Molt males notícies m’arriben del Perú aquests dies, sobretot des de les regions del Nord peruà on les pluges torrencials n’estan fent, de les seves, des de fa un bon grapat de setmanes. Com no havien vist mai!
Amistats piuranes em parlen, espantades, de la gran quantitat d’aigua de pluja que està caient a la ciutat i a la regió de Piura, que tantes vegades he tengut l’oportunitat de visitar, on vaig treballar-hi alguns anys a la dècada dels anys 70 del segle passat.
Coincidint amb la celebració de la Pasqua Florida, m’arriben dades relacionades amb els desastres naturals que ocorren enguany al Perú, precisament en indrets que he tengut l’oportunitat de visitar en ocasions diverses.
A la ciutat de Piura, em diuen, no recorden d’haver vist mai el que s’hi està passant, amb unes pluges fortíssimes que cauen damunt d’una ciutat gens ni mica preparada per fer front a fenòmens tan intensos com aquests.
Una situació que obliga la població dels "Assentaments Humans" (com s’anomenen avui dia aquells antics "Pueblos Jóvenes" del meu temps) a haver de traure al carrer, ja inundat, les aigües caigudes a l’interior de les cases: «Quan plou d’aquesta manera, tothom es banya!», diuen humorísticament per aquelles contrades nord-peruanes.
De manera tan sorprenent com insòlita, les darreres setmanes Piura ha rebut molta de pluja i molta de calor alhora. Sobretot durant la nit, em diuen, resulta eixordador el renou que produeixen les tempestats, acompanyades de trons i llamps escandalosos i temibles, com no s’havia vist mai en aquell indret tan apropat del desert del Sechura, fronterer amb el país veí d’Equador.
Diuen que deu ser la pluja més forta caiguda enguany damunt aquesta zona.
També a la regió amazònica nord-oriental de Tarapoto, on fa tres anys vaig tenir l’oportunitat d’arribar-hi i de veure-hi la gran feinada feta amb el suport institucional del Govern de les Illes Balears, em diuen que el riu Huallaga s’ha desbordat a les totes i ha inundat aquella zona, que s’hi ha quedat totalment enfangada, degut a les pluges intenses que caigudes a l’amazonia peruana.
Em diuen que el riu augmenta de cabal molt rapidíssimament, de manera que les parts baixes de la Cooperativa Allima Cacao, on se situava el viver de plançons de cacau i majambo, han estat inundades, quedant-hi del tot inservibles. Me’n passen imatges que fan plorera... a la vista d’aquelles altres que hi vaig poder prendre fa tres anys en aquest mateix indret...
Em diuen que hi ha pobles inundats, carreteres destrossades, cultius inundats, infraestructura productiva/econòmica inservibles, degut als embats de la natura que hi està fent matx a les totes.
A un negat, dau-li aigua! Com diuen en bon mallorquí. Després de mesos de protestes multitudinàries per l’enderrocament del president de la República, Pedro Castillo, quítxua del nord, substituït per la quítxua del sud, Dina Boluarte, fa una mesada que les poblacions han de suportar els estralls que ocasionen, sobretot al nord, les pluges intenses que hi van caient, tant a la zona urbana com a les rurals.
Hi ha dies que en cauen torrencialment durant més de 14 hores seguides, de manera ininterrompuda. Cosa molt difícil de suportar mentre ocorre, i molt més mal de mantenir encara després, quan se’n pateixen els efectes més devastadors.
16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista».
15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)
14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)
13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)
12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)
11.SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)
10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)
09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)
08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores. Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)
07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)
06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)
05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)
La lideresa peruana, camperola i feminista LOURDES HUANCA, és molt ben rebuda pel servei de protocol del Consell de Mallorca que li fa els honors, en visitar la institució insular acompanyada per membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca.
Al twitter de ROSA CURSACH
S'hi troba seguidament amb representants del grup polític Més per Mallorca: amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.
Lourdes Huanca visita la zona més noble de la casa durant una horeta, fent la impressió que té una gran potència política i intel·lectual.
El Consell de Mallorca l'obsequia amb el llibre amb què se solen honorar les visites il·lustres.
Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.
A l'escala noble de l'edifici, amb Miquel Àngel Contreras
LOURDES HUANCA i acompanyants visiten la part més noble de l’edifici, mentre van rebent explicacions sobre alguns detalls de la façana barroca, els elements de l’escut de la ciutat o d'altres peculiaritats històriques, com per exemple el fet que abans de ser Ajuntament de Palma s’hi allotjava la Universitat...
També poden observar l’arca de les insaculacions (explicant-los una mica la historia de com s’escollien els representats de la Universitat), o els elements característics de la festa de l’Estendard (la Cimera, el propi Estendard, o la curiositat de l’home dels nassos). Els hi remarquen que es tracta de la festa civil més antiga d’Europa.
Al saló de plens, reben explicacions de com s’estructura l’Ajuntament i com s’asseuen els regidors electes. També s'informen de com funciona el Reglament del ple i com hi poden intervenir representants de les entitats ciutadanes (un fet que interessa ben molt al grup de visitants).
Tot d’una que m’assabent que el Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca aconsegueixen i confirmen la venguda a Mallorca, durant quatre dies seguits, de la lideressa peruana indígena feminista LOURDES HUANCA (de qui no he sentit a parlar mai fins aleshores), em pos a veure’n l’activitat que desplega aquesta camperola, a l'actualitat, arreu d’Europa.
