dijous, 7 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (1): la situació actual del català a les Illes

El diari Última Hora de dia 7 de juny de 2012 (pàg. 25) informa que el Parlament Europeu tractarà la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, la setmana que ve, concretament dijous dia 14.

Una delegació de l'STEI-i i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, ha d'anar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, convidada per l'Intergrup “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” que aglutina parlamentaris de tot l'arc parlamentari europeu..

Na Magdalena González, per part de l'Assemblea, i na Maria Antònia Font, per part de l'STEI-i en són les portaveus, que han convocat a na roda de premsa informativa per a divendres, 8 de juny de 2012, a les 11 del matí, a la seu de l'STEI-i, per explicar aquesta eixida.

Tant de bo que serveixi per fer reflexionar els dirigents del Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses que semblen entestats a prendre i mantenir mesures contràries a la promoció i impuls de la llengua catalana en aquest territori dels Països Catalans.

dilluns, 4 de juny del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (d): què és per a mi el Parlament Europeu?

Record perfectament la primera vegada que trepitj territori belga, a la Gàl·lia antiga. És a l'any 1973, en vol procedent del Burundi (Àfrica Central), d'on m'adreçava cap a Mallorca, destrossat profundament pel genocidi interètnic viscut de ben a prop...

Aleshores tenc l'oportunitat d'allotjar-me al cèntric Hotel Metropole de la ciutat de Brussel·les, en un temps en què, del Parlament Europeu com a tal (Estrasburg, 1958), se'n parla poc, des de fa poc temps, i sense gaires instal·lacions visibles a la ciutat de Brussel·les...

Com a polític, a mida que passa el temps, m'he d'empassar una de les sabors més agres que he tastat: no haver aconseguit de ser-ne elegit membre, eurodiputat.

Des de sempre m'ha fet molta il·lusió afanyar-me a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig i sé que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'ha quedat en un mer somni, després d'haver-ho intentat diverses vegades! Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort de poder-m'hi atansar, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses ocasions.

  • Any 1988
    La primera ocasió se'm presenta quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.

    No hi arrib a obtenir cap plaça.
    Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món envitricollat de les influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
    M'hi ajuda ben molt qui aleshores s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010).

  • Any 1989
    El meu segon atansament al Parlament Europeu es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, encapçalada per Juan María Bandrés Molet (1932-2011). Jo no en surt elegit eurodiputat, en Bandrés sí. I això em serveix per veure una mica més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser-ne membre parlamentari.
  • Any 1990
    La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu és com a turista, en companyia de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent d'aquella època... Aleshores no em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades vint-i-dos anys enrere, no podem evitar de quedar-nos-hi corpresos i meravellats...
  • Any 1995
    La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu és quan tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les. La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg del temps, puc comprovar la seva sensibilitat profundament solidària amb la pau a la regió dels Grans Llacs Africans. Entre les més de 8.000 adhesions a la candidatura del mallorquí Joan Carrero com a candidat al Premi Nobel de la Pau, apareix la signatura de 9 europarlamentaris, entre els quals s'hi destria clar i català Pere Esteve i Abad.
  • Any 1998
    La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu és amb presència física a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.
  • Any 2000
    Per sisena vegada m'acost al Parlament Europeu. És quan som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües. Em pos a seguir de prop les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
  • Any 2000
    Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del mateix Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.
  • Any 2000
    Per vuitena vegada m'atans al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans en defensa de la llengua catalana. Entre aquests n'hi ha quatre del PSM: Mateu Morro, batle de Santa Maria; Josep Gomila, batle d'Alaró; Francesc Aguiló, batle de Campanet; i Joan Arbona, batle de Sóller. A l'acte també es fa present Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanen el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa dotze anys!
  • Any 2000
    El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans intern. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura per primera vegada com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.
  • Any 2003
    A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga. Conduïts per l'eurodiputat d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable. Se'ns informarà directament sobre els resultats d'aquest examen i sobre el desplegament de l'eventual procediment d'infracció contra les autoritats de l'Estat espanyol.
  • Any 2005
    El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos! Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara. Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

    Votem NO a aquesta Europa que recula!
    Diguem NO a una tal constitució
    Que ofega pobles lliures i nacions.
    ¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!
  • Any 2009
    Finalment, complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees...

Anys 2012
Ara se'm convida a assistir-hi una altra vegada (13a), donant suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, amb la finalitat de tractar sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses. Amb molt de gust m'apunt a engrescar-m'hi... La setmana que ve, davant l'intergrup Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals del Parlament Europeu a Estrasburg...

dissabte, 2 de juny del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (c): intergrup parlamentari de minories, regions i llengües

Al Parlament Europeu, a l'hora de tractar determinats assumptes, molt més concrets, es crea allò que se'n diuen intergrups parlamentaris, que es conformen amb diputats de diversos grups polítics. N'hi ha un bon grapat.

Un d'aquests és l'intergrup “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals” del Parlament Europeu.

A l'actualitat, aquest intergrup està conformat per 43 membres (28 eurodiputats i 15 eurodiputades).

La major part són del PP (Partit Popular Europeu - Demòcratacristians europeus) (16), d'ALDE (liberals) (10), S&D (socialistes) (7), VERDS/ALE (4), ECR (3) i EFD (2).

Dins aquest intergrup només hi ha un eurodiputat que parla català (Ramon Tremosa) i una eurodiputada que deu saber castellà (Izaskun Bilbao).

Entrant dins la web del Parlament Europeu, hom pot assabentar-se de tot quant s'hi publica en relació amb aquest intergrup: qui n'és la presidenta, Kinga Gál, d'Hongria, i els dos copresidents (François Alfonsi, de Còrsega, i Csaba Sándor Tabajdi, d'Hongria); quins correus electrònics mantenen disponibles ses senyories europarlamentàries, etc.

També es pot saber quins són els països originaris de cadascun dels membres d'aquest intergrup parlamentari: Alemanya (4), Còrsega, Eslovàquia (2), Eslovènia (3), Espanya (2: País Basc i Catalunya), Finlàndia (2), França (5), Gran Bretanya (1), Hongria (8), Itàlia (3), Letònia (1), Malta (1), Polònia (5), Romania (4), Suècia (1), Txèquia (1).

El membre d'edat major és hongarès, de l'any 1939, i el més jove finlandès, de l'any 1979...

MEMBRES DE L'INTERGRUP MINORIES NACIONALS TRADICIONALS, REGIONS CONSTITUCIONALS I LLENGÜES REGIONALS, AL PARLAMENT EUROPEU

  1. ALFONSI François (H) COPRESIDENT
    Ajaccio, 1953 (Còrsega) - França
    Verds/ALE - Partitu di a Nazione Corsa
  2. BAUER Edit (D)
    Samorin, 1946 Eslovàquia
    PPE (DC) - Magyar Koalíció Pártja
  3. Izaskun BILBAO BARANDICA (D)
    Bermeo (Bizkaia), 1951 Espanya - País Basc
    ALDE - PNV
  4. Simon BUSUTTIL (H)
    Attard, 1969 Malta PPE (DC) – Malte Partit Nazzjonalista
  5. Tadeusz CYMAŃSKI (H)
    Nowy Staw, 1955 Polònia EFD – Solidarna Polska
  6. Ryszard CZARNECKI (H)
    Londyn, 1963 Polònia ECR – Pologne Prawo Sprawiedliwosc
  7. Herbert DORFMANN (H)
    Brixen, 1969 Itàlia PPE (DC) – Partito Popolare Sudtirolese
  8. Michael GAHLER (H)
    Frankfurt/Main, 1960 Alemanya PPE (DC) – Christlich Demokratische Union Deutschlands
  9. Kinga GÁL (D) EX-PRESIDENTA
    Kolozsvár, 1970 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  10. Kinga GÖNCZ (D)
    Budapest, 1947 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  11. Catherine GRÈZE (D)
    París, 1960 França Verds/ALE – France Europe Écologie
  12. Zita GURMAI (D)
    Budapest, 1965 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  13. Carl HAGLUND (H)
    Esbo, 1979 Finlàndia ALDE - Finlande Svenska folkpartiet
  14. Edit HERCZOG (D)
    Budapest, 1961 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  15. Nicole KIIL-NIELSEN (D)
    Larchamp, 1949 France Verds/ALE – France Europe Écologie
  16. Ádám KÓSA (H)
    Budapest, 1975 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  17. Paweł Robert KOWAL (H)
    Rzeszów, 1975 Polònia ECR - Polska Jest Najważniejsza
  18. Jacek Olgierd KURSKI (H) Gdansk, 1966 Polònia EFD - Pologne Solidarna Polska
  19. Alain LAMASSOURE (H)
    Pau, 1944 França PPE (DC) - Union pour un Mouvement Populaire
  20. Alajos MÉSZÁROS (H)
    Bratislava, 1952 Eslovàquia PPE (DC) - Strana mad'arskej koalície - Magyar Koalíció Pártja
  21. Angelika NIEBLER (D)
    München, 1963 Alemanya PPE (DC) - Allemagne Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
  22. Alojz PETERLE (H)
    Čužnja Vas, 1948 Eslovènia PPE (DC) - Nova Slovenija - Krščanska ljudska stranka
  23. Bernd POSSELT (H)
    Pforzheim, 1956 Alemanya PPE (DC) - Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
  24. Robert ROCHEFORT (H)
    París, 1955 França ALDE - France Mouvement Démocrate
  25. Ulrike RODUST (D)
    Quakenbrück, 1949 Alemanya S&D - Sozialdemokratische Partei Deutschlands
  26. Libor ROUČEK (H)
    Kladno, 1954 Txèquia S&D - Česká strana sociálně demokratická
  27. György SCHÖPFLIN (H)
    Budapest, 1939 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  28. Debora SERRACCHIANI (D)
    Roma, 1970 Itàlia S&D - Italie Partito Democratico
  29. Csaba SÓGOR (H)
    (A Palma, 2012) Arad, 1964 Romania PPE (DC) - Romániai Magyar Demokrata Szövetség
  30. László SURJÁN (H)
    Kolozsvár, 1941 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  31. Csaba Sándor TABAJDI (H) COPRESIDENT
    Kiskunfélegyháza, 1952 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  32. Hannu TAKKULA (H)
    Ristijärvi, 1963 Finlàndia ALDE - Finlande Suomen Keskusta
  33. László TŐKÉS (H)
    Cluj, 1952 Romania PPE (DC) - Uniunea Democrată Maghiară din România
  34. Ramon TREMOSA i BALCELLS (H)
    Barcelona, 1965 Espanya Catalunya ALDE - Convergència Democràtica de Catalunya
  35. Giommaria UGGIAS (H)
    Villanova Monteleone, 1961 Itàlia ALDE - Italia dei Valori - Lista Di Pietro
  36. Ivo VAJGL (H)
    Maribor, 1943 Eslovènia ALDE - Slovénie ZARES-Nova Politika
  37. Sir Graham WATSON G (H)
    Rothesay (Scotland), 1956 Gran Bretanya Escòcia ALDE - Royaume-Uni Liberal Democrats Party
  38. Renate WEBER (D)
    Botoşani, 1955 Romania ALDE - Roumanie Partidul Naţional Liberal
  39. Cecilia WIKSTRÖM (D)
    Svanstein, Suècia ALDE - Folkpartiet liberalerna
  40. Iuliu WINKLER (H)
    Hunedoara, 1964 Romania Romániai Magyar Demokrata Szövetség
  41. Janusz WOJCIECHOWSKI (H)
    Rawa Mazowiecka, 1954 Polònia ECR - Pologne Prawo i Sprawiedliwość
  42. Tatjana ŽDANOKA (D)
    Rīga, 1950 Letònia Verds/ALE - Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā
  43. Milan ZVER (H)
    Ljubljana, 1962 Eslovènia PPE (DC) - Slovenska demokratska stranka

dimecres, 30 de maig del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (b): eurodiputats dels Països Catalans

