2011 Agermanats!

T'he volgut ben agrair
amb aquesta nota adjunta
tot allò que m'ha fet punta
del que tu m'has volgut dir,
després que m'has enviat
amb escrit tan valuós
un desig tan saborós,
i d'haver-me saludat,
amb motiu d'aquest Nadal
tan farcit de llepolies,
quan em deies que volies
enviar-me el teu regal.

Ara que han passat les Festes
i que ja som a l'Any Nou,
vull que tastis aquest brou
que conté totes les restes,
desitjant-te bon profit
per als mesos que s'acosten:
que no siguin dels que costen
sinó dels que fan delit.

De gener fins a desembre
molt de temps i moltes coses,
bé xereques o ben bones,
van i vénen des de sempre.
Si miram l'any 2010,
hem sentit la cançoneta
d'una crisi que fa veta
i pertot arreu s'asseu.
Des d'agost del 2007
ja n'hem sentit a dir tantes
i n'hem vistes unes quantes,
com: "més guanya qui més perd"!

Per això cal anar vius
i vetlar amb més gosadia,
no fos cosa fes més via
del que penses i no dius...
la mesura d'un Govern
que sap bé fer-nos la guitza
quan es posa a moure fitxa
i ens estreny molt més el pern,
vol sucar més la llimona,
vol xupar-nos més la sang,
vol ficar-nos dins del fang,
que comporta la gran ona...

Torna a ser temps de gran lluita,
per a viure governats
com el poble ha manat:
democràcia, bona fruita!
Torna el temps d'Agermanats,
gent valenta, agosarada,
que no sap estar aturada
i vol viure amb llibertat!

Mallorca, 2 de gener de 2011
Cecili Buele i Ramis

Karlyta estimada!

Carta d'en Cil Buele a na Karlyta López Moreno

Karlyta estimada:

Vaig conèixer ta mare, na Zully, quan ella tenia 13 anys... tu ni tan sols besllumaves cap projecte de vida...

Vaig veure't per darrera vegada, el proppassat dia 12 d'octubre de 2010. Romanies ajaguda al llitet de ca teva. T'hi has passat, molt ben atesa per ta mare, sempre sol·lícita i amatent, pràcticament tots els 16 anys de la teva vida escurçada, en companyia d'altres membres de la família.

A Mallorca, avui capvespre, dia de Nadal de 2010, quan em trobava a Manacor, he sabut que ens has deixat. Te n'has tornat cap a casa, la definitiva, l'eterna, la que no té retorn... Just et mancaven 48 hores perquè complissis els teus 17 anys... Què ho es d'injust el nostre pas per aquest món!

La vida t'ha dit “prou”.
La mort t'ha dit “vine”.
I tu, Karlyta estimada, què hi vols dir?

Vengueres al món amb unes d'aquelles marques, inesborrables, que et fan ben singular: la hidrocefàlia lesionant-te el cervell! Dins una caseta molt humil. En una barriada perifèrica de la ciutat de Piura. Al Perú.

Sé que des del primer moment -fins al darrer- ta mare s'ha afanyat a aconseguir que fossis ben tractada per professionals de la medecina. Sé que t'hagueren d'implantar vàlvules al cervell i altres parts del teu cos, per regular-te'n els líquids. Sé que patires molt, i també sé que la teva situació ha fet patir molta de gent...

Mals de cap persistents, vòmits, convulsions, diarrees, tics nerviosos incontrolables, sons i crits indesxifrables, mossegades, manotades, gemecs...

Tot i que crec que no arribares mai a veure-hi clar amb els teus dos ulls, ni a parlar amb la teva llengua, ni a escriure amb les teves mans, ni a caminar amb els teus peus, ni a valer-te per tu mateixa... em sembla que podies escoltar-nos i que sabies destriar molt bé els canvis que s'anaven produint al voltant teu...

No sé què hi vols dir, Karlyta estimada, a la gent que t'hem conegut i t'hem tractat. A la gent que t'estimam i que volem mantenir ben viu el record del teu pas per aquest món tan farcit de misèries i tristeses. A la cada cop més nombrosa gent que es veu cridada a haver de viure gement i plorant en aquesta vall de llàgrimes...

No ho sé. M'ho puc imaginar, ara que ja has deixat de patir i de fer patir. Ara que ja no necessites les cures sol·lícites i amatents de ta mare i la teva família. Ara que gaudeixes ben a ple d'allò que se'n diu vida plena... m'imagín que ja estàs en condicions de poder dir a tothom pertot arreu “Això sí que és vida!”

Doncs, avencem-nos-la! Fes que aquest dia de Nadal de 2010 ens ajudi a lluitar, molt més fermament encara, per aquest cel nou i aquesta terra nova on la justícia ho domini tot i aconsegueixi d'eliminar qualsevol casta de mal.

Karlyta estimada. A primer cop d'ull podia semblar-nos que vares venir a viure, inútilment, entre nosaltres. Ara que ja et trobes a l'altra banda del riu nostre, mira de comportar-te amb nosaltres com a missatgera de Vida veritable!

T'ho demana qui t'estima de tot cor i et recorda amb molt d'afecte,

Teu sempre, Cil Buele
Mallorca, 25 de desembre de 2010

Un grapat de gloses mallorquines

Vet ací un bon grapat de gloses mallorquines que he anat fent aquests darrers anys...

1. 2011, 18 de desembre Gloses nadalenques 2011
2. 2011, 2 de gener 2011 Agermanats
3. 2010, 18 de desembre de Glosa nadalenca 2010
4. 2010, 13 d'abril Mort sobtada del meu germà Andreu
5. 2010, 01 de gener Als bons desitjos de Nadal
6. 2009, 22 de desembre A Rosa Buena Castellanos
7. 2009, 17 de desembre Bones festes i molts d'anys
8. 2008, 30 de setembre Que sien molts i sien bons
9. 2008, 16 de desembre Glosa de Nadal 2008
10. 2007, 27 de desembre Glosa de Nadal i Cap d'any
11. 2007, 27 d'octubre Una artista, dona i monja
12. 2007, 25 de juny Ramon Serra ha mort
13. 2007, 16 de març A l'amic que es jubila
14. 2006, 10 de desembre Qui té vola i qui no té rodola
15. 2006, 5 de setembre La bandera de Mallorca
16. 2006, 17 d'agost La Mare de Déu morta
17. 2006, 22 de gener El meu país sencer
18. 2005, 18 de desembre Nadala 2005
19. 2005, 6 de maig Glosa republicana en temps de democràcies mal parides
20. 2005, 25 de maig A Joan Pau II, papa
21. 2005, 22 de maig FSMa
22. 2005, 30 de març Capdret a ca nostra
23. 2004, 28 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Bon dia i bon any
24. 2004, 22 de desembre Festes de Nadal i Cap d'any. Molts d'anys
25. 2004, 11 de setembre A Llorenç Antich Móra
26. 2004, 9 d'agost Contenidor molt mal posat durant molts dies
27. 2004, 12 de maig Quin comportament polític
28. 2004, 13 de març Cap com aquesta, per devers Son Reus
29. 2004, 8 de febrer de 2004 Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma
30. 2004, 7 de febrer La revolta dels Agermanats
31. 2004, 8 de gener L'Europa que volem més solidària
32. 2003, 20 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Nadal 2003
33. 2003, 10 de setembre Santa Ponça 2003
34. 2003, 26 de maig Requaranta mil dimonis de monosíl·labs tan seguits!
35. 2003, 12 d'abril Posa-m'hi la creueta
36. 2003, 10 d'abril Gloses de campanya electoral
37. 2003, 12 de març M'he quedat així com veus
38. 2001, 15 de setembre Al patriota glosador, en Vicenç de Son Rapinya
39. 2000, 29 de novembre Menyspreus infligits a la llengua catalana
40. 2000, 25 de setembre Casament de periodista. Aixuxinetes
41. 2000, 14 d'abril De gresca, amb Al Mayurqa
42. 2000, 12 de febrer Encara més amable
43. 2000, 15 de gener Actes terroristes. Amb la “P” de Palma
44. 2000, 12 de gener Festa de Sant Antoni. Gloses nacionalistes
45. 1999, 21 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Glosa nadalenca
46. 1999, 10 de desembre Gent culta mallorquina. Sopar de matances
47. 1999, 11 de setembre Onades migratòries promogudes pel Pla Mirall
48. 1999, 25 d'octubre Mort de gent amiga. Jaume Moncades
49. 1998, 22 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any
50. 1996, 23 de desembre Carta glosada a professionals de la informació local
51. 1995, 3 de desembre Mort de gent amiga. Jaume Serra i Obrador
52. 1996, 2 de gener Festa dels Reis. Carta del PSM als tres reis d'Orient
53. 1995, 24 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Salutació nadalenca
54. 1957, 1 de febrer Dòmine, dòmine...

