Als dos capítols de les sessions dedicades a Ermessenda de Carcassona (975-1058), comtessa de Barcelona, de Girona i d'Osona, vaig poder veure el paper que exercí i la marca profunda que deixà en la història catalana l'esposa de Ramon Borrell, al segle IX.
Vaig passar un guster de veure'n la projecció. Fins al punt que em vaig engrescar en la tasca de reprendre la lectura del llibre d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, on apareixen explicacions més àmplies sobre aquest personatge tan singular.
Poc coneixedor de la història del meu país, la nació catalana, jo no en sabia res, d'aquesta dona potent anomenada Ermessenda de Carcassona, protagonista de la pel·lícula. No n'havia sentit a parlar mai.
Es tracta de portar a la pantalla televisiva unes actuacions que s'esdevenen a la Catalunya bressol a l'alta edat mitjana. Quan el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses encara no fan part dels Països Catalans, i “enlloc no estava escrit que ho haguessin de ser.”
Aleshores, formant part de l'Àndalus, els seus habitants són musulmans andalusins, que, malgrat expulsions, expropiacions, destruccions, aculturacions i transformacions, aconsegueixen que molts elements d'aquest ric passat islàmic sobrevisquin.
És el període històric característic de la formació de Catalunya, com a entitat territorial i humana diferenciada. M'entusiasma la idea de conèixer-lo una mica més a fons...
Vaig veient que, als nostres dies -si es vol, amb formes i modes diferents- se'n van repetint adesiara comportaments, plantejaments, pràctiques, estratègies, actituds que només en mantenen certa novetat quan s'ignoren certs detalls molt aguts d'aquelles èpoques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada