Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Miquel López Crespí

L'escriptor pobler Miquel López Crespí, amb Cil Buele, presentant "Gloses meves"

D'on li neix l'interès per les gloses?

És una pràctica literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat. Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine, dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir, gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a l'edat d'11.

Des de sempre admira la gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria, mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt diversos.

Per això, de tant en tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb aquesta casta de composició popular rimada.

Moltes més ganes li n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i Sureda.

O quan assisteix a alguna d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els assistents.

O quan té l'oportunitat d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”, experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral, compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a Menorca i arreu dels Països Catalans.

Els tallers i seminaris intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la tradició popular.

Però, sobretot sobretot, li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar: Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”, Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler” (“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...

N'aprèn moltes dades que l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!

No pot passar per alt, tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila mallorquina d'Ariany.

Què vol expressar amb els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?

Aquest recull de “Gloses meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor, com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià -una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i quan comença el calendari convencional nostre-.

La mort o l'aniversari commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.

Finalment, una tercera font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i per escrit.

Hi entren de ple certs processos electorals en què participa com a polític nacionalista d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura; de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana sencera...

Festa i lluita, vida i mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada, amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per primera vegada en sa vida.

Miquel López Crespí, escriptor

(a la presentació de l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)

Gloses meves, a CineCiutat: paraules de na Magda González

M'arriben tan endins, les paraules de na Magdalena González Crespí, -durant la presentació del llibre "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat-, que no puc deixar d'escampar-les a tots vuit vents del món.

Gràcies, amiga Magda!

PRESENTACIÓ ”GLOSES MEVES” de Cil Buele

S’escorxador, Palma, 5 de març de 2014

Amics, amadors de la cultura, la terra i de la bona gent,

Moltes gràcies a l’autor per atorgar-me l’honor de poder compartir aquest moment entranyable que em permetrà dibuixar, des de l’admiració i el respecte, un esbós afectuós d’un personatge que ha contribuït , sens dubte, a escriure pàgines de la història de la política del nostre país, a conscienciar de la necessitat de la lluita social i a engrandir la nostra cultura popular en la seva vessant de glosador i tot, des de l’ honestedat més absoluta.

Un escriptor és sempre la conjunció de la persona i la seva obra.
Ja que en Miquel, escriptor, s'encarregarà de parlar de l'obra, jo
parlaré de la persona, de l'home q l'ha escrita. I com que la presentació d’un llibre no deixa de ser una festa dels mots, jo en triaré uns quants per definir Cil Buele: honestedat, Coherència, Llibertat, Pont de cultures, Autenticitat, Compromís, Integritat i Amistat.

Honestedat.- Pilar entorn al qual ha girat la seva vida i especialment demostrada en tota la seva trajectòria pública, fugint dels individualismes i de tot personalisme en favor del treball dels equips, de l’esforç col·lectiu, de la confiança en la lluita col·lectiva.

Coherència.- Que el va dur a la decisió de qüestionar dogmes i creences, construïdes i divulgades per persones, posant a la balança el més pur esperit de la paraula, tal i com apareix a l’evangeli, per una banda, i per l’altra, els filtres terrenals que la interpreten, duent-lo finalment a decantar-se per la llibertat

Llibertat.- De ser en cada moment de la seva vida qui ha volgut ser i encoratjant-nos a tots cada dia a ser qui som

Pont de cultures.- La grandesa de mires que dóna conjugar arrels africanes i arianyeres en un mestissatge d’autenticitat

Autenticitat.- En Cil és tot un personatge, diferent i autèntic, no sols pel color de la seva pell, sinó també pel capell que exhibeix amb naturalitat absoluta. Pell, perquè duu sempre el país, la cultura i la llibertat a flor de pell. Capell, perquè li protegeix les idees d'un somni, el d'un poble lliure amb homes i dones iguals i lliures, entre pobles lliures i solidaris. El d’un poble amb compromís

Compromís.- Compromès amb els valors més importants per a l’ésser humà: la vida, l’amor i la pàtria

- amb la vida i amb l’amor, demostrat amb l’entrega absoluta amb que s’ha abocat a les dues dones de la seva vida, a les que dedica aquest llibre. I per una de les quals, Isabel Rosselló, vull tenir un record especial i vull manifestar públicament el meu afecte més sent it.

