No ho puc entendre, senyor batle

No puc entendre, de cap de les maneres, que la nostra ciutat de Palma sigui tan renouera, a aquestes alçades del segle XXI.

No puc entendre que cada matí m'hagi d'aixecar amb un maldecap insuportable, pel renou produït durant tota la nit en algun punt de la illeta on visc... Tots els dies de la setmana, totes les setmanes del mes i tots els mesos de l'any, des del mes d'abril de l'any passat...

No puc entendre que, com a autoritat municipal, permeteu el funcionament de motors que molesten el veïnatge, a totes les hores del dia i de la nit.

No puc entendre que no hagi servit de res haver-ho denunciat diverses vegades davant les oficines municipals de la Policia Local.

No puc entendre que, al cap de tant de temps, ni amb la participació de l'anomenada Patrulla Verda, encara no s'hagi aconseguit de localitzar l'origen d'uns renous que ens produeixen tants maldecaps.

No puc entendre que una activitat que ens resulta molesta, nociva i qui sap si perillosa, pugui continuar desplegant-se durant tant de temps.

No puc entendre que hàgim de viure amb aquesta espècie de “turment xinès” que comporta, fort i no et moguis, un renou tan continuat que, sense saber d'on prové, ens penetra per les orelles, s'endinsa dins del cervell, no ens deixa dormir durant la nit i fa que ens aixequem al matí de mal humor i amb mal de cap.

No puc entendre que la ciutat de Palma continuï tenint i mantenint ben eixerida una de les parelles més estables que conec: el renou i la brutor!

Com que no ho puc entendre de cap de les maneres, vos deman encaridament, senyor batle, que mireu d'esbrinar per què passa tot això a la nostra ciutat de Palma i que hi poseu el remei que necessitam.

Moltes gràcies.

Cecili Buele i Ramis

Relacions socials i la malaltia d'alzhèimer

Avui vespre he participat en el sopar tertúlia que organitza l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca. Com a convidat, he pogut compartir l'experiència personal de viure en lluita contra els efectes nefasts de la malaltia d'alzhèimer. He volgut incidir en el paper terapèutic que, en el nostre cas, ens comporta el manteniment i la intensificació de les relacions socials, al nostre àmbit més immediat. N'he sortit més engrescat a lluitar-hi amb més ganes!

Vet ací un extracte de la meva intervenció, davant d'una trentena d'assistents:

Malaltia d'alzhèimer i relacions socials

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos
2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer
3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer
4. Quines conclusions n'extreim

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos

El diagnòstic d'aquesta demència, com a possible, ens arriba el 6 de maig de 2009, després d'haver acudit 10 vegades a la consulta semestral amb el neuròleg de Son Dureta, des del mes de setembre de 2005. Hores d'ara, en duim 16, de visites efectuades; i 81 mesos d'evolució.
De sorpresa inicial -fa més de 2 anys i mig- a l'assumpció paulatina d'una situació nova, en  la qual “deixau de ser dos, per haver d'aprendre a esdevenir només un”: basta un sol segon de distracció meva, perquè ens comporti hores de recerca... (arrecades perdudes...)
De la senzilla pèrdua de memòria a l'increment considerable de la desorientació, el desconeixement, la manca de record i de coneixement de persones i indrets...
De petits detalls (deixar de conduir cotxe, de recordar l'edat, de no saber el número del telèfon o el nom del carrer, etc.) a no poder sortir de casa tota sola... perdent-se!

2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer

Canvis en la vida domèstica diària: de fer-ne les feines domèstiques, pràcticament, ella tota sola, s'hi ha hagut d'incrementar, fort i no et moguis, la meva participació molt més intensa: cuina, gelera, rentadora, neteja, compres, etc.
Consciència que, amb un cervell que es deteriora paulatinament, només hi cap tenir-hi molta de paciència i no perdre mai la calma... davant d'un procés que se sap imparable, de moment, cap a un major deteriorament físic...
Confiança creixent en els mètodes terapèutics indicats pels professionals que tracten les demències...
Comunicació i difusió dels efectes de la malaltia d'alzhèimer i dels avanços que es produeixen a l'àmbit científic per combatre-la amb eficàcia major...

3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer

    A les xerrades de professionals entesos en la matèria a les quals hem assistit, -neuròlegs, psiquiatres, infermers, professionals de la salut- i a les publicacions específiques consultades, s'insisteix molt en la importàcia d'aquests quatre elements:

1. Els exercicis físics, sobretot caminar, dansar, manualitats, escriure, cantar, etc.
2. La dieta equilibrada, sobretot eliminar greixos, pastes, alcohol, etc.
3. Els fàrmacs adequats, sobretot els indicats pels neuròlegs
4. Les relacions socials, sobretot afavorint-ne les més habituals i acostumades
En el nostre cas i fins ara, com a dues persones jubilades, hem descartat les relacions socials que podríem dir “professionals” (hosteleria, cambrera de pisos; i administració autonòmica, netejadora), per manca d'oportunitats avinents...
N'hem intensificat, emperò, les del “voluntariat” social.
Dirigent veïnal, continua freqüentant l'associació veïnal dos o tres pics a la setmana. Hi és molt ben rebuda per la resta de membres de la Junta Directiva...
Continua participant en mogudes i mobilitzacions cíviques...
Continua assistint a xerrades, conferències, concerts, trobades diverses...
Continua anant a missa els diumenges i participant en celebracions religioses...
Continua freqüentant el domicili de persones amigues...
Continua anant a veure familiars, a Manacor i a Palma...
Continua participant en dinars, sopars i festes...
Continua anant periòdicament a la perruquera, mantenint-hi relacions d'amistat...
Continua relacionant-se personalment amb la dona de neteja domèstica...
Des de fa mig any, acudeix al centre terapèutic d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malatia d'Alzhèimer de Mallorca-, al barri de la Soledat a Palma, dos matins a la setmana. S'hi apliquen teràpies d'estimulació cognitiva, d'orientació, de memòria, d'atenció i concentració, d'abstracció i càlcul, de llenguatge, de psicomotricitat fina, de control d'esfínters, etc.

4. Quines conclusions n'extreim?

1. Tenim la malaltia d'alzhèimer molt més a prop del que pensam. Són moltes més de les que ens imaginam les persones malaltes d'alzhèimer, no només arreu del Planeta, sinó també al nostre entorn més immediat

2. Reclamam com a qüestió d'estat un tractament institucional molt més intens i acurat, adreçat específicament a la que es pot considerar l'epidèmia del segle XXI més difosa

3. Ens oferim a col·laborar amb iniciatives cíviques adreçades a procurar un tractament millor de la malaltia d'alzhèimer, tant pel que fa a les persones que la pateixen en el seu cos, com per a familiars i cuidadores.

4. Volem aprofundir més en l'actitud de familiars i cuidadors davant la malaltia d'alzhèimer; on cercar ajudes i suport per fer-hi front; com poder oferir implicació.

EPÍLEG:

Convidam la gent del nostre entorn més immediat a implicar-se en aquesta qüestió. Gairebé ningú no pot afirmar contundentment que no hi tengui absolutament res a veure. De 10 cases 9, es pot dir que tenen algun membre de la família que n'és afectat, d'una manera o una altra.

A l'hora d'aprofundir més en l'actitud dels familiars davant la malaltia, on cercar ajudes i suport i poder oferir implicació, se m'ocorre de fer-vos aquestes observacions breus:

1. Passa primera: paper primordial de les institucions públiques:

1. Servei de Neurologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per a les consultes primeres i successives. A l'actualitat, hom pot comptar també amb l'assessorament de la psicòloga d'AFAM a les mateixes instal·lacions de l'Hospital de Son Espases, a la secció d'Hospitalització

2. Servei d'endocrinologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per qüestions relacionades amb la dieta alimentària, ecografies, analítiques, etc.

3. Centre de Serveis Socials del barri (ens remeten al PAC del Centre de Salut del barri)

4. Centre de Salut del barri (que el/la metge de capçalera romangui al corrent dels informes del neuròleg, la medicació prescrita, les analítiques a fer, els símptomes i reaccions entre consulta i consu:lta al neuròleg -cada mig any- i realitzar-ne un seguiment més proper i continuat)

5. Direcció General d'Atenció a la Dependència (Govern de les Illes Balears): sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del sistema

6. Centre Serveis Socials Nord: lliurament de la documentació sobre la dependència, romanent a l'espera de visita d'inspecció

2. Passa segona: paper beneficiós de l'associació d'alzhèimer

1. Assistència periòdica a la seu social, on es fan pràctiques d'estimulació cognitiva, grups de treball, activitats diverses, sessions terapèutiques (dos pics a la setmana, dimarts i divendres, de 9 a 13 hores)
2. Elaboració i recollida d'informes d'avaluació i de seguiment de la psicòloga (entrevistes, tests, conclusions)
3. Lliurament de quadern d'exercicis de càlcul, de funcions executives i atenció, gnosies, llenguatge, memòria, pràxies,
4. Contacte amb altres persones afectades per la malaltia, i amb el personal que en té cura

3. Passa tercera: paper imprescindible de la família

1. En no tenir fills, per a nosaltres dos esdevé del tot positiu poder comptar amb la col·laboració familiar: per sortir a passejar, romandre acompanyada, assistir a trobades, visitar al domicili, asseure a taula plegats, conversar, recordar, etc.
2. Família de la Part Forana de Mallorca i família de Ciutat
3. Retrobada amb familiars majors a clíniques i hospitals
4. Contacte enriquidor amb infants menuts de la família

4. Passa quarta: paper enriquidor de les amistats, veïns, entitats...

1. L'assistència periòdica (dos o tres pics a la setmana, els capvespres) al local de l'associació veïnal, de la qual és membre des de fa 35 anys li dóna vida
2. L'anada quinzenal a la perruquera l'ajuda a mantenir contacte amb gent veïna i coneguda; com també l'anada diària a fer les compres alimentàries
3. L'estada a la casa de persones amigues i veïnes de més a prop durant una estona més o manco perllongada, la beneficia molt i li trenca la rutina monòtona diària
4. L'anada a la missa dominical l'ajuda a retrobar-se amb altra gent, a recordar i pronunciar les pregàries, a cantar, etc.

    Mallorca, 9 de gener de 2012

    Cecili Buele i Ramis,
    Espòs de malalta d'alzhèimer, amb la demència diagnosticada “com a possible” pel neuròleg, des del 6 de maig de 2009, després de 10 consultes mèdiques iniciades el mes de setembre de 2005, la qual perdura en situació que es pot qualificar d'inicial

Ruedas de molino

Ruedas de molino

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

 Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

Adéu, Decret 100, barra 1990!

Llegesc avui, amb grans dosis d'indignació i repugnància, que el president Bauzà, amic impulsor de costums forasters a ca nostra, és a punt de derogar el Decret 100/1990, de 29 de novembre, al qual sempre m'he sentit profundament agraït i en defensa del qual m'he mostrat durant aquestes dues darreres dècades molt sovint:

Menyspreus infligits a la llengua catalana, Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

Si és cert el que es publica avui (DdB, 02-01-2012), ni tan sols un quart de segle haurà aconseguit de mantenir-se vigent en aquesta terra nostra una norma com aquesta! Gràcies a la tasca de “lingüicides” tan forassenyats com el president Bauzà.

No li serveix de res que hagi estat signat pel seu antecessor en el càrrec, Gabriel Canellas i Fons, del seu mateix partit polític. Ni que l'hagi impulsat qui va ser-ne col·laboradora assídua, la consellera Maria Antònia Munar i Riutort.

Amb un cop sec de ploma, el president de les Illes Balears, successor indigne de tots els altres presidents, -que com a mínim s'han mostrat una mica més respectuosos amb la llengua catalana, l'única llengua pròpia d'aquestes illes-, pretén esborrar del mapa la protecció minsa que comporta un decret que es limita a fixar el català com a llengua d'ús normal dels membres del Govern...

Això sí, arriba a certs detalls que, pel que es veu, deixen massa malparada la sensibilitat lingüística dels actuals cappares del Govern municipal, insular, estatal i europeu, del Partit Popular.

No m'estranya gens ni mica. Des que guanyaren les eleccions, era previsible que s'atrevissin a fer això i molt més que encara ens queda per veure.

Som dels qui pensen i creuen, emperò, que cometen un error molt greu, de dimensions històriques, si, en nom d'una majoria absoluta aconseguida a les urnes, es creuen amb tot el dret del món a cometre qualsevol barrabassada que els passi pel cap.

Malauradament, després, ja no hi haurà res a fer. I s'haurà d'apel·lar, com sempre, a la dita que els nostres avantpassats acostumaven a repetir per pa i per sal: “Déu ens guard d'un ja està fet!”

Només se m'acut de dir-hi que, pel bé d'una democràcia una mica més enfortida entre nosaltres, no estaria gens ni mica malament, i m'agradaria ben molt arribar a veure, que qualque dia, per llei i sentència dels tribunals de Justícia, també els “lingüicides” van a parar a la presó.

D'aquí que toquin hores!

Maria Salleras Juan, Premi Olímpia 2011 del Lobby de Dones de Mallorca

"Amb aquesta candidatura feim un reconeixement a una trajectòria de vida -va llegir na Marisol Ramírez, durant el sopar que el Lobby de Dones de Mallorca organitzà enguany al restaurant situat al passeig de Mallorca, 16-. Aquest any Maria Salleras s'ha jubilat i així tenim l'oportunitat de posar-la al nostre llistat de persones a distingir per la causa de les dones.

Pel seu origen i educació, na Maria no estava destinada a trobar-se amb la cara més dramàtica i oculta de les societats del benestar; però ella té un punt de rebel·lia i tenacitat que l'ha duit a ser protagonista de molts d'episodis que tenen a veure amb la defensa de la dignitat, la llibertat i l'autonomia de les dones i entre elles, de les més desvalgudes.

Manllevant paraules d'una persona que l'estima molt, podem dir que, malgrat haver nascut i ser educada en institucions monolítiques que precisament no es distingeixen pel respecte i la consideració de la dona con una igual, més bé al contrari, na Maria Salleras ha sabut obrir escletxes i sense ruptures traumàtiques ni reaccions airades ha anat fent la seva. Ha seguit el camí de formar-se bé professionalment i intel·lectualment, fer feina amb grup, acceptar responsabilitat, i crear i posar en marxa projectes nous.

I sempre amb una idea primordial: el compromís per millorarla realitat i fer-ho amb honestedat.

Maria va ser una de les  primeres assistents socials de Balears, i l'única directora de Càritas en 50 anys de vida de la institució. Ella va dirigir aquesta entitat del 1995 al 2001, i la seva prioritat aquells anys va ser la professionalització dels serveis i l'atenció a la dona, treballant en equip.

Són projectes que duen la seva empremta: el centre d'acollida per dones maltractades de Palma (1989), el programa "Mar de dones", el Pis Balenguera, el projecte Filosa...

També és mèrit de na Maria haver connectat i participat d'una forma molt ampla i constant amb les plataformes de la societat civil: serveis socials públics, sindicats, etc. Així s'aconseguí la Renda Mínima d'Inserció; s'aconseguí transformar una ajuda "de beneficència" en un drets dels ciutadans i ciutadanes.

Amb ella volem recordar també la primera generació de dones de Mallorca que donaren un altre caire al treball social, passant del model d'assistència social, als serveis socials, a la seva secularització i na Maria personalment sempre compromesa amb la política d'esquerres.

També hi ha una part del caràcter de na Maria Salleras que la fa mereixedora de la confiança del Lobby de Dibes: la seva rotunda implicació amb els primers anys de l'Institut Balears de la Dona i també que sempre que l'hem necessitada, l'hem tenguda devora, amb les seves opinions i els seus coneixements. Diverses vegades ha estat una còmplice anònima per conèixer i poder reconèixer altres dones o grups que han estat candidats als nostres premis Olímpia.

El seu lligam senzill i vertader amb la situació real dels més vulnerables i oblidats ens ha permès donar a conèixer molta feina anònima i ignorada que millora la vida de tantes i tantes dones.

Per tot això i altres coses, et deim Maria que veim en tu una dona que, con diu una cançó de na Teresa Parodi, "és feliç malgrat l'incert" i que no ha deixar que el "defora" li robi la puresa ni les ganes.

Una bona candidata al Premi Olímpia d'enguany."