dilluns, 15 d’agost del 2022

Marededéu de Bisila, patrona de l’illa de Bioko

Església parroquial de Sant Pius X,
a la ciutat de Palma (Mallorca)
L’any 2017 m’assabent que a la parròquia de Sant Pius X de Ciutat, regentada per mossèn Pere Dolç, i a la parròquia Verge de Montserrat, regentada per mossèn Jaume Alemany, la comunitat guineana BUBI resident a Ciutat celebra cada any la festa de la Marededéu de BISILA, patrona de l’illa de Bioko, on es troba Malabo la capital de Guinea Equatorial, coincidint amb el dia que l’Església catòlica d’arreu del món commemora la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria.

Imatge de la Marededéu de Bisila,
a l'interior de l'església de sant Pius X
A l’església de sant Pius X, a les 12 del migdia celebren una missa solemne, amb una participació considerable de la comunitat guineana catòlica resident a Ciutat que aquest dia 15 del mes d’agost s’ajunta a la comunitat parroquial que té per costum d’acudir-hi tots els diumenges i festes de guardar.

Seguidament, tota la comunitat guineana bubi es trasllada i fa present al saló parroquial d’una altra església de Ciutat, la de la Verge de Montserrat, on es duu a terme un dinar característic de Guinea Equatorial, amb plats cuinats i preparats per les mateixes famílies i compartits entre tots els assistents.

A la sobretaula, en un ambient summament festiu, passen hores i més hores cantant i ballant, dansant al més pur estil africà.

Aleshores me n’alegr ben molt, de saber-ho, atès que, pens jo, al meu pare ja difunt, originari de Sampaka, li hauria agradat ben molt participar-hi. En el seu nom, i de tota la família Buele, m’hi faig present cada dia 15 d’agost: 2017, 2018, 2019... I n’enregistr algunes imatges...

Amb motiu de la pandèmia, han de suspendre totes dues activitats els anys 2020 i 2021.

Membres de la comunitat  guineana bubi assistents a la missa
Sortosament aquest any 2022, encara que d’una manera molt més tímida, més senzilla i manco concorreguda, un bon grapat de guineans residents a Ciutat ens feim presents a l’església de sant Pius X, per a la missa.

Assistents a la missa, a la sortida del temple
Després acudim a un restaurant d’Inca, on celebram la festa amb un senzill i modest dinar de companyonia.

Compartint taula al restaurant Canyamel d'Inca
N'acabam la jornada a la casa de la bona amiga guineana Delfina Ebulabaté, qui, juntament amb el seu espòs Armengol Uta Erimo (que en pau descans!) són dos dels primers guineans que arriben a Mallorca i decideixen residir-hi a la dècada dels anys 60 del segle passat.

Enguany, menjar europeu...
Encara conserv amb molta d'estimació una d'aquelles fotografies en què compareixem tots tres el dia del seu matrimoni... un bon dia de l'any 1969, juntament amb la meva germana Maria Ana i mu mare Maria del Carme...

Celebrant el matrimoni de Delfina i Armengol, l'any 1969, a Palma
Durant la jornada festiva dedicada a la Marededéu de Bisila, a la casa de Delfina, tots ens ho passam molt bé. Encara que lament moltíssim desconèixer la llengua bubi que parlen amb normalitat total la resta dels assistents... 

Tant de bo que me n’ensenyin una mica, ni que siguin algunes poques expressions més útils en aquesta llengua africana que parlen bubis de Guinea Equatorial.

dimecres, 10 d’agost del 2022

Ressò de la publicació del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a alguns mitjans

A banda del que jo mateix vaig reproduint a les xarxes de la intercomunicació social, com és ara als meus blogs: MallorcaWeb, Sóc un rodamón, MésVilaWeb, a Twitter, Facebook, Youtube, Instagram  o grups de Whatsapp  diversos, m’adon que d’altres mitjans també se’n fan ressò, amb posterioritat a les seves publicacions i presentacions públiques a Palma, Marratxí i Ariany a finals del mes de juny de 2022.

Aprofitant l’època d’estiu m’he entretengut i mirat d’anar fent-ne recull, de tot el que vaig arreplegant a l’àmbit públic sobre la publicació d'aquest llibre. M’adon que, en poc temps, comença a adquirir un cert embalum. M’imagín que deu deixar ben content el bon amic, l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer... 

A mi, m’afalaga moltíssim constatar-ho. De manera que no puc deixar de donar-li gràcies, a la Vida, per tanta amistat acaramullada al llarg d’aquests 77 anys meus, en àmbits tan distints i tan diversos com enriquidors. 

A finals de juliol començ destriant allò que difon la mateixa empresa encarregada d’editar i publicar el llibre «Círculo Rojo», quan mira d’adjuntar l’autor del llibre biogràfic Jaume Fernández Balaguer amb l’actor biografiat Cecili Buele Ramis, que qualifica d’«ilustre mallorquín»

Difusió del llibre, 
per part de l'empresa editora

Fa molt de temps que no m’hi veig tractat d’una manera semblant!

Tot d’una em vénen al cap altres tractaments d’anys enrere, quan me’ls col·loquen davant del meu nom i llinatges: com a capellà, «V.R./Vuestra Reverencia», «Reverendum Sacerdotem Dominum», «Reverendo», «Nyakubahwa Patiri», «R.P./ Reverendo Padre», «Rvdo. Sr. D.»... Com a ciutadà llis i ras, «Sr.», «Benvolgut Senyor»... Com a diputat, «Hble. Sr./Honorable Senyor», «Excmo. Señor», etc.

Això d’«ilustre mallorquín», repetit més de tres vegades, em crida molt l’atenció. 

De totes les maneres, s’ho paga veure que «l’autor ens relata amb dades, dates, i detall, la vida intensa d’aquest personatge pel qual sent una gran admiració i respec­te...»

Sempre és d’agrair veure que hi ha qui valora la teva persona, d’una forma tan positiva. 

