dijous, 15 de gener del 2015

Juníper Serra? Ramon Llull!


Per als catòlics, la canonització d'una persona difunta és una declaració oficial que fa el papa. S'hi certifica que aquella persona es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant...

En relació amb la meva opinió personal sobre l'anunci papal de la canonització del mallorquí Juníper Serra, he de dir que la meva cama arianyera, propera a molta gent petrera que admir moltíssim, m'empeny a dir-hi la meva.

M'entren ganes d'endinsar-m'hi, tot i que puc aportar ben poc relacionat amb aquesta figura egrègia mallorquina, quan m'assabent que el papa Francesc, jesuïta sudamericà, ha manifestat el seu desig de canonitzar el franciscà mallorquí, Miquel Josep Serra i Ferrer.

La meva condició de catòlic i de mallorquí no em permet de passar-hi de llis, com si no res.

He de reconèixer que no som cap expert en aquest personatge, ni en conec gaire les dades de la seva biografia, ni he estat mai cap entusiasta de l'obra missionera que realitzà.

Tot i amb això, sempre n'he admirat la seva capacitat d'actuació, per la seva obra ingent que desplegà, sobretot a Mèxic.

L'obra biogràfica que publicà el seu amic mallorquí, el Pare Palou, ajuda ben molt a copsar més a fons el paper i la figura d'aquest personatge petrer. És un clàssic.

M'agradaria, emperò, atansar-me més a prop d'allò que puguin opinar certs companys meus, amb els quals he tengut la gran sort de compartir la perspectiva missionera alliberadora durant uns anys a terres d'Amèrica Llatina.

A l'hora que em criden poderosament l'atenció certs aspectes d'aquest anunci papal, em sembla entendre i copsar que l'ànima americana, sens dubte impulsora de moltes decisions que adopta aquest argentí, convertit en el cap suprem de l'Església Catòlica, l'ha d'empènyer a realitzar actuacions que tenen molt a veure amb la realitat religiosa, política, social i econòmica que envolta les Amèriques. Em sembla inevitable.

Certament, en recordar la figura del Pare Serra i visitar les missions que desplegà a la Sierra Gorda de Querétaro habitada pels indis pames, hom se'n surt meravellat. Les nombroses esglésies que va construir, durant els vuit anys que romangué a la zona, han estat declarades patrimoni cultural. La ciutat més important s'anomena Jalpan de Serra, en memòria d'aquest mallorquí franciscà, doctor en Teologia.

Tot plegat fa veure clarament que fou un home molt inquiet. Mai no va voler romandre durant molt de temps instal·lat a cap lloc. Sempre volia fer-ne el recorregut a peu, caminant milers de quilòmetres.

El seu biògraf conta que quan l'expedició espanyola arribà a Veracruz, el Pare Serra no va voler fer el trajecte cap a la ciutat de Mèxic en el carruatge que li corresponia, sinó que volgué fer tot el camí a peu. Cosa que li provocà que una nit, dormint a terra, fos picat per un animal verinós que li provocà una ferida que mai no va poder arribar a curar del tot, sempre li dificultava els moviments i li provocava dolors intensos.

Malgrat tot, continuà treballant anys a Sierra Gorda i posteriorment es va traslladar al col·legi franciscà de la ciutat de Querétaro on romangué un temps.

Quan els jesuïtes foren expulsats de Mèxic, quedaren abandonades les missions que havien obert a les Califòrnies. El Pare Serra s'hi traslladà, viatjant en vaixell des del port de San Blas, a l'Estat Mexicà de Nayarit -lloc esplèndid per a la pesca de la llampuga!-. A l'església parroquial encara ara s'hi pot veure una placa commemorativa del pas de Fra Juníper pel port.

El frare franciscà mallorquí fundà les principals ciutats de la Califòrnia estatunidenca (a Mèxic hi ha dos estats que s'anomenen així), com San Diego, San Francisco, Monterrey i altres.

En ser territori de conquesta, sempre l'acompanyaven grups de soldats. I conten que el Pare Serra s'havia d'enfrontar molt sovint als abusos que aquests cometien. Amb la intenció d'acabar definitivament amb aquells comportaments militars abusius, viatjà a la ciutat de Mèxic, on s'entrevistà amb el virrei Bucarelli i aconseguí que aquest emetés un decret que manava que els indis fossin acollits i protegits pels missioners, evitant així els abusos dels soldats.