00.- Veig que surt del Perú el 9 de gener de 2023, inicialment amb la intenció de romandre uns pocs dies a Europa i de retornar al seu país. El fet és, emperò, que hores d’ara ja n’hi duu prop de tres mesos, recorrent diversos països europeus, de nord a sud...
El primer de tot que detect és que els mitjans oficials de comunicació la posen verda! Li diuen de tot! Com a presidenta i fundadora de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), rep els atacs més furibunds per part dels mitjans i les instàncies progovernamentals peruanes.
Fins al punt que l’arriben a presentar com a mentidera, terrorista, falsejadora de la realitat, aprofitada, corrupta...
Allò que vaig veient, emperò, és que des que aterra a Holanda, l’endemà mateix d’haver sortit de Lima, es fa present a Brussel·les on manté contactes diversos amb diputats europeus.
A París, davant la tomba del poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco, César Vallejo, l’acompanyen peruans residents a França.
A Suïssa, fa anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, on es troba amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors.
A Berlín, manté contactes nous amb personalitats diverses.
A Oslo, rep el suport de Comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina.
M’adon també que un bon dia aterra a l’Estat espanyol. A Euskal Herria, rep el suport d’assistents a l’acte convocat l’1 de març a la plaça de la Virgen Blanca, a Gasteiz.
A Madrid, li organitzen trobades amb referents polítics i socials de primer nivell.
A Catalunya, contacta amb formacions polítiques de les esquerres que, a Barcelona, fan suport conjunt i ferm a les seves denúncies de violacions dels drets humans al Perú.
Mallorca no en pot quedar al marge. I gràcies al Col·lectiu de Peruans Residents, personificat en Pedro i Sarinova, aconsegueixen d’engrescar-hi entitats i organismes que fan suport a la lluita que duu a terme la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA.
Amb moltes ganes que Mallorca aprofiti aquesta visita, d'una dona, lideressa camperola, indígena, aimara, feminista, defensora dels pobles i les nacions originàries, presidenta d'una entitat social que no constitueix cap partit polític, em pos a fer promoció d’una venguda a Mallorca, tan singularment significativa en la lluita dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.
01.- El mateix dia que ella arriba a l’illa, durant més de dues hores seguides es fa present a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) i davant d’una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, al final, li fan preguntes, hi desplega una xerrada-conferència summament interessant.
Gràcies al bon i exquisit enregistrament efectuat per Agustí Baró i Bauló, podem gaudir de la gravació íntegra d’una trobada tan singularment significativa:
Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes, la moderadora peruana Sarinova, i jo mateix, mir de dir-hi quatre paraules, amb moltes més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir ella, a tots els assistents, recent acabada d’arribar aquell mateix dia a Mallorca, des de l’aeroport de Frankfurt.
Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.
Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï de procedències diverses:
Representants de partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, etc.
Agraesc a CC.OO. que cedeixi el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.
Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.
Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars més actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí, el GOB i l’entitat Entrepobles.
Amb la seva venguda d'ara a Mallorca, ens exposa la visió que ella i la seva organització tenen sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge planer, concret, i amb el seu estil característic.
Són quatre dies de trobades intenses: amb organitzacions sindicals i partits polítics, amb entitats de la societat civil, amb col·lectius de gent peruana resident a l’illa, i, també amb representants de les administracions públiques illenques.
Miram de preparar-ne les trobades institucionals.
02.- Durant la visita al Parlament de les Illes Balears, manté conversa i contacte directe amb el representant d’aquestes Illes nostres a les Corts Generals Espanyoles, el senador Vicenç Vidal Matas, com també amb el diputat autonòmic Joan J. Mas Tugores «Collet», tots dos de la formació política Més per Mallorca.
03.- Al Govern de les Illes Balears, és rebuda al despatx de la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago amb qui intercanvia propostes i suggeriments de col·laboració institucional encaminada a l’empoderament de les dones en la construcció d’una societat peruana més igualitària.
04.- El Parc de les Estacions és l’indret que trien Amics de la Casa del Poble, el GOB i altres entitats, per mantenir-hi una convocatòria cívica, on LOURDES HUANCA es dirigeix a la concurrència, explicant la situació actual que viu el Perú, des d'una perspectiva indígena, dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.
05.- La Plaça d’Espanya, de Ciutat, on acostumen a concentrar-se els membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, per denunciar-hi públicament les violacions de drets humans que estan perpetrant al Perú les autoritats governamentals, és el lloc escollit per a la seva darrera intervenció pública a Mallorca.
El darrer dia de la seva estada a Mallorca, LOURDES HUANCA té l'oportunitat de visitar el Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, Malauradament, no hi puc assistir, per qüestions de caràcter domèstic... Però puc afirmar que hi és molt ben rebuda pels representants de Més per Mallorca que la hi acullen.
06.- S'hi troba amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.
07.- Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.
CLOENDA.- Sens cap dubte ni un, aquests quatre dies de presència activa de LOURDES HUANCA a Mallorca ens serveixen per tenir al nostre abast una informació més directa i personal, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, amb més elements de judici.
Hem tengut l’oportunitat d’escoltar, en directe, la veu d’una representant indígena peruana, camperola, feminista, lluitadora aferrissada en la defensa i la protecció de les nacions originàries, tan presents i molt vives a certs territoris d’Amèrica Llatina. Entre d'altres, Perú.
Em faig meu aquell proverbi incaic, escrit en quítxua, que diu: "el hatum ama sua ama llula ama quella". L'important és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul (referint-se a qualsevol persona que vulgui comportar-se com a ser humà, membre d'un col·lectiu profundament solidari).
Visca el Perú, en democràcia plena!
RESSÒ INFORMATIU DE LA VISITA DE LOURDES HUANCA A MALLORCA
16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista». (01-04-2023)
15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)
14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)
13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)
12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)
11.SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)
10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)
09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)
08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores. Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)
07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)
06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)
05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)
A l’acte programat pel Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, personificat en Pedro i Sarinova, amb la intenció de presentar-hi la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA, durant més de dues hores seguides es fan presents a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, en finalitzar, li fan preguntes molt interessants.
La mesa organitzadora de l'acte a la sala auditori de CC.OO. de Palma (Mallorca)
Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes Huanca i la moderadora peruana Sarinova, mri de dir-hi quatre paraules, amb més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir, a tots els assistents, la lideressa peruana arribada aquell mateix dia a Mallorca des de l’aeroport de Frankfurt.
Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.
Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï de procedències diveses: partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, individus del col·lectiu peruà resident a l'illa, etc.
Agraesc a CC.OO. que n'hagi cedit gratuïtament i de molt bon grat el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.
Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.
Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí de Solidaritat, el GOB-Menorca i l’entitat Entrepobles.
Avui dia, onze anys deprés, ve a Mallorca, a exposar-nos la visió que té ella i la seva organització sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge i amb el seu estil característics.
Sens cap dubte ni un, n’arribam a sortir amb més informació al nostre abast, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, a favor dels sectors de la població més desfavorits.
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
Em faig meu el proverbi incaic, escrit en quítxua que diu: "el hatum ama sua ama llula ama quella". L'importsant és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul.
Visca el Perú, en democràcia plena! Amb gran respecte pels drets humans de les nacions originàries!
Escolt pel mòbil, íntegrament en directe, la intervenció parlamentària de Ramon Tamames al Congrés dels Diputats, presentant-se com a candidat a presidir el Govern espanyol, de la mà de Vox.
No seguesc, en directe, cap altra intervenció que la de Gabriel Rufian, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya.
La de Tamames, em sembla lamentable, difícilment comprensible, inconsistent, amb tergiversacions de la història, com si aquest antic diputat del PCE, altre temps admirat per mi, mà dreta de Santiago Carrillo, hagués oblidat totalment la seva condició de perseguit i maltractat pel règim franquista.
M’admira tant la intervenció parlamentària de GABRIEL RUFIAN, durant aquella mitja hora que parla, tranquil·lament i asserenada, però sens dubte clarament i contundent, des de la tribuna d’oradors, que em sent empès a difondre’n els punts que consider més interessants... resumint-ne també les imatges en aquest vídeo:
Pens que s’esdevé una de les intervencions parlamentàries que hauríem de tenir més en compte, sobretot la gent que consideram que les esquerres no hem acabat de fer els deures com calia fins ara, a l’interior de l’Estat espanyol, i que, de bon de veres, volem que la dreta extrema hi quedi arraconada:
1. Amb Abascal
Rufian comença la seva intervenció parlamentària, adreçant-se primerament al president de Vox, Santiago Abascal. Li refuta algunes de les afirmacions que aquest ha fet anteriorment, començant per la crítica a la indumentària parlamentària d’alguns diputats... i fent-li avinent que l’ha aplaudit tothom, tret de Tamames...
Citant frase que Sílvio Berlusconi pronuncia, quan, en sortir del jutjat que el condemna per corrupció, li demanen si li ha canviat res, si l’ha afectat gens, aquella decisió judicial, tan certament com terrible contesta: «No, per què? La veritat no canvia res!»
Posant-se en la pell de la gent treballadora que pari una mica d’esment a la sessió d’aquesta moció de censura contra el president del Govern, mira d’esbrinar-ne la veritat:
Tenen davant dels ulls uns senyors preocupats per un govern que pacta amb els enemics d’Espanya... Són uns senyors que diuen que no són feixistes enrabiats, sinó patriotes preocupats...
Davant d’això, el diputat republicà es demana per què hi ha gent de la classe treballadora, que s’indigna més pel que cobren (roben) els polítics que no pel que el rei emèrit fugitiu ha robat durant quaranta anys seguits...
Per què hi ha gent de la classe treballadora que odia partits que voten a favor del salari mínim interprofessional, i que estimen i voten partits contraris a la pujada del salari mínim interprofessional...
Gràficament s’expressa demanant-se: «Per què són tants els ratolins que escolten i voten moixos?»
La resposta que dóna és aquesta: perquè hi ha molta de gent disposada a votar en contra dels seus propis interessos, pensant que vota a favor dels seus principis...
I el principi més poderós en política és la pàtria, afirma el portaveu d’Esquerra Republicana.
Per a molts, què és la pàtria? Una bandera! Però, què passa amb la gent que duu aquesta bandera? Què passa amb la gent que duu les banderes d’aquesta gent?
Pentura, diu el diputat, resulta que una pàtria no és ni un himne, ni un exèrcit, ni un rei, ni un equip de futbol, ni una bandera. La pàtria és la seva gent, la pàtria és l’altre, i, sobretot, com viu aquesta gent, com viu aquest altre.
Per desemmascar el partit presidit per Santiago Abascal, i fer veure clarament què ha votat Vox per la gent que duu la bandera, en fa una llista considerable:
- Vox ha votat contra totes les ajudes que salvaren la vida de milions de persones en el pitjor de la pandèmia;
- Mai no ha votat a favor de pujar les pensions contributives i no contributives;
- Ha votat contra una llei d’infància per protegir als que necessiten de ser més ben protegits a un país amb quasi un 30% de pobresa infantil;
- Ha votat contra una llei de convivència universitària a favor dels estudiants;
- No ha votat mai a favor de cap inversió en ciència;
- Mai no ha votat a favor de cap mesura contra els oligopolis elèctrics, com és el cas de l’autoconsum elèctric;
- Sempre ha votat contra qualsevol iniciativa a favor del medi ambient;
- No ha votat a favor que les treballadores de la llar, si volen, puguin accedir a l’atur;
- Ha votat contra la venda a pèrdues, tot i que diuen que són els del camp;
- Ha votat contra l’ingrés mínim vital;
- Mai no ha votat a favor de pujar el salari mínim interprofessional...
Aquests són els patriotes preocupats! Conclou el diputat d’ERC.
Si tens fam, Espanya; si no tens casa, Espanya; si no tens feina, Espanya; si tens casa, però no la pots pagar, Espanya; si tens feina, però cobres molt poc, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya! Això és el que diu Vox, manifesta Rufian.
2. Amb Tamames
Segueix el diputat Rufian amb una segona part, que la inicia adreçant-se directament a Ramon Tamames, el candidat de Vox a la Presidència del Govern d’Espanya, desitjant-li bones tardes en una sessió tan llarga com aquesta.
Durant la seva intervenció, Tamames ha dit que no sap qui li ha robat el discurs, el diputat Rufian li recomana que pari esment, no sigui cosa que també ell estigui dins l’ull de Pegasus, com tants d’altres polítics.
Li diu que, després d’haver-lo escoltat atentament, li vol fer algunes preguntes:
Com que Tamames constantment parla del passat, li vol recordar que no sempre el passat fou millor. Sacralitzar el passat és perillós: quaranta anys enrere què passa? Joan Carles I, «campechano»; Joan Pau II és un papa aguerrit, amb una església que no té cap cas de pederàstia; Arévalo fa acudits sobre homosexuals, sobre negres, sobre maltractament de dones, i no passa res... No és cert que quaranta anys enrere estàvem millor. Aleshores, hi ha més mentides i més privilegis, això sí.
Rufian li diu, a Tamames, que parla d’un temps que no ha existit mai. I que ho fa donant la mà als fills i als néts que el varen ficar a la presó: «Això no és reconciliació, senyor Tamames, això és rendició».
A Tamames, que es declara constitucionalista, antifranquista, i que critica la incoherència i les males companyies del Govern, Rufian li retreu si sap per quin partit es presenta com a alternativa a l’actual president del Govern, i si coneix quin són els que li han signat la moció de censura.
N’hi treu cinc exemples:
Juan José Aizcorbe, diputat de Vox a Barcelona, ex militant de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente Nacional, partits que reclamen una nova dictadura mitjançant un nou cop d’Estat. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»
Juan Carlos Segura, també diputat de Vox per Barcelona, ex militant del Frente Nacional, detengut per llançar còctel molotov a seu d’UCD, i per cremar una figura del rei. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»
Jordi de la Fuente, secretari d’Organització de Vox a Barcelona, milita en partit nazi com a Moviment Social Republicà, és detengut per vandalisme contra una sinagoga i contra un centre de menors. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»
Jorge Gutillas, actual diputat de Vox a l’Assemblea de Madrid, milita a Patria y Libertad, és detengut per tirar pedres contra un autobús amb infants bascs a Madrid. «Què té això, senyor Tamames, d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»
Passa a esmentar Rufian el darrer de la llista, el campió: Javier Ortega Smith, milita a la Falange, publica un article on demana el retorn d’un règim de partit i de sindicat únics. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»
Com que Tamames ha parlat de malbaratament, Rufian li recorda que Vox ha donat 4 milions d’euros a una fundació presidida per Santiago Abascal...
En haver parlat Tamames de convivència nacional, li demana en què ajuda a la convivència nacional l’enviament de la Guàrdia civil i la Policia nacional, a atupar la gent d’un col·legi electoral a Catalunya l’1 d’octubre de 2017?
Quan Tamames ha parlat de la nostra llengua, s’ha referit exclusivament de la llengua espanyola. Rufian li recorda l’article 3 de la Constitució on apareixen més llengües oficials en aquest país. Un país que no reconeix la seva diversitat lingüística i cultural, simplement no se la mereix.
En parlar de memòria democràtica, Tamames ha dit que durant la guerra no hi va haver ni bons ni dolents, i ha acabat el discurs llegint Machado... Rufian li demana si li sembla bé que un assassí com Queipo de Llano hagi estat dins una basílica fins despus-ahir, i que un poeta universal com Lorca continuï avui dia dins d’una fossa, i que aquí no passi res? Ni bons ni dolents, on és això?
Per al diputat d’Esquerra, curiosament sembla que tot es un cop d’Estat manco allò que és un cop d’Estat: reformar el codi penal és un cop d’Estat, una investidura al Partit Socialista amb Unidas Podemos és un cop d’Estat, renovar el Tribunal Constitucional és un cop d’Estat, aprovar els Pressuposts és un cop d’Estat, un referèndum a Catalunya és un cop d’Estat, però el del 36 és una brega entre padrins vells...
Quant a la sobre-representació dels partits separatistes que ha esmentat Tamame, el portaveu d’ERC li recorda els vots que necessiten les formacions polítiques per aconseguir un escó a les Corts espanyoles 56.601 PSOE, PP 56.708, PNV 63.167, ERC 67.167. Es demana per què insisteixen a canviar una la llei electoral que afavoreix els dos partits grossos?
Sobre el sistema penal d’Espanya, que Tamames ha qualificat d’exemplar, Rufian li demana per què jutges d’Escòcia, d’Alemanya, de Suïssa o de Bèlgica no han extradit encara a delinqüents tan perillosos com Puigdemont o Rovira? Perquè, ho diuen tots aquests jutges, a Espanya no tendrien un judici just.
Sembla broma que la solució de Tamames per a les PIME sigui que deixin d’existir...
Parlant de Gibraltar, li recomana que no hi enviï Ortega Smith, a negociar això.
Acaba aquesta segona part fent un resum del seu discurs: «Senyor Tamames, s’ha passat de «abans roja que trencada», a «abans fatxa que trencada».
3. Amb el Govern espanyol
Finalitza Gabriel Rufian amb una tercera part breu, adreçant-se a un Govern, que considera que té motius per ser censurat. Diu que voldria parlar d’hipoteques, de preus, etc.
Afirma que cap moció de censura no els farà fora del govern. El que sí els farà fora del Govern és la inflació.
Per evitar-ho, cal donar solucions a la gent. Una democràcia no pot aguantar-se damunt el compte corrent de la gent, sinó que s’ha de fonamentar en les coses corrents que afecten la gent.
Acaba amb aquest missatge: «Comencin a pensar en la gent que estan desencisant. I no tant en els gerents dels poders que els estan pressionant».
Quan en Toni Roig Roig acaba la seva estada entre nosaltres, fa 54 anys que vaig iniciar-me, amb ell de rector, com a consiliari escolta de l’Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat.
Aleshores només som diaca, a punt de ser ordenat capellà. Tenc oportunitat de veure ben de prop la feinada feta entre l’any 1963 i 1967 en aquella parròquia jove, per part de qui s’hi exerceix com a ecònom, mossèn Antoni Roig Roig, i dels seus col·laboradors: Bartomeu Suau, Guillem Miralles, etc.
La parròquia de l’Encarnació es crea l’any 1960, però no n’obté radicació pròpia fins a l’any 1962, quan en nomenen ecònom mossèn Antoni Roig Roig, qui celebra la seva primera missa parroquial a l’oratori del Col·legi de sant Rafel.
L’any següent, el 1963, després que el bisbat de Mallorca adquireix la sala «Olympia» per a ubicar-hi el temple, habiliten provisionalment aquell local per als serveis parroquials i religiosos.
La primera Unitat d’Escoltisme a l’Encarnacióimprovisa el seu lloc de reunions a les dependències de l’escenari per als espectacles d’estiu, que roman situat al pati posterior de la sala de ball.
Consta d’una quinzena de membres, joves i al·lots com Josep Triay, Joan Blanch, Bernat Homar Estelrich, Pere Bosch Lladó, Ildefonso i Paco Simó Rosselló, Bernat Pomar Plomer, Víctor Cuadrado Lladó, etc.
Vull remarcar que, amb això, en Toni Roig contribueix activament a fer que la tasca educadora de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorcas’iniciï a l’Encarnació tot d’una que neix la parròquia, l’any 1963. Fins i tot ja n'hi ha, d'Escoltisme, tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, realitzada amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966.
Antoni Roig, que no se’n pot ocupar de manera directa, facilita i fa possible l’estada d’aquell grapat de joves a les instal·lacions parroquials primerenques i n’assumeix com a propi algun dels aspectes característics d’un consiliari escolta, des del primer moment.
L’any 1964, pel mes de setembre, és nomenat Bartomeu Suau Mayol vicari de la parròquia. L’interès per l’Escoltisme que manté viu aquell capellà jove l’engresca a fer-hi suport decisiu. Fins al punt que pel mes de gener de 1965, Jaume Muntaner Sampol i Pere Bosch Lladó agrupen els més petits en un «estol de llobatons»; mentre que en Bernat Homar disposa de gent adequada per organitzar una «secció» i tots dos grups es posen en marxa amb forces i il·lusions renovades.
N’hi decideixen el nom genèric de «Agrupament Jaume I», per a les unitats escoltes de la parròquia de l’Encarnació, amb el fulard propi. A la promesa escolta que fan a Orient, l’ecònom Antoni Roig hi participa activament i hi celebra la missa.
Dos anys després, el 23 de gener de 1965, hi comencen les al·lotes, amb la constitució de l’Agrupament Verge de Lluc. Hi intervenen na Margalida Tomàs Vidal, na Neus Pujol Maura, na Joana M. Castelló Orvay, na Germana Ripoll Totxo, na Maria Ferret Espanyol. N’estructuren un «esplet» de tres «garbes».
Aquell mateix any, Josep M. Magrinyà i Brull és nomenat cap de l’Agrupament Jaume I, pel comissari general de l’Escoltisme, Eladi Homs Zimmer; mentre que Paquita Bosch i Capó, esposa d’en Josep M. Magrinyà, és nomenada cap de l’Agrupament Verge de Lluc, per la comissària general del Guiatge de Mallorca, Maria Ferret i Espanyol.
Amb el suport de mossèn Antoni Roig, els dos agrupaments escoltes van creixent a la parròquia de l’Encarnació: Tonina Canyellas Colom, que hi ingressa per organitzar un «aplec de daines», arriba a ser cap de totes les unitats, cap de ruta, i animadora de les unitats coeducatives de «busquerets», les primeres a Mallorca.
Els membres de totes les unitats, que componen els dos agrupaments escoltes parroquials de l’Encarnació, l’any 1968 ja sobrepassen llargament el nombre de 200 participants. Gràcies a la dedicació intensa dels caps d’agrupament que hi col·laboren de manera decisiva, oferint-hi locals de ca seva per a les reunions i trobades: Josep M. Magrinyà i Brull, juntament amb la seva esposa Paquita Bosch i Capó.
L’any 1971 queden enllestides les obres de construcció dels locals escoltes definitius. Es construeixen damunt dels 300 m2 del terrat, proporcionats per l’ecònom Antoni Roig. Són construïts gràcies als donatius aportats íntegrament pels pares i mares d’escoltes i guies dels dos agrupaments parroquials, amb una despesa total considerable: 254.752 ptes.
El fet d'implantar-se aquests dos agrupaments escoltes els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquell. Lligat a la diòcesi mallorquina, roman sempre molt actiu, tot i les traves imposades per la dictadura del general Franco, a les quals la parròquia conduïda per Antoni Roig va saber fer-hi front de manera molt singular.
(NOTA: Moltes de les dades indicades en aquest escrit són extretes del llibre de 100 pàgines «Naixement i presència d’una parròquia. L’Encarnació 1962-1996», editat a Ciutat de Mallorca, P.M. 1.290-1996)
Com que no en sé res, de res, d'ella, mir d’informar-me’n a través de fonts diverses.
En la seva condició de líder feminista, aimara, camperola, ecologista i indígena, a principis del proppassat mes de gener viatja a Europa i recorre diversos països, rebent el suport de formacions polítiques d’esquerres, com també de col·lectius peruans i llatinoamericans, i d’organitzacions sindicals, ecologistes i feministes.
Pel que llegesc a la pàgina de la Federació, Lourdes Huanca n’és la fundadora i la presidenta actual. Escoltant-la, em fa la impressió que es tracta d’una líder popular indígena de l’esquerra anticapitalista i feminista.
ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ OFICIALS
La premsa, ràdio i televisió, els mitjans de comunicació oficials que surten a la ciutat de Lima, la capital, no paren de descriure-la com la «defensora de Pedro Castillo, que viatja a Europa i que acusa el govern de Dina Boluarte... l’arriben a qualificar de pocavergonya...» (PBO) (Latina Noticias).
Alhora, reprodueixen «furibundes respostes de l’Ambaixada del Perú a Espanya que s’adreça a l’opinió pública «davant falsedats abocades per Lourdes Huanca». En la versió diplomàtica oficial, Lourdes Huanca fa una campanya de desinformació que escampa arreu d’Europa i de tergiversació de la veritat davant dels mitjans de comunicació i les autoritats, respecte de la situació política. Segons l'ambaixada peruana, la «dirigent indígena i campesina», servint-se d’una narrativa falsa, cerca distorsionar els fets lamentables que ocorren efectivament al Perú.
Les crítiques oficials sobre el viatge d’aquesta líder peruana a Europa, es multipliquen més i més. Vet ací alguns petits botons de mostra:
És clar i evident que una lluitadora indígena com Lourdes Huanca no pot estar mai exempta dels atacs, les crítiques o les opinions adverses respecte de la seva persona i de la seva activitat. Quant i més, si procedeixen de la dreta més rància i estantissa.
Les xarxes de la intercomunicació estan farcides de notícies que s’hi relacionen, tant amb la seva vida privada, com amb la seva actuació pública, en haver estat a prop de Pedro Castillo, el darrer president peruà de la República, elegit pel poble, i haver-li fet suport explícit.
LOURDES HUANCA fent costat a PEDRO CASTILLO
Qui més qui manco reconeix que el president, de fet, actuà de molt mala manera quan pretengué canviar les coses d'una manera que no podia resultar mai efectiva. Molts el consideren tan inepte com incapaç d'evitar caure en la corrupció, ni que fos petita.
És clar que no té res a veure amb la milionada malgastada pels seus antecessors en el càrrec. La seva seria corrupció comparable a cèntims, però corrupció, en definitiva. I favoritismes a la gent més propera, entre la qual tothom sap que es troba Lourdes Huanca i la seva família, entre d'altres.
Tot plegat serveix perquè la dreta més reaccionària se n'aprofiti i hi descarregui les seves crítiques més feroces.
Pel que arrib a esbrinar, Lourdes Huanca Atencio, el 9 de gener de 2023 surt del Perú, en direcció a Holanda. I durant tot el mes de gener i febrer manté trobades a indrets i amb col·lectius diversos:
«Huanca arribà a mitjan mes de gener a Europa per informar sobre la situació peruana. A Brussel·les mantengué contactes diversos amb diputats europeus. A Madrid, tengué trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. A Suïssa, amb anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, per trobar-se amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. A Berlín, nous contactes amb personalitats.» (NOTICIAS OBRERAS. HOAC).
LOURDES HUANCA recorre diversos països d'Europa
Amb aquestes dades generals, mir de fer-ne una espècie de cronograma, que reculli les passes que fa aquesta líder peruana per diversos països d’Europa:
L’11 de gener de 2023, Lourdes Esther Huanca Atencio, líder camperola peruana i presidenta de la FENMUCARINAP, es troba a Brussel·les, convidada pel Parlament Europeu.
Participa en una sèrie de reunions amb eurodiputats del Grup de l’Esquerra europea. Entre d’altres, manté trobades amb eurodiputats del grup parlamentari Verds-ALE (Aliança Lliure Europea): Ernest Urtasun Domènech (Esquerra Verda), Ana Maria Miranda Paz (Bloc Nacionalista Gallec), Jordi Solé i Ferrando (Esquerra Republicana de Catalunya) i Diana Riba i Giner (Esquerra Republicana de Catalunya).
Reunions que porten a adoptar-hi iniciatives parlamentàries que tenen molt a veure amb la defensa del poble peruà, des de la més alta instància europea.
Amb data 12 de gener de 2023, un grup nombrós d’europarlamentari/e/s, adrecen escrit a l’Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell Fontelles, i a l’ambaixador de la Unió Europea al Perú, Gaspar Frontini.
Els exposen fets que, d’una banda, agreugen profundament la crisi política institucional peruana i, de l’altra, duen a realitzar mobilitzacions massives per part de la ciutadania peruana, que exigeix el tancament del Congrés de la República (només compta amb un 6% d’aprovació popular), la convocatòria d’eleccions i l’inici d’un procés constituent.
Entre d’altres eurodiputats, signen aquest document quatre membres del grup parlamentari Verds-ALE: Ernest Urtasun Domènech, Ana Maria Miranda Paz, Jordi Solé i Ferrando, i Diana Riba i Giner.
Europarlamentaris adrecen carta al vicepresident de la Comissió Europea, JOSEP BORRELL
Recorden que la resposta de les autoritats peruanes a les mobilitzacions ciutadanes arreu del país, és la repressió i la vulneració dels drets bàsics dels manifestants. Això comporta desenes de persones mortes i centenars de ferides, segons dades oficials.
Assenyalen la importància de parar esment a aquesta crisi política peruana (un país presidit per 7 persones els darrers 6 anys), ja que les seves arrels tenen molt a veure amb l’esgotament del règim de 1993 i la seva Constitució fujimorista. També amb l’extensió de la corrupció a gairebé totes les institucions, inclòs el Congrés de la República; una corrupció vinculada al model econòmic basat en l’extracció de matèries primeres, amb un pes molt gran de la inversió estrangera en l’explotació dels recursos naturals, que comporta un endeutament molt fort.
Esmenten que la Unió Europea manté amb el Perú lligams de cooperació i de diàleg polític, amb acords signats l’any 2003 i acords comercials signats l’any 2012, en els quals constitueix un element essencial el respecte pels drets humans.
Tot respectant la sobirania peruana, insten a acabar amb la repressió de la població, a aconseguir que les violacions dels drets humans comeses no quedin impunes, i a enviar-hi una missió amb l’objectiu de verificar-ne la situació, al país.
LOURDES HUANCA al Parlament Europeu, amb JORDI SOLÉ i ANA MIRANDA
Vuit dies després, dos d’aquests mateixos membres del grup parlamentari Verds-ALE, Ana Miranda (Bloc Gallec) i Jordi Solé (ERC), s’afegeixen a altres dos que signen una altra carta adreçada al mateix Josep Borrell Fontelles, en la seva condició de vicepresident de la Comissió Europea i Alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors.
A l’assumpte assenyalen: «Perú, l’acció necessària de la Unió Europea».
Reconeixen que som davant d’un trencament de les llibertats i de l'Estat de dret al Perú, i que la Unió Europea no pot mantenir-s'hi en silenci, ni romandre passiva davant del que succeeix al país andí:
Milers de persones protesten cada dia contra la privació de llibertat del president Pedro Castillo; la vicepresidenta que el substitueix de manera fulminant; la decisió d’ajornar les eleccions properes; la renovació de contractes miners importants, qüestionats pel seu impacte ambiental; la manera extremadament brutal amb què es reprimeixen les mobilitzacions ciutadanes; la manca d’anàlisi en profunditat sobre els esdeveniments vergonyosos del 7 de desembre de 2022, i la responsabilitat respectiva de cadascun dels poders.
Consideren crucial que, davant dels abusos de poder comesos pel Parlament, els elevadíssims nivells de corrupció i d’impunitat, les protestes ciutadanes que reclamen una assemblea constituent, (com proposava el president avui dia empresonat), cal garantir a les majories indígenes la representació política que es mereixen al Congrés nacional de la República Peruana.
Li demanen que assumesqui una posició ferma, en les relacions bilaterals, UE-Perú, i en el marc de les Nacions Unides, contra la impunitat en la violència policial i militar, i a favor del dret a la participació i la lliure expressió política.
LOURDES HUANCA, a Brussel·les
Que exigesqui, per al president elegit a les urnes, el dret a fer valer els seus drets, i que faci suport a l’establiment d’una comissió independent que investigui els esdeveniments del 7 de desembre de 2022 i en depuri les responsabilitats.
Que públicament faci suport a la convocatòria d’una assemblea constituent que arxivi la constitució del dictador Fujimori, i que permeti una participació equilibrada de la societat peruana per resoldre la llarga crisi política que fa del Perú un país ingovernable.
Que faci suport a la instauració d’un govern transitori amb participació transversal de les forces polítiques i representació dels pobles indígenes.
Que proposi l’activació de la clàusula democràtica i de drets humans del Tractat de Comerç lliure en ple vigor avui dia, malgrat que encara es trobi en l’etapa d’aplicació provisional.
Som a l'espera d'alguna casta de resposta, sobretot, a les dues peticions més rellevants (missió i comissió indepdent)...
«Peruans es reuneixen a París, diumenge 15 de gener de 2023, al cementeri de Montparnasse, davant la tomba del poeta César Vallejo, el poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco. Exigeixen la fi de la violència i la renúncia de la mandatària Dina Boluarte». (EL BÚHO)
El 24 de gener, «a la capital suïssa, Lourdes Huanca transita per les instal·lacions del Sindicat Syndicom, acompanyada per membres de la comunitat peruana a Suïssa i diversos col·lectius d’esquerra.
Amb la seva intervenció dóna testimoni de la repressió que actualment despleguen al seu país, adreçant-se a un petit grup de parlamentaris suïssos que s’afanyen a conèixer-la.» (LA VOZ DE PERÚ)
«A través de la ràdio, parla de l’organització FENMUCARINAP, integrada totalment per dones camperoles, artesanes del camp i la ciutat. ‘Som una organització activa a tot el país, que té més o manco unes 160.000 dones i treballam per reclamar els nostres drets’", diu.
«Aquesta dona feminista aimara, camperola, ecologista i indígena denuncia la dreta política. Creu que, per servir els seus interessos, aquesta dreta ha fet de tot per torpedinar el mandat de Castillo des del primer dia."
"Enguany, quan es compleixen 30 anys des que el president Fujimori atorgà concessions fiscals a la indústria minera, pertoca de renovar-ne les concessions. Pedro Castillo ha manifestat clarament que, abans de fer-ho, s'ha de comprovar si aquestes empreses mineres han contaminat els rius del país. ‘Avui dia tenim infants malalts de plom’", lamenta.
«Segons ella, aquest és el discurs que més molesta a les grans transnacionals, a les mineres i a les petrolieres. Sobretot perquè també se’ls demana que paguin imposts».
El 26 de gener Lourdes Huanca passa per Ginebra amb l’afany de defensar la causa de la rebel·lió actual al Perú. La líder indígena peruana, que és acusada de "mentidera" pels líders del seu país, no li importa: diu que vol veure el president Pedro Castillo en llibertat, després d’haver estat empresonat per un intent de cop d'estat.
«Lourdes Huanca est passée par Genève pour plaider la cause des révoltés du Pérou». (LE TEMPS)
Lourdes Huanca viatja per Europa, amb la finalitat de crear consciència sobre les violacions dels drets humans al Perú, de respondre preguntes i d’analitzar fets polítics que marquen l’actualitat peruana.
Cartell anunciador de la conferència deLOURDES HUANCAa Berlín
El 27 de gener de 2023 es fa present a la ciutat alemanya de Berlín, on dediquen quatre dies a la temàtica peruana:
Divendres 27 de gener, discussió sobre la crisi al Perú
Dissabte 28 de gener, durant quatre hores seguides, Demo de SOS Perú
M’assabent que el 21 de febrer de 2023, a les 18h., la líder de la Unió de Dones Camperoles i presidenta de FENMUCARINAP de Perú, Lourdes Huanca, es troba a Noruega.
Hi té programada una trobada, per compartir-hi experiències i opinions sobre la situació difícil que travessa Perú. L’organitza el Grup de Suport al Perú i LAG (Latin-Amerikagruppene i Norge), que arreplega els comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina.
LOURDES HUANCA, amb el grup de suport noruec al Perú
El 29 de març de 2023, el Comité Peruanxs y Peruanistas en Finlandia entrevista a Lourdes Huanca sobre la Crisi Peruana 2022-2023.
La comunitat peruana i peruanista de Finlàndia convida a fer un seguiment de l’entrevista de la lideresa camperola, activista social Lourdes Huanca, qui denuncia davant la comunitat internacional els crims comesos pel govern del Perú, i parla sobre les arrels del conflicte, les demandes camperoles i el seu activisme a Europa.
El comitè convida l’audiència a fer preguntes i reflexionar sobre el paper de la comunitat internacional en la crisi esmentada. L’esdeveniment es fa en espanyol, però ajuden els espectadors que entenen poc aquest idioma, amb traduccions a l’anglès:
“Seguiremos caminando, porque nunca vamos a dejar de decir que nosotras somos las semillas autóctonas, las semillas criollas, que hemos sembrado y sembrado, y una primavera van a florecer hermosas y seguirán haciendo la resistencia. Nos matarán a mil. Nos querrán matar a nosotras. Pero nuestras sangres van a seguir dando la voz, porque es lo que estamos haciendo ahorita.”