El primer dia del mes d’agost de 2022, en bon dilluns al capvespre, conduïts per l’admirable professional del periodisme Marta Garau, presentam el llibre de Jaume Fernández Balaguer, a IB3 TV

És la sisena vegada consecutiva que en feim la presentació, des que «Cercle Roig» publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón".

El presentam tots dos, en Jaume des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV 

D’aleshores ençà, se’n multipliquen pertot arreu els comentaris. Cosa que em sorprèn moltísim. Tant pel nombre i la quantitat, com pel contengut i la qualitat. No me’n puc estar d’agrair-ho!

Tres dies després, dijous, 4 d’agost, és el meu germà Jaume Buele i Ramis qui em sorprèn enormement amb la publicació d’un escrit seu que dirigeix i li publiquen a la secció «Cartas de los Lectores» del Diario de Mallorca amb un titular com aquest «Al meu germà Cecili Buele i Ramis»

Deu ser el primer pic que s'hi adreça. El cert és que hi queda ben emmarcat i centrat dins la pàgina.

Article de JAUME BUELE RAMIS,
publicat al Diario de Mallorca

De bon de veres que m’arriben al fons de l’ànima les expressions que hi amolla i que traspuen l’alt grau d’admiració i enaltiment de la meva persona que hi vol reflectir. Fins a uns límits que em resulten del tot impensables.

Gràcies, germà! M’animes a seguir pel camí emprès fa dècades i continuat fins suara mateix!

El dia de la festa de Sant Llorenç, 10 d’agost, el bon amic i antic company de lluites i treballs diversos, tant a l’àmbit de l’administració pública com dels moviments socials en defensa dels drets humans i de les persones que hi són més maltractades, Miquel Àngel Lladó Ribas, publica també al Diario de Mallorca un article que m’arriba molt endins.

Capçalera de l'article publicat al Diario de Mallorca
per MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS

Partint del visionat que n'ha fet, de l’entrevista a IB3 TV 10 dies abans, hi remarca les impressions i sensacions que li ha produït aquella conversa, tan serena i asserenada com assenyada, que mantenim amb la periodista Marta Garau

Per a mi, no solament s'esdevé una de les moltes entrevistes televisives que m’han fet al llarg de la meva vida, sinó també una de les que m’ha deixat més bon record. He de dir i reconèixer que, a diferència d’alguna altra, me’n surt, del plató, amb la sensació agradable d’haver-hi passat molt de gust, d'haver-hi estat entrevistat...

El bon amic Miquel Àngel fa una valoració molt positiva d’aquells vint minuts que dura l’entrevista televisiva. Mira de resumir-n'hi els tres eixos sobre els quals gira la raó de ser de la meva vida, en una barreja de compromís amb els més necessitats, fe cristiana i alegria de viure.

Quasi res, va dir aquell! Ja m’agradaria, a mi, que tot això que esmenta aquest bon amic meu fes part intrínseca d’una realitat palpable. Que tot plegat fos realment així com diu i assenyala. I que ultrapassàs els límits d’una aspiració, d’un desig, d’una dèria...

Li n’agraesc, de tot cor, les valoracions tan positives a què fa referència. Tant de bo serveixin per engrescar-hi altra gent...

dilluns, 1 d’agost del 2022

Presentació del llibre "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", a IB3-TV

Molt agraït a la bona acollida que ens ha dispensat l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3, amb l’amic felanitxer Andreu Sebastià Manresa Montserrat al capdavant. No me l'esperava tan intensa i immensa!

Aquest primer dilluns del mes d’agost 2022 al capvespre, m’hi he sentit com a casa, quan m’han duit fins a Calvià, en taxi de Producció, des del meu domicili palmesà, facilitant-me la participació en directe dins el programa televisiu Cinc Dies

Hi he conegut, tractat de prop i m’hi han acollit molt amablement na Maria, en Jaume Rovira, en Carlos Durán o na Marta Garau... 

Segons el meu parer modest, la periodista ha conduït professionalment el programa d’una manera molt amigable, molt propera i molt delicada, amb  grans dosis de sensibilitat manifesta, durant els llargs vint minuts que hem romàs dins del plató. M'ha encantat!

He de reconèixer que m’han deixat descol·locat els nombrosos i diversos qualificatius que m’hi han aplicat: capellà, escriptor, home valent, missioner, músic, polifacètic, polític, etc.

M’hi han sorprès enormement les intervencions d’amics com n’Andreu Obrador Siquier des de Barcelona, en Jaume Fernández Balaguer des de Sant Celoni, o en Llorenç Tous Massanet des de Ceinos de Campos (Valladolid). Els ho agraesc de tot cor.

Esper i desig que aquests vint minuts d’IB3-TV serveixin per engrescar-hi més gent, a atansar-s’hi, a llegir de cap a peus aquest llibre que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Tant de bo que ajudi molta gent no solament a conèixer més detalls d’una vida personal, tan individualitzada, sinó també i sobretot a pendre’ns el nostre pas per aquest món com està avesat a fer-ho un rodamón de bon de veres: 

«Passant les jornades fent ruta, de dia i de nit, cercant l’esperança de VIURE EN CAMÍ!».

diumenge, 31 de juliol del 2022

Presentacions diverses del llibre de Jaume Fernández Balaguer «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a IB3TV

A principis del mes de juliol, el periodista Carlos Durán del programa Cinc Dies d’IB3TV em demanava si jo disposava d’algun dia per anar al plató i parlar uns minuts de les meves memòries... Més endavant m’insistia a produir una entrevista per IB3TV a Calvià, per a la qual cosa necessitava contactar amb Jaume Fernández Balaguer, l’autor del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Li'n vaig passar les dades molt gustosament.

.

Quedàrem que dia 1 d’agost jo podria anar a IB3TV al programa 5 Dies per participar al seu directe i parlar del llibre sobre la meva persona, aproximadament de 17:15 a 18:30 h. Em digué que, en no disposar jo de cotxe propi, em passarien a cercar per ca nostra a les 16:15, i que hi acudís proveït del
DNI per poder accedir als estudis.

  

Em feia molta d’il·lusió tornar a entrar als estudis d’IB3TV, després d’haver-ho fet per darrer pic cinc anys enrere, amb motius no tan agradosos, al programa Dues Voltes. Més encara quan es tractava de parlar sobre un assumpte que m’interessava moltíssim avui dia, com era aquest llibre que ha volgut publicar el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. Convidava tothom que tengués ganes d’escoltar-nos i de veure’ns, tots dos en directe, que connectàs amb aquest programa televisiu o que ho fes després «a la carta".

   

Per a informació de qui volgués adquirir-lo i llegir-lo, l’autor oferia una relació de les llibreries que comptaven amb exemplars disponibles d’aquest llibre publicat enguany:
  • BARCELONA: Llibreria Documenta. C/ Pau Clarìs, 144
  • INCA: Llibreria Univers Literari. C/ Sant Bartomeu, 1
  • MANACOR: Llibreria Món de Llibres. Carrer Major, 7
  • MARIA DE LA SALUT: Llibreria Ses Corbates. C/ Ses Corbates, 18
  • MARRATXÍ: Estanc de sa Cabaneta. C/ Oleza, 59
  • PALMA: Llibres Colom. Pl. Bisbe Berenguer de Palou, 11 A
    Llibreria Embat. Passatge Particular Joan XXIII, S/N
    Llibreria Finis Africae. Pl. Alexander Fleming,17
    Llibreria Insula Literaria. Passatge Particular Joan XXIII,1-B
    Llibreria Lluna. General Riera, 39-B
    Llibreria Ramon Llull. Passatge Particular Joan XXIII, 5 F
  • POLLENÇA: Llibrerria l’Ull Viu. C/ Antoni Maura,7
 

La presentació del llibre a IB3TV, dilluns 1 d’agost a partir de les 17:15 hores, s’afegia a les altres cinc presentacions públiques fetes fins aleshores:

  
* a Palma Parròquia de l’Encarnació, dilluns 27 de juny de 2022),
* a Marratxí Molí del Museu del Fang, dimarts 28 de juny),
* a Ariany Centre de Cultura Son Ciurana, dimecres 29 de juny)
* a Ona Mediterrània (dimarts, 28 de juny)
* a COPE-Mallorca (divendres, 22 de juliol) 
* a IB3 TV (dilluns, 1 d'agost)

Qui el llegeixi, s’adonarà que els noms i llinatges de persones que hi apareixen són nombrosíssims, més de 240

dissabte, 23 de juliol del 2022

80è aniversari del bon amic mariando, Jaume Ribas Molinas (2): presentació de l'acte

PRESENTACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU DEL 80È ANIVERSARI DE JAUME RIBAS MOLINAS, A SON BONO (Divendres, 22 de juliol de 2022)

Bon dia tenguem tots! I bona estada en aquest lloc meravellós de Son Bono...

M’han encarregat que faci la presentació d’aquest acte. Ho faig amb molt de gust i moltes ganes de contribuir a fer d’aquesta venguda nostra a aquest indret encisador una trobada amistosa, agradable, profitosa...

Façana de les instal·lacions de Son Bono

Tot recordant moltes d’altres vengudes anteriors, a aquestes mateixes instal·lacions, dedicades a aixoplugar convivències, recessos, reunions, trobades, jornades de reflexió o de pregària que mirin d’ajudar-nos a viure una mica millor... amb més grans dosis de felicitat i de pau...

Serà bo recordar, per començar, que en Jaume Ribas ha posat molta d’il·lusió en la realització d’aquest acte, al qual ha convidat familiars i amistats més properes...

Ha triat de fer-ho un dia després d’haver complit els 80 anys, tres dies abans de la seva festa onomàstica, i a l’inici d’aquesta novena que acabarà amb la seva tasca de prevere com a «custos» del santuari marià de la Bonanova, a finals d’aquest mes de juliol...

Teniu a les mans el programa d’aquest acte, que ha elaborat tan acuradament el bon amic bunyolí Joan Brunet. Així en podreu fer un seguiment millor (i també me’n podreu advertir, si me n’arrib a sortir del solc...)

Portada del programa de l'acte commemoratiu

Veureu que es tracta d’un acte que pretén de fer presents aquí els CINC ESCENARIS on s’ha mogut més intensament en Jaume: la seva vila natal, Maria de la Salut; la seva estada llarga en règim d’internat estricte al Seminari diocesà, on realitza els estudis eclesiàstics; la seva anada a missions, al mateix cor de l’Àfrica negra, al Burundi; la seva lluita social a diversos barris de Palma; i la seva dedicació intensa a tasques d’església, com a clergue.

Llevat del primer escenari, el de Maria de la Salut, crec que puc dir que he compartit amb en Jaume la resta dels quatre escenaris on ell s’ha mogut. Ens hi hem trobat plegats: al Seminari, al Burundi, al moviment veïnal de Palma i a treballs d’església com a clergues. Pentura deu ser per això que m’ha proposat de fer-vos-en la presentació, d’aquest acte.

Veureu que cadascun d’aquests cinc escenaris compta amb la intervenció oral d’algú. El vos aniré presentant a cada inici. També compta amb algun cant interpretat, en la seva majoria, per un grup de cantaires de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari, dirigit pel bon amic campaneter Pere Reynés, acompanyat a l’orgue pel bon amic vilafranquer Pep Portell.

Pàgines interiors del programa de l'acte

Esper i desig que ens ho passem tots molt bé. 

No vos he dit res del sopar que seguirà a aquest acte... sembla que serà esplèndid a més no poder! 

Ni de la sobretaula que hi podrem afegir, al gust de tots, si voleu i ens deixen... fins a la sortida del sol...

Comencem, idò:

1- El poble pagès: Llegeixen els dos fills de nebot d'en Jaume, n'Auba i en Quim. Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. Els goigs vénen en una gravació i al final surten els noms dels que ho canten i són en Tomeu des Racó i n’Antònia Nadal.

2- Seminari. Pere Amengual.  Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. S'interpreta Canticum et oratio fidei nostrae, canta l'Schola Cantorum del Seminari amb els "pueri cantores" de l'any 1963, en una gravació històrica (no d'estudi) segurament dirigida per Toni Perelló i noltros cantant de nins.