Només són algunes de les generalitats que permeten recordar, a grans trets, qui va ser aquest mallorquí insigne, aquest franciscà de la vila mallorquina de Petra, el Pare Juníper Serra.

Lamentablement, no conec a fons la vida i obra d'aquest paisà extraordinari. Però sí que he tengut la sort de recórrer alguns dels territoris que ell trepitjà segles abans.

I, també, he mirat de recordar els treballs realitzats per mi, com a missioner a terres d'Amèrica Llatina durant una partida d'anys. Amb concepcions distintes. En situacions distintes. Des de perspectives pastorals distintes. I sense arribar ni a les soles de les sabates d'aquest personatge petrer... pel que fa a construccions de temples...
Ja sé que no som qui per fer-ho. Però, si jo hagués tengut l'oportunitat de recomanar-li, al papa Francesc, la canonització d'algun altre personatge mallorquí, abans de suggerir-li el Pare Serra, li hagués assenyalat expressament en Ramon Llull.

Més ara, quan l'estat islàmic continua fent-ne de les seves arreu del Planeta: "Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor" (Llibre d'Amic e Amat).

Però això ja són figues d'un altre paner!

dimecres, 31 de desembre del 2014

Glosa de cap d'any - 2014


Si durant l'any acabat
contactàrem qualque pic,
vet ací el que t'escric
ara, l'any nou començat.

Quins tres reis? Porten justícia?
Ationen llibertat?
I la solidaritat?
Mai no duen cap malícia?

Any nou, vida nova” deien
els nostres avantpassats.
Bé sabien el que feien,
quan calia anar endavant.

Any nou, vida nova” dic,
en un temps en què fa falta,
quan veus tanta gent malalta,
enlairar-se més d'un pic.

Que s'acostin novetats
perdurant aquest Any Nou,
lluny es quedin soledats,
enc que facin poc renou.

Vull trencar tota cadena
que me pugui esclavitzar;
vull gaudir la llibertat
que se'n pugui dir ben plena.

Amb la solidaritat
per senyal i per senyera,
dominant la terra entera,
visca la humanitat.

De justícia en vull arreu
i que no sigui gens torta,
sinó aquella que comporta
veritable i justa veu.

Tot lo bo que vull per tu
també ho vull per la gent teva,
ben igual que per la meva:
pots estar-ne ben segur.

Aquest quinze ja estrenat
que el catorze millor sia
i pitjor que el setze: via
plena de felicitat!


Montuïri, 31 de desembre de 2014

dijous, 25 de desembre del 2014

Nadala 2014 – A qui em desitgi molts d'anys


Com vols tu que faci gloses
i et desitgi un Bon Nadal?
Si bé ho mires, tant s'hi val,
m'entristeixen massa coses!

L'any catorze d'aquest segle
no resulta dels millors,
jo diria dels pitjors,
si aplicam aquesta regla:

Fa mig any que no tenc dona,
ni ma dona em té a mi;
separats feim el camí.
Podem dir-hi vida bona?

Tanta sort que a Montuïri
la tracten la mar de bé;
tot el personal l'até,
dedicant-s'hi com un ciri:

dia i nit roman encès,
fent-li llum i companyia,
bé l'escalfa i fa de guia,
fins allà on és permès...

Maleïda malaltia
la que ens duu a perdre el cap!
Cada cop més gent ho sap:
ben poc té de cosa fina.

I, amb això, vols que perduri
nostra vida per molts d'anys?
Quan s'acaben els afanys,
no val més ja que s'aturi?

Ara entenc l'advertiment
dels nostres avantpassats!
Quan deien, ben avesats
a fer front al patiment:

Déu mos guard l'enteniment
més que la vida!”

Que per molts d'anys puguem continuar celebrant les festes de Nadal i de Cap d'Any,
allà on sia i sigui com sigui!

Montuïri, 23 de desembre de 2014

NEULES FETES ENGUANY PER NA ISABEL ROSSELLÓ GIRART, la meva dona

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Consiliaris escoltes, a la dècada dels anys seixanta, a Mallorca

A finals dels anys 60 (1968/1971) i també a finals dels anys 70 (1978/1982), vaig treballar intensament com a consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: als Agrupaments Escoltes Jaume I i Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, Son Sardina, Tardor, El Viver, etc.