Wikileaks, font de noves energies mobilitzadores

Un bon grapat de reflexions ben interessants s'inclouen en aquest article, Viquiliquidació de l'imperi?, del sociòleg i catedràtic portuguès Boaventura de Sousa Santos , amb motiu de la divulgació recent de centenars de milers de documents confidencials, diplomàtics i militars per part de Wikileaks:

“...Quina de les dues globalitzacions confrontades (l'hegemònica del capitalisme o la contrahegemònica dels moviments socials que lluiten per un altre món possible) es beneficiarà més de les filtracions informatives?

Probablement el poder imperial dels Estats Units n'aprendrà la lliçó més ràpidament que els moviments i partits que s'hi oposen arreu del món. Ja s'ha posat en marxa una onada nova de dret penal imperial, lleis “antiterroristes” que miren de dissuadir els diversos “pirates” informàtics (hackers), com també tècniques noves que comportin un poder “viquiassegurat”.

A primera vista, emperò, Wikileaks té un potencial major que afavoreix les forces democràtiques i anticapitalistes. Però, perquè aquest potencial es concreti, s'hi precisen dues condicions: processar adequadament els coneixements nous i transformar-los en raons noves per a la mobilització”...

Cal crear una nova energia mobilitzadora a partir de la verificació, aparentment contradictòria, segons la qual el poder capitalista mundial és simultàniament més esclafador del que pensam i mol més fràgil del que es pot deduir linealment de la seva força. Cal que el Fòrum Social Mundial, que s'ha de reunir el mes de febrer vinent a Dakar, es renovi i s'enforteixi. Aquest pot ser un bon camí perquè això succeeixi.”

GLOSA NADALENCA 2010

Com cada any quan ve Nadal
he volgut fer una glosa.
No sé estar amb la boca closa,
enc que bufi de gregal.

Te la faig arribar avui,
enc que sia poca cosa;
jo desig no et faci nosa,
que t'agradi és el que vull.

Dos mil deu ja són molts d'anys
que comptam, des que va néixer
qui va viure i qui va créixer
escampant nobles afanys.

Tot i els anys que van passant,
no hem après ben bé la nota:
més i més ficam la pota,
i aixecam un món sagnant.

Dotze mesos té un any,
cada mes quatre setmanes,
a vegades mal comptades,
amb set dies sense engany!

Duc dos sisos a l'edat,
ja n'he vistes unes quantes:
que semblaven unes santes,
i eren plenes de maldat.

Primer any de jubilat,
i de viure pensionista,
mal de fer seguir la pista,
passa ràpid, com un llamp!

Any que passa, novetats
a balquena van i vénen;
n'hi ha algunes s'hi mantenen,
d'altres són en mal estat.

Sembla, diuen, democràcia
el que avui dia vivim;
oblidant tot quant patim,
fruit de massa burocràcia.

S'ha perdut aquella gràcia
que ens empeny sempre a lluitar,
i pertot arreu fitar
camins nous sense fal·làcia.

Tenc la meva fe posada
en aquesta joventut
portadora d'inquietud
i que està ben preparada.

Val la pena confiar
en aquesta gernació
que desitja una nació
per poder tirar endavant.

Hem de trabucar aquest món,
d'alt a baix, girant la truita!
Se'ns demana molt més lluita,
més esforç, molt més de tot.

Tant de bo que l'any vinent
ens comporti benestar
i que minvi el malestar
que pateix tanta de gent.

En un any ple d'agonies
i de mals moments passats,
tant de bo trobem plegats
motius nous per l'alegria.

T'ho desitja de tot cor
qui t'adreça aquest escrit:
més que crit vol ser convit
a triar el vertader or

que, com deien els antics,
roman sempre en la amistat:
la que duu felicitat
i és a prova molts de pics.