El Parlament Europeu, format per 754 diputats escollits per sufragi universal cada cinc anys en  els 27 Estats membres, està conformat per vuit GRUPS PARLAMENTARIS EUROPEUS:

1. Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians)
2. Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu
3. Grup de l'Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa
4. Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea
5. Grup de Conservadors i Reformistes Europeus
6. Europa de la Llibertat i de la Democràcia
7. Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
8. Grup de no inscrits

Actualment (2009-2014) hi ha 54 diputats escollits a l'Estat espanyol, que funciona com a circumscripció única. Entre aquests, apareixen 15 EUROPARLAMENTARIS DELS PAÏSOS CATALANS:

PRINCIPAT DE CATALUNYA: 8
PAÍS VALENCIÀ: 5
ILLES BALEARS: 1
CATALUNYA NORD: 1

"Alejo Vidal-Quadras" Barcelona, 1945, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Maria Badia i Cutchet" S. Quirze del Vallès (Vallès Occ.), 1947 – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Raimon Obiols i Germà" Barcelona, 1940, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Ramon Tremosa i Balcells" Barcelona, 1965, CDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Salvador Sedó i Alabart" Reus, 1969, UDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Santiago Fisas Ayxelà" Barcelona, 1948, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Teresa Riera Madurell" Barcelona, 1950, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Enrique Guerrero Salom" Carcaixent (Ribera Alta), 1948, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Eva Ortiz Vilella" Oriola (Baix Segura), 1975, PP – PAÍS VALENCIÀ
"Josefa Andrés Barea" València, 1958, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Andrés Perelló Rodríguez" Bunyol (València), 1957 PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Vicente Miguel Garcés Ramón" Llíria (València), 1946, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Rosa Estaràs Ferragut" Palma, 1965, PP – ILLES BALEARS
“Marie-Thérèse Sánchez-Schmidt” Perpinyà, 1957, UMP PP – CATALUNYA NORD
"Raül Romeva i Rueda" Madrid, 1971, Verds/ALE - MADRID

Segons afirma l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, l’eurodiputat Santi Fisas, enfrontat a Vidal-Quadras, fins i tot ha fet declaracions públiques a favor de l’ús del català al plenari, que també veuria amb bons ulls l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs o l’eurodiputada de Perpinyà catalano-parlant de l’UMP, Maria Teresa Sánchez-Schmidt...

De moment, quatre dels eurodiputats catalans (Tremosa, Sedó, Badia i Romeva) ja han recuperat la unitat perduda en els darrers mesos i ja han demanat plegats una entrevista amb el president Schulz. L'ex-llibreter de Würselen, lector de Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré, ha obert una escletxa d’esperança per reparar una discriminació del català injusta i antidemocràtica...

També s'hi conformen Intergrups Parlamentaris, com és el cas de l'INTERGRUP DE MINORIES TRADICIONALS, COMUNITATS NACIONALS I LLENGÜES DEL PARLAMENT EUROPEU, integrat per una cinquantena de parlamentaris procedents de tots els grups.

El copresideixen la parlamentària popular KINGA GÁL i el liberal CARL HAGLUND.

Des que es va constituir, es dedica a analitzar els problemes que afecten les nacionals sense estat, les llengües minoritzades o les comunitats nacionals que viuen al si d'un altre estat, i a cercar solucions per als problemes culturals, socials, polítics o lingüístics.

L'intergrup es reuneix una vegada al mes, coincidint amb la sessió plenària d'Estrasburg.

