"Estima la nostra llengua", em deia mossèn Llorenç Riber

El bon amic i company de lluites secularitzadores, n'Agustí Serra Soler, em fa arribar un escrit seu a favor de la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca, que em sembla ben sucós i reproduesc tot seguit:

"Si pens és perquè visc.

per Agustí Serra Soler.

Les notes dominants, a primera plana, que encapçalen les notícies de les cròniques de societat, des del primer dia de l'any, són que els "lletra ferits", de l'Obra Cultural Balear", estan que trinen, xiulant i exclamant-se de mil maneres.

El motiu n'és que l'amor que tenim al bell mallorquí no és correspost com se mereix per les nostres Autoritats, no donant a la nostra llengua l'aliment vigorós que necessita.

L'amor que sentim vers la robusta immortalitat de la paraula, escrita, parlada i ensenyada, vibra més que mai quan s'interposa una altra llengua, la companya de camí, l'amiga del costat, la filla del senyor, la de l'Estat; llengua meravellosa, sí, estimada, sí, prestigiosa, sí, però, no, la dels nostres pares, la de mumpare i de mumare.

És tasca de l'amor de pàtria, nascut dins nosaltres al mateix dia que vinguérem al món, pugnar, amb braó i nervi, a fi que, en el nostre ufanós arxipèlag, no hi caigui la desgràcia de "pars maior adtrahit minorem", que la part grossa no arrossegui la petita, que el peix gros no se mengi el petit.

No vulguem que les nostres fecundes illes se convertesquin en una Torre de Babel, i s'esbuquin per manca de llengua valenta. No permetem que se tornin en cinc munts de terra, plens, únicament, de turistes, sense llengua pròpia, rics de doblers, ignorants sobre els nostres valors, i que, sols, s'hi entenen amb signes.

Us haveu aturat a pensar la gran gentada, que dels cinc continents (ben vinguda sia) ens ve, amb llengües pròpies, que res no tenen a veure amb la nostra, reclamant els seus drets d'origen, malgrat ells hagin d'aparcar els nostres!

I, nosaltres, de bon cor com som, baixam el cap i, fins i tot, donant-los privilegis que els nadius no tenim.

Per donar força al meu prec, deman que me'l reforci Mn. Llorenç Riber, i us diré, PER QUÈ:

Vaig tenir la felicitat de ser d'ell el ninet aviciat, a Campanet, en els seus dos darrers anys de vida i en els meus dos primers anys de servei sacerdotal, jo sortit del Seminari, nomenat vicari pel Bisbe, D. Jesús Enciso. (1956-60)

Ca D. Llorenç era un lloc a on m'hi trobava bé i hi anava en freqüència.

N'Antònia Bennàssar, fidel historiadora dels costums i oficis campaneters des de la seva essència, (joveneta en el meu temps, excel·lint en el cor parroquial i de relleu en les obres teatrals del grup "A sol ixent", nom que vaig posar-li d'una obra de D. Llorenç), en el número extraordinari sobre la seva vida i obres, conta l'estreta veneració que jo li tenia i l'estima amb què ell me cobejava. Agraesc a Antònia aquesta minúcia per a mi entranyable.

De D. Llorenç vaig aprendre que les llengües són organismes vius que sempre creixen i que caminen de l'amor que li donam i de l'estudi que d'ella abordam. Que es fa gran amb l'esforç nostre i se dilata i puja i es torna sàvia. Si la llengua no se cultiva en el seu pelegrinatge, enfrontant-se als contra temps, se destenyeix i perd l'eficàcia generosa.

Me repetia cada dia: "Estima, Agustí, la nostra llengua, fes que l'estimem, perquè, sinó, és com un ciri que fa claror i acaba per consumir-se dins la seva pròpia flama. S'ha d'acariciar amb mà diürna i amb mà nocturna l'arpa, al so de la qual cantam, i ens enamoram, i ens comunicam, esbadocada la boca i ardorosos els ulls".

En el Parlament d'escriptors catalans, quant al manteniment de la puresa i unitat de nostra llengua, els alliçonava així: "No escapceu l'ull de la planta viva", "ha d'enfilar-se més amunt i s'ha d'estendre més vastament cercant llum alta i dins atmosferes amples". "Tres segles d'opressió forastera enfondiren les discrepàncies dialectals; i en 80 anys d'acció reflexa i reguladora hem rescatat milenars de paraules, ens hem redimit de milenars de barbarismes i hem purificat nostra llengua, fent-la pujar com una ona vasta, invasora". "Jo som de Mallorca, illa de fondes diafanitats. La gloriosa mar dels mallorquins, del riure etern; la serenitat sense núvols vola entre nosaltres. Siguem guardians intrèpids de nostra llengua gentil, guardem-la franca i pura com l'argent, perquè aquí s'abeura tot un poble; quan un poble cau dins l'esclavitud, si conserva sa llengua, té la clau que obri el pany de totes les cadenes" (any 1909).

Sense cap dubte, D. Llorenç fou un home savi, profeta, mestre en "gai saber", que, essent elegit membre de la Real Academia de la Lengua Espanyola (1927) i condecorat amb la Gran Creu d'Alfons, El Savi, (1928), mai no deixà de cantar Mallorca amb un mallorquí que marca una gramàtica selecta, tant, que Campanet l'estima com "fill il·lustre"(1928). Sóller, també el tengué en el nostre setmanari com col·laborador de luxe entre els destacats.

Ho he de dir sense modèstia, ja que ho tenc com una gràcia:
Felicitant-me per haver estat jo el darrer amic, que junts -el vespre abans de morir, després d'haver-li comunicat el metge campaneter, D. Miquel Alemany, la gravetat del seu estat- ell i jo conversàssim, ell corprès (-"me queden encara moltes coses a fer...") i jo tremolant, tenint-li la meva mà damunt la seva, de mestre a alumne, de sacerdot a sacerdot, (11-X-1958); estimant-me sortós, me vaig fer meva una estrofa del càntic, que Mn. Miquel Costa i Llobera, el poeta del "Pi de Formentor", li dedicà, robant-l'hi i donant-li forma a favor meu, plagi que publicà el "Quadern de Campanet" en motiu del cinquantè aniversari de la mort de D. Llorenç, l'hi repetesc, avui, de cor:

"Ho pens jo: mai el sol
m'ha saludat a mi tot sol
amb tant magnífica escomesa...
Agustí, amb tu n'és la placidesa,
tu n'ets el darrer vingut.
Bé puc sentir-me complagut
amb vos tenir conversa atesa."

Hi ha manera humana de contactar per escrit amb VODAFONE?

Com que veig que aquesta bona gent de VODAFONE ESPAÑA S.A.U. no em dóna cap casta de facilitat a l'hora de comunicar-m'hi per escrit, ho faig des d'ací mateix, a veure si se n'assebenten d'una vegada, per algun conducte o un altre:

Palma, 29 de gener de 2012

Srs. Representants de VODAFONE ESPAÑA S.A.U.:

Totalment en desacord amb el que se'm va comunicar el proppassat dia 26 de gener de 2012, mitjançant aquest escrit deman una EXPLICACIÓ MÉS ACLARIDORA sobre els motius pels quals, fins avui dia, VODAFONE ESPAÑA S.A.U. continua incomplint les cláusules del contracte que va establir amb mi el passat dia 7 de desembre de 2011.

Efectivament, aquell dia, per via telefònica, vaig realitzar un contracte amb VODAFONE ESPAÑA, S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers, que incloïa “PORTABILITAT LÍNIA FIXA + ADSL + DONAR DE BAIXA ADSL ONO”, havent-ne rebut aquesta confirmació documental al meu correu electrònic:

“de:     Vodafone televenta08@vodafone.es
per a:     RODAMON@cecili.cat
data:     7 de desembre de 2011 18:37
assumpte:     Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
enviat per:     vodafone.es
:És important principalment per les persones de la conversa.

Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
Vodafone televenta08@vodafone.es   
07/12/11       
per a usuari
Estimado Sr./Sra.:
Una vez se ha procedido a la verificación positiva de la contratación efectuada por usted con Vodafone España, S.A.U., mediante consentimiento verbal con verificación por terceros, de conformidad con la normativa aplicable, venimos a remitirle confirmación documental de la misma.
Asimismo, aprovechamos la ocasión para recordarle que tiene a su disposición el Servicio de Atención al Cliente de Vodafone donde atenderán, de forma gratuita, cualquier cuestión relacionada con su servicio Vodafone. Atentamente, Vodafone España, S.A.U.
Este mensaje ha sido enviado por un sistema automático.Por favor, no responda a este e-mail directamente.
www.vodafone.es
Vodafone España S.A.U
Avenida de Europa, 1
Parque Empresarial La Moraleja
28108 - Alcobendas – Madrid

Amb un segon correu electrònic, rebut quatre minuts més tard, em quedava ratificada la “CONFIRMACIÓN DE PEDIDO VF ADSL” amb aquests termes:

“de:     soporte@vodafone.es
per a:     rodamon@cecili.cat
data:     7 de desembre de 2011 18:41
assumpte:     Confirmación de pedido VF ADSL
enviat per:     vodafone.es
És important principalment perquè se us ha enviat directament.
“Acabas de contratar ADSL Máxima Velocidad, que tiene las siguientes características: Por 24,9 euros:
 >Tarifa plana ADSL: Te damos la máxima velocidad que pueda llegarte a tu casa. Velocidad de bajada hasta 20 MB (según cobertura). Velocidad de subida hasta 1 MB (según cobertura)
> Llamadas: Habla todo lo que necesites sin preocuparte de la factura, porque disfrutarás de:
Llamadas a fijos (3.000 min/mes). Llamadas a móvil de cualquier operador los fines de semana (350 min/mes)
> Internet móbil: Conexión a internet móvil desde el primer día y gratis con tu Módem USB hasta que activemos tu línea ADSL. 3 días gratis al mes de internet móvil para siempre. A partir del cuarto día coste de 2€/dia (2,36€ IVA inc.) Router WIFI 11n+Módem USB gratis, la tecnología inalámbrica més potente e innovadora. Promoción exclusiva: 14,9€/mes durante nueve meses. Cuota de línea 15€/mes (17,7€ IVA incl) no incluída”.


Després d'haver realitzat i practicat, per via telefònica, tots els tràmits que se m'havien exigit per tres conductes distints (un, a l'123 i dos més al 1444), havent donat resposta a totes i cadascuna de les preguntes nombroses que em feren, se m'informà que els canvis esmentats podrien comportar que, durant algun dels propers 7-10 dies següents, podria romandre fins a un màxim de 6 hores sense poder establir cap casta de connexió, mentre s'efectuaven les operacions tècniques. Hi vaig venir a bé.

Transcorreguts més de 50 dies sense haver obtengut cap casta de resposta, el proppassat dia 26 de gener de 2012, en posar-me de bell nou en contacte telefònic amb VODAFONE S.A.U. (primerament a l'123 i tot seguit a l'1444 per indicació de l'operadora anterior), se'm va informar que NO ELS CONSTAVA CAP CASTA DE TRAMITACIÓ EFECTUADA sobre aquell assumpte i que ES FEIA PRECÍS HAVER DE TORNAR A REPETIR ELS MATEIXOS TRÀMITS REALITZATS ANTERIORMENT, com si no s'hi hagués fet res de res fins aleshores.

Corprès enormement per la notícia, vaig demanar que es tengués en compte tot quant ja s'havia realitzat el mes de desembre, en haver efectuat el “contracte amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers”, que es consultassin les gravacions efectuades aleshores i que es paràs esment a les dues comunicacions que VODAFONE ESPAÑA S.A.U. m'havia enviat per correu electrònic.

De res no varen servir les meves paraules ni les meves peticions. Se'm digué que PODRIA HAVER-SE TRACTAT D'UN ERROR PER PART DE L'OPERARI, que no hauria efectuat correctament tots els tràmits necessaris. Vaig insistir que accedissin a revisar el contracte verbal parant esment a la GRAVACIÓ EFECTUADA EL MES DE DESEMBRE.

Se'm va respondre que, si jo no estava d'acord a TORNAR A RESPONDRE LA LLISTA EXTENSA DE PREGUNTES QUE SE M'HAVIEN DE TORNAR A FORMULAR DE BELL NOU I GRAVAR-HO UN ALTRE PIC, QUE PODIA PROCEDIR A ANUL·LAR TOTS ELS TRÀMITS REALITZATS FINS ALESHORES...

Incomprensible per a mi! Vaig accedir-hi, així i tot, a tornar a respondre el mateix qüestionari que ja se m'havia formulat el passat mes de desembre, mitjançant el qual s'establia UN ALTRE CONTRACTE NOU AMB EL NÚM D'IDENTIFICACIÓ I34593896.

Abans, emperò, vaig voler comunicar la meva decisió d'ELEVAR LA MEVA QUEIXA com a client de VODAFONE, considerat en aquell moment PLATINO.

Mitjançant aquest escrit de QUEIXA, prec encaridament que s'atengui el meu desig de REBRE UNA EXPLICACIÓ SATISFACTÒRIA PER TOT QUANT HA SUCCEÏT FINS ARA, I LES DISCULPES PERTINENTS DE PART DE QUI EN SIGUI RESPONSABLE.

Per cert, també vull comunicar-los -com ja he fet en altres ocasions anteriors- el meu desig que totes les meves comunicacions amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., inclosos correus electrònics i contractes mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers (com qualifiquen vostès), em siguin fetes sempre en CATALÀ, la llengua pròpia de Mallorca on visc.

Ho faig avui, a Palma, als vint-i-nou dies del mes de gener de 2012.

Cecili Buele i Ramis

No ho puc entendre, senyor batle

No puc entendre, de cap de les maneres, que la nostra ciutat de Palma sigui tan renouera, a aquestes alçades del segle XXI.

No puc entendre que cada matí m'hagi d'aixecar amb un maldecap insuportable, pel renou produït durant tota la nit en algun punt de la illeta on visc... Tots els dies de la setmana, totes les setmanes del mes i tots els mesos de l'any, des del mes d'abril de l'any passat...

No puc entendre que, com a autoritat municipal, permeteu el funcionament de motors que molesten el veïnatge, a totes les hores del dia i de la nit.

No puc entendre que no hagi servit de res haver-ho denunciat diverses vegades davant les oficines municipals de la Policia Local.

No puc entendre que, al cap de tant de temps, ni amb la participació de l'anomenada Patrulla Verda, encara no s'hagi aconseguit de localitzar l'origen d'uns renous que ens produeixen tants maldecaps.

No puc entendre que una activitat que ens resulta molesta, nociva i qui sap si perillosa, pugui continuar desplegant-se durant tant de temps.

No puc entendre que hàgim de viure amb aquesta espècie de “turment xinès” que comporta, fort i no et moguis, un renou tan continuat que, sense saber d'on prové, ens penetra per les orelles, s'endinsa dins del cervell, no ens deixa dormir durant la nit i fa que ens aixequem al matí de mal humor i amb mal de cap.

No puc entendre que la ciutat de Palma continuï tenint i mantenint ben eixerida una de les parelles més estables que conec: el renou i la brutor!

Com que no ho puc entendre de cap de les maneres, vos deman encaridament, senyor batle, que mireu d'esbrinar per què passa tot això a la nostra ciutat de Palma i que hi poseu el remei que necessitam.

Moltes gràcies.

Cecili Buele i Ramis

Relacions socials i la malaltia d'alzhèimer

Avui vespre he participat en el sopar tertúlia que organitza l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca. Com a convidat, he pogut compartir l'experiència personal de viure en lluita contra els efectes nefasts de la malaltia d'alzhèimer. He volgut incidir en el paper terapèutic que, en el nostre cas, ens comporta el manteniment i la intensificació de les relacions socials, al nostre àmbit més immediat. N'he sortit més engrescat a lluitar-hi amb més ganes!

Vet ací un extracte de la meva intervenció, davant d'una trentena d'assistents:

Malaltia d'alzhèimer i relacions socials

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos
2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer
3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer
4. Quines conclusions n'extreim

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos

El diagnòstic d'aquesta demència, com a possible, ens arriba el 6 de maig de 2009, després d'haver acudit 10 vegades a la consulta semestral amb el neuròleg de Son Dureta, des del mes de setembre de 2005. Hores d'ara, en duim 16, de visites efectuades; i 81 mesos d'evolució.
De sorpresa inicial -fa més de 2 anys i mig- a l'assumpció paulatina d'una situació nova, en  la qual “deixau de ser dos, per haver d'aprendre a esdevenir només un”: basta un sol segon de distracció meva, perquè ens comporti hores de recerca... (arrecades perdudes...)
De la senzilla pèrdua de memòria a l'increment considerable de la desorientació, el desconeixement, la manca de record i de coneixement de persones i indrets...
De petits detalls (deixar de conduir cotxe, de recordar l'edat, de no saber el número del telèfon o el nom del carrer, etc.) a no poder sortir de casa tota sola... perdent-se!

2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer

Canvis en la vida domèstica diària: de fer-ne les feines domèstiques, pràcticament, ella tota sola, s'hi ha hagut d'incrementar, fort i no et moguis, la meva participació molt més intensa: cuina, gelera, rentadora, neteja, compres, etc.
Consciència que, amb un cervell que es deteriora paulatinament, només hi cap tenir-hi molta de paciència i no perdre mai la calma... davant d'un procés que se sap imparable, de moment, cap a un major deteriorament físic...
Confiança creixent en els mètodes terapèutics indicats pels professionals que tracten les demències...
Comunicació i difusió dels efectes de la malaltia d'alzhèimer i dels avanços que es produeixen a l'àmbit científic per combatre-la amb eficàcia major...

3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer

    A les xerrades de professionals entesos en la matèria a les quals hem assistit, -neuròlegs, psiquiatres, infermers, professionals de la salut- i a les publicacions específiques consultades, s'insisteix molt en la importàcia d'aquests quatre elements:

1. Els exercicis físics, sobretot caminar, dansar, manualitats, escriure, cantar, etc.
2. La dieta equilibrada, sobretot eliminar greixos, pastes, alcohol, etc.
3. Els fàrmacs adequats, sobretot els indicats pels neuròlegs
4. Les relacions socials, sobretot afavorint-ne les més habituals i acostumades
En el nostre cas i fins ara, com a dues persones jubilades, hem descartat les relacions socials que podríem dir “professionals” (hosteleria, cambrera de pisos; i administració autonòmica, netejadora), per manca d'oportunitats avinents...
N'hem intensificat, emperò, les del “voluntariat” social.
Dirigent veïnal, continua freqüentant l'associació veïnal dos o tres pics a la setmana. Hi és molt ben rebuda per la resta de membres de la Junta Directiva...
Continua participant en mogudes i mobilitzacions cíviques...
Continua assistint a xerrades, conferències, concerts, trobades diverses...
Continua anant a missa els diumenges i participant en celebracions religioses...
Continua freqüentant el domicili de persones amigues...
Continua anant a veure familiars, a Manacor i a Palma...
Continua participant en dinars, sopars i festes...
Continua anant periòdicament a la perruquera, mantenint-hi relacions d'amistat...
Continua relacionant-se personalment amb la dona de neteja domèstica...
Des de fa mig any, acudeix al centre terapèutic d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malatia d'Alzhèimer de Mallorca-, al barri de la Soledat a Palma, dos matins a la setmana. S'hi apliquen teràpies d'estimulació cognitiva, d'orientació, de memòria, d'atenció i concentració, d'abstracció i càlcul, de llenguatge, de psicomotricitat fina, de control d'esfínters, etc.

4. Quines conclusions n'extreim?

1. Tenim la malaltia d'alzhèimer molt més a prop del que pensam. Són moltes més de les que ens imaginam les persones malaltes d'alzhèimer, no només arreu del Planeta, sinó també al nostre entorn més immediat

2. Reclamam com a qüestió d'estat un tractament institucional molt més intens i acurat, adreçat específicament a la que es pot considerar l'epidèmia del segle XXI més difosa

3. Ens oferim a col·laborar amb iniciatives cíviques adreçades a procurar un tractament millor de la malaltia d'alzhèimer, tant pel que fa a les persones que la pateixen en el seu cos, com per a familiars i cuidadores.

4. Volem aprofundir més en l'actitud de familiars i cuidadors davant la malaltia d'alzhèimer; on cercar ajudes i suport per fer-hi front; com poder oferir implicació.

EPÍLEG:

Convidam la gent del nostre entorn més immediat a implicar-se en aquesta qüestió. Gairebé ningú no pot afirmar contundentment que no hi tengui absolutament res a veure. De 10 cases 9, es pot dir que tenen algun membre de la família que n'és afectat, d'una manera o una altra.