3- Burundi. Joan Servera.  Mentrestant es projecten unes fotos per ambientar. Cor de Caminants cantarem el Canticum amoris.

4- Barris. Francisca Mas Busquets. Si no pot venir, perquè operen el seu company, en llegirà l'escrit Joan Brunet.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canten "Cal que neixin flors..." membres del Cor els Caminants.

5- Jaume Ribas, capellà.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canta el Pare nostre de Rimski-Korsakov el Cor els Caminants.

Finalment tothom entona el cant de la pau. Ho assajam un pic tots, després comencen els de l'esquerra, segueixen els del centre i després els de la dreta.

  SOPAM... i als postres, posam el vídeo d'en Jaume Ribas, de manera que  quan surten les lletres finals, bufa les candeles i cantam "Ad multos annos".

Seguim el fi de festa, començam cantant el NI MUHINBARWE. Seguim amb el programa fins que la gent es cansi.


dimarts, 19 de juliol del 2022

Al bon amic menorquí, Joan F. López Casasnovas

El mateix any que jo entrava a treballar com auxiliar administratiu a la Secretaria general tècnica del primer Govern de les Illes Balears, presidit per Gabriel Cañellas, l’any 1983, dos bons amics menorquins entraven al Parlament com a diputats: Ramon Orfila Pons i Joan F. López Casasnovas, 7 anys i vuit mesos més jove que jo, escriptor, filòleg, professor, poeta i polític compromès en la transformació radical de les nostres societats capitalistes.

Els meus primers records d’aquell duo parlamentari inseparable es belluguen entre dos recintes diferents: d’una banda el Celler Pagès, on acostumàvem a anar a dinar... i la cambra parlamentària, instal·lada al "Círculo Mallorquín" on tots dos intervenien de manera magistral.

Més de dues vegades, vaig interrompre la meva tasca com a transcriptor d’aquelles primeres sessions parlamentàries que havien de quedar ben reflectides al BOPIB, per anar a escoltar, des de la balconada del primer pis, les intervencions oratòries de Joan F. López Casasnovas (per a mi, el diputat més brillant de tots quants han passat pel Parlament de les Illes Balears, que he tengut ocasió d’escoltar, sense cap dubte).

S’hi va desplegar durant més de dues legislatures...

Adesiara ens hem anat comunicant. La seva mort m’ha arribat molt endins: 7 anys i 8 mesos més jove que jo, i amb tantes dèries de tants àmbits tan diversos: l’escriptura, la docència, la investigació filològica, la praxi política, la solidaritat internacional, la cultura en general, la lluita per una societat igualitària, etc.

Guard un record molt emotiu de quan aquest bon amic menorquí i company de lluites esquerranes republicanes, Joan Francesc López Casasnovas, amb motiu de la festa de Nadal de l’any 2009, m’envià una glosa nadalenca que, provinent de tan bon agnòstic, ja llavors i sobretot ara, em sembla, senzillament, sensacional.

No me’n puc estar de difondre-la, a tots vuit vents del món i de la bolla.

Deia així:

«Deis que ve i que ja és aquí.
Tornem-hi, idò, que hem fet bo!
Som Nadal i el que és a jo
no m’entusiasma ni

ignor que ha estat sempre així:
que tothom fa açò i allò
per demostrar el seu bon cor
(però ningú es pot pair!)

Duis l’aigua al vostre molí
i encara d’ell són les rodes
amb què, crèduls, combregau.

Món sense-seny i mesquí:
premiau el rei Herodes
amb el Nobel de la Pau!

(Glosa nadalenca, 2009)

Dos anys després, compartírem la defensa de la Pau i la Democràcia al País Basc, quan un bon grapat de persones de sensibilitats distintes es reuniren i debateren al voltant dels escenaris nous que s'estaven vivint al País Basc. Ens aplegava la voluntat de contribuir a la consolidació d'un procés que es vivia amb esperança.

Per aquest motiu redactaren una Declaració per la Pau i la Democràcia, mantenint la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquella iniciativa social i política, apareixien noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Josep-Lluís Carod-Rovira...

En bon dimecres, 30 de març de 2011, es presentava a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

Entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixien una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses: Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social; Bernat Joan, escriptor; Cecili Buele, promotor cultural; Climent Garau, promotor cultural; Esperança Marí, diputada al Parlament Balear; Francesca Tur, historiadora; Jaume Mateu i Martí, escriptor; Joan Carrero, moviment pacifista; M. Antònia Font, professora; Magdalena González, pedagoga musical; Sebastià Alzamora, periodista i escriptor...

Lògicament,  no hi podia faltar la signatura i el suport de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg.

Als dies següents s’hi varen sumar moltes d'altres adhesions que feien veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans. Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restablís d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

I encara mantenc viu el record d'un tercer episodi dels nostres encontres. Es dóna el mes d’abril de 2011, quan Forum Musicae, l’entitat mallorquina que presidia Magda González i Crespí, impulsà i promogué la reestrena de l’Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l’ONU.

Havia de ser-hi interpretat per l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor de Noies i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Salvador Brotons, a la mateixa seu de l’ONU, el 24 d’octubre de 2011, amb la finalitat de commemorar-ne el 40è aniversari...

L’entitat mallorquina dugué a terme una campanya de captació de suports, tan institucionals com individuals, que permetessin fer realitat aquell somni.

Més d'una cinquantena d'entitats i més de tres-centes cinquanta persones, a títol individual, hi van fer suport arreu dels Països Catalans. Entre aquestes, hi apareixia la participació entusiasta de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS.

Com a creient que som en l'altra dimensió desconeguda, (digau-li Déu, cel, eternitat, paradís, vida eterna, etc.), desig de bon de veres que descansi en pau aquest bon amic menorquí, gran lluitador en defensa de les causes més nobles per les quals s’ho paga engrescar-se: la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre persones, pobles i nacions.

dissabte, 16 de juliol del 2022

A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!

diumenge, 10 de juliol del 2022

Una de les reflexions sobre el sínode, l'assemblea de bisbes 2023, a Mallorca

El bon amic mancorí Jaume Gual Mora ens passa un escrit que consider summament interessant, per les reflexions profundes que ofereix, respecte del que és i comporta el sínode o assemblea de bisbes que el papa Francesc ha convocat. Fa relació a la diòcesi de Mallorca, segons l’autor que el signa.