En guard un record tan bo, tan positiu, tan viu, que no em puc estar de “concelebrar” amb la gent escolta el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de mossèn Bartomeu Suau i Mayol, un dels consiliaris escoltes que més s'ha afanyat a mantenir-ne l'esperit, la pràctica i la vivència, a l'illa de Mallorca.

Servint-me de l'arxiu particular de la família escolta MAGRINYÀ-BOSCH, que conserva unes imatges valuosíssimes, enregistrades en “super-8”, n'he extret parcialment una edició digital on apareixen prop d'una vintena de consiliaris escoltes d'aquella època tan llunyana -entre els quals també m'hi compt!-

L'he pujat a FACEBOOK i a YOUTUBE, i em meravellen els comentaris que m'arriben, de gent ben diversa.

Amb imatges enregistrades a la dècada dels anys 60 del segle passat, he volgut retre homenatge a la gran tasca desplegada per aquest bon grapat de bons amics i companys de lluites educadores, dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, un grup nombrós de consiliaris escoltes (entre els quals m'hi comptava!)

Toni Roig, Biel Tomàs, Joan Trias, Sebastià Arrom, Jaume Terrassa, Tomeu Pascual, Biel Gelabert, Francesc Caimari, Ramon Oró, Los cuatro de Asís, Joan Mora, Guillem Payeras, Andreu Obrador, Cil Buele, Toni Bauçà, Guillem Miralles i Tomeu Suau.
Ho faig, amb motiu de la celebració del cinquantenari de l'ordenació sacerdotal del bon amic mossèn BARTOMEU SUAU I MAYOL



Alguns comentaris apareguts a l'FB:

“Si voleu veure en Paco de jovenet, mirau el vídeo. Surt al minut 3,45. Nines, ja me direu què trobau, he he he....
-Un artista! Curro!
- Jo no l'he trobat! Qui és??
- No idò en el minut 3'45 es veu molt bé!
- I què hi devia fer, ensotanat?”

Alguns comentaris fets al YT:

“Moltes gràcies Cil. Sa meva dona que va esser escolta de la Soledat, s´ha emocionat. Tenim un dubte: si en Gabriel Gelabert és en Biel Fil, des teu curs que va esser vicari de la Soledat. Records.” Toni

“Cecil: Quin temps aquell ! M´ha agradat reviure el que vaig veure sobre aquesta aventura, sobretot a l´entorn de la parròquia de l´Encarnació. Cecil: coratge...segueix i comunica-ho. Una abraçada.” Tomeu

“Molt bo el vídeo, la música, i, sobretot, els records.... Gràcies per recuperar, també, la nostra memòria!” Martí

“Benvolgut Cil: Acab de veure el reportatge dels Consiliaris Escoltes, amb motiu de les meves noces d'Or. Uri umushingantahe w'ukuri. A més de la traducció que pertoca, per a mi vol dir que ets un amic detallista i que saps estar en el lloc oportú en el moment que toca. Va ser una festa molt emotiva i amb molts de records. Per si tens temps i ganes de llegir, t'enviï l'homilia.” Tomeu

“Si bien no recuerdo a muchos... ( son muchos años lejos de estas tierras, me ha gustado verlo. Claro que recuerdo a Tomeu Suau, desde aquí mis felicitaciones por estos cincuenta años.” Isabel

“Molt interessant. M'ha agradat molt. Crec en Tomeu s'ho mereix. També jo estim i valor l'escoltisme i vaig ésser per poc temps consiliari. Gràcies.” Nofre

“Moltísimes gràcies Cil. Autènticament meravellós i tècnicament un muntatge i realització admirables. Agraït de tot cor has duit a la meva persona que té sentiments i ànima una remor fresca d'ahir que mai no podrem oblidar. He vist molta gent que ja no és per aquí però està a prop com per exemple record a Don Guillem Payeres. He vist també a D. Francesc de Borja Moll i sobretot a Nén Buele a qui tots els més petits admiràvem i estimàvem sempre amb la alegria plena i el gest amable per a tothom. Gràcies Cil el foc de campament mai no podrà apagar-se per molt que duri la nit o es torbi a arribar el dia.” Ferran

“Molt bé Cil i gràcies de ses imatges tan interessants i antigues.” Tomeu

“Cecili !! Genial !!!! Quin vídeo més autèntic... de l'esforç educatiu i d'un testimoni de servei i compromís per practicar els valors de l'evangeli. Quina gran feina que es va fer !!! ... Gràcies, gràcies, gràcies, !!!!! La societat d'avui en recull, en bona part, el fruit d'aquells esforços ... Quins bons records !!!!!!!!!! Des de Frankfurt una forta abraçada i molt agraït per mantenir-me en contacte ! ...” Francesc

“Precisament avui a l'església de Pòrtol els escoltes de l'agrupament Socarrel celebraven amb l'Eucaristia i la pertinent bunyolada el seu vintè aniversari. Emocionant, sempre a punt, i una abraçada a En Tomeu. Gràcies, Cil.” Pere J.

“Cil, la filmació m’ha semblat molt interessant i emocionant. M’han colpit les imatges de Biel Tomàs, Guillem Payeras i d’altres com les d’Antoni Roig, Tomeu Pascual, Tomeu Suau, etc. T’agraesc ben sincerament la tramesa. Salutacions cordials” Miquel

“Me han parecido muy emocionantes las escenas que nos has enviado, Cecilio. Recordar al Sr. Payeras, a Bartolomé Suau, a Andrés Obrador, a ti de joven, etc. Y lo que más me gusta es que no guardas ningún rencor a nuestras mentalidades del pasado (no todos las aceptan, muchos se arrepienten de ello). Tú sabes como yo (y como tantos) que jugaron su papel en nuestra evolución y que deben ser aceptadas como peldaños de una escalera de ascenso hacia más arriba. Un fuerte abrazo.” Ángel

dijous, 2 d’octubre del 2014

En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...


divendres, 19 de setembre del 2014

Josep M. Magrinyà i Brull, lluitador i educador



Quan m'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites escoltes, en Josep Maria Magrinyà i Brull, dirigent actiu del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, em surt de l'ànima el desig, sincer i profund, que descansi en pau!

Fa més d'una dotzena d'anys, vaig escriure això, referit al matrimoni Magrinyà-Bosch:

“Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, es va convertint en respecte a la natura i les persones.
Fer país independent.
Lluita i festa al mateix temps.
Joc d'infants, feina d'adults.
Ús normal de la llengua pròpia, catalana de nom, mallorquina de llinatge.
Paritat d'homes i dones.
Civisme i democràcia.
Un grapat de signes ben vitals.
Tot un enfilall de fets i d'obres, en bé d'altri.

Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, globalitza i transcendeix.
Marca vides, deixa marques.
Apunta lluny i apunta amunt.
Obre horitzons de pint en ample.
Fa caure murs, aixeca ponts.
Marca fites d'una Europa solidària.
Fa camí cap un món globalitzat de bon de veres, sens permetre-hi cap casta d'exclusió ni privilegi.
Mira al sud i es gira al nord, veu l'oest i esguarda l'est; d'on arriben vuit oratges portadors dels vents del món.

Ben agraït per tot quant heu fet, a Mallorca, dins i fora, vos recorda especialment qui valora vostra tasca".

ALGUNES DE LES RESPOSTES REBUDES:

Francesc Homs Ferret
Estimat Cecili,
Gràcies ! ...
M'arriba de la teva mà la notícia de la mort de Josep Maria Magrinyà. Persona molt estimada per molts i per tota la nostra família Homs-Ferret.
La mort d'un amic sempre ens colpeix, però en aquest cas t'he de reconèixer que supera la tristesa que ens provoca, la satisfacció que ens dóna observar el rastre de vida tan plena que ell ha tingut.
Una vida d'autèntic compromís amb al seu país: Mallorca, que estimava amb profunditat; compromís amb el proïsme, identificat en els valors del l'Escoltisme i el Guiatge; i una vida impulsada i alimentada per la fe i els valors cristians. Quin testimoniatge!! Senzill, autèntic,vconstant, des-interessat.
No cal proposar-se fer grans espectacularitats per descobrir el sentit a la vida: estimar. La seva, va ser una vida plena de sentit i humana. Va estimar, a una família, a un gran cercle d'amics, al seu país, al proïsme.
Un referent de vida normal, però autèntica, compromesa en uns valors que han fet de la seva llarga vida, una vida plena de sentit i testimoniatge. Un exemple ...
Ell va veure morir els nostres pares: l'Eladi i la Maria. Ben segur que es trobaran i que seguiran junts...
Mantingueu-me informat dels actes que feu.
Gràcies
Una abraçada

