Associació de persones cuidadores

MANS A LES MANS  és una associació mallorquina (2017) que pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores: gent que té en comú el fet de cuidar algú en situació de dependència. Cosa que comporta una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

«Ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida», amb uns quants objectius:

• Promocionar el valor de cuidar dins la societat
• Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
• Donar suport psicològic a les persones cuidadores
• Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
• Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
• Defensar els drets dels socis i de les sòcies
• Establir relacions de coordinació amb altres associacions

DISSABTE, 1 DE DESEMBRE DE 2018, SE'N FA LA PRESENTACIÓ PÚBLICA A PALMA:

CINECIUTAT - S'ESCORXADOR - A LES 10:30 DEL MATÍ

ALGUNS ENLLAÇOS ÚTILS:

01 DIARIO DE MALLORCA
Unas 1.900 mujeres podrán cotizar por su labor cuidando a un familiar (2018-07-09)

Palabra de cuidadora (2018-04-30)


02 IB3 RÀDIO
Tres representants de l'associació Mallorca Mans a les Mans -Joana Sastre, Rosa i Margalida- intervenen en el programa radiofònic d'IB3 Flors en el desert, conduït per David Oliver (11-11-2018)


03 IMATGES


04 ÚLTIMA HORA
Más de 12.000 personas cuidan a sus familiares con dependencia en Baleares (2018-11-05)

Novel·la "Joc d'escacs" de Miquel López Crespí, a Manacor

PRESENTACIÓ A MANACOR DE LA NOVEL·LA «JOC D'ESCACS»  DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ (Bar Xarop, 12 de novembre de 2018)

M'encanta venir a Manacor. Hi tenc familiars i amistats.

M'encanta venir a presentar, a Manacor, aquesta novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí.

Amb MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ ens coneixem des de fa dècades. El meu primer contacte amb un escrit seu fa cinquanta anys: Fannon! Quan encara no comptava amb els més de cent llibres que ja té publicats avui dia.

JOC D'ESCACS n'és el títol. El joc dels escacs és un dels jocs que consider més enriquidors. Tant que, si depenia de mi, el posaria com a assignatura obligatòria a tots els centres educatius públics.

Cada peça hi té la seva funció, el seu moviment característic, la seva figura singular... tot per aconseguir fer «escacs i mat» al rei. Tombar el rei n'és l'objectiu primer. Com la República, vaja!

Molt encertat trob el títol d'aquesta novel·la seva: presenta moltes peces del panorama cultural, social i polític de la Mallorca de la dècada dels anys setanta del segle passat: amb les seves funcions, els seus moviments, les seves figures, el seus noms i llinatges (una mica camuflats, però fàcilment identificables!).

Tot plegat presenta els dos bàndols de fitxes blanques i negres: les unes vénen a representar les esquerres espanyoles partidàries de mantenir el rei borbònic imposat pel dictador Franco; les altres, representen les esquerres més radicals partidàries de caminar directament i obertament cap a la república.

L'autor, no només se situa clarament dins aquesta segona opció, sinó que qualifica molt durament aquelles altres esquerres que s'emmotllen dins el fang de les dretes més reaccionàries i ràncies d'Europa.

Un panorama cultural, social i polític que perdura fins al dia d'avui, a Mallorca i arreu dels Països Catalans.

Alpha Pam: I dels responsables màxims, què?

Davant del cas de l'immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca l'any 2013, ALPHA PAM, sembla que l'Administració de Justícia va fer els ulls grossos, posant-hi traves de caràcter econòmic, davant la presentació d'una querella que se li presentà contra els peixos grossos de l'administració autonòmica de salut pública. 

Mentre es veu, pel que surt publicat aquests dies als mitjans de comunicació,  que tira endavant amb l'obertura de judici contra l'actuació d'alguns subordinats seus, peixos més petits dins l'administració sanitària illenca.

Qualcú hauria d'explicar a l'opinió pública per quines cinc-centes, a l'hora de formular una QUERELLA en defensa d'Alpha Pam davant del Jutjat d'Instrucció de Palma, dirigida directament contra el conseller de Salut de les Illes Balears d'aleshores, el director general de Salut Pública i Consum de l'any 2013, el titular del Servei de Salut i el director de la Fundació Hospital d'Inca -que són els que aleshores tenien la màxima responsabilitat en matèria de salut a les Illes Balears-, s'imposa una fiança de 12.000 euros a les tres entitats socials que la presenten, en nom i defensa de l'immigrant senegalès ALPHA PAM!

Perquè un immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca pugui ser defensat davant dels tribunals de justícia, s'ha de comptar amb una quantitat econòmica de 12 mil euros i ha de ser lliurada a l'administració? D'on es poden traure aquests doblers? 

Una mica mal d'entendre tot això, quan el text constitucional espanyol afirma per escrit que «garanteix l'accés a la Justícia en condicions d'igualtat per a tota la ciutadania».

L'equip d'advocats que duia el cas ho tenia molt clar. 

En concepte d'ACUSACIÓ PARTICULAR, va formular i presentar querella contra el titular de la Conselleria de Salut, contra el titular de la Direcció General de Salut Pública i Consum, contra el titular del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-SALUT) i contra el director de la Fundació Hospital Comarcal d'Inca, el 13 de maig de 2013.

Malauradament, aquella querella presentada per tres entitats socials, dirigida contra els peixos grossos de l'administració sanitària illenca, no pogué prosperar. 

Per manca de recursos econòmics disponibles!

Obertura de judici pel cas ALPHA PAM

El cas de l'immigrant senegalès ALPHA PAM que mor a Mallorca per tuberculosi l'any 2013 encara duu coa. Malauradament!

Quina llàstima que l'administració de justícia sigui tan lenta i vagi tan a poc a poc per aquestes contrades nostres! Mentrestant, la ciutadania, sobretot la més indefensa, se sent més i més desprotegida. Malgrat els avanços científics i tecnològics que, pel que es veu, s'empren en determinats casos i per a determinades persones -d'altra banda més que protegides!-.

Així i tot, és de lloar que entitats cíviques i professionals tan excel·lents com incansables no cessin en el seu afany de continuar treballant a favor dels drets de les persones, sobretot de les manco afavorides, com és el cas d'un immigrant senegalès que arriba a Mallorca i hi troba la mort, per la manca d'atenció acurada a què té dret com a persona.

Llegesc a la premsa local d'aquest dissabte 27 d'octubre de 2018 que l'Audiència provincial ha torbat cinc anys a ordenar «judici per homicidi imprudent, acceptant el recurs de la família d'Alpha Pam contra la decisió d'arxivar la investigació presa per un jutjat d'instrucció d'Inca». 

Si l'Audiència provincial torba cinc anys per prendre una decisió d'aquests característiques, que no poques entitats cíviques ja demanaven des del primer moment, com es vol que la ciutadania confiï en l'administració de justícia en aquest país nostre?

Record perfectament que, cinc anys enrere, consideràvem que una de les respostes millors que es podia donar a "la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès Alpha Pam a Mallorca", era dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina». ELS RESPONSABLES MÀXIMS (no els subordinats que es veuen forçats a haver de complir ordres i normes, massa sovint tan mal fetes com mal donades!)

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, va moure aleshores algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Alpha Pam mor el mes d'abril de 2013. A causa de què! De l'«oficialitzada» exclusió sanitària que venia provocada per les polítiques d'austeritat imposades per l'estat espanyol. El cas de la mala atenció dispensada a Alpha Pam no era cap cas excepcional. El fet excepcional és que anà acompanyat d'una mort del tot evitable.

Per aquest motiu, un grup de professionals del sector audiovisual posaren en marxa un documental per contar la història d'aquest immigrant senegalès i que aquest tipus de successos no tornassin a repetir-se.

Record perfectament que el mes de juliol de 2013, s'organitzà un concert a Factoria de So, a la finca de Son Llaüd de Santa Maria del Camí, a benefici d'aquest documental sobre el cas d'ALPHA PAM, el ciutadà d'origen senegalès que mor per tuberculosi a Palma, en no haver estat atès com calia a cap altre centre sanitari mallorquí

El mes de setembre de 2013 ens concentràrem davant dels Jutjats de Palma, per reclamar que es fes justícia a Alpha Pam. Érem un bon grapat de membres d'organitzacions socials diverses: Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT).  

Cinc anys després, a finals d'octubre de 2018, que són moltes hores, molts de dies, moltes setmanes, molts de mesos, a la fi, el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència provincial, que l'any 2015 ja havia ordenat l'obertura de la causa arxivada, a la vista d'un informe forense enregistrat l'any passat, ordena que se n'obri judici.

Benvengut en sigui l'aclariment, si és que ens arriba a arribar qualque dia, d'allò que va succeir amb l'immigrant senegalès Alpha Pam que trobà la mort, per tuberculosi, a Mallorca! I que se n'hi faci justícia!

"Mallorca, Mans a les mans", associació de persones cuidadores

Dimecres, dia 17 d'octubre de 2018, tenc oportunitat d'assistir per primera vegada a la reunió de la junta directiva d'una entitat amb la qual m'entren ganes de col·laborar.

Ens reunim al Centre de Salut de Manacor, al carrer d'en Simó Tort, 19, vuit persones, tres homes i cinc dones: Maria, Manel, Àngels, Iolanda, Rosa, Jerònia, Toni i jo mateix.

Pel que he pogut esbrinar amb aquest contacte primerenc, veig que es tracta d'una entitat creada l'any 2017, amb seu a la vila mallorquina de Montuïri. Porta el nom d'Associació de Persones Cuidadores: Mans a les Mans».

Se n'hi fan diverses presentacions públiques: al Molí de can Nofre, de Montuïri; al centre de salut de l'Escola Graduada, de Palma; a l'auditori del casal Pere Capellà, d'Algaida; al centre de salut sa Torre, de Manacor; a la revista Bona Pau, de Montuïri; al programa Vitamina 3, d'IB3 Ràdio; al programa Hoy por hoy, de la Cadena SER; etc.

Me n'assabent, fa pocs dies, quan mantenc una conversa breu amb la bona amiga resident a la vila mallorquina de Vilafranca, Maria Llull. En convidar-me a participar-hi, contact amb la presidenta, na Joana Sastre, qui m'assenyala i esmenta la cita manacorina a la qual assistesc aquest capvespre.

S'hi pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores. Gent que té en comú el fet de cuidar d'algú en situació de dependència. Per experiència pròpia, sé que esdevé una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

S'hi manifesta que «ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida».

S'hi assenyalen com a objectius:

• Promocionar el valor de cuidar dins la societat
• Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
• Donar suport psicològic a les persones cuidadores
• Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
• Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
• Defensar els drets dels socis i de les sòcies
• Establir relacions de coordinació amb altres associacions

Qui vulgui contactar-hi pot fer-ho al telèfon 685.258.333 o al correu mansalesmans@gmail.com.

Ja m'hi he apuntat com a soci, avui mateix, aportant-hi la quota anual de 10 €. Esper i desig poder col·laborar-hi, també, dedicant-hi part del meu temps.

Salut i coratge, a voler i a rompre!

Noces d'or: matrimoni Rosselló Pont

Vet ací les paraules que vaig adreçar a familiars i amistats presents a la celebració d'unes noces d'or matrimonials, dels mes cunyats manacorins, a l'hotel rural de Son Trobat, diumenge, 14 d'octubre de 2018:

"Siau tots benvenguts a la celebració d'aquestes noces d'or matrimonials de na Francisca i en Jaume, d'en Jaume i na Francisca.

És un dia molt important per a ells dos. També ho és per a tots nosaltres. En som testimonis directes, de la celebració d'aquell moment tan singular, en què varen fer públic, i beneir per l'Església, un compromís assumit lliurement i amb entusiasme: el compromís d'estimar-se tota la vida, com a dos esposos, en matrimoni, fins a l'hora de la mort.

Fa cinquanta anys van encetar aquest camí, alhora que planer també costerut, fàcil i difícil, dret i amb revolts, polsós i fangós, clar i fosc, alegre i trist, amb dificultats i amb joies. Una barreja de tot plegat. 

Fet aquest llarg recorregut, avui arriben a dalt d'aquest cim de les seves noces d'or matrimonials. Un cim que els fa ben feliços, a ells dos i a tots nosaltres.

Vos convid a donar gràcies a Déu! Fent-hi presents també tots els que, d'una manera o una altra, ens han precedit i gaudeixen ja de la seva glòria i de la felicitat eterna.

Avui, aquest recinte de l'hotel rural de Son Trobat és testimoni directe d'una història que comença cinquanta anys enrere a l'església parroquial de Crist Rei, a Manacor. En aquell temple magnífic, una parella jove es casa per l'església. 

Es tracta d'en Jaume Rosselló i Girart, fill de Jaume i Àngela, germà d'Antònia, Magdalena, Àngela, Maria i Bel; juntament amb na Francisca Pont i Sansó, filla de Guillem i Bàrbara, germana d'en Guillem. 

Tots dos es comprometen a viure junts i estimar-se «fins que la mort els separi», com s'acostuma a dir-hi, davant del parent pròxim, mossèn Pere «Mandai».

Aleshores ells dos són continuadors de l'esforç de moltes generacions manacorines anteriors que, cadascuna a la seva manera, han anat fent poble i fent família. 

Davant dels membres de les vostres famílies i de les amistats que s'hi feren presents, volguéreu manifestar la vostra lliure i il·lusionada voluntat de construir un projecte de vida en comú per al futur.

Nosaltres, en acompanyar-vos avui aquí, som testimonis directes d'aquest compromís vostre realitzat al llarg d'aquests darrers cinquanta anys. Som testimonis de l'ús que n'heu fet, de la vostra

llibertat, de la vostra estimació i de l'interès que heu mostrat l'un per l'altre.

Donem-ne gràcies a Déu, amb el vostre fill, nora i néts; amb els vostres germans i cunyats; amb els vostres nebots i amistats aquí presents. Conduïts en la pregària pel bon amic i company capellà, mossèn Pere Fons i Pasqual.

 Que Déu continuï beneint-vos i beneint-nos! Donem-ne gràcies a Déu!"

Alguns vídeos sobre milicianes antifeixistes catalanes a Mallorca

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes:

• Reconeixement de les milicianes catalanes a Mallorca – TV3
• IB3. Al cementiri de Manacor se'ls ha retut homenatge, i el documental "Milicianes" recorda el seu tràgic relat
• Diari d'una miliciana. La Seca. Cinc milicianes voluntàries de la Creu Roja emprenen un viatge cap a Mallorca per ajudar en la causa republicana. Una d'elles decideix escriure un diari i aquest ha aguantat el pas del temps.
• Una obra de teatre recupera la història de cinc milicianes brutalment assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil
  

L'estrena a Palma del documental «Milicianes»

Gràcies a la feinada feta per un grup de joves professionals, m'alegra ben molt veure que vuitanta-dos anys després de la malifeta, continua més viva que mai en la memòria d'aquestes generacions del segle XXI la presència i la lluita a Mallorca de les cinc MILICIANES antifeixistes catalanes, segrestades, torturades, violades i executades a Manacor l'any 1936.

Amb el suport institucional dels ajuntaments de Palma i de Barcelona, del Consell de Mallorca, del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, s'ha estrenat a la Sala Rívoli de Ciutat el documental valuós «Milicianes» que he tengut l'oportunitat de veure aquest dijous 27 de setembre.

M'ha agradat ben molt veure-hi reflectit el paper valuosíssim de les milícies femenines antifeixistes que s'enfrontaren al cop d'estat militar franquista en defensa de la república a la nostra illa.

He valorat com a molt interessants les aportacions recents que hi ha fet l'historiador portolà, el monjo benedictí de Montserrat Josep Massot i Muntaner. El treball rigorós d'historiadors més joves que hi han dedicat molt de temps i esforços. La presència a la Sala Rívoli de les mateixes dones que surten al documental com a protagonistes i que hi aporten allò que en saben. 

Tot plegat m'obre els ulls davant del que representaren per a Mallorca les presències de militars feixistes, com l'italià Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi; o de militars republicans, com el cubà Alberto Bayo Giroud que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana, i que  decidí muntar una operació naval fins a Porto Cristo. 

També em corprèn enormement la visió distinta que manifesten tenir alguns dels ciutadans manacorins d'avui dia, que també hi intervenen i diuen la seva sobre uns mateixos fets relacionats amb la guerra civil espanyola.

Davant l'encara persistent manca d'identificació de moltíssimes de les víctimes del feixisme, m'entren ganes de desitjar i de reclamar que, d'una vegada per totes, s'arribi a saber amb tots els ets i uts  allò que passà, on són les restes que encara romanen ignotes i de qui són realment totes les que ja han estat trobades.

Vist aquest documental, em costa d'acceptar que, en un estat europeu que es considera democràtic, com l'espanyol, encara hi hagi formacions polítiques que no solament no volen condemnar el franquisme, sinó que fins i tot l'estimulen i esperonegen amb propostes d'actuacions que no s'adiuen de cap de les maneres amb  comportaments antidictatorials.

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes:

• Reconeixement de les milicianes catalanes a Mallorca – TV3
• IB3. Al cementiri de Manacor se'ls ha retut homenatge, i el documental "Milicianes" recorda el seu tràgic relat
• Diari d'una miliciana. La Seca. Cinc milicianes voluntàries de la Creu Roja emprenen un viatge cap a Mallorca per ajudar en la causa republicana. Una d'elles decideix escriure un diari i aquest ha aguantat el pas del temps.
• Una obra de teatre recupera la història de cinc milicianes brutalment assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil