana», pel doctor Antoni Marimon, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

* «Manacor a través dels seus monuments», per la doctora Rosa Júlia Roman, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Tal com havien programat, seguí el Concert de Final de Curs, a càrrec de l’Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral femenina Sant Miquel de Campanet amb la interpretació de tres peces musicals:

«Himne mallorquí», de Bernat Salas i Seguí (1874-1932), amb lletra de Mª Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)

«Himne al beat Ramon Llull», d’Antoni Torrandell i Jaume (1881-1963), amb la intervenció del solista Joan Brunet.

«Dona nobis pacem», de W.A. Mozart (1756-1791)

Director: Tomeu Ripoll
Director del Cor femení de Campanet: Pere Reynés
Organista: Pep Portell

Seguiren les paraules molt ben elaborades i adreçades a la concurrència a càrrec del regidor delegat de Gent Gran, de l’Ajuntament de Manacor, Artur Aguiló.

I no hi faltaren tampoc les paraules encoratjadores del batle de Manacor, Miquel Oliver.

L’acte va concloure amb la interpretació del «Gaudeamus igitur», himne universitari anònim del s. XIII, amb tots els assistents cantant drets.

Tot acabà amb un bon piscolabis on no hi faltaren panades, cocarrois, coques, pastissos, embotits, begudes alcohòliques i no alcohòliques, etc.

Per sort les quatre gotes que caigueren no impediren que poguéssim dur a terme tot el programa tal com havia estat elaborat.

L’enhorabona més sincera a tota la gent que hi ha participat: a la propietat que n’ha cedit l’espai. 

A l’Ajuntament de Manacor que ens ha facilitat el transport des de Palma, Santa Maria, Inca i Campanet, posant un autocar a la disposició dels integrants de les dues corals. 

Als assistents als cursos universitaris per a majors. 

A tots els que han contribuït a fer d’aquesta trobada una vetlada enriquidora des de molts punts de vista.

Eleccions presidencials 2022 a Colòmbia

Seguesc amb molt d’interès el procés electoral que estan duent a terme a Colòmbia, aquest diumenge 29 de maig de 2022. M’importa moltíssim el que allà pugui arribar a passar, en unes eleccions presidencials que poden encaminar el país en una direcció o en una altra.

La pau veritable, la de debò, és un do tan preuat que no podem dir que sigui abundós en aquelles terres d’Amèrica Llatina. Coneixen massa situacions d’injustícia. Pateixen massa discriminacions inacceptables. Sostenen massa privilegis privatius i singulars. Poblacions afrodescendents i pobles indígenes precisen polítiques més profundament respectuoses amb la seva existència dignificada.

Gustavo Francisco Petro Urrego (1960), pare de cinc fills, és un polític i economista colombià. Va estudiar en el Col·legi Nacional de La Salle de Zipaquirá. Fundà el periòdic «Carta al Pueblo» i un centre cultural anomenat «Gabriel García Márquez». Començà a reunir-se amb moviments sindicalistes i obrers. Llicenciat per la Universitat Externado de Colòmbia, va ocupar diversos càrrecs públics. En la seva joventut va formar part de la guerrilla de l’M-19.

Va ser triat en diverses eleccions legislatives al país: Senador de la República pel Pol Democràtic Alternatiu en les eleccions del 2006, hi va renunciar l’any 2009 per aspirar a la Presidència de Colòmbia en les eleccions del 2010.

Va fundar el moviment Progressistes per competir a l'alcaldia de Bogotà. Va ser-ne triat Alcalde Major el 30 d'octubre de 2011, càrrec que va assumir l'1 de gener de 2012, una desena d’anys enrere.

El 17 de juny de 2018 va perdre contra Iván Duque Márquez, l’actual president de la República, en la segona volta presidencial, tot i obtenir-hi 8.034.189 vots, en la votació més alta en la història d'una segona tornada presidencial a Colòmbia.

Em costa molt de creure que pugui ser cert això que algun comentarista colombià escriu el mateix dia de les votacions: «Votar Petro, qui ha promès de quedar-se 12 anys en el poder, és assegurar un canvi, certament, però un canvi a pitjor». 

No sé si hi tenen res a veure, amb aquest canvi colombià que desitj, «els canvis dràstics» que ens han d’arribar «més aviat del que ens puguem imaginar», com afirmava Oriol Junqueras a Mallorca la setmana passada, provinents de l’Índia i la Xina...

Però continuo sent dels qui pensen i creuen que el Planeta Terra necessita que canviem, amb urgència. I Amèrica Llatina també precisa que canviem de model de societat. D’estil de vida. De formes de relacionar-nos uns amb els altres. D’aprenentatges diferents. De creences i espiritualitats més profundes...

«D’avui per demà» com assenyalava el mosaic humà que el GOB aconseguí de desplegar dissabte, un dia abans del canvi colombià desitjat per mi en aquest procés electoral que mir de seguir una mica més de prop, a través d’aquest mitjà informatiu que m’ha recomanat un bon amic, observador europeu del procés electoral en aquelles contrades colombianes.

Gustavo Petro s’ha compromès a enfortir la participació ciutadana en temes relacionats amb polítiques públiques de pau, Consell nacional de Pau, participació integral de les víctimes en escenaris locals, nacionals i internacionals.

Ha centrat la seva argumentació en el monopoli físic de la violència per part de l’Estat, passant d’un enfocament de «seguretat democràtica» i proposant un altre enfocament de «seguretat humana» protegint la sobirania nacional, la seguretat ciutadana, la dignitat i el respecte integral dels drets humans; involucrant la Justícia Especial per a la Pau i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat (CEV); fent èmfasi  en la lluita contra el narcotràfic i no contra el camperol conreador; incentivant, promocionant i garantint la participació ciutadana de les víctimes; creant les condicions necessàries per avançar en un diàleg amb l’ELN (la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional).

Un dia com a vui, compartesc plenament això que exposa la Fundació «Foro Nacional por Colombia y la Corporación Viva la Ciudadanía», quan afirma que aquestes eleccions presidencials colombianes 2022 són històriques: porten a elegir el primer president que ha de governar, administrar i representar el país, un cop acabat el conflicte armat amb la guerrilla de les FARC. 

Més de 50 anys després del conflicte intern armat, Colòmbia inicia un camí nou, una ruta en la qual caldrà posar messions per tenir un país sense guerra i en pau.

El president que en surti elegit, haurà de treballar fort ferm per aconseguir una pau estable i duradora a Colòmbia.