L'OJIPC, a punt de complir 10 anys

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que naix a Mallorca l'any 2004, gràcies a l'empenta de l'entitat Forum Musicae que presideix Magda González, com cada any, també enguany ha fet el seu concert, en edició doble, dirigida pel mestre Salvador Brotons:

Primerament, a l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll, la nit del 24 d'agost de 2013. I l'endemà mateix, a la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.

Seguint l'estil característic, la integren joves d'arreu dels Països Catalans que s'ha retrobat a la vila de Planoles on han duit a terme els assajos intensos d'un repertori molt valuós. Amb obres de TOLDRÀ, PAHISSA, LÓPEZ-CHAVARRI i MORERA, entre d'altres actuacions.

L'OJIPC, assajant a la vila de Planoles

El concert que fan al monestir de Ripoll s'inicia amb les paraules que adreça a la concurrència la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, MAGDA GONZÁLEZ I CRESPÍ. Amb el seu parlament, explica el naixement i la trajectòria d'una iniciativa musical tan singular. Arreplega joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de difondre la música catalana que s'hi ha anat produint i que no sempre ha obtengut el suport institucional i cívic que es mereix.

L'OJIPC, presentada per Magda González, presidenta de Forum Musicae

Durant el concert que es fa a Ripoll, hi intervé la soprano ROSA MATEU, dirigida pels mestres CARLES GUMÍ -assistent- i SALVADOR BROTONS -titular-.

L'OJIPC, en concert a l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll

Una passa més cap a la celebració, l'any vinent, del desè aniversari d'aquesta Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Una de les iniciatives més vives arreu del territori.

També, es converteix en un dels suports que ha de rebre el proper 11 de Setembre Via Catalana cap a la Independència, durant l'acte central programat a la plaça de Catalunya: hi és previst que actuï l'Orquestra i el Cor Jove dels Països Catalans, amb la direcció d'Esteve Nabona...

Com va proclamar na Magda González: “Que soni la música, i que visqui el país!”.

Llar de Memòria, a sa Pobla

Ja diuen que “De la desgràcia de Judes, Sant Macià hi tengué ventura!”

A través de la Junta Directiva d'AFAM, l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca que recentment ha hagut de tancar les portes per manca de recursos econòmics disponibles -privant moltes famílies del suport que en rebien-, m'he assabentat d'una altra iniciativa modesta que mira d'atendre, també, persones afectades per alguna demència a Mallorca.

Jo no en sabia res, fins ara. Es diu LLAR DE MEMÒRIA, i en manté la seu a la plaça des Mercat s/n, a la vila mallorquina de sa Pobla.

N'és president el reconegut activista cultural, Antoni Torrens, qui, juntament amb la coordinadora, na Margalida Serra, i el doctor Nofre Pons, s'afanyen a fer un servei social tan encomiable, a l'interior del Pla de Mallorca.

Tot d'una que n'he tengut notícia, m'hi he posat en contacte. Els he ofert, com a AFAM, la possibilitat de recaptar uns doblers amb la distribució del meu primer llibre “Gloses meves”. De manera que puguin ingressar-ne tot quant n'aconsegueixin.

A mi, no m'ha costat ni un cèntim l'edició, ni el transport des de Mèxic -on ha estat publicat el llibre-, gràcies a la col·laboració inestimable del bon amic i company de lluites estudiantils, cíviques, pastorals i polítiques, el manacorí Joan Riera Fullana, “Mossegat”.

A canvi, volem destinar els recursos, tots els que es puguin aconseguir, a qualque iniciativa que tengui a veure amb el tractament de la malaltia d'alzhèimer.

Sobretot ara, que institucions públiques com el Consell de Mallorca i entitats bancàries i caixes d'estalvi romanen tancades i refractàries a fer suports d'aquestes característiques, com acostumaven a fer temps enrere. Malauradament!

M'adon que LLAR DE MEMÒRIA és una associació no lucrativa destinada a la intervenció integral de l'àmbit de la memòria. Va nèixer a l'abril del 2009 quan un grup de familiars de malalts d'alzheimer i altres demènciès varen creure convenient crear l'associació després de detectar que a Sa Pobla i als municipis del voltant hi havia manca de cobertura assistencial per malalts de demències i manca d'ajudes als familiars.