ALGUNES NOTÍCIES RECENTS:

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ denuncia davant del Parlament Europeu la vulneració de directives europeus en l'apagada de TV3... i demana a la Comissió Europea un pronunciament sobre el cas. Considera que el cessament d'emissions vulnera el patrimoni de la Unió Europea i els principis fundacionals de la Carta Europea, a més de col·lidir amb el Consell d'Europa.

ARAGÓ. Europa es fa ressò de la denúncia de la Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües. Chunta Aragonesista (CHA) aconsegueix que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, mostra la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

OBRA CULTURAL BALEAR contacta amb l'eurodiputat Csaba Sógor, assistent a la reunió del Bureau dels Populars Europeus, celebrada els dies 8 i 9 de març a Palma. Sógor, membre del DAHR (Aliança Democràtica dels Hongaresos a Romania) al Parlament Europeu i de l’EPP (Grup del Partit Popular Europeu), a més a més de formar part del LIBE (Comissió per a les Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors), és membre de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu...

dimarts, 29 de maig del 2012

Territoris enllaçats pel català, a l'Europa del segle XXI (a): cronologia breu

1. La campanya cívica ENLLAÇAR TERRITORIS PEL CATALÀ s'origina a Mallorca, amb la convocatòria d'una vaga de fam en defensa de la llengua catalana, que inicia l'associació Jubilats per Mallorca l'1 de març de 2012 al casal de Can Alcover (Palma).

S'hi pretén, d'una banda, denunciar i combatre les mesures anticatalanes del Govern de les Illes Balears, presidit pel senyor José Ramón Bauzá Díaz, del Partit Popular; i de l'altra convidar tothom a defensar aquesta llengua tan malmenada des de fa tres segles, i que, malgrat tot, continua mantenint-s'hi com a l'única llengua pròpia de les Illes Balears i d'arreu dels Països Catalans.

Aquesta VAGA DE FAM PER LA LLENGUA s'hi manté durant 42 dies seguits, després que la inicïi el jubilat mallorquí Jaume Bonet, la hi mantengui durant 27 dies seguits; i després la continüi el també jubilat mallorquí Tomeu Amengual durant 16 dies seguits.

Una mesura de pressió que es perllonga, així, des de l'1 de març fins al 10 d'abril de 2012.

Mentre es fa la vaga de fam per la llengua, s'hi reben suports considerables, tant personals com col·lectius, de mitjans de comunicació, entitats i persones adherides a la causa, de les Illes Balears i Pitiüses, i de la resta de territoris dels Països Catalans: Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Moviment per la Llengua..., en són una mostra, que es veu ampliada i completada amb les més de 3.500 adhesions que van apareixent a diverses xarxes socials.

2.Amb tots aquest suports, des de l'STEI i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català s'impulsa la iniciativa ENLLAÇATS PEL CATALÀ que es va visualitzant de formes diverses:

- S'organitzen i es munten enllaçades als centres educatius, domicilis particulars i edificis públics, amb flocs quadribarrats de dimensions considerables, i amb floquets més petits a les solapes individuals, per expressar la catalanitat de l'ensenyament illenc com a mitjà de comunicació directa dins dels centres.

- S'organitza un acte reivindicatiu i de suport, al santuari de Cura, amb la participació de representants de les entitats esmentades; alhora que es difon pertot arreu la campanya d'enllaçar-se pel català, arreu de les Illes, com a mostra de rebuig a les polítiques governamentals lingüicides i contràries a la Llei de normalització lingüística que ha servit de marc legal des de l'any 1986 ençà, a les Illes Balears i Pitiüses.

- Des de l'STEI-i, es fa una Crida a la Solidaritat pel Català a les Illes, adreçada a la gent de l'OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes, STEPV-Intersindical valenciana... S'hi demana la màxima difusió de la proposta i que s'hi participi activament.

  - Es fa a saber que “davant els atacs que pateix la llengua pròpia de les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà Díaz, la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears.