Apolonia Gené Ramis
Quina pena! i quins records! Em sap un bon greu. Molt!
Però alhora em deixa molt satisfeta pensar que va tenir una vida plena de curolles i d'il·lusions, que va viure amb alegria, amb entusiasme i amb molt de coratge... i jo tenc es conhort d'haver-ne estat una des beneficiaris, una de ses nines que va créixer a dins es seu entorn escolta, solidari, catalanista (mallorquí de llinatge, com tu dius) i especialment acollidor... perquè a ca seva sempre hi havia un forat per a tothom i a més, sa garantia de trobar es seu somriure. Aquest somriure que va conservar fins i tot quan ja es temps havia llimat una part ben important des seu físic, només des seu físic, perquè per sa seva empenta tranquil·la, seguia impulsant es seu somriure...
Adéu, Sr. Magrinyà i GRÀCIES PER TOT.


dijous, 31 de juliol del 2014

Als 10 anys de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-OJIPC

Dimecres, 30 de juliol de 2014, els responsables màxims de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove dels Països Catalans, feien roda de premsa a la ciutat de Barcelona.

Informaven de les activitats programades per a enguany, quan se celebren els seus 10 anys d'existència i d'actuacions. Se'n feien ressò els mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.

  1. 05-08-2014 Diari de Balears
    L'Orquestra dels Països Catalans celebra el desè aniversari amb un gran concert al Palau de la Música

  2. 01-08-2014 Revista Musical
    L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida. L’orquestra estarà acompanyada pel Cor Jove dels Països Catalans i serà dirigida, un cop més, per Salvador Brotons.

  3. Enllaçats per la llengua
    Deu anys d'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida

  4. 30-07-2014 La Vanguardia
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la seva desena edició amb la col·laboració del Cor Jove dels Països Catalans. Els concerts tindran lloc els dies 22 i 23 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i a la Seu Vella de Lleida

  5. VilaWeb
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida

  6. Agència Catalana de Notícies(Àudio)
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida. La presidenta de Forum Musicae destaca que els concerts obeeixen a "la filosofia de l'Orquestra: fer país i xarxa a través de la música", i explica l'objectiu del projecte Música i País
    El director de l'OJIPC, Salvador Brotons, explica l'obra “Cova del Drac”, del mestre Miquel Marquès
    El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joandomènec Ros, explica el repertori d'aquest projecte.

  7. Llotja de Bellpuig - Lleida

dimarts, 24 de juny del 2014

Denúncia contra l'hospital de Son Espases, i sol·licitud de prestació de material ortoprotètic


El mateix dia que vaig presentar a l'IBSALUT la meva denúncia pública contra la mala atenció sanitària que se'ns havia dispensat a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital de Son Espases, durant cinc mesos seguits, presentava també davant la Direcció General del Servei d'IBSALUT la sol·licitud d'una prestació per MATERIAL ORTOPROTÈTIC (cadira de rodes, cadira de dutxa i WC, baranes per al llit, matalàs làtex, llit elèctric...), per valor de 1.920 € (MIL NOU-CENTS VINT EUROS).

Quant a la denúncia presentada en mà, vaig rebre al correu electrònic, com aquell/a qui diu a l'instant, una resposta automàtica l'endemà mateix, amb la qual se'm feia a saber:

“Justificant de recepció reclamació número Qsi-21152
Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es
Benvolgut Sr./Sra,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 2140... A partir d'ara s'inicia la seva gestió. Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta. Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears. Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció. Atentament, Servei d'Atenció a l'Usuari Hospital Universitari Son Espases. Palma, 6 de juny de 2014.”

Al marge de l'esment “temporal” que consider poc adequat, ni tan sols s'hi tenia present que som Sr...

Pel que fa a la sol·licitud de la prestació presentada, l'assumpte va torbar una mica més.
El dia de la festa de Sant Joan, el 24 de juny de 2014, a les 14:26 hores, m'arribava una d'aquelles telefonades tan oioses, que no pots respondre... es tractava d'un 63030852955909...

La funcionària eficient em comunicava que mirarien de parar esment a la factura de la cadira de rodes (340 euros). Però que no podien atendre de cap de les maneres la resta de factures d'altres elements que hi havíem inclòs (1.580 €).

Vaig agrair-li la informació... a l'espera d'actuacions posteriors que faig comptes d'emprendre... relacionades amb la denúncia presentada contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Ja només ens faltaria que, a més d'haver de romandre sota els efectes nefasts d'una malaltia com l'alzhèimer, també ens haguéssim de carregar amb les despeses derivades d'una atenció mèdica tan negligent com la que se'ns va dispensar a la secció d'URGÈNCIES de Son Espases durant cinc mesos seguits...


dilluns, 16 de juny del 2014

Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor


Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.

Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.

Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.

Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.

Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.

dimarts, 10 de juny del 2014

En nom de Déu? En nom de l'home?, llibre d'en Sebastià Mesquida


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN NOM DE DÉU?
EN NOM DE L'HOME?”
D'EN SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA
A CAN ALCOVER
Palma, 10 de juny de 2014

Avui i aquí, amic Sebastià, em sent molt afalagat que m'hagis tornat a convidar a la presentació d'un altre llibre teu, aquest que tenim a les mans i que has titulat “En nom de Déu? En nom de l'home?”, també a càrrec de l'editor Lleonard Muntaner (haurem de veure quan aquest bon home i editor gran es decideix a publicar-me'n algun, de meu...)

M'imagín que, amb aquesta invitació teva d'enguany, hi deu tenir qualque cosa a veure el fet que som condeixebles, que hem fet plegats bona part dels estudis eclesiàstics i que vàrem ser ordenats preveres el mateix dia, al mateix lloc, pel mateix bisbe, dilluns que ve, 16 de juny, farà 46 anys. Això vol dir que ja no som tan joves com érem llavors, tot i que puguem mantenir fins i tot les mateixes dèries d'aleshores.

Al dinar anual de companys de curs, el que férem la setmana passada, ja et vaig dir i comentar que m'he llegit aquest llibre teu fins a tres vegades. I que, amb això, em fa la impressió d'haver-ne paït, només, una tercera part del seu contengut aproximadament. El que em duu a pensar i creure que, per assolir-ne la comprensió sencera, com a mínim, me l'hauré de llegir sis vegades... en tenir temps i ganes...

Vull dir-te, amb això, i vull dir a la gent que ha volgut acudir a aquesta presentació d'aquest llibre teu, que es tracta, com sempre, d'un llibre dotat d'una càrrega de profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.

Això sí, a més de l'esforç de llegir unes quantes pàgines escrites, s'hi requereix també l'afany sublim d'intentar comprendre'n i abastar-ne el contengut, allò que s'hi vol expressar. Que no és poc, ni és gens ni mica irrellevant!

Per a mi, si ho hagués de resumir en uns pocs mots, diria que, amb aquest llibre teu -que al meu modest mode de veure, complementa el que ja vàrem presentar conjuntament fa vuit anys a sa Nostra, “El Déu possible”- intentes fer veure d'una banda, que entre creador i criatura, entre Déu i l'Home, només hi pot haver interessos comuns i camins de solució també comuns. Amb això, t'allunyes fort ferm de tantes expressions jeràrquicament correctes que assenyalen justament el contrari: que l'home i Déu vénen a ser a com a una espècie de contrincants o de competidors, quan no són considerats adversaris o enemics...

Es tracta d'un llibret, tu acostumes a anomenar-lo així, un llibret que conté 58 pàgines, editades per Lleonard Muntaner l'abril de 2014 a Palma. Aquest llibret teu arreplega reflexions serioses teves, molt profundes, sobre l'home, sobre Déu i sobre l'Església o les esglésies cristianes. Són unes reflexions que, pel que em sembla, has anat elaborant en el decurs d'un any i mig. Concretament, entre el mes de febrer de 2011 i el mes de setembre de 2012, si no ho he entès malament.

Al llarg d'aquestes 58 pàgines, fas que hi apareguin les esglésies cristianes, més com a una espècie d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions humanístiques que s'afanyin a parar esment en les coincidències entre allò que podem atribuir a Déu i allò que podem atribuir a l'home. Tu t'estimes molt més parar esment a les coincidències, que no a les divergències.

Segons tu afirmes de manera categòrica, “creador i criatura contemplen interessos i camins de solució necessàriament comuns”. Interessos i camins de solució comuns, necessàriament, afegeixes.

En aquest llibre, molt sovint fent-hi preguntes i posant-hi interrogants, vols expressar lliurement la teva voluntat de dir el que penses, davant d'alguns motius d'inquietud que produeixen determinades línies del vessant oficial i conegut de l'Església catòlica o les esglésies cristianes.

T'hi mostres molt crític davant una manera d'estar i actuar d'aquestes esglésies en el nostre món. Una manera d'actuar que, segons el teu parer, porta cap a una manca de diàleg al seu interior. Quan és aquest, precisament, el que s'esdevé un dels dinamismes essencials en tota associació humana. I que porta, també, cap a una opció que s'assembla molt a una ofrena personal de preveres, religiosos i religioses.

Si no ho record malament, amic Sebastià, ja em vares convidar també a la presentació d'aquell altre llibre teu que titulaves “El Déu possible”, fa una vuitena d'anys, al centre cultural de sa Nostra... http://ferret.cecili.cat/post/16172

M'ha semblat que aquest llibre que presentam avui complementa la tercera part d'aquell altre llibre que se centrava en Déu com a afirmació de la història (pàg. 61-102).


Bon filòsof i teòleg, gran pensador, mai no deixes de banda el fet de repassar –malgrat que sia breument- la història i la tradició juevo-cristiana, aquella que valora Israel com a poble alliberat, i que, en aquest cas, en remarques el fet de la presència de profetes.

Al fenomen històric del profetisme, t'hi acostes en els seus termes bàsics: destaques que són homes que proclamen missatges, acompanyant-se de paraules que n'afirmen la procedència divina; que pretenen de presentar-ne els missatges en nom de Déu, alhora que els proclamen en nom propi... Quina visió tan acurada dels profetes, la que ens mostres tu, amic Sebastià.

¿Com acabes aquella tercera part d'aquell altre llibre teu? Dius i manifestes que fa estona que en nom de Déu i a través d'institucions que volen ser portaveus o orientadores oficials de la fe, sembla com si en el món històricament no hi passàs res... El que fa que esdevengui una forma planera i evident de la negació de l'home i de la història...

Denuncies que a les esglésies hi ha tota una manera de viure i de ser que representa una negació amplament establerta de la història de l'home... I això fa que t'hi rebel·lis, revelant-te'n disconforme!

Creus que la teologia -la ciència i el tractat sobre Déu- ha de contribuir a afirmar l’home i la història. Perquè, quan Déu no és contemplat al si de la història humana, sinó en una esfera pròpia, conclous, als ulls de l'home aquesta història es converteix en quelcom mancat de total salvació i produeix, literalment, pànic.

Com a clergue que vaig ser a la dècada dels anys 60 i que vaig deixar d'exercir-ne l'any 1982, m'agrada especialment allò que acostumes a escriure sobre aquells que en aquest llibre anomenes “especialistes, els clergues”.

Com en aquell altre llibre, també en aquest no pots deixar de fer al•lusió als especialistes, al clergat: homes amb funcions que es legitimen des d'una altra part, respecte de la història, o des de si mateixos; afegint-hi la conseqüència que no poden ser substituïts pels creients que habiten les àrees ordinàries de la dita història... Els especialistes, els clergues, són minories que estableixen el model universal del creient cristià i, per tant, una manera determinada de viure la fe cristiana i de ser home en el món...

En relació amb aquests especialistes que conformen el clergat, assenyales que la història ordinària, la que es va teixint dia a dia, ni pot donar de si ni admet cap mena d'especialistes; si s'entén que la missió d'aquests comporta el seu assentament a una altra part, és a dir, fora d'ella. Els únics especialistes possibles per a aquesta història serien, si de cas, els homes que es lliurassin a aprofundir-la més decididament. Serien uns especialistes que concentrarien la seva vida, precisament, en el gresol on es genera la història ordinària.

Aquí és on ara jo em sentiria en condicions d'iniciar tot un debat i de mantenir una conversa extensa i perllongada... allà on es genera la història ordinària... feta de goigs i d'esperances...

Arrib a concloure, amb aquest llibre teu, amic Sebastià, que les esglésies cristianes, com més parlin i actuïn en nom de l'home, més s'atansaran al Déu vivent. I que com més parlin i actuïn en nom del Déu vivent, més s'atansaran a l'home concret, aquell en què pren cos el Fill de Déu, empès per l'Esperit Sant.

Tant de bo que n'arribis a escriure molts més, de llibres com aquest, amic Sebastià. Fan tanta de falta i fan tanta de llum, enmig de tanta tenebra i foscor...

Moltes gràcies, Sebastià!