Mallorca, 18 de desembre de 2010

Cecili Buele i Ramis

Maneres noves de fer política als Països Catalans

Vet ací les paraules meves, amb les quals he volgut fer la presentació d'un acte organitzat a la seu de l'entitat mallorquina Forum Musicae, en agraïment a la tasca de govern desplegada per Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident en funcions de la Generalitat de Catalunya:

"Amigues i amics, Amic Josep-Lluís,

La presidenta de l'entitat Forum Musicae m'ha encomanat que faci la presentació d'aquest acte. En nom d'aquesta entitat, idò, vull donar la benvenguda més cordial a tots vosaltres que vos heu volgut sumar a aquest acte de recepció homenatge a JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, vicepresident en funcions del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Particularment, m'alegra ben molt veure que aquestes quatre parets, aixecades fa 50 anys i busques en aquesta barriada palmesana on he nascut i crescut, serveixen, si més no avui, per aixoplugar un acte tan ric i enriquidor com aquest: a l'àmbit social, cultural i polític alhora.

La idea, com vos podeu imaginar, sorgeix de la ment i del cor de na Magdalena González Crespí; tot d'una que sap que Josep-Lluís Carod-Rovira s'ha de fer present a Palma, per la conferència sobre “Elogi de la política: ètica, progrés, país” d'avui vespre, es posa a muntar aquest acte que vol ser d'acollida i recepció, però també d'agraïment i reconeixement.

Som ben conscients que avui, aquí, entre nosaltres no hi tenim un polític qualsevol. TENIM EL POLÍTIC CATALÀ QUE HA TENGUT LA GOSADIA D'INICIAR UNA NOVA MANERA DE FER POLÍTICA ALS PAÏSOS CATALANS.

Es tracta del polític català que, amb dignitat elegant i amb elegància digna, remant sempre contra corrent i fent front gairebé sempre a vents tempestuosos gens ni mica favorables, mira de considerar i tractar tots els territoris com allò que són en el seu conjunt: una realitat cultural indiscutible, una realitat social cada cop més enfortida i una realitat política mereixedora d'emprendre camins nous cap al seu reconeixement, com a estat sobirà a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Com puc concretar aquesta nova manera de fer política als Països Catalans? Amb una visió de conjunt veritable i pràctica.

Per dir-ho d'una manera molt resumida: si no duc malament els comptes, des de la Generalitat de Catalunya, gràcies a les accions de govern de la Generalitat de Catalunya, impulsades per Josep-Lluís Carod-Rovira, més d'una dotzena d'entitats mallorquines, aquests darrers 5 anys, n'han rebut suports econòmics diversos: com mai no havia succeït abans! Bé sigui des de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, als inicis; bé sigui des de la Direcció de Polítiques Sectorials, més recentment.

Res de tot això no s'ha fet mai d'amagat. Sempre, clar i català! Tot ben publicable, tot ben publicat: Associació de Premsa Forana de Mallorca; Casa Catalana de Mallorca; Diari de Balears; Estel de Mallorca; Fundació Joan Alcover; Joves de Mallorca per la Llengua; Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; Obra Cultural Balear; Paraula, Centre de Serveis Lingüístics; Quinze Dies. Cent per Cent, SL; o Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil; a més d'altres entitats de Menorca, d'Eivissa i de Formentera; i, sobretot, la reimplantació de l'Institut Ramon Llull, que dirigeix na Fanny Tur, qui ens honora avui amb la seva presència a aquest acte muntat per Forum Musicae.

He de dir i recordar aquí i avui, precisament, que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que va assistir al primer concert que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans va interpretar, amb motiu del Festival Mundial de la Joventut en el marc del Fòrum de les Cultures, l'any 2004, a Barcelona, dirigida pel mestre Salvador Brotons -qui també ens ha volgut honorar amb la seva presència en aquest acte.-

També he de dir i recordar que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que hi ha volgut romandre, donant-li el màxim suport possible, fins al darrer moment del seu mandat.

N'és una prova irrefutable la seva presència avui aquí, a Palma, a la mateixa seu de l'entitat Forum Musicae -que creà l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans-. Com també n'és una altra prova la seva presència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el proppassat mes de novembre, quan na Magda González va ser guardonada amb el Premi d'Actuació Cívica concedit per la Fundació Lluís Carulla.