- Es demana un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua, quan és atacada a les Illes Balears, enconsiderar que SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI, ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la llengua catalana a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.

  - La llengua és el LLAÇ que uneix tots els territoris dels Països Catalans.

Els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'adhereixen a aquesta campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ", penjant un llaç quadribarrat a la façana i duent-ne un de petit penjat damunt el cor, com es fa amb el dia de la dona, la pau o la sida.

El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana quan el president del govern, José Ramón Bauzá Díaz, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

  La Conselleria d'Educació fa llevar els llaços de les façanes i acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa pel Consell Escolar o pel Claustre de professors, amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres.

El conseller arriba a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però que els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

  12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, surten al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern amb l'obertura de cap expedient.

  En aquest moment històric, vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, es demana a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat.

Es tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL: "La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra."

  Es vol que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Es vol fer visible que el Govern de les illes Balears ha romput el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol introduir canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori.

Hom vol que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

  - Es proposa la iniciativa d'ENLLAÇAR ELS PAÏSOS CATALANS, per al dia 23 d'abril, festa de Sant Jordi. Es demana ajuda per estendre aquesta campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”, per tal d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada.

  També es vol que a la Manifestació del 28 d'abril a València es faci visible la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua.

Això darrer es canalitza a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Es demana la col·laboració perquè cadascú, des del seu poble i ciutat,  aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot aquest esforç: "Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força."

Es proposa de posar-se en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També es demana a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ la seva col·laboració en la campanya, informant i donant instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament a tota la gent i vagin per les paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

Ho impulsen molt intensament M. Antònia Font, Sindicat STEI-i, Illes Balears, Professora de secundària i Magda González, Assemblea de mestres i professors en català-Illes Balears. Mestra de música.

A més d'aquesta iniciativa a l'àmbit educatiu, en sorgeix una altra que impulsa el Dr. Carles Amengual, ENLLAÇATS PER LA PARAULA, que rep el suport de la resta d'entitats. Consisteix a fer la lectura continuada de textos en defensa de la llengua catalana, vuit caps de setmana seguits, durant vint-i-quatre hores seguides.

Des de diverses organitzacions i entitats es llança aquesta acció que consisteix a fer 24 hores seguides de lectura de textos, un pic cada setmana, fins als darrers vuit dies abans de la votació al Parlament Balear de la llei de la Funció Pública i, els darrers vuit dies, fer-ne la lectura ininterrompuda durant els vuit dies consecutius...

Amb lectures fixes, a determinades hores, i d'altres que pot aportar gent voluntària a la resta d'hores, en torns d'una mitja hora aproximadament, després d'haver-ho comunicat via telefònica o per correu electrònic, la primera edició es fa a Can Alcover (Palma). La segona al monestir de la Real (Palma). La tercera al santuari de Lluc (Escorca), on s'obté també la participació directa des del Micalet (València). La quarta a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor). La cinquena a la Biblioteca Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí). La sisena a l'illa de Menorca...

Enllaçats els Països Catalans, en defensa de la llengua catalana a tots els territoris, hom es proposa d'Enllaçar-hi Europa...

dimarts, 15 de maig del 2012

Salvem els Renoir, a Mallorca

M'acaba d'arribar una notícia que m'ha agradat ben molt.

S'està comprovant la força d'una resposta ciutadana davant l'anunci del tancament de les sales de cinema RENOIR a Palma.

Gràcies a l'esforç d'unes cinc persones, s'ha començat a fer una feina seriosa, encaminada a aconseguir el manteniment d'unes sales de cinema que mai per mai no s'haurien d'haver hagut de tancar a Ciutat!

Només en una setmana ja s'hi han inscrit més d'un miler de persones. Primerament, amb la signatura de fulls, després amb correus electrònics i, des d'ahir mateix, a través d'un formulari específic.

Davant d'unes perspectives tan engrescadores, m'apunt a fer-hi i a demanar-ne suports.