Segur que deuen tenir molta de feina a fer, i pocs recursos disponibles. Tant de bo que se sentin una mica més recolzats amb les aportacions que els puguin arribar...

De moment, tenim previst de trobar-nos per primera vegada a la seu de l'associació dimarts, dia 6 d'agost... amb una primera remesa d'una dotzena de llibres que tendran al seu abast...

L'OJIPC enguany, no només a Prada, també a Ripoll

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -ideada i nascuda a Mallorca- culmina la seva actuació d'enguany amb dos concerts, un a Ripoll i l'altre a Prada.

L’un el dimarts dia 20 d’agost (22 hores) al monestir de Santa Maria de Ripoll –en el marc del 34è Festival Internacional de Música de Ripoll– i l’altre l’endemà, dimecres 21 d’agost (20 hores), a l’església de Sant Pere de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord –en el marc de la 45a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que té lloc del 16 al 22 d’agost.

Ja duen temps preparant-s'hi, tots els components d'una orquestra integrada per joves d'arreu dels Països Catalans.

Impulsada pel Fòrum Musicae des de l'any 2004 ençà, s'afanya a consolidar-se com un agent cultural que aplegui joves d'entre 18 i 26 anys, dels diferents àmbits de la mateixa cultura (l'Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià).

Fent front a les grans dificultats amb què s'enfronta actualment qualsevol iniciativa cultural o social, mira de sortejar els obstacles i segueix fent camí cap endavant.

Gràcies al coratge animós de la fundadora, la mallorquina Magdalena González Crespí, i l'equip que hi dóna suport.

Tant de bo que el concert programat per a enguany al monestir de Ripoll serveixi per difondre amb molta més intensitat aquesta iniciativa cultural desplegada a l'àmbit de la música durant aquests darrers 10 anys.

Dimarts, 20 d'agost, a les 22 hores, al monestir de Santa Maria de Ripoll, dirigida per Salvador Brotons, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans actua en concert. Dins el marc del XXXIV Festival Internacional de Música de Ripoll, organitzat pels Amics de la Música de Ripoll -AMR- amb la col·laboració d'institucions nombroses.

Documental sobre ALPHA PAM

La bona amiga Núria Abad em fa arribar la notícia d'una iniciativa que consider que es mereix el suport de tothom que vol un món una mica millor del que tenim ara mateix. Mitjançant GOTEO, es poden fer aportacions i ajuts.

”Estimats amics i amigues,

Alpha Pam moria el passat mes d'abril d'una tuberculosi,  a causa de l'exclusió sanitària provocada per les polítiques d'austeritat que pateix l'Estat espanyol. Però el cas d'Alpha Pam no és excepcional. Per aquest motiu, un grup de professionals del sector audiovisual hem posat en marxa un documental per contar la seva història i que aquest tipus de successos no tornin a repetir-se. Veure vídeo

. Aquest documental és una crida a la societat  en el seu conjunt. La mort d'un ciutadà jove, fort i vital d'una malaltia curable ens obliga a fer una profunda autocrítica. El cas d'Alpha Pam ha aixecat una polseguera política i social a Balears, i en bona part de l'Estat, que poc a poc va amainant. Amb el temps, tot tornarà a una "normalitat" que, al nostre parer, no és tal. Aquest treball vol lluitar contra l'oblit d'un succés gravíssim que s'ha d'investigar a fons. També esdevenir una eina de divulgació i de denúncia en mans d'aquelles organitzacions i ciutadans que treballen en el camp social. En aquest sentit, el documental es certificarà amb una llicència oberta perquè pugui distribuir-se de manera lliure i gratuïta. 

"Mort accidental d'un immigrant" pretén, a través de l'història d'Alpha Pam, posar cara a la falta d'assistència que pateixen milers de persones a l'Estat espanyol des que la promulgació del Decret llei per part del govern de Rajoy els ha retirat la targeta sanitària. I per poder fer-ho amb l'autonomia i llibertat de criteri que proporciona la independència econòmica, hem habilitat un crowdfunding a Goteo: 

i un compte a Caixa Colonya:
  2056 0004 44 4102006252.    