Sembla que prové d’un mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, que n’ha fet pública l’opinió al diari AraBalears el proppassat 9 de juliol.

Comença l’autor reconeixent que l’objectiu papal d’aconseguir una participació àmplia i plural, a Mallorca no ha estat assolit, vistes les conclusions a les quals arriba oficialment el bisbat mallorquí: «aquest objectiu d’una participació àmplia i plural no s’ha assolit»... 

Si el papa Francesc volia que l’assemblea de bisbes s’iniciàs amb una etapa de participació pública i oberta a totes les persones, fins i tot aquelles que es defineixen com a atees o que pertanyen a altres confessions, no es pot dir que s’hi hagi complit aquest desig del papa, ni tan sols entre els mateixos catòlics mallorquins: «un nombre de participants al voltant de 1.500 persones amb un perfil de majors de 70 anys, catòlics practicants i majoritàriament dones, que ben justet representen l’1% dels que solen anar a missa els diumenges. La primera conclusió és que la crida del papa no ha encisat ni tan sols els catòlics.»... 

On més endins m’arriba l’escrit d’aquest doctor i llicenciat mallorquí és quan fa referència al poc esment de Déu, a les poques al·lusions a Déu, al poc parlar de Déu, a la inexistència deu,  a la substitució de Déu, al gran oblit de Déu, al poc interès per Déu...

Tot plegat, ho considera com l’evidència d’«una profunda ignorància de les causes del problema».

Per a un com jo que, com tants d’altres, hem estudiat Teologia, m’arriben endins les afirmacions d’aquest mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració: «és significatiu un tret del document: gairebé no es parla de Déu»... «no es diu res de com viure, individualment i com a comunitat, com si Déu realment existís»... «fins i tot els catòlics tenguem més bo de fer parlar del papa o dels capellans que parlar del Creador. I aquest és un problema ben real.»... «El gran oblidat és Déu, no l’Església, i la seva marxa no ha estat per la manca de capellans; simplement Déu ha deixat d’interessar. » 

A un com jo, que, a aquestes alçades de la meva vida setantina, continuo afanyant-me, en la mesura de les meves possibilitats minses, a comportar-me com a creient, catòlic, cristià, compromès en la causa del Crist, aquest escrit em serveix d’esperó, i m’engresca a treballar, amb més afany encara, perquè l’església dins la qual he nascut, crescut i madurat, deixi de ser la que veim que és, i passi a ser la que Déu vol que sigui. Amb l’ajut de Déu, per descomptat!

Faça de l'església de sant Ildefons, a Barcelona

Precisament aquest escrit m'arriba, pocs instants després d’haver participat en la celebració eucarística a l’església barcelonina de Sant Ildefons, on hem mirat d’aprofundir en l’ensenyament que ens fa arribar la paràbola el bon samarità: ni clergues, ni escolans, ni eclesiàstics... consideren prioritari l’ajut al desvalgut. Tan sols un samarità (marginat del món jueu) s’aplica diligentment a atendre qui ho necessita, i s’hi aboca totalment.

I, per si això no bastava, llegesc al full "El Pregó. Eclesial d'informació i opinió" núm. 604 (6), 2022, pàg. 3:

"Jesús, de fet, en comparació amb la seva cultura, va ser un profeta poc "religiós" antropològicament parlant. Era un profeta o predicador laic itinerant, ni monjo, ni sacerdot, ni levita, allunyat de sinagogues i temples, que prescindia de les lleis religioses (Mc, 3-16).
Jesús era religiosament  un outsider atípic i atòpic, i SITUAVA DÉU NO EN ELS LLOCS RELIGIOSOS HABITUALS sinó com a font d'aigua viva que rajava del cor dels creients (Jn 4) i que no era en els àmbits de les jerarquies piramidals sinó ENTRE ELS AFERS DELS MÉS SENZILLS".

Bona data, la de la festa de Sant Cristòfol 2022, per a reflexions com aquestes!

dissabte, 9 de juliol del 2022

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón": persones que hi apareixen (i 4)

 L’esment, al llibre, de moltes persones conegudes

Mentre, diversos destinataris reben i llegeixen exemplars del llibre que l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer, ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», em van arribant comentaris i opinions diverses que hi fan referència, directa o indirecta.

Amb motiu del viatge que he fet recentment a Perpinyà, aprofit l’avinentesa per deixar-hi algun exemplar, a gent coneguda de Catalunya Nord. El bon amic Teo Vidal, qui juntament amb la companya maonesa Maria Benejam Berger, com sempre, m'hi han acollit la mar de bé, i n’han rebut un exemplar dedicat i signat, en un moment de la nostra retrobada amigable, em fa una observació sobre un fet en el qual jo no havia caigut: «Hi surten molts noms de persones que et coneixen o has tractat...»

Efectivament, quan m’he posat a fer-ne la llista, m’adon que són moltíssims els que hi apareixen! No m’hi havia fixat, d’una manera acurada i detenguda. Veig que hi surten molts noms i llinatges d’antics companys d’estudis. Amb molts d’ells no he tornat a mantenir cap altra casta de relació, des que deixàrem d'estudiar plegats. 

La lectura d'aquest llibre em duu a demanar-me, què se’n deu haver fet, d’aquelles vides compartides en algun moment de la nostra existència damunt d’aquest món nostre!

Tot recordant-hi els que ja se n’han anat d’aquest món, (veig que són molts, per als quals desig vivament la seva plena fruïció del cel nou i la terra nova on impera la justícia!), n’hi veig d’altres, que, d’una manera o una altra, hem aconseguit de mantenir, en mesura major o menor, una certa relació al llarg d’aquests darrers anys.

També n’hi apareixen algunes, d’amistats fetes amb posterioritat als estudis primaris, secundaris o superiors realitzats. Per motius i circumstàncies diverses, l’autor del llibre els hi ha volgut esmentar. Això m’ha portat a retrotraure’m a situacions viscudes, més o manco intensament, temps enrere. 

La lectura de les pàgines d’aquest llibre m’ha duit a reviure-ho tot de bell nou, amb una gran força, inesperada, insòlita, increïble. Li he d’agrair a l’autor que m’ho hagi fet reviscolar.

N’he pres algunes notes, aprofitant els moments lliures d’aquesta estada meva setmanal a la ciutat de Barcelona (sempre m’ha agradat molt visitar-la, romandre-hi, recórrer-la a peu, observar-n’hi detalls, assaborint-n'hi la cuina casolana catalana, admirant-ne edificis singulars, etc.)

El recull de totes les notes arreplegades, m’ha duit a elaborar aquesta llista de noms de persones que apareixen esmentades en alguna de les pàgines que conformen aquest llibre que Jaume Fernández ha volgut publicar.

Pentura me n’he deixat algunes sense citar-les. Sempre serà fruit d’una elaboració deficient de part meva, més que de les ganes o l’intent d’amagar-hi o ocultar-ne res ni ningú. (Ja em dispensarà qui em pugui dir que hi ha aparegut, al llarg del llibre, i que no figura en aquesta llista, que he fet, a estones perdudes, d’una manera ràpida i accelerada). Vagin per davant les meves disculpes. (N’agrairé qualsevol detall que m’arribi com a esmena, correcció o suggeriment).

LLISTA DE NOMS QUE APAREIXEN EN AQUESTA EDICIÓ PRIMERA DEL LLIBRE (presentats per ordre alfabètic, indicant-ne pàgines, i sense parar esment a citacions o esments de l’autor o meva), com a mostra d'agraïment personal meu, tant a la tasca desplegada per l'autor com a l'amistat i coneixença mantengudes amb cadascuna de les persones esmentades:

Adolfo Fernández 39
Agustí Baró 118
Agustí Estela 39
Agustí Serra 117
Alfred Miralles 49, 51
Andereya Makarakiza 57
Andrés Buele R. 164, 172
Andrés Buele S. 21, 27, 40, 109, 165, 172
Andreu Genestra 39
Andreu Obrador 29, 74, 155ss, 177
Andreu Rebassa 39
Ángel Fernández 177
Ángel Sáiz 40
Anselm Álvarez 69
Antoni Company 38
Antoni Estarellas 38
Antoni Font 39
Antoni Guardiola 39
Atoni Mir 106
Antoni Ramis 39
Antoni Roig  73, 74
Antoni Rullan 76
Antoni Vidal 146
Antònia Mas 66

Baltasar Barceló 38
Bartomeu Company 84
Bartomeu Ferrer 45
Bartomeu Jaume  28
Bartomeu Mestre 164, 177
Bartomeu Morey Fo. 39,
Bartomeu Morey Fe. 69
Bartomeu Nicolau 50
Bartomeu Pascual 74
Bartomeu Suau 40, 74
Bartomeu Tauler 74, 76
Bartomeu Vaquer 61, 64, 70
Bernat Aguiló 103
Bernat Martorell 62, 69
Bernat Pou 62
Bernat Segui 27
Biel Massot 6, 177
Biel Perez 38
Biel Vilanova 123

Carles Gasòliba 102
Carme Feliu 140ss, 177
Carme Riera 146
Carme Vidal 84, 115,150ss, 177
Catalina Mas 66
Caterina Canyelles 99
Cecilia Chamizo 177
Cesáreo Gabaraín 14

Damià Pons 101
Dolores Fernández 63

Eduardo Jordá 47
Erasmo Hinojosa 64
Esther Moreno 163

Felip Guasp 39
Fèlix Pons 98
Francesc Antich 106
Francesc Jaume 26
Francesc Suárez 40, 62, 64
Francinaina Cirer 87
Francisca Hernátndez 26
Francisca Vidal 151, 83
Francisco Morales B. 69
Francisco Morán 48
Frantz Fanon 48

Gabriel Barceló 99
Gabriel Estarellas 26, 47
Gabriel Janer 146, 151
Gabriel Pérez 39
Gabriel Ramis 50
Gabriel Reynés 23
Gabriel Seguí 75
Gaspar Munar 27
Gemma Martorell 59
Guillem Bauzà 16
Guillem d'Efak 165
Guillem Gelabert 19
Guillem Martorell 39
Guillem Miralles 49, 51, 74
Guillem Morlà 39, 62
Guillem Payeras 156
Guillem Simó 151

Inocencio Lara 160
Isabel Rosselló 7, 9, 66, 87, 88, 89, 98, 118, 160, 163, 166, 168, 169, 172
Itziar González 102
Iván Mella 76

Jaime Quintans 39
Jaume Bisellach 45
Jaume Buele 164
Jaume Darder 38
Jaume Matas 106
Jaume Obrador 144
Jaume Ramis M. 22
Jaume Ribas 39,51
Jaume Rovira 40
Jaume Salom 40
Jaume Santandreu 11, 61, 76, 133ss, 177
Jaume Serra A. 63
Jaume Serra P. 62
Jean P. Sartre 48
Jerònima Ribot  22
JL Garcia 123
Joan Bauçà 169
Joan Bestard 62, 73, 74
Joan Casas 38
Joan Company 45
Joan Darder 62, 74
Joan Fageda 168
Joan Ferrer 13
Joan Hervàs 33
Joan Julià 273
Joan Lladó 39
Joan Mas 14
Joan Mas F. 39
Joan Mas V. 33
Joan Matas 122
Joan Mora 38, 74
Joan Munar 80
Joan Nicolau 45
Joan Oliver 39
Joan Perelló 148ss, 177
Joan Pla 138
Joan Riera 38, 40, 61, 62, 64, 66, 68, 117, 161
Joan Rosselló 75
Joan Sunyer 74
Joaquim Castellet, 38
John F. Kennedy 73
Jordi Coch, 38
José Legrá 165
José M. Pemán 40
Josefina Company 84
Josep-Lluís Carod-Rovira 106
Josep A. Fuster 74, 76
Josep Clar 45
Josep Pesquero 39
Josep Noguera 74
Josep Pla 11
José Sacanell 45
Juan J. Martínez 39
Juan M. Bandrés 97

