Algunes conclusions
1. Estic content d'haver pogut dedicar, com a pensionista jubilat, una part del meu temps lliure a bastir aquesta tasca informativa, i a recollir dades concretes sobre l'existència de consiliaris escoltes a Mallorca durant el segle XX. Precisament enguany, quan fa exactament seixanta anys que s'hi implanta l'Escoltisme, gràcies a la labor desplegada pel matrimoni escolta, català i catòlic, Homs-Ferret, quan es creen «les primeres patrulles scout mallorquines».
2. En aquesta etapa meva setantina, la que estic vivint suara mateix, continuo considerant el Moviment Scout com una de les eines educatives més dinàmiques, emprada durant dècades a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove. Són tan nombroses les generacions de dones i d'homes que en porten ben marcades, amb més o manco intensitat, les empremtes inconfusibles, que no es pot passar-hi per alt com si no res.
3. Un com jo, que ha tengut la sort de treballar-hi a nivells diversos, s'adona que la Mallorca d’avui, sortosament, pot comptar amb una munió de gent que la defensa i que treballa per protegir-ne el territori, la llengua pròpia, la gent que hi viu, la natura, el patrimoni, les aigües, les aus, els endemismes, etc. Alegra ben molt comprovar que no poca d’aquesta gent tan valuosa, en un moment o un altre de la seva vida, ha tengut l’oportunitat de beure directament a les fonts que ragen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
4. Durant dècades seguides del segle passat, aquest moviment educatiu catòlic esdevé una de les poques organitzacions juvenils que arriben a ser permeses i autoritzades, mentre el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb un règim polític que implica la prohibició de partits polítics, de sindicats de classe, d'organitzacions, de moviments, d'associacions...
Aleshores, certa gent activista, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències o de la cultura, arriba a trobar en l'Escoltisme moltes i diverses oportunitats d'actuar-hi.
Com la d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure; de fer-hi sortides i acampades, i romandre així en contacte directe amb la natura; d’aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a ciutadà actiu, imaginatiu i crític; de descobrir-hi àmbits de transcendència i espiritualitat; de treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara; d’emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom; d’acollir-hi amb ganes gent de fora, per aixecar tots junts un país millor; de tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures, dones i homes, etc.
El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca es converteix així en un àmbit d'actuació atraient per a gent jove, inquieta, activa, crítica, disconforme, que vol i pot trobar una sortida a les seves aspiracions, mitjançant la tasca educadora que es fa al seu l'interior, seguint el mètode scout.
5. Si hagués de remarcar la lectura d'algun dels llibres que assenyal a la bibliografia sobre aquesta temàtica concreta, m'inclinaria per suggerir «Converses sobre Escoltisme». Es tracta d'una aproximació històrica als primers 25 anys d'Escoltisme a Mallorca. S'hi recullen trossos de la història personal de cadascun dels participants en la trobada que organitza Josep M. Magrinyà i la seva esposa, Francesca Bosch, caps dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, respectivament, adscrits a la parròquia de l'Encarnació, a Palma, i que es publica l'any 1981, amb motiu del 25è aniversari de la implantació de l'Escoltisme a Mallorca.
S'hi esmenten i debaten molts d'assumptes. Entre d'altres, alguns que es refereixen a la influència de l'Escoltisme en l'Església de Mallorca (pàg. 102), o el consiliari, com a element desmitificador (pàg. 106), o la influència de l'Escoltisme sobre els consiliaris (pàg. 108) o si es pot parlar de clericalisme a l'Escoltisme (pàg. 111).
Són temes que, en referir-se a una organització com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, integrat dins la Delegació Diocesana d'Escoltisme, afecten de ple la visió que se'n pot tenir dels «orígens de l'Escoltisme a Mallorca, des de la perspectiva d'un ex consiliari escolta», com se'm demana que parli a la seu de l'Obra Cultural Balear de Manacor, a principis d'aquest any 2016.
6. Des que deix d'exercir-me com a capellà, el 20 de gener de 1982, també deix de mantenir la condició de consiliari escolta. Tot i que continuo relacionant-me amb gent del moviment, d'una manera o una altra, fins suara mateix.
D'aleshores ençà, les coses han canviat molt en aquest àmbit d'actuació pastoral juvenil. Pel que sé, s'ha anat passant d'una situació en què es pot comptar amb presències continuades de consiliaris escoltes eclesiàstics de forma més o manco intensa als agrupaments, a una escassesa tan significativa que porta a haver d'adoptar altres fórmules que desemboquen en l'establiment d'animadors de fe, seglars encarregats d'enfortir tots tres eixos fonamentals de l'Escoltisme: educació, fe i país.
Cada cop es va veient més clar que el responsable de la fe no és només el capellà, sinó que tots els caps han de ser, en certa manera, consiliaris. Per això mateix, es van organitzant cursos per promoure consiliaris nous, dirigits especialment a seglars.
7. El paper del consiliari escolta o de l'animador/a de la fe, com un cap més dins l'organització de l'agrupament escolta, roman prou definit, com a impulsor i mantenidor del contengut de la Llei, la Promesa i la Pregària escolta, aplicable a cada cas individual concret i a cada grup o col·lectiu escolta.
Em sembla oportú, per això mateix, acabar aquest escrit relatiu als consiliaris escoltes mallorquins, fent al·lusió explícita als tres elements característics del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, amb els seus tres eixos fonamentals d'Educació, Fe i País:
La LLEI ESCOLTA (segons el Moviment Scout Catòlic)
- Escoltes i guies s'afanyen a ser persones dignes de confiança.
- Escoltes i guies, són responsables amb el que es comprometen i conseqüents amb el que pensen.
- Escoltes i guies miren de construir un món millor d'així com l'han trobat.
- Escoltes i guies practiquen la solidaritat amb la gent més necessitada i s'hi comprometen.
- Escoltes i guies respecten profundament totes les persones amb què comparteixen el món.
- Escoltes i guies veuen en la natura l’obra de Déu i la protegeixen.
- Escoltes i guies no fan mai les coses a mitges.
- Escoltes i guies superen les dificultats amb un somriure.
- Escoltes i guies donen molt de valor a l'austeritat, el treball i la cura dels béns.
- Escoltes i guies aspiren a ser persones sanes.
La PROMESA ESCOLTA
Pel meu honor promet fer sempre TANT COM PUGUI
-per complir els meus deures envers Déu i el País;
-per ajudar tothora l'altra gent;
-per complir sempre la LLEI ESCOLTA.
LA PREGÀRIA ESCOLTA
Senyor Jesús,
que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i a fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com vos mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a donar-nos sense mirament,
a treballar sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
que la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat.