- amb la pàtria al servei de la qual s’ha entregat també en cos i ànima guiat sempre pel bé comú i el desinterès material més absolut. La seva trajectòria a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i a la Generalitat de Catalunya, parla per si mateixa. Rodejat en moltes d’aquestes etapes per la incomprensió, crec personalment que la ceguesa dels qui l’han envoltat han fet que es desaprofitàs una persona amb gran esperit i vocació de servei públic. En definitiva, qui hi ha perdut ha estat la nostra terra.

Integritat.- Qualitat que n’és un exemple per a les seves amistats

Amistat.- Amic dels amics fins a les darreres conseqüències. I és en aquest punt on jo vull compartir amb vostès la vessant d’en Cil que ens uneix des de ja fa un grapat d’anys: l’amor pel nostre país i el somni de veure’l complet algun dia en la seva forma política

No puc passar per alt la seva implicació personal , decisiva, en l’existència de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans des de quan aquesta, que enguany celebra ja el seu desè aniversari, era només un somni. Unes bones amigues que tenim en comú i que són per aquí, un dia em van dir: “Aquí tens el telèfon del nostre amic. Ens ha dit que té molt interès en saber d’aquest projecte. Segur que et pot aconsellar de com dur a terme aquest projecte. Crida’l!”. Jo vaig dir: I qui és aquest amic?. El conseller de cultura, em van dir. Ca!, vaig dir jo, no li puc fer perdre el temps amb aquesta quimera. Em prendrà per boja! I..., fins avui..
I, senyors, l’Orquestra ja compleix deu anys.. Deu anys que han estat un torcebraç constant amb les forces del gran ventall d’ interessos en que no es consolidàs un dels pocs projectes real, palpable i que posa sobre el terreny la realitat dels Països Catalans. Sempre les teves paraules de coratge i els teus gests han fet que no defallís i arribàs fins avui. En nom de tots nosaltres, directors, músics, moltes gràcies.

Gràcies per ser sempre present, des del racó més petit de les meves inquietuds, als moments més dolorosos que pot viure un esser humà, la pèrdua d’una mare. Com diuen a Àfrica una mare és l’univers de la persona, i en nom de la meva família et vull agrair la glosa que la recorda en la pàg 125 aquest llibre.

En uns moments històrics en que la nostra estimada nació viu moments increïbles per motius absolutament contraposats, l’esperança de llibertat, per una banda, en un altre indret, i l’opressió i persecució més rància per una altra, aquí en aquesta nostra terra estimada, jo vull convidar-vos a Enllaçar-nos per la cultura, la llibertat i per la bona amistat.

Per molts anys, Cil!

Moltes gràcies

Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Cil Buele

En bon Dimecres Sant, inici de la Quaresma al món catòlic, me'n som anat, delitós, amb moltes ganes de dirigir aquestes paraules a les 63 persones que s'han fet presents a la Sala 1 de CineCiutat, per assistir a la presentació de "Gloses meves", en la seva edició segona, feta a Barcelona.

Agraïments:

• 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí

• Als que en tenien ganes i no han pogut venir
• Als que ja vàreu venir a la presentació de l'edició primera
• 2 Als representants de CINE CIUTAT (Pedro, Javier, Olga...), per les facilitats que ens han procurat a l'hora de cedir-nos aquesta sala magnífica...
• 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Clara, Antoni, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
• 4 Als tres companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
  L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
  L'amiga, creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Magdalena González Crespí
  L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, Miquel López Crespí

Portada del meu llibre, edició segona

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a na Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys;

I que també agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, Joan Riera Fullana “Mossegat”. En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

1. No som cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat ben molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, també en CATALÀ).
2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
3. He tengut la gran sort de poder treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.
6. Què pretenc amb això?
   Primordialment TRES MOTIUS:
   1. Escampar la llavor de la paraula feta glosa, en català de Mallorca:
      1. Per als que som creients catòlics, la Paraula existeix des de l'inici del temps: “In principio erat Verbum”. I la Paraula pren cos i es fa carn en Jesús de Natzaret. I aquest convida a escampar-la, a difondre la paraula. De la mateixa manera que ho fa el pagès, quan surt a sembrar la llavor al seu camp: una part cau dins terra bona i dóna molt de fruit; però no tota acaba així: una altra part cau entre batzers i aquests l'ofeguen i no la deixen créixer; una altra cau al camí, i és trepitjada per qui hi passa; una altra cau dins zona rocosa, i se l'enduen els ocells...
      2. Cosa semblant li pot passar a qualsevol altra paraula: també a la paraula escrita en català... Només que, avui dia, podem comptar amb molts més mitjans dels que tenien a l'abast els nostres padrins i avantpassats, i no en parlem ja dels que tenien els contemporanis de fa més de dos mil anys.
      3. Per a mi, gràcies a la xarxa d'internet i els mitjans tecnològics d'avui dia, estam vivint uns temps meravellosos pel que fa a l'escampadissa de les nostres paraules, en la nostra estimada llengua catalana, arreu del món:
         1. Amb una gran facilitat i rapidesa, la podem fer arribar més enllà dels territoris que conformen els Països Catalans: el camp és tan immens que no se'n veuen els límits.
         2. La podem escampar molt ben acompanyada d'altres signes gràfics, com poden ser les imatges, els sons, les veus.
         3. La podem transmetre fins i tot a qui desconeix la nostra llengua: en pot veure el contengut traduït automàticament al seu idioma, cada cop amb una precisió més acurada.
   2. Jugar amb les lletres, jugar amb paraules, per formació humanística, filosòfica, teològica, pas un guster. Com més va més
      1. Hi veureu qualque glosa feta meva només amb monosíl·labs (com la que podeu trobar a la pàgina 46, sobre cops baixos encaixats a l'àmbit de la política)
      2. O alguna altra que dóna preeminència a una lletra determinada, com pot ser la P de Palma relacionada amb la P de la Paraula en lloc de la P de les Pistoles (pàg. 32)
      3. O qualcuna que mira de jugar amb la primera lletra de cada estrofa per conformar-ne un nom, com és el cas de la dedicada a una cosina que morí i que s'anomenava Barita (pàg. 120)
      4. Amb aquest joc de lletres i paraules, mir de fer al·lusions directes a persones conegudes, a situacions viscudes, a lluites cíviques, a festes passades, i, sobretot, al país nostre que anam fent (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer)
   3. Un tercer motiu per publicar “Gloses meves” és fer suport a una iniciativa concreta: dedicada a persones que van perdent, progressivament i de manera imparable, la seva capacitat d'usar paraules, entre d'altres limitacions.
      1. Bé sigui perquè pateixen la malaltia d'alzhèimer, bé sigui perquè pateixen altres demències.
      2. La primera entitat que se n'ha beneficiat és AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer a Mallorca-, una entitat situada al barri de la Soledat, a Palma. Va rebre l'any passat una part del que es va poder recollir amb l'edició primera.
      3. L'altra part recaptada anà a parar íntegrament a LLAR DE MEMÒRIA, una entitat que atén persones malaltes d'alzhèimer o altres demències, a la vila mallorquina de sa Pobla.
      4. Cap a aquesta segona entitat, la poblera, faig comptes destinar els guanys que se'n puguin traure amb la distribució d'aquesta segona edició de “Gloses meves”.
      5. M'imagín que tots els que sou aquí podeu destriar bé el motiu que m'empeny a fer això i a demanar-vos la col·laboració: des de l'any 2009, se li diagnosticà, a la meva dona, na Bel Rosselló, la malaltia d'alzhèimer (com a possible).
         D'aleshores ençà, miram de fer tot quant sabem i podem perquè les famílies afectades per una situació com aquesta, puguin tenir i trobar tot el suport que necessiten i que es mereixen.
         Si fins fa uns any, les institucions públiques atenien en certa manera situacions com aquestes, hores d'ara se n'allunyen cada cop més i deixen de parar-hi l'esment que cal.
         Per aquest motiu, es fa més necessari que mai refermar les nostres societats perquè ningú no en quedi desemparat i tothom hi sigui ben atès.
   4. La conclusió és òbvia:
      1. Vos recoman i suggeresc que compreu aquest primer llibre que public, amb el títol “Gloses meves”. Que, després d'haver-ne llegit la introducció i la contraportada, n'aneu llegint aquelles gloses que, mirant l'índex, vos puguin interessar més.
      2. També que n'escampeu la notícia entre les vostres amistats i persones conegudes.
      3. I, finalment, que mireu amb molt bons ulls totes aquestes persones, malauradament cada cop més nombroses entre nosaltres, que pateixen algun tipus de demència; de la qual no se'n poden mai desfer, ni elles ni qui les atén, fins que els arriba l'hora de partir...

Moltes gràcies, per haver vengut, i per haver-nos escoltat.

“Gloses meves”, l'edició segona es presenta a CineCiutat

Després d'unes presentacions de l'edició primera de "Gloses meves" (a AFAM i a LLAR DE MEMÒRIA, dedicada a la malaltia d'alzhèimer), a la fi, arriba l'hora de fer-ne la presentació pública de l'EDICIÓ SEGONA!

Amb això, es compleix el meu desig que es faci a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, de Palma, gràcies a la gentilesa dels seus màxims responsables.

DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES n'és la cita, a la qual m'agradaria que concorregués molta gent, coneguda, amiga, familiar.

Més que res, perquè hi col·laboren els bons amics Agustí Baró Bauló, Magdalena González Crespí i Miquel López Crespí. Un artista, músic, internauta, el primer. La creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la segona. I l'escriptor més prolífic amb què compten els Països Catalans, el tercer.

Esper i desig que, amb la publicitat que se n'ha fet a les xarxes, la gent se n'hagi pogut assabentar i s'hi pugui fer present la que en tengui ganes.

A la web de CineCiutat -en català- - en castellà
Vet ací un esdeveniment programat per a DIMECRES, 5 DE MARÇ, a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, Palma. T'hi esper, a tu i a qui vulgui acompanyar-te!

Al blog SocUnRodamon
Vet ací la informació relacionada amb la presentació de "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat, DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom que en tengui ganes...

A FaceBook
Vet ací l'esdeveniment anunciat a Facebook, sobre la presentació del llibre “Gloses meves” a la Sala 1 de Cine Ciutat, DIMECRES, 5 de març de 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom...

Siguem els que siguem, es presenta una bona vetlada, que pot resultar ben agradosa...

• Als vídeos del blog SocUnRodamon
• A todostuslibros.com
• LlibrescolomSL
• VIDLibreria
• EMBATLlibres
• Sintagma
• Agapea.com
• PrometeoLibros
• QuarsLlibres

"Gloses meves", presentació d'edició segona, a CINECIUTAT

Se m'acaba de comunicar que "avui surt el llibre com a novetat i el posam a disposició de les llibreries de Mallorca per la seva venda..." 

Una setmana abans de la feta, m'arriba la informació relacionada amb la presentació del llibre "Gloses meves", en la seva edició segona feta a Mallorca, segons el programa elaborat per la distribuidora, PALMA DISTRIBUCIONS, SL.

PRESENTACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DE “GLOSES MEVES” D’EN CECILI BUELE I RAMIS

LLOC: CINE CIUTAT (PALMA)

C/ Emperadriu Eugènia, 6

07010 Palma, Illes Balears ‎ 

DIA: 5 DE MARÇ DE 2014 HORA: 19:00 A 20:30

VENDA LLIBRES: 19:15 A 20:45 PVP: 15,10€

El proper dimecres 5 de març de 2014 tindrà lloc a la sala _?_ del Cine Ciutat de Palma de Mallorca, la presentació de la segona edició del llibre GLOSES MEVES, de l’autor Cecili Buele i Ramis, un recull de gloses que arrepleguen moments i temes recurrents en la vida de l’autor.

L’acte tindrà la següent estructura:

1. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts
Cançó de n'Agustí Baró Bauló.

2. PRESENTACIÓ LLIBRE – AUTOR – Durada 30 minuts
Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec de na Magdalena González i Crespí, presidenta de Fòrum Musicae i fundadora del Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Persona molt compromesa amb la cultura. Per la seva tasca incansable de recerca i difusió del patrimoni musical d’arreu dels països de parla catalana ha rebut els premis Jaume I de la Franja de Ponent (2006), Obra Social Caixa Sabadell (2009), Josep Maria Llompart de l’OCB (2009), Jaume II del Consell de Mallorca (2010) i el d’Acció Cívica de la Fundació Carulla (2010).

Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec d’en Miquel López Crespí, (Sa Pobla, 1946) novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, escriptor i historiador mallorquí. Ha guanyat els més prestigiosos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, lliurats als Països Catalans i al Principat d’Andorra.

3. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts
Cançó de Agustí Baró Bauló.

4. INTERVENCIÓ DE L’AUTOR – Durada 30 minuts
Intervenció de Cecili Buele i Ramis

Setmesones!

A la fi, després d'haver-ne iniciat les gestions, “Gloses meves”, en la seva segona edició han arribat a néixer, aquesta vegada a Mallorca!
Gràcies a Xesc Sanchis (d'Embat Llibres), a Alejandra Isern (de Palma Distribucions S.L.), i amb el disseny editorial i coberta d'Antoni Febrer, avui matí mateix -dimecres, 18 de febrer de 2014-, he pogut tenir a les meves mans els primers exemplars d'aquest recull de gloses meves en la seva segona edició, impresa a Barcelona, per Romanyà Valls, S.A.
La primera edició, feta a Méxic, s'esgotà ràpidament. Amb aquesta segona, corregida i augmentada, tenim l'oportunitat d'escampar-ne més i més, arreu de Mallorca.
N'he volgut dedicar els exemplars “a Isabel Rosselló i Girart, la dona que, des que vaig perdre la companyia de na Lina Company i Vidal, fa més de dues dècades i mitja, m'acompanya, amorosida, en el camí de lluita persistent que feim tots dos plegats, amb ganes de deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en néixer”.
També he volgut mostrar el meu agraïment profund “a la tasca desplegada pel bon amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera i Fullana Mossegat, sense el qual no s'hagués arribat a publicar mai aquest recull de “Gloses meves”.
Finalment, en aquesta segona edició, he volgut recollir les paraules que pronunciaren, durant la presentació de la primera, els meus dos bons amics, l'escriptor Miquel López Crespí i la poeta Antonina Canyelles i Colom.
Esper i desig que, amb els pocs guanys que se'n puguin traure, se n'arribin a beneficiar entitats dedicades a acompanyar la gent que pateix els efectes negatius de la malaltia d'alzhèimer o qualsevol altra de les demències que s'estan escampant als nostres dies i al nostre entorn.

El sobiranisme d'esquerres a Mallorca

A finals del mes de desembre de 2013, assistesc amb molt d'interès a la conversa que mantenen, al pati de Can Lliro, a Manacor, d'una banda, l'escriptor Miquel López Crespí i, de l'altra, el president d'Esquerra Mallorca, el polític Joan Lladó Binimelis.

El tema resulta ben interessant: “El sobiranisme d'esquerres a les Illes”.

La trobada ve motivada pel fet que Esquerra Republicana, des de fa mesos, manté contactes amb representants de MÉS per Mallorca, el projecte plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.

Originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, no s'han estalviat passes perquè també s'hi integri Esquerra Republicana.

En quatre converses breus, es parla sobre aquests quatre assumptes, que romanen enregistrats en aquests 4 vídeos breus:

• (1) Els motius d'Esquerra Republicana per integrar-se dins MÉS

• (2) Amb el PSM, acords fàcils o difícils?

• (3) Esquerra? Esquerra Republicana? Esquerra Republicana de Catalunya...?

• (4) País Balear?...

Al “2014”, de Carod-Rovira

Imatge de Xisca Mesquida, a l'inici de la presentació

Prop de dues-centes persones han acudit a la sala d'actes de l'Estudi General Lul·lià, a Palma, per assistir a la presentació del llibre “2014” de Josep-Lluís Carod-Rovira, reeditat a Lleida per Pagès editors.

Artistes escultors, treballadores socials, economistes, polítics (diputats i diputades balears, regidors i regidores municipals, militants del PSIB, PSM, ERC, EU...), artistes músics, conductors d'autobusos, professors i professores d'institut, jubilats i jubilades, sindicalistes, llibreters, funcionaris autonòmics, professors universitaris, periodistes, etc. han tengut l'oportunitat de parar esment a allò que hi han dit Lluís Pagès (editor), Jaume Garau (economista), Cil Buele (glosador), Damià Pons (escriptor) i Carod-Rovira (autor).

La meva intervenció ha estat aquesta:

"Em sent molt honorat d'haver estat triat per l'ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el bon amic i company de lluites ideològiques i polítiques, Josep-Lluís Carod-Rovira, perquè jo sigui un dels cinc presentadors d'aquest llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume Garau, l'editor Pagès i el mateix autor.

Escrit i editat, primerament a Barcelona, l'any 2007, reeditat fa poc a Lleida, i presentat avui a Mallorca, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la bíblia de l'independentisme als Països Catalans”.

No només pel seu contengut, sinó també per les formes didàctiques que empra l'autor, tota l'obra s'encamina a engrescar-nos en la tasca cívica d'aconseguir la independència per a la nació catalana sencera.

Trob que s'hi defineix molt bé el repte veritable d'avui dia: declarar espais, i exercir raons, davant camins nous... que se'ns obren al davant, cap a la sobirania plena dels Països Catalans.

Vos convid a adquirir-lo, comprar-lo, llegir-lo i difondre'n el contengut a tots vuit vents del món i de la bolla!

Dic jo:

Com que em diuen glosador

i m'agrada molt glosar,

ara m'he volgut posar

Carod-Rovira, a Capdepera: el protestantisme als Països Catalans

Els dies 24 i 25 de gener de 2014 es fan a Capdepera unes jornades d'estudis locals que centren el debat en el paper del protestantisme dins la història de Mallorca i arreu dels Països Catalans.

No hi pot faltar l'aportació que hi fa al debat gabellí Carod-Rovira i el metodisme, a unes jornades locals on Capdepera recupera la memòria de la comunitat metodista.

Commemorant el 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou, es publica el llibre El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou., editat per Cap Vermell, de 454 pàgines, i que compta amb articles dels investigadors més prestigiosos sobre aquest tema.

Les Jornades d'Estudis Locals de 2014 analitzen el paper de l'església metodista, quan Capdepera s'esdevé la capital dels protestants a Mallorca.

Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, coordina el projecte “El protestantisme als Països Catalans. Una història subterrània”. La seva presència i les seves aportacions resulten força enriquidores.

A l'espera que torni a comparèixer properament a Mallorca, amb motiu de la presentació en públic del seu llibre “2014”, a l'Estudi General Lul·lià el 6 de febrer de 2014, editat a Lleida per Pagès editors.

Carod-Rovira presenta llibre "2014" a l'Estudi General Lul·lià

Per a qui no ho sàpiga i pugui tenir-ne un cert interès, s'informa que DIJOUS, 6 DE FEBRER, A LES 19 HORES, a l'ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ es fa la presentació pública a Mallorca del llibre “2014” de Josep-Lluís Carod-Rovira (a càrrec de Pagès Editors) https://www.facebook.com/events/572132536194541/.

Em sent molt honorat d'haver estat triat per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya com a un dels quatre presentadors d'aquest llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume Garau i l'editor Pagès.

Escrit primerament l'any 2007, a Barcelona, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la bíblia de l'independentisme per als Països Catalans”. No només pel seu contengut, sinó també per les formes didàctiques emprades per l'autor, encaminades a engrescar la gent en la tasca cívica d'aconseguir la independència de la nació catalana sencera.

Amb aquest escrit, vull convidar particularment a l'acte de presentació d'aquesta edició nova de Pagès editors, feta a Lleida. 

(A veure si ens hi veim, idò (en companyia de molta d'altra gent amiga), i t'apuntes com a assistent a l'esdeveniment (que figura més amunt).)