La veu de Kalidou, amic d'Alpha Pam, i d'altres persones relacionades amb aquest cas, donaran a conèixer el que ha passat i intentaran trobar resposta als interrogants que envolten aquesta tragèdia. Amb el cas d'Alpha Pam com a exemple recent i proper, aquest documental analitzarà la situació que els immigrants sense papers viuen des de que els va ser retirat el dret al lliure accés a la sanitat pública i gratuïta. Un drama que dia a dia segueix afectant a un bon nombre de ciutadans.

Els promotors d'aquest documental porten la seva motxilla carregada d'experiències d'àmplia repercussió com "Memòria i Oblit d'una guerra", "Estat d'Exili" i "Monstres de ca meva", entre d'altres. Un equip unit per una irrefrenable inclinació cap a la temàtica social i format per Javier González, Magdalena López-Baisson, Núria Abad, Nofre Moyà, Alberto Jarabo i Pedro de Echave. 

Si us plau, ajuda'ns a difondre aquest projecte entre els vostres contactes.
GRÀCIES

Carta oberta a Catalina Cirer, presidenta de l'IMAS

Davant la notícia publicada fa pocs dies sobre l'actuació recent de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials que vós presidiu (IMAS), en relació amb l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca (AFAM), no puc passar sense fer-vos arribar la meva opinió personal, com a soci de l'entitat i com a familiar de pacient d'alzhèimer que s'afanya a acudir-hi diàriament.

Una opinió personal que, m'imagín, és compartida per bona part de la ciutadania d'aquesta illa tan malmenada per aquests governants actuals que, a la vista d'allò que fan i/o deixen de fer, ens governen, administren i representen tan pèssimament.

Les multes que imposau a AFAM des del Consell de Mallorca i les denúncies que presenta a l'IMAS contra AFAM una neboda vostra, em mouen a dir-vos què en pens i com veig jo aquest assumpte.
Si més no, perquè n'estigueu assabentada, directament i pública.

No puc començar d'altra manera, senyora Cirer, que amb una sèrie de preguntes com aquestes:

¿No vos cau la cara de vergonya, quan veis que l'antic tresorer del vostre partit polític s'enduu xifres multimilionàries dins la butxaca pròpia, a canvi de favors institucionals a empresaris recompensats, i vós dedicau temps i esforços a posar “multetes” de 60.000 euros a entitats modestes que no cerquen cap altra cosa que fer allò que hauríeu de fer vosaltres i no feis: atendre amb doblers públics les necessitats de gent malalta per demències?

¿Per què, en lloc de sancionar qui fa tot quant sap i pot per atendre de la manera millor possible persones malaltes d'alzhèimer, no vos posau a obrir nous centres públics d'atenció professionalitzada i personalitzada a tota aquesta gent que pateix alguna demència? N'hi ha tan pocs, de centres, hores d'ara a Ciutat (un o dos?), que les llistes d'espera es mostren interminables (i m'imagín que ho sabeu!)

¿Per quines cinc-centes imposau multes milionàries a una entitat senzilla i modesta com AFAM, quan sabeu ben cert que, amb això, posau en perill la seva mateixa existència, que es manté sobretot gràcies a les aportacions que hi feim socis i usuaris? ¿O és que voleu que tanquem definitivament i desapareguem per a sempre?

¿Quin dia serà que prendreu la decisió institucional de posar per davant de certes denúncies d'alguna neboda vostra, la situació vera d'una associació dedicada a alleugerir el pes feixuc de demències com l'alzhèimer, una tasca que vos correspon desplegar, a vosaltres, des d'un Consell de Mallorca amb competències transferides?

¿De què ens serveix que tengueu les competències en matèria de “Serveis socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i integració. Política de protecció i atenció a persones dependents. Complements de la Seguretat Social no contributiva. Voluntariat social. Polítiques d'atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social”, si, en lloc de posar-vos-hi de debò, vos afanyau a prendre mesures que porten a ofegar una de les poques iniciatives privades que mira de realitzar i suplir la tasca que vos pertoca, de “protegir i atendre persones dependents”, també a Ciutat?

Amb vós com a presidenta de l'IMAS, ¿què s'ha fet de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública que l'any 1999 va constituir per decret el president Jaume Matas i Palou (Art. 12)? I dels drets de les persones usuàries dels serveis socials a l'illa de Mallorca? (Art. 9) (Decret 66/1999, de 4 de juny). ¿Com creis que estau duent a efecte l'article 37 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que especifica les competències dels consells insulars i allò que els correspon de fer? ¿De què ens serveix esdevenir persones destinatàries de serveis socials, amb caràcter prioritari, com assenyala la Llei 4/2009, si tanmateix no podem ni associar-nos per fer front a les dificultats que comporta la manca d'atenció pública a la dependència?

¿Hi ha cap altra instància superior al Consell de Mallorca que vos pugui sancionar, a vós també, per incomplir el deure constitucional i estatutari d'atendre convenientment un dels sectors de la població mallorquina més vulnerable?

¿De què ens serveix que el 26 de desembre de 2006 el Ministeri de l'Interior declaràs d'utilitat pública l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca, inscrita al Registre Nacional d'Associacions de les Illes Balears, amb el núm. 311000002594? (BOE núm. 20, pàgina 3231, dimarts 23 de gener de 2007)

Sospit que, amb tot aquest enfilall d'actuacions o inactivitats vostres, podria ser que volguéssiu que ens anàssim a altres centres privats més ben valorats i més ben vists per vós, en lloc d'anar a cercar l'aixopluc que necessitam al cau modest d'una associació tan senzilla com AFAM, o en lloc de poder-ne trobar a qualque centre públic inexistent!

Si no és així, m'agradaria arribar a tenir-ne alguna casta de confirmació per part vostra. No sé si sabeu que, de fet, hores d'ara ja hi som, a un altre centre privat d'alt nivell, des de fa pocs dies...

Com que ens deis que no podem seguir anant a la modesta seu d'AFAM, n'hem hagut de cercar una altra, de seu, més gran, a corre-cuita, en ple estiu, d'un dia per l'altre... amb totes les molèsties que això comporta sobretot per al conjunt de pacients d'aquestes malalties...

No sé si n'arribarem a rebre mai cap casta d'ajut institucional, per part de l'IMAS, que ens faciliti fer-hi front, a l'increment previsible de les despeses ocasionades per aquesta situació nova que ens ve imposada per decisions vostres...!

Si no ens n'arriba cap, no podrem deixar de creure i pensar que qualcú s'està embutxacant recursos econòmics assenyalats a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de DEPENDÈNCIA (BOE núm. 299/2006), fins i tot en el cas de tenir-la reconeguda en grau III amb caràcter PERMANENT, per l'organisme públic competent, com és el nostre cas particular i familiar.

Per acabar, només se m'acut de demanar-vos que rectifiqueu decisions adoptades fins ara...
Que lluny de multar una associació que fa tot quant sap i pot per atendre de la manera millor possible gent malalta d'alzhèimer o d'altres demències, mireu d'obrir arreu de Mallorca més centres nous d'atenció pública a la dependència, que hi parin l'esment que hi cal...
I que pressioneu el Govern perquè valori com a prioritària l'atenció pública a col·lectius tan vulnerables com aquest, en lloc de parar tant d'esment a altres sectors de la població que tenen la capacitat de valdre's i sobreviure per si mateixos més fàcilment.

Palma, 21 de juliol de 2013, festa de Santa Pixeris

Alguns enllaços interessants

1. Piden la dimisión de Cirer por el cierre de la asociación de Alzheimer. Jaume Garau ha criticado que el Consell "sea cómplice de la desaparición de esta entidad que presta servicio a numerosas personas"
2. La oposición exige a Cirer que dimita por el cierre de la asociación de alzheimer. Los responsables de Afam lamentan que durante este año no han recibido "ni un euro" en ayudas públicas o de las entidades financieras
3. Cirer no dimitirá por el cierre de la asociación de Alzheimer. La consellera insular de Bienestar Socia asegura que el cierre de la Asociación de enfermos de Alzheimer no es consecuecia "de una mal gestión del Consell"
4. Cirer dice que no dimitirá porque el cierre de la AFAM "no depende de una mala gestión del Consell"
5. «La falta de subvenciones públicas y privadas nos ha condenado al cierre»
6. El menú de la càrcel (Matías Vallés):“...Sin ánimo de corregir datos inviolables, se echa de menos una compensación que se centre en... calcular el recorte nutricional de los familiares de enfermos de Alzheimer desatendidos por el mismo Consell que malvendió Can Domenge... con mayoría del partido habitual en Balears...”