Vos he de dir “Gràcies, senyor vicepresident”, en nom de tota aquesta gent que ens movem i bellugam, darrere d'aquest gran projecte de l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans, des de fa anys!

Gràcies, per haver-hi volgut estar des del primer moment fins al darrer instant, certament! Però també i sobretot, gràcies perquè durant aquests darrers tres anys, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, hi heu establert la signatura d'un conveni plurianual i pluridepartamental sense precedents. Això, que ha permès de continuar la tasca iniciada l'any 2004, pot contribuir també a posar les bases per al futur que comença l'any que som a punt d'encetar.

Tant de bo que les institucions públiques d'arreu dels Països Catalans se n'adonin i se'n facin ressò, d'aquesta actuació vostra envers aquesta iniciativa pionera i valenta en el camp de la música. Tant de bo que arribin a valorar tan positivament com vós aquesta realitat concreta que hi ha sorgit: el fet d'arreplegar joves i al·lotes d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels territoris -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- que, a través de la música, i amb la llengua catalana com a vincle d'unió, converteixen els seus concerts musicals en veritables ambaixadors de la cultura i la llengua que ens són pròpies, la cultura i la llengua catalanes.

Amb això, jo no en tenc cap casta de dubte: l'OJIPC esdevé un dels projectes pràctics que fa evident que la realitat social va per davant de la política; i fins i tot va més enllà de l'estrictament musical: l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans s'està convertint, així, en l'orquestra catalana més nacional. I, no ho oblidem, és una orquestra que ha nascut aquí, a Mallorca!

Que el pes i el pas de la història vos faci justícia, senyor vicepresident! Vos ho desitjam de tot cor.

Però, sobretot, que mai no defalliu en l'afany de continuar fent les vostres aportacions valuoses al moment present, des d'allà on vos trobeu, per tal que els Països Catalans deixin de continuar “afegint massa temps al temps perdut”, com acostuma a dir sovint na Magda González.

Nosaltres, per la nostra part, feim comptes de romandre ben atents a aquest elogi vostre de la política, per l'ètica, pel progrés, pel país, que hem vist anunciat que feis avui mateix en un altre indret de Palma.

Salut, molta de salut!
Coratge, molt de coratge!
I resistència, molta de resistència!"

Mallorca, 15 de desembre de 2010

Discurs de Magdalena Gonzàlez, a l'acte de lliurament dels XXVIII Premis d'Actuació Cívica

La mallorquina Magdalena González i Crespí, en nom i representació dels sis guardonats als XXVIII Premis d'Actuació Cívica 2010, atorgats per la Fundació Lluís Carulla “a persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional catalana en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana”, s'adreçà a la gent que es va fer present al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el 18 de novembre de 2010, amb aquestes paraules:

Autoritats, amics, amats, gent que estimau la música i la terra,

“Som el que feim no el que deim” ,

i en aquest marc que ens acull, el saló de Cent, bressol del que va ser organisme rector de la ciutat amb els seus orígens en la societat civil, en els veïnats, aquesta afirmació pren un significat més especial.

Avui, passats més de sis segles que el rei en Jaume (20 anys després d'haver conquerit Mallorca) establís l'estructura de govern basada en la participació, nosaltres, gent que, des de l’anonimat del nostre lloc en la societat civil, intentam participar per contribuir des de la més profunda convicció a mantenir el nostre poble com una Mata de Jonc, som aquí rebent la distinció de la Fundació Lluís Carulla, institució destacada pel seu fort compromís amb la cultura i a la qual els meus companys premiats i jo, volem manifestar el nostre més profund agraïment. No em puc estar d’afegir, el veritable honor, de valor incalculable, que significa, per a una iniciativa cultural nascuda a Mallorca el segle XXI, obtenir aquest reconeixement en un indret com aquest...

Som aquí, com deia, i no som cent, però podríem ser un “petit consell“ que des dels nostres diferents llocs en la societat, treballam i vetllam, dia a dia, amb el nostre compromís per la pervivència, respecte i divulgació de la nostra cultura i pel reconeixement obert, sense complexos, en una Europa del segle XXI, plural i multicultural, de l’existència de la nostra nació catalana malauradament fragmentada en diferents Estats.., però una sola en el meu cor.

Perquè som el que feim, front els que tant diuen i no fan, existim.

Perquè som el que feim, front els que tant diuen, i fan perquè no siguem, existim.

Perquè som el que feim, som, entre altres coses, “.cat”, primer i únic domini concedit a una cultura i una llengua.Una llengua atacada en el seu dia a dia i que es veu obligada a lluitar per defensar l’espai que és justament seu.Una llengua que dolorosament s’ha de veure convertida en arma electoral.Una llengua per la qual tant han lluitat i lluiten persones com Joan Melià, mallorquí de Porreres, qui des de sempre i també en la seva etapa de responsabilitat política, ha contribuït a la seva normalització en tots els camps, fent-la arribar i estimar als nouvinguts

Perquè som el que feim, el compromís constant i la inquietud permanent d’Enric Frigóla, fan el seu nom inseparable de tota la història de la ràdio en català després de la dictadura.I en Lluís Subirana, com a expressió d’una cultura nacional i popular, oberta a tothom, transmesa de generació en generació, a través d0una dansa que només, és si és col·lectiva: la sardana

M’omple de felicitat coincidir en aquest esdeveniment d’avui amb vells i admirats amics d’altres territoris, companys dels somnis que nodreixen la lluita silenciosa però, per això, la més ferma i consistent. Carles Subiela, amic pel qual sent profunda admiració, pel seu compromís en un terreny tan hostil. Exemple de com és pot combinar la sensibilitat i l’ètica amb el món empresarial, alhora que demostració palpable del gran poder com a ambaixadora que pot tenir la música i el món que l’envolta.

Però el que lamento més, per a les futures generacions, és que no puguin experimentar la màgica fascinació que d’hom s’apoderava en entrar a la sastreria-botiga de rentasec “La catalana” den Pasqual Mel·lai, a l’Alguer i descobrir, més enllà de la roba, la més alliçonadora de les troballes, l’espai de la dignitat i l’orgull de pertinença a una cultura.

La nostra feina és molta i massa sovint, ingrata i rodejada d’una gran solitud i, a vegades, d’incomprensió.., però no oblideu que és decisiva. Perquè és la gent del poble que va per davant, obrint el camí. En la nostra mà està construir el que vulguem ser.I ho construïm, dia rere dia, a través, dels milers de gestos anònims, discrets, però conscients, que mai potser no tendran reconeixement, però que fan possible la nostra existència com a poble.

Voldria aprofitar una ocasió tan assenyalada per convertir el nostre esforç comú en el símbol d’una crida cap a un reforçament i construcció sòlids de l’espai català comú que compartim, d’aquest fet històric indiscutible que compartim, perquè cada dia que passa afegim temps al temps perdut.

Per tot això, en nom de tots els meus companys guardonats avui, vagi aquest premi a la memòria de tots aquells que al llarg dels segles han mantengut viva la nostra cultura i la nostra identitat nacional, nosaltres som una baula més de la cadena al servei “d’una pàtria tan petita que la somio completa”, la nostra..,

Moltes gràcies.

Premi d'Actuació Cívica 2010, de la Fundació Lluís Carulla, per a l'OJIPC

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -creada a Mallorca l'any 2004 per l'entitat Forum Musicae que fundà i presideix na Magdalena González i Crespí- va sumant guardons i reconeixements públics institucionals, a mida que passa el temps i se'n consolida la trajectòria dins l'àmbit de la música a Europa.

Dijous, 18 de novembre de 2010, hi hagué l'acte de lliurament dels XXVIII Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.

No solament se li va concedir, a la fundadora de l'OJIPC, un dels sis premis atorgats enguany, sinó que també va tenir l'oportunitat d'intervenir-hi en nom i representació de tots els guardonats.

Magdalena González hi pronuncià un discurs força expressiu, que commocionà vivament la concurrència nombrosa que omplia a vessar aquell recinte barceloní tan emblemàtic.

Enguany la Fundació ha concedit sis guardons. Van destinats a fer conèixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però sempre exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional catalana en els àmbits diversos de la vida i de la relació humana.

Els membres del Jurat enguany han estat: Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Ramon Pla i Arxé, Maria Mercè Roca, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.

Entre els assistents, la presència remarcable del vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira; com també de membres destacats de la Fundació Lluís Carulla, i una digna representació de la Corporació Municipal, encapçalada per la regidora de l'Ajuntament de Barcelona que en presidia l'acte.

Un bon grapat de persones amigues i familiars més properes acompanyà na Magdalena González durant l'acte de lliurament dels guardons.

Varen seguir de prop la seva intervenció admirable, com també la interpretació excel·lent de les tres peces corals amb les quals el Cor Jove dels Països Catalans -dirigit pel mestre Esteve Nabona va voler sorprendre amb la seva presència en aquell acte.

En va cloure la primera part amb el cant de la Balanguera (respectuosament i atentament escoltat pels assistents posats dempeus des de l'inici...)

Les sis persones guardonades amb els Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, a més de na Magdalena González, de Palma (Mallorca), foren: Enric Frigola i Viñas, de Peratallada (Baix Empordà); Lluís Subirana i Rebolloso, de Sabadell (Vallès Occidental); Joan Melià i Garí, de Porreres (Mallorca); Carles Subiela i Ibáñez, de Beneguasil (Camp de Túria); i Pasqual Mel·lai, de l'Alguer (Sardenya).

Enguany, en la concessió d'aquests premis de la Fundació Lluís Carulla, Mallorca hi ha estat força representada i guardonada. Ho manifesta i reconeix públicament la mateixa Fundació Lluís Carulla: la professora de música Magdalena González i Crespí, de Palma, i el filòleg de Porreres Joan Melià, han estat guardonats als Premis d’Actuació Cívica.

Ho difon l'ens públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3 La música Magdalena González i el filòleg Joan Melià, premis Actuació Cívica.

Ho fa palès la intervenció singular de Magdalena González, que també queda recollida a VilaWeb: "En nom dels guardonats amb el Premi d'Acció Cívica va prendre la paraula Magdalena Gonzàlez i Crespi, impulsora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i del Cor Jove dels Països Catalans".

Durant els darrers sis anys, amb aquest ja són cinc els premis que li han estat atorgats, a l'OJIPC: el Premi Jaume I de la Franja de Ponent (any 2006); el Premi Caixa Sabadell (any 2009); el Premi Josep M. Llompart, als Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear (any 2009); el Premi Jaume II, del Consell de Mallorca (any 2010). I ara, el Premi d'Actuació Cívica, de la Fundació Lluís Carulla (any 2010).

Un bon motiu més perquè es vegi més clarament i nítida la necessitat d'impulsar i donar suport a una altra de les iniciatives que l'OJIPC manté programada, en aquest cas, apuntant cap a Nova York per a l'any que ve: el projecte de fer un concert a la mateixa seu de l'Organització de Nacions Unides, commemorant-hi els 40 anys de l'himne de Casals a l'ONU, sota la direcció del mestre Salvador Brotons.

Sis dies passats a la selva peruana (3)

Aus i ocells.- Tot i que no hem tengut la sort d'en Heinz Plenge , qui va poder elaborar un recull magnífic d'aus i ocells, fotografiats a la regió selvàtica peruana del Alto Mayo, al departament de San Martín; sí que n'hem pogut veure i escoltar un bon grapat, d'aquells que apareixen en tan bell recull fotogràfic, durant els pocs dies passats a MOYOBAMBA.

Realment, impressiona fortament els sentits -la vista i l'oïda, sobretot- trobar-s'hi de debò, en plena natura, exuberant i neta.

Encara em ressonen dins del cap els sons, tan agradabilíssims com variats, d'aquells diversos i colorits ocells de la contrada. Sobretot de bon matí, abans que sortís el sol per darrere les muntanyes de la selva, allà deçà el riu MAYO...

Juntament amb flors tan esveltes com les orquídies, delitaren el nostre pas tan fugisser com ràpid per una de les regions més belles del Perú, on viuen poblacions que hi despleguen l'existència amb la més gran de les normalitats quotidianes, amb la senzillesa més atraient, amb els rostres de felicitat i els gestos permanents d'acollida compartida...

Tot plegat, per a un record molt bo, inesborrable, que et porta a mantenir ben vives les ganes de tornar a fruir-hi, d'aquella ambient i aquella estada.

M'hagués agradat ben molt haver pogut oferir a la bona amiga Lupe Suárez Garcés, -la nostra companya de viatge més jove, especialista en Ciències Ambientals, que no va tenir la mateixa oportunitat d'atansar-se a la selva peruana, per haver romàs tot el temps a la costa-, alguna casta de recull interessant, amb imatges preses de tots aquells ocells...

Ni la meva capacitat professional tan minsa, ni les eines amb què comptava, ni el comportament esquiu i fugisser de les aus de la contrada, no em varen permetre de satisfer-ne aquell desig.

Així i tot, alguna petita mostra vaig poder-ne traure... Si més no per continuar pensant i creient que s'ho paga retornar-hi un dia, just que sigui només per completar-la...

Sis dies passats a la selva peruana (2)

Comunicacions i transports.- El departament de San Martín, on feim comptes de passar-hi uns dies, està situat al nord del Perú. Comprèn els territoris amazònics de les porcions mitjana i baixa de la conca del riu HUALLAGA. S'hi calcula una població aproximada d'un milió d'habitants.

El riu Huallaga, afluent del Marañón, neix a la conca superior del riu Amazones i té una longitud de 1.138 quilòmetres.

Un cop arribats a la ciutat de TARAPOTO en avió, procedents de la capital peruana, LIMA, amb la intenció d'arribar fins a la ciutat de MOYOBAMBA, a la riba del riu MAYO, hi llogam un taxi que ens hi dugui. Ho feim al mateix aeroport, després de convenir-hi preu i condicions.

TARAPOTO és la ciutat més poblada del departament peruà de San Martín. Coneguda com la Ciutat de les Palmeres, esdevé l'eix principal turístic i comercial de la zona nord oriental peruana.

Situada al mateix centre de les xarxes terrestres i àrees situades entre la serra, la costa i l'orient peruà, té un aeroport on arriben línies aèries amb vols diaris, i compta amb un important moviment de càrrega i de passatgers, provinent tant de l'interior de la selva peruana -Iquitos- com de la capital, Lima.

Tarapoto es comunica amb els seus districtes i centres poblats mitjançant rutes diverses, dependents majoritàriament de la carretera principal que comunica directament amb MOYOBAMBA i la costa peruana, cap a l'oest. Amb Juanjui cap al sud, Huánuco i Brasil. I cap al nord mitjançant la carretera interoceànica que comunica amb YURIMAGUAS (amb el Port “La Boca” sobre el riu HUALLAGA).

MOYOBAMBA, on ens adreçam, és coneguda com la Ciutat de les Orquídies, pel fet que se n'hi troben més de 3.500 espècies (el 10% de les espècies d'orquídies descrites a tot el món).

YURIMAGUAS, on també feim comptes de passar-hi uns dies, coneguda com la Perla del Huallaga per la seva diversitat cultural, és una ciutat situada a la confluència dels rius Huallaga i Paranapura, a la selva peruana.

Pel que anam veient a mida que ens endinsam en aquesta zona de la selva amazònica peruana, els rius nombrosos que la travessen s'han anat convertint en una de les principals vies de comunicació més adequades per a la gent que hi resideix i hi treballa.

Per les vies terrestres de la regió, a més de circular-hi camions de gran tonatge, autocars de passatgers, cotxes particulars, motocarros, etc. també hi hem pogut veure ramats de vaques, vianants o obrers que hi treballen en obres perpètues de manteniment de les vies públiques...

Arribats a Moyobamba, ens adonam que és una de les regions que compta amb una història pròpia, pel que fa a les comunicacions: l'arribada de telèfons inalàmbrics abans que els telèfons convencionals o l'arribada de la televisió en color quan a la resta del Perú la televisió en blanc i negre començava a ser una novetat... ens explica per què no tenim cap casta de problema a l'hora de comunicar-nos amb Europa a través del nostre mòbil propi o del correu electrònic i internet...

La proximitat geogràfica amb el Brasil, i les relacions comercials amb aquest país, sens dubte, van marcant de forma inequívoca el desenvolupament i les formes del comerç que es desplega abundós en aquesta regió selvàtica del Perú nordoriental.