A l'hora d'aprofundir més en l'actitud dels familiars davant la malaltia, on cercar ajudes i suport i poder oferir implicació, se m'ocorre de fer-vos aquestes observacions breus:

1. Passa primera: paper primordial de les institucions públiques:

1. Servei de Neurologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per a les consultes primeres i successives. A l'actualitat, hom pot comptar també amb l'assessorament de la psicòloga d'AFAM a les mateixes instal·lacions de l'Hospital de Son Espases, a la secció d'Hospitalització

2. Servei d'endocrinologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per qüestions relacionades amb la dieta alimentària, ecografies, analítiques, etc.

3. Centre de Serveis Socials del barri (ens remeten al PAC del Centre de Salut del barri)

4. Centre de Salut del barri (que el/la metge de capçalera romangui al corrent dels informes del neuròleg, la medicació prescrita, les analítiques a fer, els símptomes i reaccions entre consulta i consu:lta al neuròleg -cada mig any- i realitzar-ne un seguiment més proper i continuat)

5. Direcció General d'Atenció a la Dependència (Govern de les Illes Balears): sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del sistema

6. Centre Serveis Socials Nord: lliurament de la documentació sobre la dependència, romanent a l'espera de visita d'inspecció

2. Passa segona: paper beneficiós de l'associació d'alzhèimer

1. Assistència periòdica a la seu social, on es fan pràctiques d'estimulació cognitiva, grups de treball, activitats diverses, sessions terapèutiques (dos pics a la setmana, dimarts i divendres, de 9 a 13 hores)
2. Elaboració i recollida d'informes d'avaluació i de seguiment de la psicòloga (entrevistes, tests, conclusions)
3. Lliurament de quadern d'exercicis de càlcul, de funcions executives i atenció, gnosies, llenguatge, memòria, pràxies,
4. Contacte amb altres persones afectades per la malaltia, i amb el personal que en té cura

3. Passa tercera: paper imprescindible de la família

1. En no tenir fills, per a nosaltres dos esdevé del tot positiu poder comptar amb la col·laboració familiar: per sortir a passejar, romandre acompanyada, assistir a trobades, visitar al domicili, asseure a taula plegats, conversar, recordar, etc.
2. Família de la Part Forana de Mallorca i família de Ciutat
3. Retrobada amb familiars majors a clíniques i hospitals
4. Contacte enriquidor amb infants menuts de la família

4. Passa quarta: paper enriquidor de les amistats, veïns, entitats...

1. L'assistència periòdica (dos o tres pics a la setmana, els capvespres) al local de l'associació veïnal, de la qual és membre des de fa 35 anys li dóna vida
2. L'anada quinzenal a la perruquera l'ajuda a mantenir contacte amb gent veïna i coneguda; com també l'anada diària a fer les compres alimentàries
3. L'estada a la casa de persones amigues i veïnes de més a prop durant una estona més o manco perllongada, la beneficia molt i li trenca la rutina monòtona diària
4. L'anada a la missa dominical l'ajuda a retrobar-se amb altra gent, a recordar i pronunciar les pregàries, a cantar, etc.

    Mallorca, 9 de gener de 2012

    Cecili Buele i Ramis,
    Espòs de malalta d'alzhèimer, amb la demència diagnosticada “com a possible” pel neuròleg, des del 6 de maig de 2009, després de 10 consultes mèdiques iniciades el mes de setembre de 2005, la qual perdura en situació que es pot qualificar d'inicial

Ruedas de molino

Ruedas de molino

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

 Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

Adéu, Decret 100, barra 1990!

Llegesc avui, amb grans dosis d'indignació i repugnància, que el president Bauzà, amic impulsor de costums forasters a ca nostra, és a punt de derogar el Decret 100/1990, de 29 de novembre, al qual sempre m'he sentit profundament agraït i en defensa del qual m'he mostrat durant aquestes dues darreres dècades molt sovint:

Menyspreus infligits a la llengua catalana, Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

Si és cert el que es publica avui (DdB, 02-01-2012), ni tan sols un quart de segle haurà aconseguit de mantenir-se vigent en aquesta terra nostra una norma com aquesta! Gràcies a la tasca de “lingüicides” tan forassenyats com el president Bauzà.

No li serveix de res que hagi estat signat pel seu antecessor en el càrrec, Gabriel Canellas i Fons, del seu mateix partit polític. Ni que l'hagi impulsat qui va ser-ne col·laboradora assídua, la consellera Maria Antònia Munar i Riutort.

Amb un cop sec de ploma, el president de les Illes Balears, successor indigne de tots els altres presidents, -que com a mínim s'han mostrat una mica més respectuosos amb la llengua catalana, l'única llengua pròpia d'aquestes illes-, pretén esborrar del mapa la protecció minsa que comporta un decret que es limita a fixar el català com a llengua d'ús normal dels membres del Govern...

Això sí, arriba a certs detalls que, pel que es veu, deixen massa malparada la sensibilitat lingüística dels actuals cappares del Govern municipal, insular, estatal i europeu, del Partit Popular.

No m'estranya gens ni mica. Des que guanyaren les eleccions, era previsible que s'atrevissin a fer això i molt més que encara ens queda per veure.

Som dels qui pensen i creuen, emperò, que cometen un error molt greu, de dimensions històriques, si, en nom d'una majoria absoluta aconseguida a les urnes, es creuen amb tot el dret del món a cometre qualsevol barrabassada que els passi pel cap.

Malauradament, després, ja no hi haurà res a fer. I s'haurà d'apel·lar, com sempre, a la dita que els nostres avantpassats acostumaven a repetir per pa i per sal: “Déu ens guard d'un ja està fet!”

Només se m'acut de dir-hi que, pel bé d'una democràcia una mica més enfortida entre nosaltres, no estaria gens ni mica malament, i m'agradaria ben molt arribar a veure, que qualque dia, per llei i sentència dels tribunals de Justícia, també els “lingüicides” van a parar a la presó.

D'aquí que toquin hores!

Maria Salleras Juan, Premi Olímpia 2011 del Lobby de Dones de Mallorca

"Amb aquesta candidatura feim un reconeixement a una trajectòria de vida -va llegir na Marisol Ramírez, durant el sopar que el Lobby de Dones de Mallorca organitzà enguany al restaurant situat al passeig de Mallorca, 16-. Aquest any Maria Salleras s'ha jubilat i així tenim l'oportunitat de posar-la al nostre llistat de persones a distingir per la causa de les dones.

Pel seu origen i educació, na Maria no estava destinada a trobar-se amb la cara més dramàtica i oculta de les societats del benestar; però ella té un punt de rebel·lia i tenacitat que l'ha duit a ser protagonista de molts d'episodis que tenen a veure amb la defensa de la dignitat, la llibertat i l'autonomia de les dones i entre elles, de les més desvalgudes.

Manllevant paraules d'una persona que l'estima molt, podem dir que, malgrat haver nascut i ser educada en institucions monolítiques que precisament no es distingeixen pel respecte i la consideració de la dona con una igual, més bé al contrari, na Maria Salleras ha sabut obrir escletxes i sense ruptures traumàtiques ni reaccions airades ha anat fent la seva. Ha seguit el camí de formar-se bé professionalment i intel·lectualment, fer feina amb grup, acceptar responsabilitat, i crear i posar en marxa projectes nous.

I sempre amb una idea primordial: el compromís per millorarla realitat i fer-ho amb honestedat.

Maria va ser una de les  primeres assistents socials de Balears, i l'única directora de Càritas en 50 anys de vida de la institució. Ella va dirigir aquesta entitat del 1995 al 2001, i la seva prioritat aquells anys va ser la professionalització dels serveis i l'atenció a la dona, treballant en equip.

Són projectes que duen la seva empremta: el centre d'acollida per dones maltractades de Palma (1989), el programa "Mar de dones", el Pis Balenguera, el projecte Filosa...

També és mèrit de na Maria haver connectat i participat d'una forma molt ampla i constant amb les plataformes de la societat civil: serveis socials públics, sindicats, etc. Així s'aconseguí la Renda Mínima d'Inserció; s'aconseguí transformar una ajuda "de beneficència" en un drets dels ciutadans i ciutadanes.

Amb ella volem recordar també la primera generació de dones de Mallorca que donaren un altre caire al treball social, passant del model d'assistència social, als serveis socials, a la seva secularització i na Maria personalment sempre compromesa amb la política d'esquerres.

També hi ha una part del caràcter de na Maria Salleras que la fa mereixedora de la confiança del Lobby de Dibes: la seva rotunda implicació amb els primers anys de l'Institut Balears de la Dona i també que sempre que l'hem necessitada, l'hem tenguda devora, amb les seves opinions i els seus coneixements. Diverses vegades ha estat una còmplice anònima per conèixer i poder reconèixer altres dones o grups que han estat candidats als nostres premis Olímpia.

El seu lligam senzill i vertader amb la situació real dels més vulnerables i oblidats ens ha permès donar a conèixer molta feina anònima i ignorada que millora la vida de tantes i tantes dones.

Per tot això i altres coses, et deim Maria que veim en tu una dona que, con diu una cançó de na Teresa Parodi, "és feliç malgrat l'incert" i que no ha deixar que el "defora" li robi la puresa ni les ganes.

Una bona candidata al Premi Olímpia d'enguany."

A la glosa nadalenca 2011

Fa pocs dies vaig enviar, com acostum a fer cada any, la meva glosa nadalenca 2011 a les meves amistats i familiars.

El meu fillol Andreu Buele Cortès, fent sonar el contrabaix a ses Voltes

I, també com sempre, n'he rebut respostes summament interessants, que mir de reproduir ací mateix tot seguit:

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE DE 2011

(01)

T.V.N.:

Eres el mejor primo! Te felicito por tus palabras verdaderas,y tu buen criterio sobre la dificil situacon de europa y todo el mundo!!! No tenemos remedio,el hombre solo tiene una obseccion:poder y dinero(que es lo mismo) y mire a donde nos he llevado esto!!!saludos,y gracias por esta glossa.....Es fantastico!!!

(02)

B.M.S.

Benvolgut, moltes de gràcies!

Com bé dius pegarem bots

per fer néixer nous rebrots

i posar fi a les desgràcies!

(03)

J.J.

Gràcies, Cil! Igualment et desig el millor per a tu, na Bel i tots els teus. Salut i resistència. 

(04)

M.A.

MOLTES GRACIES !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! BON NADAL I QUE AQUEST ANY NOU , SIGUI BO DE VERITAT PER A TOTHOM!!!!! Una forta abraçada.

(05)

N.D.B.

Ni triam els governants,

ni triam qui ens representa;

sols triam qui ens presenta

a les mans d'aquests bergants

Molt certes aquestes paraules, Cil. Quan podrem xerrar d'una vertadera DEMOCRÀCIA? Una abraçada! i Bon nadal a vosaltres també!

(06)

M.P.J.

Tu parles de mal garbada

la meva sí que ho serà

també et desig bona anyada

com tu dius a les glosades

i que el Nadal que vendrà

ens doni pau a senallades!

I per tu una besada.

Salutacions Cil!

(07)

J.M.F.

Estimado Cecili, muchas gracias por la glosa y el saludo, te deseo un muy buen año 2012 y que tus deseos se conviertan en realidad. 

(08)

C.R.C

Moltes de gràcies per aquest glosat tan bell i significatiu. Bones festes i una besada per hom.

(09)

A.S.C.

Moltes gràcies. Felicitats i sobre tot salut. Una abraçada.

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE DE 2011

(10)

J.M.LL

Els mateixos desitjos per a tu i familia. Una abraçada,

(11)

S.M.M.

Gràcies Cil, estàs fet un bon glosador! Que Nadal sigui bo per tots i que el 2012 sigui millor que enguany.

(12)

J.R.C.

Estimat amic Cil Buele

un cop més la glosa encertes

i jo la reb amb mans obertes

per que amb aquesta i altres berbes

els hi fotrem "donde más duele".

Com segur has comprobat

no en sé fer, jo, de gloses.

Si entre espasa i paret me poses,

no puc ja fer altres coses

per deixar-te conhortat.

Al màxim on puc arribar

és a escriure quatre mots

més o manco ben composts

i amb un desitg acabar:

que els deus et donin molts anys

i que tots ho poguem veure.

Això si, i ho dic de vera,

millor si són republicans!

(13)

M.S.G.

Amb glosa pijor feta

te'l desitjo jo també:

i que l'anyada que ve

no fem pas a la desfeta.

Molts i bons!

(14)

R.O.B.

Igualment,

(15)

C.S.N.

fenicidades,

(16)

M.D.B.

Molte sgràcies per aquesta glossa. Molts d'anys a veure si la setmaan qui ve tinc temps de passar per ca tevva, pagar-te les paperetes de Nadal i desitjar-te un Bon Nadal.

(17)

F.S.N.

Molts d'anys també per tu Cil, molta felicitat.

(18)

G.R.M.

Gràcies, Cil. Igualment rep els meus millors desitjos per a aquestes festes i per a tot l'any!

Nadal, un Nadal altre:

per descobrir, acollir i anunciar

el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;

segons Mateu, capítol 25.

Qui s’entén amb els pobres

pot entendre's amb Déu.

Només així, fet infant,

fet Déu vingut a menys,

podríem trobar-te,

diàriament nostre,

entre Betlem i la Pasqua,

Jesús, el de Natzaret.

Any Nou, Temps Nou,

alternatiu

en Política, en Economia, en Religió.

Contra els grans projectes de mort,

el gran projecte de la Vida.

Contra el consumisme depredador

entre armes i agrotòxics,

consumim indignació

amb tendresa i militància.

Visquem en Sumak Kawsay (Bon viure).

Terra i Pau per al Poble Palestí,

per al Poble Kaiowá Guaraní,

per a tots els pobles indígenes i quilomboles,

per a totes les migracions del món,

per als milions de gent humana

condemnada a la fam...

Malgrat totes les crisis,

si podem bressar Déu

entre els braços de María i Josep,

no hi ha motiu per tenir por.

Déu és a l’abast

de la nostra Esperança.

Pere Casaldàliga

NADAL 2011 – ANY NOU 2012

(19)

B.B.N.

Molts d'anys Cil. Que enguany ens troben molt al carrer per aturar tots els disbarats que duen entre mans. Salut.

(20)

P.S.C.

Bon dia per desitjar tot això: Avui és el dia de la Mare de Déu de l'Esperança. Per cert, que n'has fet d'un Regne dins la mar? Bon Nadal!

(21)

A.G.R.

Gràcies, Cil!!!! És molt guapo i està molt ben trobat. És molt enginyós i suposa un recorregut per tots els àmbits, perquè noltros som el que som, però estàm condicionats (tant per bé com per mal) per moltes de coses! Que passis unes bones festes i que el el 2012 arribi ple de coses bones. Una abraçada.

(22)

G.M.N.

Cil, moltes gràcies. Ja m'ha arribat la teva añal felicitació nadalenca, fins i tot ben glosada. També jo et desig un "Bon Nadal" i un 2012 ple de les coses millors que puguis desitjar. Molts anys! Una abraçada. 

(23)

A.G.G.

MOLTS D'ANYS I BONS!! QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!!

(24)

C.S.C.M.

Moltes gràcies, Cil!

(25)

B.P.A.

Moltes gràcies, Cil: Que passeu un molt bon Nadal !!

(26)

G.G.V.

BON NADAL PER TU I NA BEL.

(27)

M.B.C.

Gr+acies Cil. Bones festes i molts anys. 

(28)

M.C.N.

salut i molts d'anys

TOT EL QUE NECESSIT SABER

Tot el que sempre he necessitat saber ho vaig aprendre a la primera escola.

La saviesa no la vaig trobar a la universitat ni entre els brillants despatxos de la ciutat que vaig recórrer després.

Les coses realment importants sobre la vida, com ésser i com comportar-me, ja les sabia.

Això és el que m’ensenyaren de petit a l’escola:

A compartir les coses

Ésser just i jugar net

No pegar

Tornar les coses allà on estaven i

netejar el que has embrutat.

No agafar el que no és teu.

Dir ho sent quan has fet mal a algú

Rentar-se les mans abans de menjar

Al bany, estirar la cadena quan has acabat

Cada dia intentar aprendre alguna cosa nova, pensar un poc, dibuixar, pintar, cantar, ballar, jugar i fer feina

Quan surts al carrer, posar atenció al tràfic, agafar-se de la mà i anar junts

Els aucells, els animals i les plantes petites són éssers vius i s’han de tractar amb esment.

Recordar les coses importants. Per exemple: que tothom hauria de tenir un bon berenar a taula i un tassó de llet calenta cada dia. Que tots els governs haurien de tornar les coses on estaven, fer net el que han embrutat i dir ho sent quan han fet mal. Quin món més bell seria.

I això sempre és veritat, no importa com de vell t’hagis fet, sobretot, que quan surts al carrer, és millor agafar-se de la mà i anar junts.

Adaptat de : All I really need to know I learned in kindergarten (Robert L. Fulghum)

(29)

V.LL.N.

gracies, molts d'anys i bones festes per es bons glosadors. Salut

(30)

T.M.B.

Cecil encara que es una felicitació “urbi et orbi” la te vull agrair des de PACHACAMAC, a on visc... que segur recordaràs. Vull que sàpigues qu’el teu compromís es per mi i estic segur que per molts, una alenada d’aire fresc per continuar a treballar pel Regne. Que Déu te protegesqui a seguir endavant. Una forta abraçada i bones festes.

DILLUNS, 19 DE DESEMBRE DE 2011

(31)

X.B.N.

Molts d,anys per tu Cil i gracies per la glosa.

(32)

C.A.O.

Bona glosa, Cil, Molts d'anys i una abraçada..

(33)

A.A.C.

Moltes gràcies ; Una abraçada ben forta per a Na Bel i per a tu

(34)

B.T.T.

Moltes gràcies, Cil, molta salut i esperança. Molt de coratge, com tu molt bé dius.

Molta salut per na Bel. Una abraçada i per molts d'anys!

(35)

F.M.B.

Gràcies Cil, m'ha agradat molt. Aprogfit per convidar.vos al sopar del Lobby dia 29.

(36)

J.O.N.

Bones festes. Gràcies per la felicitació.

(37)

C.B.LL

Grácies,Cil,que la "vida nova" aquest 2.012 la fessem arribar tant com poguem.

Bon NADAL

(38)

M.M.N.

Bon Nadal i bon Any Nou. Salut i república. 

(39)

A.R.N.

Gracis Cecili es una glosa molt acertada i maca i això em fa preguntar-te: Com així no pegam es bot? Què es el que ens atura? Perquè ens deixam utilitzar, maltractar, esclavitzar? Quin problema tenim que som capaços de deixar-nos matar? Lo lògic es que ens estimem i tenguessim cura de sa nostra vida i de sa que ens envolta i ho veim com ho destueixen i no feim res i no se sa resposta. Una abraçada. PD Sent haver sortit amb aquestes preguntes; me les faig cada dia i em donen angoixa .

(40)

J.M.M.

MOLTS D'ANYS!!!!!!!!!!!!!!!

(41)

M.C.F.

salut

(42)

M.M.C.

Admirat Cecili, no tenc la teva capacitat de glosar, només sé que si tu ets feliç jo ho seré i si tu pateixes jo també. Que Cecilibuelis molt el 2012. BONES FESTES.

(43)

N.H.N

Moltes gràcies, Cil, m'ha encantat la glosa! ets un artista! Salut i lluita i els millors dessitjos per tu i la teva família!

(44)

G.R.N.

Gràcies, Cil, per la teva felicitació. Et desig un ¡Bon Nadal i millor any nou!

(45)

I.E.E

Moltes gràcies, igualment! 

(46)

M.B.B.

Hey!!... Ja som a prop del Nadal i del cap d'any. És hora de fer balanç de tot allò que durant l'any hem viscut, però sobretot és el moment de plantejar-nos els nostres reptes i desitjos per l'any nou que ja arriba. En uns moments amb tants interrogants com els que vivim avui en dia, tenc un desig molt especial per tots els que estimo i aprecio... us desig TRANQUIL.LITAT!!! La tranquil·litat que tan sovint ens falta quan algunes de les nostres necessitats manquen. És cert, pensareu, que ja us podria desitjar alguna cosa més material però si ho pensau bé la tranquil·litat ho engloba tot. No ens farà rics, però que no és una gran riquesa tenir la tranquil·litat de saber que podrem menjar cada dia?. No ens fa invisibles al dolor, però que no és part de l'experiència vital saber acceptar les malalties amb la tranquil·litat que són fruit de l'edat o del temps?. Potser no evitarà les injustícies dels diversos tipus, però que no n'estau orgullosos de tenir la tranquil·litat que seguirem lluitant amb el cor i les mans per evitar-les?. És cert que no tots els dies seran bons, però que no estau tranquils sabent que, tard o d'hora, tot passarà i que en arribar a casa podreu compensar els mals moments gaudint dels amics, de la família o del somriu del vostres fills?... Idò això és el que us desitjo!! Tranquil·litat en el vostre dia a dia, tranquil·litat en el saber afrontar les situacions desafortunades, tranquil·litat. Una besada enorme!!!! I gràcies, perquè la meva tranquil·litat no seria possible sense cada un de vosaltres. 

(47)

J.R.M.

Tambe vos desitjo un bon nadal i millor any nou.

(48)

M.P.N.

Moltes gràcies!!! Fa temps que no ens veiem però sempre és agradable saber noves de tu... Esper que el Nadal sigui agradable i que comencis el nou any ple de força i coratge. Una abraçada molt, molt forta. 

(49)

C.N.N.

Bones festes i bon any! Encara que sigui un poc complicat... molt bé la glosa, situació global i local incloses. Salut, 

(50)

M.M.N.

Lo mismo te deseo, Cecili … ¡Bon Nadal!

(51)

B.C.V.

Bones tardes Cil: Moltes gràcies per haver pensat amb noltros. També et desitjam que passeu un bon Nadal i que tinguem força per poder anar endavant. Na Bel, com està? Una abraçada.

(52)

S.M.S.

Gràcies, Cil. He llegit la teva glosada, la que tocava enguany. "Trenta anys enrera", és un poc mal de saber on ens ttrobàvem; però en el tren, supòs, que ens ha dut fins aquí, de totes formes. ¡Tot és un alè! Bé; molts d'anys i amb salut, per a tu i la teva dona. 

(53)

E.V.N.

Grŕcies! Molts d'anys, Elena

(54)

Y.M.A.

Moltes gràcies Cecili, et desig que passis unes bones festes i un feliç 2012 gaudint en famíla. Una abraçada.

(55)

E.M.N.

Dir-te que m'ha encantat el teu poema de Nadal! Gràcies companyCecili! I Visca la Terra!

(56)

M.M.J.

gracies per la teva felicitació, per mi mi es molt emotiva i reflexiva. molts anys.

(57)

F.V.R.

També per voltros unes bones festes i BON NADAL! Que el 2012 ens porti noves bones,especialment als que més ho necessiten.Una abraçada.Xisca Vidal

(58)

I.D.F.

Muchas gracias Cil. Me he visto bastante reflejada en tu glosa. Acabo de llegar de la Selva... estoy cansada, pero contenta.Un abrazo a Isabel.Un Bon Nadal les deseamos los cuatro: Joan (22 años) terminando en la Católica Filosofía... muy buen estudiante. Enrique (20 años) Estudiando en la Universidad de Lima comunicación, con otras habilidades, pero aprobando. Kiko e Isabel ( no se dicen los años)

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DE 2011

(59)

P.R.M.

Molt estimat Cecili, No en magnífica glosa sinó en rústica prosa us desitjam també unes bones festes de Nadal. 

(60)

A.V.F.

Bones Festes i Feliç 2012 per a tu i tots els que estimes. Que no ens falti la salut ni l'alegria ni l'esperit de lluita. Una abraçada.

(61)

D.H.M.

Amic Cil, també volem desitjarte les bones festes de Nadal. I que l'any 2.012 sigui un any de progrés en la pau, la justícia,... i en el nostro País. Un abraç.

(62)

M.J.N

Felicitat i pau vos desig de tot cor. M'ha agradat molt la teva glosa. Una forta abraçada.

(63)

F.C.M

Bon dia, gràcies per la felicitació, el mateix us desig a vosaltres, Molts anys i bones festes.

(64)

C.M.C.

MOLT D'ANYS!!

(65)

R.C.T.

bon dia, alegria i bona vida. gràcies per la glosa

(66)

A.C.N.

CECILI SÓM AMICS VIRTUALS PERÒ ÉS COM SI ET CONEGUES DE TOTA LA VIDA. BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU. LA SALUT I EL CORATGE ÉS LO NOSTRO.¡¡¡¡¡

(67)

F.M.B.

Cil molts d'anys. Que el nadó ens porti més alegria més amor més justícia, més llum i caritat més esperança més ganes per el combat i sobre tot més ganes de resisitir i de cercar la veritat dins la fosca de la nit del segle 21.Malgar tot ,jo he ences la Llum de Nadal i veig més bé per que tu també l'has encesa. Gràcies Cil.

(68)

G.C.J.

MOLTES DE GRACIES I MOLTS D´ANYS . SALUTACIONS

(69)

P.R.D.

Benvolgut Cil: Bon Nadal i Molts d'Anys. 

DIMECRES, 21 DE DESEMBRE DE 2011

(70)

M.M.B.S.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU. UNA ABRAÇADA,PER TOTS DOS

(71)

V.J.T.B.

BON NADAL IGUALMENT I ELS MILLORS DESITJOS PER L'ANY QUE VE I PER NO ESSER EGOISTA QUE SIGUI IGUAL QUE AQUEST, PERO PITJOR NO PER L'AMOR DE DÉU. UNA ABRAÇADA.

(72)

J.S.

Benvolguts amics, Que el Nadal sigui la llum del Far que ens il.lumini el Nou Any

(73)

M.C.C.

Amb bons desitjos de FUTUR!!!!!

(74)

G.M.

Moltes gràcis Cecili- Per tu i per tote els teus Mols d'anys i capet clar, per seguir glosant de paraula i de fets. Una abraçada

(75)

M.R.C.

Reb una abraçada forta, d'una persona que t'estima. Bon Nadal! 

DIJOUS, 22 DE DESEMBRE DE 2011

(76)

M.F.V.

No és cap glosa malgarbada

preciosa felicitació

és com a mi m'agrada

i que m'omple d'emoció.

Ton desigjos són per a mi

aquells pels que jo vull viure

que voldria compartir

en una terra més lliure.

Per això vull desitjar-te

que es vegin tots ben complerts

i que els nostres cors oberts

s'omplin de goig i alegria

de fer passes dia a dia

petites, mitjanes o grans

de lluitar sia com sia

pels Països Catalans.

Bon Nadal i profitós any.

(77)

M.B.

Moltes de gràcies Cil, La teva glosa és un bri d'esperança enfront d'un negre aborronador. Bones festes, bon any nou i força per no desistir!

(78)

B.M.F.

gRÀCIES PER LA GLOSADA,bONES fESTES, sALUT I "LUCHA"

(79)

T.B.M.

Que passis un Bon Nadal tú i la teva familia. 

(80)

T.M.M.

Moltes gràcies, Cil. Salut per a tu i la teva família.

(81)

M.P.

Bona glosa i encertada, Cil. Moltes gràcies i que passis unes bones festes de Nadal. Salut molta!

(82)

M.G.B.

Sempre aconsegueixes despertar emocions amb la teva glosa de Nadal. Com arribes! Esper que la part bona del ritual de les festes t’acompanyi i que trobis qualque moment per sentir-te optimista i mirar el futur amb compassió budista... Una besada, la meva “postal de Nadal” i una passejada pels núvols, que s’hi està molt bé! 

DIVENDRES, 23 DE DESEMBRE DE 2011

(83)

J.L.C

Amic: Si els desigs fossin executables només clicant aquí mateix, t'enviaria els millors. 

Carregat a pic de mall...

Carregat a pic de mall,

el món viu un estropici.

Arreu es sent guirigai.

‘Nam p’enrere: un llenegall.

Per molt que tu saps s’ofici

es precaritza es treball

i el pots perdre –un malefici!

Armats d’una eina de tall

fan en es sous orifici

o, esmolada, un fort retall

que no et permet ni un mal vici.

Economistes? Bye, bye!

Es qui mos han duit sa crisi

es fan més rics. I açò rai!

Deixau, idò que us felici-

ti en sortir des precipici.

Som Nadal i aquest espai

ha de tenir més que mai

esperança i no desfici!!!

Nadal, 2011

(84)

G.T.S.

Moltes gràcies!!!!! Bones festes i any nou. Bsss.

(85)

N.I.

Salut, bon any 2012, una abraçada Cil, gràcies per la teva feina!!

(86)

J.M.R.

Bon dia,Cecil. He rebut la teva glosa Nadalenca. Gràcies. Desitj que gaudegis un bon Nadal i sortós Any Nou 2012.

(87)

N.K.

Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar, amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar. Com ho fa el vent. I és així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent. I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la pols arrossegant les fulles seques mortes per la tardor. Com ho fa el vent. És així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent. Jo no he nascut per llose de marbre i per jeure al damunt d'un mort, la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port. Com ho fa el vent. És així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent. Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar, res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demá. Com ho fa el vent. És així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent. I així sense mirar endarrera, m'heu de veure passar: res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar. Com ho fa el vent. És així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

Bon Nadal, bona gent. Que el nou vent del sud vos escalfi en aquest moments de penùria. Zorionak, bona gent!

(88)

T.C.T.

Bon Nadal i feliç 2012.

Haurem de treballar, per fer feina o per trobar-ne, però al final ho superarem.

Amb solidaritat entre les famílies i els amics.

Amb la raó i la cultura aconseguirem convèncer que hi ha un futur de més respecte.

Amb la convicció que els mentiders i manipuladors un dia o altre quedaran desemmascarats.

Amb el millor desig: salut, força i alegria. 
  

(89)

M.S.N.

Gràcies per la felicitació i molts d'anys per tu, Cil! Una abraçada.

(90)

M.L.C.

Rebut. Molts d'anys i millors! Una aferrada.

(91)

E.M.iN.

No volem deixar passar aquestes dates tan assenyalades, amb absències tan recents per a la nostra família, sense desitjar-vos que passeu unes festes de Nadal amb el suport i afecte dels qui més estimeu i que l´any vinent sigui propici als nostres projectes i il·lusions. Amb una abraçada i Molts d’Anys.

(92)

C.V.M.

Estimats Cil i Isabel, Us desig unes bones festes i un millor 2012. Una abraçada,

(93)

P.B.B.

Amigos amics! Que seais muy felices, si se os concede! Què sigueu molt beneurats, si podeu! Bon Nadal i any 2012

DIUMENGE, 25 DE DESEMBRE DE 2001

(94)

I.M.M.

...amb totes les persones que estimeu!

(95)

S.B.Z.

La família Nicolás Buele vos desitja: BON NADAL!! PD: mirau l'adjunt.

(96)

M.C.L.

Moltes gràcies per les imatges que ens ha enviat. Li desitjam un bon Nadal i que l'any 2012 arribi carregat d'amor i bons designis per a tots.

 

DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DE 2011

(97)

C.D.L.F.

Amb una mica de retard: molts d'anys i enhorabona un cop més per trobar les paraules adequades i glosar-les amb sentiment, una mica d'humor i la dosi justa de ràbia i provocació. A seguir lliutant amb força i salut!

(98)

P.F.T.

Bon dia, Cecil. Avui ja som dia 27. Aquests dies són molt atrafagats per un Rector i jo hi estic de ple. He passat gust de llegir la glosada. Molts anys i que aquest any nou, que ve ben carregat de nuvols i tempestes, les poguem capejar. Hi ha molt a fer escoltant i mirant de donar una ma a tanta gent que la llei deixa a la cuneta, i ha de menjar i ha de viure i ha de poder somniar un futur millor.

(99)

M.A.M.

Hola Cil, Moltes gràcies per la glosa-felicitació: molt bones i poètiques festes també per a tu! Que l’any que és a les portes ens faci més lliures que el que acaba. Una abraçada,

(100)

C.G.A.

TOT EL BÉ POSSIBLE I BUF POTENT PER FER SONAR LA TEVA XEREMIA. UNA ABRAÇADA CLIMENT.

BÉ, SI NO ÉS AMB AQUESTA ESGLÉSIA JA N'ARRIBAREM A TROBAR UNA ALTRA DE MÉS AUTÈNTICA. HAUREM DE CERCAR DE VALENT PER TROBAR-NOS AMB AQUEST JESÚS DE SEMPRE TANMATEIX TENIM UN CEL BEN ENNUVOLAT I A PUNT DE CAURE'NS A SOBRE, COM SEMPRE...UNA ABRAÇADA BON AMIC. CLIMENT.

(101)

T.G.R.

Bones festes!!!

(102)

J.M.J.

Moltes gràcies,Cil, per la teva felicitació, jo també te desitj unes bones i santes festes, una abraçada,  

(103)

N.B.S.

Benvolgut Cecili, moltes gràcies per la felicitació. Esper que tenguis unes bones festes. Una forta abraçada

(104)

M.J.S.

Gràcies amic, pero te vull donar una alegria, com, me interessaben i no sabia que comptaries amb mi, les vaig veure també pel facebook. Han estat de molt d'interés per mi, y enhorabona p'el enrregistrament. Feliç any nou. salut i força.

(105)

J.O.S.

La sibil·la té raó

anunciant temps d’amargura,

la crisi que tant temps dura

ens fa pensar el pitjor.

El món està capgirat,

comanda l’economia

i al poble cada dia

amaguen la veritat.

Convocaren eleccions

per seguir sent governats,

sense dir són els mercats

qui prenen les decisions.

Polítics de pantomima

n’han fet una professió

i no queda cap racó

per a qui el món estima.

Per guanyar les eleccions

ens feren falses promeses,

canvien les opinions

car no poden ser ateses.

Ja no hi valen parlaments

ni paraules enganyoses,

són promeses ben ronyoses

que esbuquen els fonaments.

Cal cercar una ocupació

per lluitar contra la crisi

i trobar una solució

per acabar amb el desfici.

Si la gent no reflexiona

i pensa que s’ha d’unir,

no passarà molta estona

que molts haurem de sofrir.

El nou any que aviat comença

hauria d’encoratjar

a tots plegats treballar

per les dificultats vèncer.

Treballant en solitari

no ho podrem aconseguir,

però fent-ho en solidari

tots junts en podrem sortir.

I si voleu que acabem

amb humor i alegria,

de part de Jaume i Maria

que bones festes passem.

M.S. i J.O. Palma, 25 de desembre 2011

DIJOUS, 29 DE DESEMBRE DE 2010

(106)
A.V.LL.
Bon Nadal
Feliz Navidad
Joyeux Noël
Noheli Nziza