Lina Company 7, 9, 80, 81, 83, 85, 118, 150, 161, 171, 172
Lleonard Muntaner 113, 115, 138
Llorenç Tous, 75, 113ss, 137ss, 151, 158, 177
Llorenç Villalonga 100
Lluc Riera 74

M. Antònia Munar 100
M. del Carme Ramis 22, 117, 171
M. Lluïsa Quadreny 19
Magdalena Arbona 109
Magdalena González 118
Manuel López 39
Marc Sansó 40
Maria Ana Buele 164, 172
Maria Quetglas 63
Maria Ubeda 14
Mariano Moragues 62, 63
Martí de Porres 165
Mateu Cladera 38
Mateu Matas "Xuri" 117
Mateu Morro 153ss, 177
Mateu Ramis 62, 63, 76, 144, 153, 158, 160, 161
Mercedes Toledo 76
Mikaeli Micombero 56
Miquel Amengual 62
Miquel Bestard 62
Miquel Company 69, 159ss, 177
Miquel Font 39
Miquel Lliteres 16
Miquel López C. 48, 118, 143ss, 177
Miquel Mayol 102
Miquel Monserrat 39
Miquel Mulet 69
Miquel Parets 137
Miquel Perelló 39
Miquel Riera 40
Miquel Serra 40
Miquel Vives 177
Mohamed Sidati 102
Mohammed Abdelaziz 99, 103

Nadal Trias 40
Nicolau Company 83, 151

Oriol Junqueras 134

Papa Joan XXIII 73
Papa Pau VI 50
Papa Pius XII 82
Pare Atanasi 26
Pau Lladó 177
Pau Oliver 45
Paula García 177
Pep Estelrich 75
Pere Barceló G. 37, 62
Pere Esteve 102
Pere J. Amengual 157ss,177
Pere Llabrés 45
Pere Llompart 39
Pere Noguera 101
Pere Orpí 75
Pere Pons-Estel 39
Pere Ramis 39
Pere Reig 39
Pere Rosselló 40
Pere Rotger 40
Petica Feliu 40

Rafael Álvarez L. 43, 44, 45
Rafel Feliu 40
Rafel Julià 39
Rafel Mayol 39
Rafel Nicolau 39
Rafel Sansó 40
Ramon Izqüe 164
Ramon Oró 164
Ramon Serra 38
Ricardo Collantes 177
Ricardo Lozano 39
Rita Sastre 66
Roberto Mesa 48
Rosa V. Romero 162

Salvador Llull 39
Sebastià Barceló  15
Sebastià Feliu 19
Sebastià Franch 62
Sebastià Martorell 84
Sebastià Mesquida 38
Sebastià Pons 39
Sebastià Salom 51
Sebastià Serra 99, 167ss, 177

Teodor Suau 74
Teodor Úbeda 59, 61, 63, 69, 76
Teodoro Obiang 103, 111
Tio Quico 27
Tomeu Suau 38
Toni Bauzà 123
Toni Garí 117
Toni Mas 38
Toni Ramis 69
Tonina Canyelles 117

Valentín Herrero 14
Vicent Tur 69

Xesc Sanchis 117
Xose M. Beiras 102

Zully S. Moreno 162ss, 177

dijous, 30 de juny del 2022

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Ariany (Son Ciurana): "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (3)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A ARIANY: Casal de Cultura «Son Ciurana» (Dimecres, 29 de juny, a les 19:30 h)

Quan el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer em comunicà que presentaríem aquest llibre seu, redactat en un català tan pulcre, sobre mi, aquest dimecres, festa de Sant Pere, a la vila mallorquina d’Ariany, vaig sentir una satisfacció immensa.

A la sala del centre de Cultura arianyer de SON CIURANA

Primer de tot, perquè Ariany és el poble on va néixer ma mare, Maria del Carme Ramis Ribot, na «Maria Pou», una de les tres filles de l’amo en Jaume «Xamena» i madó Jerònia «de sa Canova», segons tenc entès, amb tres germans més. Família nombrosa, família de vuit membres: quatre mascles i quatre femelles.

En segon lloc, vaig sentir una satisfacció immensa, perquè sempre he volgut passejar arreu del món (per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina on m’he arribat a moure al llarg de la meva vida de 77 anys complits), sempre he volgut escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com se sol dir, l’orgull personal de «tenir una cama arianyera», així com també en tenc l’altra de «guineana». Déu, la Vida,  m’ha fet així, i n’estic i em sent molt orgullós. Li’n don moltes gràcies, sempre!

En tercer lloc, em causà una satisfacció immensa venir a presentar aquest llibre de l’autor marratxiner amic, perquè a Ariany, m’hi he acostat no poques vegades al llarg de la meva vida, a més de venir a veure per uns pocs dies la padrina Jerònia i el padrí Jaume, també per visitar tios i ties que vivien i treballaven a la pagesia (la tia casada amb un tio de sa Figuereta, el tio casat amb una tia de ses Burgues, la tia casada amb un tio Botó, el tio fadrí); encara hi tenc cosins i l’única cosina que em queda, n’Antònia «Botona», a qui tenc i mantenc molt gran afecte; així mateix conec i aprecio moltíssim el rector de la parròquia, mossèn Melcior Fullana, amb qui hem compartit experiències missioneres al centre de l’Àfrica negra; i tenc igualment no pocs coneguts arianyers, famosos en àmbits diversos i per motius variats.

L’autor d’aquest llibre, el cabaneter Jaume Fernández Balaguer, també hi té coneixences que l’han duit a prendre la decisió de presentar el seu llibre aquí, a Ariany.

