Passada una setmana sencera de mon any sabàtic a l'Hostatgeria de l'Abadia de Montserrat, on tota la comunitat monàstica m'ha acollit a les mil meravelles, me'n torn cap a Barcelona, a canviar d'aires: de l'ambient monacal que es respira a les muntanyes, cap al trull frenètic d'una ciutat que no para de créixer en tots els ordres...
Només arribar a l'hotel i prendre'm una estona de descans -després de tantes hores llevades al llit, a causa de l'horari monàstic de les pregàries que he volgut fer a Montserrat aquesta darrera setmana-, m'adon que arriba a la plaça de Sant Jaume una manifestació per l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté reclosos a centres penitenciaris de Madrid.
Concentració de cotxes d'època, a la plaça de Sant Jaume |
Una primera jornada barcelonina dedicada al descans, després d'haver-me'n llevat hores, a causa d'un horari monàstic farcit d'actes -pregàries de l'Ofici diví, àpats, recessos, misses conventuals, cants de la Salve, etc.-
Hi començàvem a les 6 del matí en punt, amb el cant i pregària de Matines, i acabàvem al mateix Cor Superior de la Basílica amb el cant i pregària de Completes, a les 21:30 hores.
Hi començàvem a les 6 del matí en punt, amb el cant i pregària de Matines, i acabàvem al mateix Cor Superior de la Basílica amb el cant i pregària de Completes, a les 21:30 hores.
Aprofit l'endemà per anar a dinar amb els bons amics Andreu i Patrícia que m'acullen a ca seva, on assaborim un deliciós arròs brut.
Pancartes situades als inicis del carrer Gran de Gràcia |
Més tard, per indicació seva, m'atans al carrer Gran de Gràcia, on se celebra la festa de sant Medir, un esdeveniment multitudinari que desplega munió de carrosses, des d'on es reparteixen a la multitud més de quaranta tones de caramels... S'inicia la marxa amb la carrossa on la batlessa de Barcelona, Ada Colau, se'n mostra repartidora...
Diumenge, després d'haver anat a la missa conventual que se celebra a la catedral, veig i sent la gent cridanera que defensa Tabàrnia...
Des de l'habitació de l'hotel, els sent cridar a favor d'Espanya, reclamant l'empresonament de Puigdemont, proclamant Boadella com a president, etc.
Cil Buele, al claustre de la Catedral, a Barcelona |
Sent i veig una de les manifestacions massives que ocupen el centre de la ciutat de Barcelona, organitzada per Tabàrnia.
S'hi reclama irònicament la independència de Barcelona i Tarragona, basant-se que el vot independentista ha estat minoritari, aquest segon diumenge de Quaresma.
A la tarda, Barça-Atlètic de Madrid, a les 15:15 h... amb la victòria esperada i desitjada, gràcies a la magistral execució d'una falta, des de l'indret on Messi acostuma a fallar-ne pocs, de gols.
2 comentaris:
Que bé que acostis els illencs -amb la teva presència i els teus escrits- a la causa catalana i a la necessitat que tenim totes de cridar als quatre vents la injustìcia que es fa amb aquesta gent que és a la presó i a l'exili...una abraçada ben gran Cil!
Gràcies, bona amiga M. Antònia, per aqueixes paraules teves tan encoratjadores
Publica un comentari a l'entrada