Primera presentació pública del llibre “Gloses meves”

Un dimecres del mes de juliol, al capvespre, dia 17, per més senyes, a les 18 hores, feim pública la presentació primera del meu llibre primer, “Gloses meves”, a la seu de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM.
A la barriada palmesana de la Soledat.

Intervenció d'Antonina Canyelles, poeta

S'hi fan presents familiars, amics, membres i personal de l'associació, i gent interessada a seguir de prop la trajectòria i el contengut d'aquest llibre.

M'acompanyen a la mesa de presentació dues persones amigues, excel·lents: la poeta mallorquina Antonina Canyelles i l'escriptor mallorquí Miquel López Crespí.

Intervenció de Miquel López Crespí, escriptor

Estic molt content d'haver pogut presentar en públic el meu primer llibre, “Gloses meves”. I d'haver-ho fet a la seu d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, entitat a la qual van destinats íntegrament tots els donatius que s'arribin a fer amb la seva adquisició...

Es tracta de la primera de tota una sèrie de presentacions que feim comptes dur a terme arreu de Mallorca. Amb la finalitat doble, de fer-ne conèixer el contengut i de fer més visible la realitat d'una malaltia com l'alzhèimer que s'està escampant a les totes al nostre entorn europeu, el més allunyat i el més apropat.

Intervenció de Cil Buele, autor del llibre

Gràcies a la col·laboració entusiasta del bon amic, company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”, qui s'ha volgut fer càrrec de totes les despeses de l'edició i del transport dels llibres, a suggeriment seu, tot quant se'n recapta amb la seva distribució va destinat íntegrament a AFAM.

Qui vulgui col·laborar-hi, ho pot fer també en successives presentacions públiques que mirarem d'anar fent i d'anar anunciant convenientment.

També m'ho pot comunicar directament al correu rodamon@cecili.cat, i li n'enviarem l'exemplar a l'adreça domiciliària que ens indiqui; tot suggerint que s'ingressi la quantitat mínima de 13 € (la màxima no té límit!) al c/c que AFAM manté obert a IBERCAJA: 2085 8288 82 9400005080.

S'agraeix per endavant qualsevol casta de col·laboració que es vulgui fer, en uns moments en què les entitats socials dedicades al tractament de demències cròniques, com és el cas de l'alzhèimer, no tenen el suport desitjable de les institucions públiques.

Just per poder llegir comentaris com el que m'arriba via facebook, trob que s'ho paga haver-ne fet aquesta presentació:

“Avui he passat un bon horabaixa, he anat a la presentació del llibre Gloses meves, del bon amic Cil Buele, molt ben presentat per Miquel López Crespí, he conegut la seu D'AFAM, he vist que hi havia una gent extraordinària que fan una gran labor, desconeguda per la majoria que no està afectada per aquest problema, de moment, perquè ens hi podem trobar i de fet a la meva família ho sabem. El llibre m'agrada perquè les gloses són la meva debilitat. I de l'autor només puc dir que si existissin bàscules per pesar la qualitat humana, se cert que si en Cil s'hi pesàs, sortiria la paraula, Error, sobrepès! no n'hi hauria cap que fos suficient per pesar la seva. Esper que aviat puguem llegir les seves memòries que seran de los més sucós.” (MPJF)

També s'ho paga veure alguns mitjans que se'n fan ressò: (1),

A favor i en contra d'atencions acurades a l'alzhèimer

Resulta vergonyós que, amb la quantitat abusiva de gent aprofitada que se n'omple les butxaques pròpies, l'Administració pública, davant la malaltia d'alzhèimer i altres demències que pateix un nombre cada cop més significatiu de persones, es mostri clarament tan mancada de cor, de cervell i de mans per atendre-les com cal.

Hom veu que, malauradament, des d'instàncies públiques, com el Consell de Mallorca, no paren d'aixecar obstacles i posar pegues a la valuosa feina professional que realitza el personal d'una entitat mallorquina com AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, des de l'any 1994 ençà.
Mentre d'altres ens afanyam a procurar aportar-hi tots els ajuts i suports de què som capaços...

Ho reflecteixen aquests dies alguns mitjans de comunicació local que es fan ressò de la situació que travessa l'entitat hores d'ara, d'acord amb informacions trameses per membres de la Junta Directiva, que n'expliquen detalladament certs aspectes.

“Las multas del Consell ponen en peligro a la asociación de Alzheimer. La institución insular abre otro expediente sancionador a AFAM tras haberle impuesto una multa de 60.000 euros en 2011 - La salvación depende de los proyectos que se reciban de la Administración”.

AFAM achaca sus problemas a la ´venganza´ de una extrabajadora (16.07.2013 | 06:30)

La nostra relació personal i familiar amb AFAM ve motivada per la malaltia d'alzhèimer que se li diagnostica a la meva dona el 6 de maig de 2009, després de cinc anys de visites i consultes al Servei de Neurologia de Son Dureta.

Aconsellats pel Dr. Amer, el neuròleg que l'atén i que ens n'ofereix el tríptic informatiu adient, ens posam en contacte per primera vegada amb AFAM, el 17 de març de 2011.

D'aleshores ençà, durant aquests dos anys i mig, cada dia laboral ens hi hem fet presents per rebre'n les atencions acurades.

Primer, a la seu del carrer Juníper Serra, al barri de Son Armadams; posteriorment, al carrer del Rector Petro, al barri palmesà de la Soledat.

Com tots els socis i membres d'AFAM, aportam mensualment les nostres quotes pertinents, col·laboram activament en la recapta de recursos econòmics els dies assenyalats per a aquesta finalitat i, fins i tot, destinam íntegrament el que s'obté amb el repartiment i difusió del meu primer llibre, "Gloses meves".

Davant les informacions fetes públiques, ens resulta mal d'entendre que, des d'una institució pública com el Consell de Mallorca -que no es pot dir que sigui cap institució modèlica en la gestió de centres públics d'atenció específica a demències com l'alzhèimer- es decideixi requerir, multar i sancionar una entitat que, durant prop de vint anys seguits s'ha afanyat a fer com a entitat privada, amb els mitjans minsos de què disposa, allò que correspon fer a institucions públiques que no ho fan com pertoca, tot i els mitjans ingents que recapten del conjunt de la ciutadania, en concepte d'imposts i contribucions econòmiques diverses.

Tant de bo que s'arribi a imposar el seny, la raó i la comprensió per part de les més altes instàncies d'una institució insular tan representativa, com és ara el Consell de Mallorca, més concretament l'IMAS.

Tant de bo que la situació real que pateixen famílies mallorquines nombroses, que acudeixen a rebre'n diàriament l'ajuda, arribi a pesar-hi molt més que no la denúncia particular d'algun parent pròxim a la direcció d'aquest organisme públic...

De moment, a nosaltres, se'ns obliga a acudir a un altre centre particular -als pocs públics existents hi ha llistes d'espera interminables-... sortosament situat una mica més a prop de ca nostra...

Querella contra el Govern: la mort per tuberculosi del senegalès ALPHA PAM

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, mou algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Així ho expliquen en roda de premsa informativa, realitzada a la seu de la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, el 17 de juny de 2013, els representants d'aquestes entitats:

• Bernat Vicens, president de l'associació Drets Humans de Mallorca, un dels quatre col·lectius querellants, amb motiu de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès ALPHA PAM a l'illa mallorquina.
  
• Pablo Alonso de Caso, advocat que porta endavant la querella contra el Govern de les Illes Balears
  
• Madiop Diagne, president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina-, una altra de les entitats que es querella contra el Govern pel mateix motiu.
• Josep Juárez, representant de la CGT-Balears que presenta també la querella davant dels Tribunals, perquè s'aclareixi la responsabilitat penal de tots els responsables de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM.

S'ho paga seguir-ne les explicacions, a cadascun dels vídeos de la trobada.

“Elogio de lo ético”, llibre de mossèn Joan Bestard

La presentació del llibre de mossèn Joan Bestard, al centre de cultura de sa Nostra, a Palma, arreplega molta gent interessada a saber de què va aquest altre recull de reflexions, i ja en van 10, “Elogio de lo ético. Reflexiones cristianas para cada día”.

Es tracta d'un recull de pensaments breus, emesos durant 14 anys per la COPE, des de fa 4 anys, per Ràdio Nacional d'Espanya, i també des de fa més de tres anys publicats al periòdic Última Hora.

S'inicia amb l'exposició de més d'un centenar de reflexions ètiques, socials, econòmiques i polítiques. D'entre totes aquestes, em criden poderosament l'atenció les següents:

• La 105 “Una nación sin elecciones libres”, a la pàgina 80 (Octavio Paz, mexicà)
• La 91, “Las obligaciones del poder”, a la pàgina 70 (Víctor Hugo, francès)
• La 90, a la mateixa pàgina, “Una escuela de ética para los políticos” (Simón Bolívar, veneçolà)
• La 89, “La incompetencia”, a la pàgina 69 (Francisco Ayala, andalús)
• La 88, a la pàgina 68, “No es un juego de palabras: todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia...” (Alfred Emanuel Smith, nord-americà)
• La 76, “Los derechos humanos”, a la pàgina 60 (Josué de Castro, brasiler)
• La 42, a la pàgina 39, “La codicia” (Mario Vargas Llosa, peruà)
• O la 12, “Si quieres la paz, lucha por la justicia”, a la pàgina 20 (Pablo VI, italià)

Segueix el llibre de mossèn Joan Bestard Comas amb un segon recull, ara de reflexions humanes, psicològiques i pedagògiques, a partir de la pàgina 82.

Algunes de les que més m'agraden són aquestes:

• La 109, a la pàgina 85, sobre “La persona culta”, amb la reflexió del sociòleg i filòsof alemany Georg Simmel: “Culto es aquel que sabe dónde encontrar lo que no sabe” (sense “googlelitzar”, afegiria jo!)
• La 115, “La responsabilidad de ser padres”, a la pàgina 88, amb la cita del publicista nord-americà Michael Levine: “Tener hijos no lo convierte a uno en padre, del mismo modo que tener un piano no lo vuelve pianista”.
• La 117, amb esment de l'humanista i filòsof, Juan Luis Vives, “Escuchar mucho”, a la pàgina 90: “Nada es tan fàcil ni tan útil como escuchar mucho”.
• La 130, a la pàgina 99, “Leer, conversar y escribir”, citant el filòsof, polític i advocat anglès, Francis Bacon: “La lectura hace al hombre completo; la conversación lo hace ágil; el escribir lo hace preciso”.
• La 139, “Confianza en el ser humano”, al·ludint al novel·lista francès Albert Camus, a la pàgina 104: “En el hombre hay más cosas dignas de admiración que de desprecio”.
• La 142, a la pàgina 106, “Si los hombres han nacido con dos ojos, dos orejas y una sola lengua, es porque se debe escuchar y mirar dos veces antes de hablar”; fent esment de l'escriptora francesa Madame de Sévigné, “Escuchar y mirar antes de hablar”.
• La 163, sense fer cap esment de ningú, “El verdadero diálogo”, a la pàgina 120.
• La 173, “¿A qué damos importancia?”, a la pàgina 126, esmentant el cantautor i poeta andalús, Joaquín Sabina: “Los gimnasios están llenos, las librerías siguen vacías”.
• La 187, a la pàgina 135, “Contentar-se con lo que uno tiene es una fuente de felicidad”, fent citació de León Tolstoi, “Mi felicidad consiste en que sé apreciar lo que tengo y no deseo con exceso lo que no tengo”.
• La 202, “Somos radicalmente limitados”,citant el filòsof i sociòleg austríac nacionalitzat britànic, Karl Raimund Popper, a la pàgina 145, “Nuestro conocimiento es necesariamente finito, mientras que nuestra ignorancia es necesariamente infinita”.
• La 211, fent esment del poeta mexicà Amado Nervo,”La causa principal de nuestros fracasos”, a la pàgina 150, “La mayor parte de los fracasos nos viene por querer adelantar la hora de los éxitos”.
• La 238, sobre un pensament del filòsof i matemàtic grec Pitágoras de Samos, “Boca cerrada y boca abierta”, a la pàgina 168, “Más le vale a un hombre tener la boca cerrada y que los demás le crean tonto, que abrirla y que los demás seconvenzan de que lo es”.
• La 259, parant esment a Simón Bolívar, “El valor de las derrotas”, a la pàgina 181, “El arte de vencer se aprende en las derrotas”.
• I la 267, a la pàgina 186, “Aprovecha tus errores”, esmentant l'advocat nord-americà Ralph Nader, “Tu mejor maestro es tu último error”.

Conclou la tercera part d'aquest llibre de mossèn Joan Bestard Comas, amb un recull de reflexions religioses.

Em sembla molt instructiu l'índex de matèries, a la pàgina 233; com també l'índex onomàstic, a la pàgina 249, i l'índex de matèries, a la pàgina 255. Acaba l'obra amb una bibliografia força enriquidora, “GP – Actualidad”

Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat!

45 aniversari d'una ordenació sacerdotal inoblidable

Avui es compleixen 45 anys, d'aquella fita assolida el 16 de juny de 1968, quan una quinzena d'estudiants joves érem ordenats sacerdots a la capella del Seminari Diocesà, a mans de monsenyor Rafael Álvarez Lara, bisbe de Mallorca.
Érem i som la generació del 68, de capellans joves mallorquins!
Són quaranta-cinc anys farcits, per a mi, de vivències i experiències inoblidables, des d'aquella fita assolida després d'haver romàs estudiant, en règim acadèmic intern i intens, les humanitats, la filosofia i la teologia que s'ensenyava aleshores en aquell centre d'estudis eclesiàstics a més de tres-cents alumnes. Mascles tots ells.
Els darrers vint-i-cinc anys, que els he viscut juntament amb la meva esposa Isabel Rosselló, fins allà on hem pogut i sabut, ens hem dedicat a tasques cíviques i polítiques relacionades amb l'esforç, personal i col·lectiu, amb ganes de contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Primordialment al barri del Camp Rodó, a Ciutat...
Des que fa cinc anys se li va detectar la malaltia d'alzhèimer, les coses han canviat molt per a nosaltres. Ens hem hagut d'avesar a un altre ritme de vida, totalment diferent!
Anteriorment, havia viscut amb na Lina Company, l'esposa que va morir als 42 anys d'edat, víctima d'un “limfosarcoma maligne” detectat tres anys abans. Ens havíem dedicat primordialment a l'Escoltisme i als Clubs d'Esplai...
Tot això, després d'haver-me exercit com a “missioner” durant quatre anys a terres del Perú, a Amèrica Llatina, i uns altres quatre anys a terres del Burundi, a l'Àfrica Central. I d'haver prestat els meus serveis pastorals a tres parròquies de Ciutat: Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l'Encarnació, com a vicari a les dues primeres i com a rector a la darrera.
Transcorreguts aquests quaranta-cinc anys tan intensament com ràpidament, m'adon que la vida m'ha portat per uns viaranys que jo no m'havia imaginat mai. Són camins que no sempre han coincidit amb aquells que m'havia marcat de bon principi, però que han estat els recorreguts efectivament amb gent tan diversa, en àmbits tan diversos, amb feines tan diverses.
Mai no m'havia imaginat d'arribar a exercir-me com a funcionari de carrera a la CAIB, o com a regidor a l'Ajuntament de Palma, o com a conseller de Cultura al Govern de Mallorca, o com a diputat al Parlament de les Illes Balears, per exemple. I així ha estat, amb tot quant això pugui comportar.
Precisament aquests dies m'arriba la gran bona notícia de la publicació del meu primer llibre, “Gloses meves”. Editat a Mèxic, en català de Mallorca, gràcies al bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el manacorí Joan Riera Mossegat.
D'ell sorgí la idea de dedicar-ne tot quant puguem arreplegar amb la seva difusió a la lluita contra la malaltia d'alzhèimer. I així pens fer-ho, quan se'n faci la presentació pública un cop passat l'estiu:

Gloses meves publicades (per a AFAM)
(13 €, o més...

)
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
Per tot plegat, no puc deixar de sentir-me profundament agraït a aquesta vida que tant m'ha donat! Fins i tot els mals moments passats, que n'hi ha hagut molts i variats, crec que m'han servit per a valorar-la més encara.
GRÀCIES A LA VIDA, QUE TANT M'HA DONAT!