PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A ARIANY: Casal de Cultura «Son Ciurana» (Dimecres, 29 de juny, a les 19:30 h)
Quan el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer em comunicà que presentaríem aquest llibre seu, redactat en un català tan pulcre, sobre mi, aquest dimecres, festa de Sant Pere, a la vila mallorquina d’Ariany, vaig sentir una satisfacció immensa.
 |
| A la sala del centre de Cultura arianyer de SON CIURANA |
Primer de tot, perquè Ariany és el poble on va néixer ma mare, Maria del Carme Ramis Ribot, na «Maria Pou», una de les tres filles de l’amo en Jaume «Xamena» i madó Jerònia «de sa Canova», segons tenc entès, amb tres germans més. Família nombrosa, família de vuit membres: quatre mascles i quatre femelles.
En segon lloc, vaig sentir una satisfacció immensa, perquè sempre he volgut passejar arreu del món (per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina on m’he arribat a moure al llarg de la meva vida de 77 anys complits), sempre he volgut escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com se sol dir, l’orgull personal de «tenir una cama arianyera», així com també en tenc l’altra de «guineana». Déu, la Vida, m’ha fet així, i n’estic i em sent molt orgullós. Li’n don moltes gràcies, sempre!
En tercer lloc, em causà una satisfacció immensa venir a presentar aquest llibre de l’autor marratxiner amic, perquè a Ariany, m’hi he acostat no poques vegades al llarg de la meva vida, a més de venir a veure per uns pocs dies la padrina Jerònia i el padrí Jaume, també per visitar tios i ties que vivien i treballaven a la pagesia (la tia casada amb un tio de sa Figuereta, el tio casat amb una tia de ses Burgues, la tia casada amb un tio Botó, el tio fadrí); encara hi tenc cosins i l’única cosina que em queda, n’Antònia «Botona», a qui tenc i mantenc molt gran afecte; així mateix conec i aprecio moltíssim el rector de la parròquia, mossèn Melcior Fullana, amb qui hem compartit experiències missioneres al centre de l’Àfrica negra; i tenc igualment no pocs coneguts arianyers, famosos en àmbits diversos i per motius variats.
L’autor d’aquest llibre, el cabaneter Jaume Fernández Balaguer, també hi té coneixences que l’han duit a prendre la decisió de presentar el seu llibre aquí, a Ariany.
 |
| CIL BUELE, a la sala plena de Son Ciurana, Ariany |
Mirant l’assistència a aquest acte, hi veig gent del poble i de fora poble. Això em satisfà moltíssim. Entre d’altres motius, perquè em fa veure que la meva família mallorquina, la família Buele Ramis, continua sent molt apreciada en aquesta illa nostra; tot i els grans canvis produïts a la Roqueta, des que hi arribà el primer negre africà, que fou mon pare, l’any 1929 del segle passat.
Aleshores, en tota Mallorca, no n’hi havia cap altre, de negre! Just suara mateix que, a qualsevol cantonada de Ciutat te’n pots trobar a caramull, de negres! I a no poques viles i pobles de l’illa mallorquina també. Sortosament per a tots noltros, crec jo!
 |
| Assistència de gent d'Ariany i de fora poble |
Tot i que, a diferència dels europeus blancs, amb ulls blaus i butxaques més plenes, que rebem d’Ucraïna amb els braços oberts, veim que són nombrosíssims els negres africans que, en ple segle XXI, cauen morts a la frontera entre Àfrica i Europa, amb ganes d’entrar dins territori espanyol a Ceuta i Melilla! Malauradament per a tota la humanitat!
Pens que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha fet i desplegat molt bé la tasca de presentar aquest «rodamón» que teniu davant voltros i que som jo, quan l’ha volgut presentar per escrit i amb imatges, de la manera que podeu veure en tenir el llibre a les mans.
Precisament vull remarcar això que comporta el subtítol que hi ha posat la «biografia d’un rodamón»: s’està referint a la biografia succinta del primer mulato «mallorquí» dels darrers cent anys (amb la vènia i el permís del bon amic manacorí Guillem d’Efak, qui, com ell mateix em reconeixia, no havia nascut a Mallorca com jo, sinó a Guinea, com recordàvem amigablement tots dos plegats quan encara vivia entre noltros).
Sempre que he pensat en aquesta bella vila mallorquina, la d’Ariany, m’ha semblat veure-la com un poble molt agradós. Si bé qualcú pot parar esment a la seva dimensió física petita, no pot deixar de considerar-lo i valorar-lo grandiós, gegantí, enorme, immens pel que fa a les seves grans dosis d’humanitat, de laboriositat, de valentia i de coratge que manté ben vius, quan ha de fer front, com cap altre poble de la costa, a la vida del treball al camp, passant-hi així l’existència damunt d’aquest planeta...
Sempre he vist Ariany com un gran poble que sap treballar la terra amb afany, conreant-la, mantenint el bestiar, vivint austerament i durament a les èpoques més difícils...
 |
A les instal·lacions arianyeres de Son Ciurana,
CIL BUELE amb l'assistència i els GEGANTS d'ARIANY |
Per això pens que degué esser molt valenta ma mare arianyera quan, després d’haver treballat el camp d’Ariany, d’haver-se fet collidora d’ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, o collidora d’olives a la finca artanenca de Morell, a contra-corrent d’usos i costums d’aquella època, s’atreví a rompre motles, tota coratjuda, i inicià una altre estil de vida, a Ciutat, com a serventa del notari Cabot.
Quina valenta dona no degué ser, quan arribà a casar-se i formar una família amb un home negre com a espòs! Una dona mallorquina, d’Ariany, amb un home negre, d’Àfrica! No s’havia vist mai això, a la Mallorca d’aquell temps. No n’hi havia hagut cap altra, de dona, que ho hagués fet mai, a la Mallorca de l’any 1943, quan tots dos es casaren per l’església, al temple palmesà de Sant Gaietà, a Palma, un 12 de setembre a les 5 del matí... ves a saber tu per què degueren casar-se tots dos tan de matinada...
 |
Amb l'autor del llibre JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER,
familiars i amics que li fan suport |
Vos he volgut dir tot això, senzillament, perquè res de tot quant apareix en aquest llibre, sobre la meva persona, res, absolutament res, no pot passar per alt aquests orígens meus arianyers. Me’n sent molt ufanós, de la meva procedència, personalitzada, individualitzada, caracteritzada, tan ben marcada pel tarannà característic de la vila mallorquina d’Ariany.
Despús-ahir mateix, vaig voler donar gràcies a Déu, quan férem la presentació d’aquest llibre a la parròquia de l’Encarnació, a Ciutat. Avui, tots dos, en Jaume l’autor i jo el protagonista, hem vengut aquí a donar-vos les gràcies, a voltros, gent d’Ariany, per esser així com sou, per fer això que feis i per viure com viviu: amb aquesta empremta tan ben marcada que vos empeny a continuar mantenint fermament les essències més valuoses de la mallorquinitat més genuïna i profunda.
La mateixa que s’inicià, precisament, 700 anys abans que arribàs a Mallorca mon pare, des de Guinea Equatorial on havia nascut, quan l’any 1229, des de Catalunya estant, va arribar a aquestes terres el rei en Jaume, i ens capficà dins l’Europa d’aquell temps.
 |
| Espai de cultura farcit de gent |
Hores d’ara, continuam fent-hi part, com a territori constituït, entre d’altres elements significatius, per uns indrets on compartim la mateixa llengua i parlam el mateix idioma...
Tant de bo que aquest llibre d’en Jaume Fernández Balaguer contribuesqui, d’alguna manera, a escampar i difondre arreu de tots els nostres territoris la llavor d’una estimació més intensa i profunda cap a la nostra estimada llengua catalana, en la nostra versió més genuïna i autèntica, la que utilitzam noltros sempre cada dia, aquí, arreu de Mallorca, i d’una manera tan valuosa i singularment significativa a la vila mallorquina d’Ariany.
Moltes gràcies, per haver-nos atès amb tanta diligència!
 |
En representació de l'Ajuntament d'Ariany,
el regidor d'Igualtat i Cultura PAU LLADÓ OLIVER (PSIB-PSOE)
fa suport a la presentació del llibre |
Gràcies al batle president de l'Ajuntament d'Ariany, Joan Ribot (El Pi), al regidor d'Igualtat i Cultura Pau Lladó Oliver (PSIB-PSOE), a tota la Corporació municipal i a tota la gent que vos heu volgut fer presents en aquesta sala esplèndida de Son Ciurana, per participar en la presentació d'aquest llibre de l'autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón".
.jpeg)
.jpeg){kind=link}