CIL BUELE, a la sala plena de Son Ciurana, Ariany

Mirant l’assistència a aquest acte, hi veig gent del poble i de fora poble. Això em satisfà moltíssim. Entre d’altres motius, perquè em fa veure que la meva família mallorquina, la família Buele Ramis, continua sent molt apreciada en aquesta illa nostra; tot i els grans canvis produïts a la Roqueta, des que hi arribà el primer negre africà, que fou mon pare, l’any 1929 del segle passat. 

Aleshores, en tota Mallorca, no n’hi havia cap altre, de negre! Just suara mateix que, a qualsevol cantonada de Ciutat te’n pots trobar a caramull, de negres! I a no poques viles i pobles de l’illa mallorquina també. Sortosament per a tots noltros, crec jo!

Assistència de gent d'Ariany i de fora poble

Tot i que, a diferència dels europeus blancs, amb ulls blaus i butxaques més plenes, que rebem d’Ucraïna amb els braços oberts,  veim que són nombrosíssims els negres africans que, en ple segle XXI, cauen morts a la frontera entre Àfrica i Europa, amb ganes d’entrar dins territori espanyol a Ceuta i Melilla! Malauradament per a tota la humanitat!

Pens que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha fet i desplegat molt bé la tasca de presentar aquest «rodamón» que teniu davant voltros i que som jo, quan l’ha volgut presentar per escrit i amb imatges, de la manera que podeu veure en tenir el llibre a les mans. 

Precisament vull remarcar això que comporta el subtítol que hi ha posat la «biografia d’un rodamón»: s’està referint a la biografia succinta del primer mulato «mallorquí» dels darrers cent anys (amb la vènia i el permís del bon amic manacorí Guillem d’Efak, qui, com ell mateix em reconeixia, no havia nascut a Mallorca com jo, sinó a Guinea, com recordàvem amigablement tots dos plegats quan encara vivia entre noltros).

Sempre que he pensat en aquesta bella vila mallorquina, la d’Ariany, m’ha semblat veure-la com un poble molt agradós. Si bé qualcú pot parar esment a la seva dimensió física petita, no pot deixar de considerar-lo i valorar-lo grandiós, gegantí, enorme, immens pel que fa a les seves grans dosis d’humanitat, de laboriositat, de valentia i de coratge que manté ben vius, quan ha de fer front, com cap altre poble de la costa, a la vida del treball al camp, passant-hi així l’existència damunt d’aquest planeta... 

Sempre he vist Ariany com un gran poble que sap treballar la terra amb afany, conreant-la, mantenint el bestiar, vivint austerament i durament a les èpoques més difícils... 

A les instal·lacions arianyeres de Son Ciurana,
CIL BUELE amb l'assistència i els GEGANTS d'ARIANY

Per això pens que degué esser molt valenta ma mare arianyera quan, després d’haver treballat el camp d’Ariany, d’haver-se fet collidora d’ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, o collidora d’olives a la finca artanenca de Morell, a contra-corrent d’usos i costums d’aquella època, s’atreví a rompre motles, tota coratjuda, i inicià una altre estil de vida, a Ciutat, com a serventa del notari Cabot

Quina valenta dona no degué ser, quan arribà a casar-se i formar una família amb un home negre com a espòs! Una dona mallorquina, d’Ariany, amb un home negre, d’Àfrica!  No s’havia vist mai això, a la Mallorca d’aquell temps. No n’hi havia hagut cap altra, de dona, que ho hagués fet mai, a la Mallorca de l’any 1943, quan tots dos es casaren per l’església, al temple palmesà de Sant Gaietà, a Palma, un 12 de setembre a les 5 del matí... ves a saber tu per què degueren casar-se tots dos tan de matinada...

Amb l'autor del llibre JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER,
familiars i amics que li fan suport

Vos he volgut dir tot això, senzillament, perquè res de tot quant apareix en aquest llibre, sobre la meva persona, res, absolutament res, no pot passar per alt aquests orígens meus arianyers. Me’n sent molt ufanós, de la meva procedència, personalitzada, individualitzada, caracteritzada, tan ben marcada pel tarannà característic de la vila mallorquina d’Ariany.

Despús-ahir mateix, vaig voler donar gràcies a Déu, quan férem la presentació d’aquest llibre a la parròquia de l’Encarnació, a Ciutat. Avui, tots dos, en Jaume l’autor i jo el protagonista,  hem vengut aquí a donar-vos les gràcies, a voltros, gent d’Ariany, per esser així com sou, per fer això que feis i per viure com viviu: amb aquesta empremta tan ben marcada que vos empeny a continuar mantenint fermament les essències més valuoses de la mallorquinitat més genuïna i profunda. 

La mateixa que s’inicià, precisament, 700 anys abans que arribàs a Mallorca mon pare, des de Guinea Equatorial on havia nascut, quan l’any 1229, des de Catalunya estant, va arribar a aquestes terres el rei en Jaume, i ens capficà dins l’Europa d’aquell temps. 

Espai de cultura farcit de gent

Hores d’ara, continuam fent-hi part, com a territori constituït, entre d’altres elements significatius, per uns indrets on compartim la mateixa llengua i parlam el mateix idioma...

Tant de bo que aquest llibre d’en Jaume Fernández Balaguer contribuesqui, d’alguna manera, a escampar i difondre arreu de tots els nostres territoris la llavor d’una estimació més intensa i profunda cap a la nostra estimada llengua catalana, en la nostra versió més genuïna i autèntica, la que utilitzam noltros sempre cada dia, aquí, arreu de Mallorca, i d’una manera tan valuosa i singularment significativa a la vila mallorquina d’Ariany.

Moltes gràcies, per haver-nos atès amb tanta diligència!

En representació de l'Ajuntament d'Ariany,
el regidor d'Igualtat i Cultura PAU LLADÓ OLIVER (PSIB-PSOE)
fa suport a la presentació del llibre

Gràcies al batle president de l'Ajuntament d'Ariany, Joan Ribot (El Pi), al regidor d'Igualtat i Cultura Pau Lladó Oliver (PSIB-PSOE), a tota la Corporació municipal i a tota la gent que vos heu volgut fer presents en aquesta sala esplèndida de Son Ciurana, per  participar en la presentació d'aquest llibre de l'autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón".