Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (1)

Quan vaig llegir per primera vegada la nota informativa que la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears feia pública a Palma el 10 de l'11 del 10, vaig pensar i creure de bon de veres que la iniciativa cultural a la qual feia referència havia estat depositada en molt bones mans, de les millors, les de l'Institut Ramon Llull, integrat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues- i la Generalitat de Catalunya -Josep Bargalló-.

A la vista d'allò que va publicant el Diari de Balears sobre aquest tema, i molt especialment el darrer escrit fet públic dimecres, 15 de juny de 2011, on es fa palesa la diversitat d'opinions en el sector cultural i polític sobre la decisió de no fer el reconeixement a Pau Casals a l'ONU, no em puc estar de dir-hi també la meva.

Encara que sia insignificant -que no significa res, sense valor, sense importància- ; tot i que desconec si pot esdevenir-hi gens ni mica significativa...

Aquella nota, que vaig voler llegir una vegada i una altra, ho deia tot:

“40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides.
El Consell de Direcció de l’IRL ha acordat encarregar al director Josep Bargalló que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys. Aquest projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull. Carod-Rovira ha explicat que l’objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

Des de Forum Musicae estan fent feina perquè Salvador Brotons pugui dirigir els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Actualment, també s’està treballant perquè sigui possible la col•laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.”

Fantàstic! Quina notícia més bona! Esplèndida, vaig pensar i creure aleshores, i també ho vaig manifestar públicament. La gran feinada desplegada durant els dos anys anteriors, des del dia que s'havia fet públic l'article reivindicatiu sobre l'Himne de Nacions Unides, signat pel bon amic felanitxer, Bartomeu Mestre “Balutxo”, el 2 de desembre de 2008, no havia estat feta de bades.

N'havia donat fruits molt bons. A la fi, dues institucions governamentals dels Països Catalans es posaven d'acord a donar suport explícit, oficial i públic a una iniciativa cultural nascuda a Mallorca!

Culminava, així, tot un llarg procés que l'havia portada a ser objecte, també, d'iniciatives institucionals tan valuoses com les que s'havien produït al Senat d'Espanya, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya o al Parlament de les Illes Balears! Què més s'hi podia esperar i demanar!

Hores d'ara, emperò, set mesos després d'aquella data inicialment tan engrescadora, he de reconèixer que no hi havia res que romangués tan allunyat de la realitat!

Vist el que ha passat d'aleshores ençà, he arribat a la conclusió que aquell dia 10 de novembre de l'any 2010 s'inicia una de les mostres més barroeres de farsanteria institucional, de les més increïbles que conec, a mans de l'Institut Ramon Llull, dirigit aleshores per Josep Bargalló des de Barcelona i per Fanny Tur des de Mallorca, i que ara dirigeix Vicenç Villatoro des de Barcelona.

Mai no m'ho hagués pogut imaginar, d'una institució tan emblemàtica com aquesta, que ha costat tant tornar a muntar i que no es mereix d'aparèixer així damunt del mapa dels Països Catalans, d'una manera tan innoble, ni per la prepotència ni per la incompetència dels seus gestors màxims.

Tot i que m'hi he vist aglapit directament i personalment, pel meu suport explícit des de l'any 2004 ençà, prestat amb molt de gust a l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa, Forum Musicae, molt més greu em sap, encara, pel mal que s'ha infligit, amb això, a la bona amiga Magdalena González, que n'és la presidenta i l'ànima. Un mal que, per res del món, jo no voldria que esdevengués irreparable!

Com també, per la manca de respecte cap als centenars de persones, d'arreu dels Països Catalans, que s'hi han volgut afegir, adherint-s'hi voluntàriament amb el seu suport individual. Les desenes d'entitats cíviques i culturals que hi han volgut fer costat explícitament i clara. L'assumpció del projecte per part d'una entitat tan emblemàtica com és ara el Palau de la Música Catalana, a través de la seva presidenta, Mariona Carulla. Les més de dues-centes persones afectades pel projecte, joves músics, professors, directors, etc. En definitiva, tothom que hi tenia depositada alguna esperança, arreu dels Països Catalans.

I, sobretot, la transcendència mundial que comportava una projecció exterior de la cultura catalana, mitjançant la figura eminent del músic mestre Pau Casals, amb la seva obra singular, l'Himne de Nacions Unides, com a tasca encomanada pel secretari general de l'ONU, U Thant, i duita a terme a Nova York l'any 1971, farà quaranta anys justs el proper 24 d'octubre.

Una mica perquè en quedi constància escrita en algun mitjà que en difongui la informació més detallada, mir d'arreplegar aquí mateix certes consideracions que consider valuoses a l'hora de disposar-ne acuradament, sobre aquest afer tan lamentable.

De manera que hi quedi reflectida la veritat, si més no per a qui vulgui saber-ne certs detalls que l'envolten, qualque dia. (CONTINUARÀ)

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (3)

Una lectura atenta del comunicat emès des de la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona, fet públic dia 10 de juny de 2011 als mitjans de comunicació, fa veure que, pel que fa a l'encàrrec rebut el 10 de l'11 del 10 a Palma, de gestionar l'homenatge de Pau Casals a la seu de Nacions Unides a Nova York, l'IRL no ha fet els deures, durant aquests 7 mesos transcorreguts d'aleshores ençà.

Vagi per endavant que, durant tot aquest temps transcorregut, l'Institut Ramon Llull no ha convocat ni una sola vegada cap comissió de treball per a l'organització de l'acte a Nova York.

Per molt que es vulgui revestir aquest incompliment amb els ornaments d'un comunicat protocol·lari, l'Institut Ramon Llull, en aquest assumpte, no ha sabut o no ha pogut o no ha volgut fer els deures. El seus màxims dirigents en deuen conèixer els motius i les causes, del tot inexplicables per a qui mira de seguir-ne de prop la trajectòria, a través dels mitjans de comunicació.

Quins n'eren aquests deures, arran de l'encàrrec que li fa a Palma el Consell de Direcció de l'IRL, representat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues, conseller de la Presidència- i la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident, el 10 de l'11 del 10?

A la vista dels comunicats oficials fets públics, en superen la dotzena:

1. Iniciar-ne les gestions necessàries (D1)
2. Interpretar l'Himne de les Nacions Unides que Pau Casals -música- i Wystan Hugh Auden -lletra- van compondre, ara fa 40 anys (D2)
3. Realitzar aquesta interpretació a Nova York (D3)
4. Realitzar aquesta interpretació a la seu de Nacions Unides (D4)
5. Realitzar-la el 24 d'octubre de 2011 (D5)
6. Realitzar-la sota la direcció del mestre Salvador Brotons (D6)
7. Marcar-se l'objectiu d'interpretar l'Himne que injustament va caure en l'oblit (D7)
8. Difondre la doble dimensió, la musical, però també el sentiment de país i de pau (D8)
9. Projectar un missatge de la nostra cultura com el que és, una cultura de pau (D9)
10. Reconèixer com a promotors d'aquest projecte el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull (D10)
11. Facilitar la interpretació de l'Himne als Cors de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D11)
12. Parar esment als 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D12)
13. Aconseguir la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

Segons el comunicat emès des de la seu de l'IRL, fet públic el 10 de juny de 2011, s'hi reconeix, explícitament o implícitament, que no se n'han fet la majoria, d'aquests 13 deures:

De les gestions necessàries efectuades (D1), no se'n diu res de res.

S'hi manifesta explícitament que no es farà a Nova York, sinó a Barcelona (D3).

S'hi detalla que, en lloc de la seu de Nacions Unides, es farà al Palau de la Música Catalana (D4).

S'hi concreta que, en lloc del 24 d'octubre de 2011, es farà un altre acte alternatiu el 14 de setembre de 2011 (D5).

No s'hi destil·la cap caire reivindicatiu en la interpretació musical de l'Himne (D7), cosa que, en qualsevol cas, quedaria per a més endavant.

Tampoc no s'hi expressa la voluntat de difondre-hi el sentiment de país i de pau (D8 i D9)

L'entitat mallorquina Forum Musicae ja no hi apareix com a “promotora” (D10), sinó com a “convidada” per la Fundació Pau Casals (absent a les informacions del 10 de l'11 del 10, a Palma)

No s'hi esmenta la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

A la vista d'això, si dels 13 deures encomanats a l'Institut Ramon Llull que dirigia Josep Bargalló el 10 de l'11 del 10, n'hi ha 9 que no s'han complit fins ara, dirigit per Vicenç Villatoro, no cal remarcar-hi res més: l'Institut Ramon Llull no ha fet els deures, i, se suposa, deu tenir ben clar quines en poden ser les conseqüències i els efectes.

Tant de bo que tot això redundi en benefici d'una valoració bastant més positiva de la tasca que l'IRL vagi desplegant d'ara endavant.

En bé del país i la catalanitat, en bé dels Països Catalans.

Enmig de tot aquest batibull desgavellat del "Govern dels millors" a la Generalitat de Catalunya, em resulta del tot admirable, a l'àmbit d'actuació cultural als Països Catalans, aquesta AFIRMACIÓ! sublim que escampa a tots vuit vents del món i de la bolla qui n'és la impulsora principal, la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí.

Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- (02)

Abans d'assistir a la meva segona reunió de la Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca-, la primera que es fa al local nou situat al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, m'ha passat pel cap anar a veure el senyor rector de la Parròquia.

Bon amic des de fa dècades, company d'estudis i de lluites pastorals pel Perú a la dècada dels anys 70, mossèn Miquel Company i Bisbal, tot d'una que m'ha vist, m'ha fet passar a l'interior de la rectoria on va ser destinat l'any passat pel bisbe de Mallorca.

Com que m'ha sentit a dir que me n'anava cap a la seu d'AFAM, m'hi ha volgut acompanyar i s'ha ofert espontàniament a anar a saludar la Junta Directiva. N'havia tengut notícies, de la presència recent d'AFAM a la Soledat, que li havien arribat de part de la família del propietari, veí molt conegut seu.

Durant la seva estada breu al local d'AFAM, ha tengut l'oportunitat de saludar la Coordinadora i els membres de la Junta Directiva que eren a punt d'iniciar-ne la reunió. S'ha ofert a col·laborar en allò que es consideri pertinent.

Alhora que el president d'AFAM, Guillermo Ramon, li ha fet a saber també que compten amb la seva col·laboració a l'hora d'iniciar les tasques al nou local que s'acaba d'estrenar.

A l'Ordre del Dia de la reunió hi figuraven nombrosos punts que han estat tractats successivament i que afecten aspectes diversos relacionats, sobretot, amb l'estrena del local nou: llicència d'activitats municipal, gestions realitzades amb l'IMAS, una proposta de la FAIB -Federació d'Alzhèimer de les Illes Balears- d'organitzar una marató, qüestions econòmiques i financeres relacionades amb l'estat de comptes de l'associació, projectes i subvencions per a enguany, preparació del Dia Mundial de l'Alzhèimer, contactes amb els socis i amb les institucions públiques, nova web en construcció, precs i preguntes...

El president Guillermo Ramon, qui porta la batuta i informa la resta de membres de la Junta Directiva sobre tots i cadascun dels punts de l'ordre del dia, n'explica fil per randa el contengut, en recapta l'opinió de la resta i postposa el nomenament de nous càrrecs de la Junta Directiva, d'acord amb els estatuts i per haver finalitzat el mandat de la Junta anterior, atès que hi manca la presència de dos membres, Jaime Figuera i Marie Robinson.

La resta de membres assistents hi vénen a bé: Antònia Julià, Cecili Buele, Hjassirtj Ojeda, Jaime Morell, Tony Gayà i Yolanda Mansito.

A mi, se m'encomana la tasca de redactar una carta trimestral, adreçada als socis, informant-los d'allò que es fa, d'allò que es vol fer i d'allò que convé que facem tots plegats, en la nostra lluita constant i diària contra els efectes nefasts de la malaltia de l'alzèimer, i a favor de les persones i les famílies que els pateixen.

A la sortida de la reunió, al mateix carrer de Rector Petro, una mica més a prop de la carretera de Manacor, me n'he duit la sorpresa agradable de topar-me amb una altra persona coneguda, d'aquell temps en què m'exercia com a regidor a l'Ajuntament de Palma: “La Chone”!

En veure avui la voluminosa i alegre gitana, asseguda a la vorera del carrer, la mateixa que aleshores residia al poblat gitano de Son Banya, encarregant-se de l'edifici escolar i dependències annexes, no m'he pogut estar de demanar-li si m'havia equivocat a l'hora d'identificar-la.

Me n'ha confirmat l'encert i m'ha fet a saber, ben dolguda, que, amb la demolició efectuada per l'anterior equip de govern municipal, se'n va haver d'anar... Em diu que ara fa comptes de fer passes amb el nou equip, recentment estrenat a Cort...

ALZHÈIMER: L'actriu que es perdia a l'escenari

El muntatge d'una obra teatral centrada en la malaltia de l'alzhèimer recorre Mallorca durant aquests mesos, sota la direcció de Martín Garrido Ramis.

Fa algunes setmanes, la seu d'AFAM a Palma -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- comptà amb la presència d'aquest home culte que ha recuperat una obra de 1995, centrada en la malaltia de l'alzhèimer.

Martín Garrido té molt d'interès a patrocinar aquesta obra, sobretot perquè des de fa molts anys col·labora amb la causa contra l'alzhèimer.

Aquesta obra va ser escrita originalment en castellà, per encàrrec d'Eduardo Fajardo, qui la va estrenar a Almeria l'any 1998.

És una obra que ens acosta al procés de degradació cognitiva i als trastorns de la conducta de les persones afectades per la malaltia de l'alzhèimer. Una demència, incurable i terminal, que converteix el sers més estimats en meres persones desconegudes.

En protagonitzen l'obra les actrius Lola Paniza i Assumpta Illa, amb la col·laboració de Beatriz Barón.

Els textos i la direcció són a càrrec de Martín G. Ramis.

El Departament de Presidència del Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Relacions Ciutadanes, posa en marxa una sèrie de representacions d'aquesta obra de teatre. Amb el suport d'AFAM, es volen sumar aixì al projecte “Alzhèimer Internacional 2011” per contribuir a conscienciar la societat sobre la importància de fomentar la investigació científica sobre aquesta malaltia.

L'obra, un cop estrenada a Andratx el mes de juny i fins pocs dies abans de Nadal d'enguany, ha de recórrer, els caps de setmana i vigílies de festes, els teatres de diverses localitats de les Illes, representant-la-hi.

Com s'assenyala al programa, (que duu la fotografia de l'actriu, feta per Tomeu Pinya) sota la direcció de Martín Garrido Ramis i els auspicis del Consell de Mallorca i AFAM, l'obra teatral inicia una gira per Mallorca amb aquest recorregut.

1. Estrena, al Teatre sa Taulera, a ANDRATX, dia 3 de juny, a les 20:00 hores:
   Segons l'autor, Martín Garrido Ramis, és una altra manera de veure o, més ben dit, d'entendre l'alzhèimer. Hi intervenen tres personatges, tots tres femenins: Lola Paniza, que és la senyora Kata, l'actriu que es perd damunt l'escenari; Assumpta Illa, que és na Magdalena, la criada de la senyora Kata, i Beatriz Barón, en una col·laboració especial com a filla de la protagonista.
2. Teatre municipal de LLUBÍ, dies 10 i 11 de juny, a les 21:00 hores
3. Auditòrium de Santa Margalida, dia 12 de juny, a les 20:00 hores
4. Teatre d'ALARÓ, dia 18 de juny a les 20:30 hores i dia 19 de juny a les 18:00 hores
5. Teatre Buffons, a PALMA, dia 14 de juliol, a les ???
6. Teatre sa Congregació de SA POBLA, dia 1 i 2 de juliol, a les 21:00 hores; i dia 3 de juliol, a les 19:00 hores
7. Teatre de CAPDEPERA, dia 24 de setembre, a les 21:00 hores
8. Teatre sa Societat de CALVIÀ, dia 17 de desembre, a les 19:00 hores

Afirmació!

Heus ací aquesta ANOTACIÓ summament interessant que acab de descobrir a FACEBOOK:

AFIRMACIÓ

per la Magda González Crespí el diumenge, 12 / juny / 2011 a les 14:48

Des d'una profunda tristesa, d'aquelles que enforteixen més encara les conviccions i l'esperit de lluita, el meu infinit agraïment al Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i al Cor Jove i Cor de Noies de l’Orfeó Català pel seu entusiasme i convicció: sou l’esperança del nostre poble; als directors i col•laboradors més propers pel que han patit i lluitat amb mi; a les més de 400 Institucions i personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu dels Països Catalans que ens han donat suport en tot moment;  a Tomeu Mestre per desvetllar, el 2008, una ignomínia, que 40 anys després continua vigent i finalment...als "Millors":

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l'entorn, batec de coses certes,
tal com l'hivern present la futura brotada.
No em dolgueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l'aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el seu pit a la brega.
Jo també toparé amb les altres muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida...
però vull avançar armada d'esperança
i d'orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.
                                              Joana Raspall

Reaccions primeres davant del comunicat oficial de l'IRL, sobre l'homenatge a Pau Casals

Després de set mesos d'incerteses, i quan només falten quatre mesos per al dia de l'aniversari de l'Himne per a Nacions Unides que el gran mestre i músic català, Pau Casals, va compondre per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la fi se n'arriba a tenir constància de la situació en què es troba aquest projecte cultural nascut a Mallorca l'any 2008, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae.

Gairebé al mateix moment en què, des de l'Institut Ramon Llull, a Barcelona, es fa públic un COMUNICAT relatiu al canvi de plans en la celebració de l'homenatge a Pau Casals, previst inicialment a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York, se'n van fent públics també comentaris diversos:

1. Nubulaya (11-06-2011):
   Comunicat oficial a l'IRL: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)
2. VilaWeb (10-06-2011):
   Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
3. Racó Català (10-06-2011):
   Els "millors" es carreguen l'homenatge a Pau Casals a l'ONU. Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
4. La Malla (10-06-2011):
   L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. Es desisteix de moment a tirar endavant el projecte que havia d'organitzar un recital a la seu de l'ONU
5. L'Alt Pirineu Notícies (10-06-2011)
   Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
6. Institut Ramon Llull (10-06-2011):
   El 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música. Dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL)a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971
7. ARA (09-06-2011):
   Homenatge a Pau Casals. El concert se celebrarà el 14 de setembre. L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. L'Institut Ramon Llull, una de les institucions impulsores del concert que commemora els 40 anys que Casals va interpretar l'Himne a les Nacions Unides, confirma que la seu de l'ONU no acollirà l'acte d'homenatge
8. Blog saberperdre (09-06-2011)
   Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae
9. Diari de Balears (09-06-2011):
   Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae

A favor de procés democràtic a Guinea Equatorial

La notícia que em passa el bon company de lluites cíviques, l'arqueòleg Llorenç Picornell Gelabert, m'omple de satisfacció i d'alegria.
Em fa a saber que avui mateix, dijous 9 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que fa referència a Guinea Equatorial, en uns termes que no puc deixar de compartir i difondre a tots vuit vents del món i de la bolla.
La resolució parlamentària catalana, el text de la qual m'adjunta (Resolució 90/IX del Parlament de Catalunya, de suport a l'inicid'un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial Tram. 250-00086/09), condemna sense matisos la dictadura d'Obiang i insta el govern de Madrid a abandonar la connivència envers el dictador i a portar a terme totes les accions polítiques i diplomàtiques possibles que afavoreixin un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial.
En Llorenç em fa a saber que es tracta d'un fet històric, en el sentit que, en cap moment des de la independència de Guinea, no hi ha hagut mai cap condemna tan clara de la dictadura per part d'un òrgan parlamentari de l'Estat espanyol, l'exmetròpoli, i que mai tampoc cap parlament no havia pressionat el govern de Madrid perquè abandonàs el suport al dictador, de manera explícita.
A més d'això, dia 20 de juny, a Barcelona es faràn unes jornades sobre Guinea Equatorial en què intervindran ONG relacionades amb drets humans i política internacional, com Amnistia Internacional o Justicia i Pau, mitjançant el seu president i gran orador Arcadi Oliveres.
El més rellevant, però, és novament una acció dels partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya: s'adheriran a un manifest elaborat i signat per TOTES les organitzacions opositores a Obiang dintre del país i a l'exili (un altre fet històric, la unitat de l'opisció) en què es reclama la urgència d'un procés democratitzador engegat des de dintre del país i recolzat des de fora.
El que demana és que es faci còrrer aquest informació, sobretot entre la gent que treballa o té contacte a mitjans de comunicació.
Considera que és un fet força trascendental per la història recent dels estats espanyol i guineà i que arriba en un moment rellevant a nivell internacional: Guinea Equatorial ostenta la presidència de la Unió Africana, aquest mes se celebrarà una cimera d'aquesta organització a Malabo i el 2012 s'hi disputarà, juntament amb el veí Gabon, la Copa Àfrica de futbol.
Mai com ara aquest país africà havia estat tan present en l'agenda internacional.

Comunicat oficial: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)

Fa pocs dies que els màxims responsables de l'Institut Ramon Llull feien unes declaracions públiques que no resultaven gens ni mica clarificadores, sobre l'acte d'homenatge a Pau Casals a la seu de l'ONU enguany.

Segons aquestes manifestacions públiques “als pressuposts de l'Institut Ramon Llull no hi ha cap partida específica per a aquest concert d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides”; i també, “si el suport institucional (de l'ONU), si aquesta benedicció institucional, amb compromís, de les Nacions Unides no es produeix, llavors haurem de dissenyar una commemoració d'una altra naturalesa, potser més local, més próxima...”.

Finalment dimecres, dia 8 de juny de 2011, es produeix una reunió de les diverses institucions implicades en el projecte i se n'emet un comunicat conjunt que ho deixa tot ben aclarit....

Casualment aquest comunicat es fa públic, precisament, el mateix dia que es compleixen exactament 7 mesos, des que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya encomanassin a l'Institut Ramon Llull (el 10 de l'11 del 10) l'inici de “ les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...:

Set mesos justs després d'haver-ne rebut l'encàrrec, i quan només falten 4 mesos i mig per a l'esdeveniment, s'emet aquest comunicat oficial:

“Ahir dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971.

A la reunió, convocada per l’IRL, hi van participar també representants de la Fundació Pau Casals, Orfeó Català–Palau de la Música i el Fòrum Musicae.

Aquesta darrera entitat ha estat la promotora d’una iniciativa que tenia per objectiu la commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, que pogués conduir a un reconeixement oficial de la composició de Pau Casals amb lletra del poeta W.H.Auden com a himne de les Nacions Unides.

Totes les institucions presents en la reunió van coincidir en la impossibilitat de dur a terme l’esmentat concert commemoratiu a la seu de les Nacions Unides a Nova York el 24 d’octubre del 2011, entre altres coses per raons de calendari.

A més, van acordar continuar treballant des de tots els àmbits per tal de fer possible el reconeixement de l’himne de Pau Casals com a himne oficial de les Nacions Unides i per dur a terme una commemoració institucional de l’acte on es va estrenar, amb la màxima implicació de les Nacions Unides.

En el curs de la reunió es va informar també de l’organització d’un concert d’Homenatge a Pau Casals al Palau de la Música el proper 14 de setembre, organitzat per la Fundació Pau Casals.

En aquest concert commemoratiu, s’interpretarà el repertori que Pau Casals va tocar a la Casa Blanca el 1961 així com l’Himne a les Nacions Unides interpretat a l’ONU el 1971, i es recordaran les famoses paraules del mestre en aquell acte.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OIJPC) i el Cor Jove  i Cor de Noies de l’Orfeó Català han estat formalment convidats a participar en aquest esdeveniment, duent a terme la interpretació de l’himne.

A la reunió hi van assistir el director general de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; la presidenta i director general de l’Orfeó Català-Palau de la Música, Mariona Carulla i Joan Oller, respectivament; Magdalena González, presidenta del Fòrum Musicae; Salvador Brotons, director de la OJIPC; i finalment, per part de l’IRL, el director de la institució, Vicenç Villatoro, el director adjunt, Àlex Susanna, i el gerent, Josep Marcé.”

Tant de bo que allò que l'Institut Ramon Llull no ha fet durant aquests darrers set mesos, per dur a la realitat el concert commemoratiu de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides el proper 24 d'octubre, comenci a fer-ho de debò, tan bon punt s'hagi celebrat a Barcelona el proper 14 de setembre.

De manera que no es pugui tornar a publicar a cap altre mitjà dels Països Catalans que:

• Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
  
• Pau Casals queda sense homenatge a Nova York
• El futur de l'homenatge de Pau Casals a l'ONU es decidirà dimecres
• L'Homenatge a Pau Casals perilla
• L'Homenatge a Pau Casals, un camí sense horitzó que passa per Madrid
• L'Homenatge a Pau Casals que mai no arriba
• L'homenatge a Pau Casals a l'ONU, en stand by

Cap partida prevista a l'IRL per a l'homenatge a Pau Casals, a l'ONU

A l'entrevista que signa Francesca Marí, periodista del Diari de Balears diumenge 5 de juny de 2011, la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur, manifesta que “L'Institut Ramon Llull no té cap partida prevista per a l'acte d'homenatge a Pau Casals davant les Nacions Unides.”

Ja se sabia això. N'era coneguda la inexistència de recursos econòmics destinats enguany a aquesta iniciativa cultural promoguda conjuntament pel Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, i encomanada a l'Institut Ramon Llull un 10 de novembre de 2010, al Consolat de Mar, a Palma.

Res de nou a la resposta. Allò que caldria explicar una mica més detalladament són els motius que hi addueix la bona amiga Fanny, a l'hora de donar-hi una explicació mínimament congruent, davant del desgavell institucional sense precedents que s'està produint a l'àmbit cultural dels Països Catalans, més concretament a l'àmbit musical simfònic i coral.

Com diu la periodista al final de l'entrevista, un dels darrers esculls del Llull és l'acte d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides, que sembla que està del tot aturat: aquesta és una iniciativa mallorquina, però quin paper hi ha jugat el Llull de Balears?

Hi respon la directora adjunta de l'IRL: “És cert que la iniciativa surt del Foum Musicae, però la seu de Palma no hi ha participat de manera directa perquè és un projecte que es presentà als dos governs i aquests decidiren que es tramitàs a través de la Fundació Ramon Llull, no de l'Institut...”

M'he d'aturar aquí, per prendre una mica d'alè davant d'una resposta com aquesta...

Què vol dir, amb això, la directora adjunta de l'IRL? Qui n'ha pogut fer un seguiment una mica acurat de tot aquest procés, inexplicable i no explicat suficientment durant aquests darrers 7 mesos, s'adona del desgavell immens que en comporta la gestió a l'interior de l'Institut Ramon Llull, dirigit conjuntament per Josep Bargalló (Catalunya) i Fanny Tur (Illes Balears) fins fa ben poc.

La seu de Palma, si més no, cal suposar que participa de manera directa a la trobada que es fa, precisament, a Palma, al Consolat de la Mar aquell malaurat 10 de l'11 del 10...

També cal repassar la documentació disponible per adonar-se que no és precisament la Fundació Ramon Llull, sinó més exactament l'Institut Ramon Llulll, l'organisme institucional que rep l'encomana dels dos governs perquè tiri endavant amb la proposta.

En qualsevol cas, l'Institut Ramon Llull també fa part intrínseca de la Fundació Ramon Llull, juntament amb el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i l'Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. I li correspon, si més no, una cinquena part de responsabilitat en la mala gestió d'aquella encomana.

Com més ens acostam a la data prefixada del 24 d'octubre de 2011, més clarament es percep que no hi ha hagut fins ara, per part de les institucions públiques directament afectades, cap casta d'interès a promoure i dur a la pràctica una iniciativa cultural que, en paraules del vicepresident de la Generalitat de Catalunya d'aleshores, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia de servir per “interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'han d'esperar les conclusions de la “primera reunió d'enguany” de la Comissió organitzadora, convocada per al proper dia 8 de juny (!), per veure quin n'arriba a ser el desenllaç definitiu!

Queda molt poc temps per a la preparació d'un esdeveniment cultural d'aquestes característiques. Caldrà romandre a l'espera de saber si en queden moltes ganes, de dur-lo a efecte, de part del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya...